“... i també vull donar les gràcies la públic per l’interès en la meva poesia. Si una persona en percep un goig estètic, em tinc per satisfet”.
Amb aquestes paraules finals, el poeta Isidre Julià i Avellaneda, va donar per conclòs l’acte de presentació dels seus llibres “Des de la talaia dels 80 anys” i “Poemes a Francesca”, que va tenir lloc el passat dijous 22 de febrer a la sala d’actes de Caixa Laietana, i que va comptar amb la presència de Jaume Boter de Palau, president de l’entitat d’estalvi i els rapsodes Carme Faja i Lluís Juvinyà, i un nombrós públic, en bona part contemporani de Julià, demés dels seus familiars.
En la seva introducció, Boter de Palau, amb el tarannà planer que el caracteritza, va fer esment de la publicació a l’any 1996, per part del Patronat Municipal de Cultura, d’una part de “Poemes a Francesca”, que dins l’edició que presenta “La Comarcal Edicions”, s’ha ampliat amb un bon nombre de poemes inèdits. En referència a “Des de la talaia dels 80 anys”, Boter va expressar: "Julià ja fa cinc anys que està a la talaia dels vuitanta i és una visió de la que l’autor ens fa un autoretrat. Julià és com un Rembrand de la poesia, i es fa un autoretrat continuat”.
Els llibres presentats volen ser un compendi i un comiat del poeta, fet que Boter va lamentar, alhora que li va agrair l’avinentesa d’haver-li demanat la presentació dels mateixos: “Julià i Avellaneda és un vell conegut de l’entitat que presideixo i em vaig sentir corprès, confós i afalagat” .
Boter, que va reconèixer que no és ni poeta, ni crític, però si melòman, lector i amant de l’art, o “com diuen en italià un dilattante”, va fer esment dels elogis de Julià per aquest encàrrec, tenint com a base la seva amistat des de cinquanta anys, fent referència tot seguit a dades biogràfiques que es poden trobar a la solapa dels dos llibres. Va recordar el pas de Julià per Valldemia, i de com el Germà Doroteo el va impulsar a estudiar, la guerra i la memòria de d’haver passat molta gana, tot i que era parcialment pal·liada per un petit terreny familiar que el seu pare cultivava.
Els seus estudis fins a 4rt. de Batxillerat, traient matrícules en matemàtiques, el fet de practicar l’esport del bàsquet al club esportiu Laietania, la qual cosa li va permetre passar un servei militar còmode, varen ser altres aspectes que Boter va esmentar, deixant pel final el record a l’esposa del poeta, traspassada l’any 2005, Francesca Pous, a la qui va conèixer l’any 1936, i amb qui si va casar l’any 1946 “seixanta nou anys de convivència, amor i poesia”, en comparació a l’amor de Laura descrit per Petrarca al segle XV, que només va durar vint anys. Francesca Pous ho va representar TOT pel poeta.
Literàriament, Julià es admirador de Garcilaso de la Vega i de Guillem Díaz Plaja, de qui gràcies a un llibre sobre la construcció poètica, demés dels seus coneixements matemàtics, el van decidir a escriure poesia, catapultat pel fet de la mort del poeta Josep Punsola.
Té en el seu haver 630 premis poètics, entre ells flors naturals, englantines i el fet de ser Mestre en Gai Saber, i reconeix, que no llegeix gaire poesia per no rebre influències.
Amb la lectura d’alguns versos, Boter de Palau va finalitzar la seva intervenció tot dient que “Des de la talaia dels 80 anys hi ha càrregues d’escepticisme, dubtes i angoixes. Isidre Julià, moltes gràcies per la teva poesia”
Tot seguit, la lectura de vuit poemes, a càrrec dels rapsodes. La veu clara i dolça de Faja, i el timbre profund de Juvinyà, no varen tenir el lluïment a que ens tenen acostumats, davant una tria poètica de complexa oïda, dificultosa imaginació i rebuscat vocabulari, fet que va proporcionar mancança d’expressivitat i de modulació en les veus.
El públic, però va agrair amb els seus aplaudiments l’esforç dels rapsodes, tot i l’excessiva longitud dels dos primers poemes, essent la resta més fluïda però igual d’embrollada.
L’acte va concloure amb un petit parlament d’Isidre Julià, per a qui la presentació d’aquests llibres ha suposat “una cloenda de cinquanta anys d’activitat poètica i setanta del primer poema”. Va agrair a Caixa Laietana la cessió de la sala per d’aquest acte, al seu president per fer-ne la presentació, a Ricard Navarro, les facilitats en l’organització, i reconeixent la llarga trajectòria de Carme Faja i Lluís Juvinyà, quelcom tradicional en Julià quan en llegeixen els seus versos: “una reclamatoria en que els versos mediocres els converteixen en bons i els de qualitat els magnifiquen”.
Amb aquestes paraules finals, el poeta Isidre Julià i Avellaneda, va donar per conclòs l’acte de presentació dels seus llibres “Des de la talaia dels 80 anys” i “Poemes a Francesca”, que va tenir lloc el passat dijous 22 de febrer a la sala d’actes de Caixa Laietana, i que va comptar amb la presència de Jaume Boter de Palau, president de l’entitat d’estalvi i els rapsodes Carme Faja i Lluís Juvinyà, i un nombrós públic, en bona part contemporani de Julià, demés dels seus familiars.
En la seva introducció, Boter de Palau, amb el tarannà planer que el caracteritza, va fer esment de la publicació a l’any 1996, per part del Patronat Municipal de Cultura, d’una part de “Poemes a Francesca”, que dins l’edició que presenta “La Comarcal Edicions”, s’ha ampliat amb un bon nombre de poemes inèdits. En referència a “Des de la talaia dels 80 anys”, Boter va expressar: "Julià ja fa cinc anys que està a la talaia dels vuitanta i és una visió de la que l’autor ens fa un autoretrat. Julià és com un Rembrand de la poesia, i es fa un autoretrat continuat”.
Els llibres presentats volen ser un compendi i un comiat del poeta, fet que Boter va lamentar, alhora que li va agrair l’avinentesa d’haver-li demanat la presentació dels mateixos: “Julià i Avellaneda és un vell conegut de l’entitat que presideixo i em vaig sentir corprès, confós i afalagat” .
Boter, que va reconèixer que no és ni poeta, ni crític, però si melòman, lector i amant de l’art, o “com diuen en italià un dilattante”, va fer esment dels elogis de Julià per aquest encàrrec, tenint com a base la seva amistat des de cinquanta anys, fent referència tot seguit a dades biogràfiques que es poden trobar a la solapa dels dos llibres. Va recordar el pas de Julià per Valldemia, i de com el Germà Doroteo el va impulsar a estudiar, la guerra i la memòria de d’haver passat molta gana, tot i que era parcialment pal·liada per un petit terreny familiar que el seu pare cultivava.
Els seus estudis fins a 4rt. de Batxillerat, traient matrícules en matemàtiques, el fet de practicar l’esport del bàsquet al club esportiu Laietania, la qual cosa li va permetre passar un servei militar còmode, varen ser altres aspectes que Boter va esmentar, deixant pel final el record a l’esposa del poeta, traspassada l’any 2005, Francesca Pous, a la qui va conèixer l’any 1936, i amb qui si va casar l’any 1946 “seixanta nou anys de convivència, amor i poesia”, en comparació a l’amor de Laura descrit per Petrarca al segle XV, que només va durar vint anys. Francesca Pous ho va representar TOT pel poeta.
Literàriament, Julià es admirador de Garcilaso de la Vega i de Guillem Díaz Plaja, de qui gràcies a un llibre sobre la construcció poètica, demés dels seus coneixements matemàtics, el van decidir a escriure poesia, catapultat pel fet de la mort del poeta Josep Punsola.
Té en el seu haver 630 premis poètics, entre ells flors naturals, englantines i el fet de ser Mestre en Gai Saber, i reconeix, que no llegeix gaire poesia per no rebre influències.
Amb la lectura d’alguns versos, Boter de Palau va finalitzar la seva intervenció tot dient que “Des de la talaia dels 80 anys hi ha càrregues d’escepticisme, dubtes i angoixes. Isidre Julià, moltes gràcies per la teva poesia”
Tot seguit, la lectura de vuit poemes, a càrrec dels rapsodes. La veu clara i dolça de Faja, i el timbre profund de Juvinyà, no varen tenir el lluïment a que ens tenen acostumats, davant una tria poètica de complexa oïda, dificultosa imaginació i rebuscat vocabulari, fet que va proporcionar mancança d’expressivitat i de modulació en les veus.
El públic, però va agrair amb els seus aplaudiments l’esforç dels rapsodes, tot i l’excessiva longitud dels dos primers poemes, essent la resta més fluïda però igual d’embrollada.
L’acte va concloure amb un petit parlament d’Isidre Julià, per a qui la presentació d’aquests llibres ha suposat “una cloenda de cinquanta anys d’activitat poètica i setanta del primer poema”. Va agrair a Caixa Laietana la cessió de la sala per d’aquest acte, al seu president per fer-ne la presentació, a Ricard Navarro, les facilitats en l’organització, i reconeixent la llarga trajectòria de Carme Faja i Lluís Juvinyà, quelcom tradicional en Julià quan en llegeixen els seus versos: “una reclamatoria en que els versos mediocres els converteixen en bons i els de qualitat els magnifiquen”.
No comments:
Post a Comment