Wednesday, February 21, 2007

LA CITA ANUAL AMB LA FOTOGRAFIA


Des de fa quatre anys, la sala d’exposicions Caixa Laietana de la plaça Santa Anna de Mataró, acull la mostra “Trofeu Àmfora del Maresme i Ciutat de Mataró 2006”, emplaçada dins el “XXXI Saló de Fotografia” que organitza Miquel Serra al capdavant de Foto-Cine Mataró de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC).

Tot i tractant-se de la convocatòria 31, des de l'any 1993 - on encara es va celebrar l'exposició a la sala de la Riera - fins al 2004, la mostra s'havia deixat de convocar, afgafant a partir d'aquesta data una nova embranzida, segons indica Jaume Calçapeu, de l'equip organitzador per part de l'entitat bancaria.
Prop de 150 de fotografies mostren al visitant aficionat, professional o simplement espectador de la imatge, paisatges i rostres on l’harmonia i el contrast i són presents. L’abrupta misèria del països nord d’Àfrica en contraposició a la foto d’estudi; un urbanisme depriment, davant de l’escassetat de paisatges idíl·lics; la decadència d’un entorn social i industrial simbolitzat amb l’abundància d’ocres i blancs i negres, enfront de la solitud de l’ésser humà.

La fredor de la tècnica proporciona certs tocs d'idealisme. Però, es troba a faltar la fotografia testimonial, el caliu de les persones que es belluguen, el grup que parla entre si, els nens que juguen... la vida. La digitalització ha malmès l’essència de captar el moment, l’instant únic i precís, pot ser desprès d’una llarga espera, en que l’ull humà darrera una càmara proporciona a l’espectador bellesa i goig. Estem davant de la transformació de l'esperit de la fotografia.

No obstant, algunes imatges molt poques, compleixen aquests requisits. Jo en destaco les següents: Vicente Giménez Blasco amb “Tratí 2”, un paisatge basc absolutament encisador, Eduardo Luzzatti Buyé amb “Arribant a la meta”, una dona anciana caminant amb parsimònia davant un mur ple de graffitti, “passant” absolutament dels gargots de la paret i el romanticisme de Julián Negrero Sánchez amb “Poema trist”, pot ser un tant “demodé”, però que ens retorna al passat d’una època de la fotografia que no tornarà mai, com l’existència impertèrrita de la botiga de Can Bosch del carrer de Santa Maria.

Les fotografies guanyadores, són perfectes i avantguardistes; discutibles però com va dir Pedro Calderón de la Barca en “La vida es sueño”: “nada es verdad, nada es mentira; todo es del color del cristal con que se mira”.

L’exposició romandrà oberta fins al proper 9 d’abril d’enguany.

No comments: