tag:blogger.com,1999:blog-232361342024-03-07T13:30:00.194-08:00CRÒNIQUES MATARONINESEl Cronista practicament ha desaparegut de la premsa actual. No m'extranya, doncs el més essencial de l'HUMANISME ha deixat de formar part de tot el que significa enriquiment espiritual, per donar lloc a la decadencia i a altes cotes de mediocritat.
No obstant, per l'internauta encuriosit o lector interessat, si no té res més que fer i vol passar l'estona, pot donar un tomb per aquest blog.
Naturalment, qualsevol comentari o crítica seran ben rebuts.Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.comBlogger469125tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-38432665586656428542013-11-11T11:53:00.003-08:002013-11-12T03:57:21.263-08:00<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";">PREMI ILURO-2013<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";">Ó QUIN SIGNIFICAT
TÉ LA HISTÒRIA LOCAL AL SEGLE XXI?<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-9vRh0610V38/UoE0RpXQytI/AAAAAAAACHk/qL0XhdlYrrI/s1600/001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="156" src="http://1.bp.blogspot.com/-9vRh0610V38/UoE0RpXQytI/AAAAAAAACHk/qL0XhdlYrrI/s400/001.JPG" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";">El passat dimarts, 5 de novembre va tenir lloc el lliurament
de la 55ena edició de Premi Iluro de Monografia històrica – 1ª de l’actual
Fundació Iluro – dotant amb 4.500 € abans d’impostos – reducció significativa
de la quantia, ja se sap, és la crisi - i l’edició de l’obra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";">El jurat format per: </span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background: white; color: #404040; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt;"> </span></span><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Dr. Antoni Pladevall i Font, president, i pels Drs. Josep Maria
Fradera i Barceló (Universitat Pompeu Fabra), Joaquim Pera i Isern (Universitat
Autònoma de Barcelona), Xavier Torres i Sans (Universitat de Girona) – nova incorporació
- , la Sra. Àngels Soler i Llobet (Museu de Mataró), i la Dra. Roser Salicrú i
Lluch (Consell Superior d’Investigacions Científiques i Fundació Iluro), i secretària
del jurat, va acordar per unanimitat </span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";">guardonar el treball de la Dra. Alexandra Capdevila Muntadas:
</span><i><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Els murcians
dels segles XVI i XVII. Entre la temporalitat i l’arrelament al Maresme</span></i><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">, un minuciós i documentat estudi sobre la immigració
francesa al Maresme<span class="apple-converted-space">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Enguany, també hi va haver-hi un
accèssit, </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">dotat amb la
publicació de l’obra, pel treball titulat <i>De
xerric a capità d’empresa. La indústria del gènere de punt al Maresme</i> ,
obra de Mossèn Jaume Brufau i Prats, on
publica i comenta les memòries del seu pare, Joan Brufau i Cusidó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-UKKhnqWFOa8/UoE0hSTT_TI/AAAAAAAACHs/O_uJHEHR2nI/s1600/salaactes2013.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://3.bp.blogspot.com/-UKKhnqWFOa8/UoE0hSTT_TI/AAAAAAAACHs/O_uJHEHR2nI/s400/salaactes2013.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">I el que s’acaba
d’esmentar és el que se’n pot treure d’un premi i d’un esdeveniment que
continua tan passat de moda com abans, provocant fins i tot l’escàs interès de les
redaccions de noticies comandades pels plumífers locals, i algun d’aliè a
nivell català.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; mso-bidi-font-family: Arial;">
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Cal fer esment de que per alguns dels habituals – entre ells
qui subscriu aquestes línies - era
esperat amb certa expectació, davant els canvis produïts i la mancança de
conferenciant, la qual cosa pressuposava un acte més lleuger i vital. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Però no, benvolguts i desconeguts lectors. No va ser així;
el públic present, patidor de mena, no va tenir més remei que aguantar estoicament
1 llarga i cansada hora i 45 minuts. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Si bé aquesta cronista accidental tenia intenció de fer un
relat dels esdeveniments, com fins ara ha tingut per costum, tant per motius
professionals com de reflexió, ha
arribat a la conclusió que es fa més necessari un article d’opinió, personal i
intransferible, sense deixar de banda la realitat dels fets.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span lang="CA">La pregunta que
encapçala el titular d’aquest redactat es pot respondre perfectament amb CAP
SIGNIFICAT per les actuals generacions, poc donades a les humanitats i que per
descomptat ni tan sols eren presents al Carrer Santa Teresa, 61 </span></b><span lang="CA">on es va presentar l’acte, que
davant del gir de Fundació Caixa Laietana a Fundació Iluro, ha tornat a
l’austeritat dels temps de la era pre
Boter de Palau-Dòria i Ibern, on evidentment la qüestió econòmica també es va
deixar notar. <o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">L’actual estudi de
la història i especialment la local només serveix per acontentar a una minoria
selecte, ben arrelada en mitjans institucionals – tant els guanyadors de
l’edició 2012 com l’actual i bona part del jurat del premi – es pot comprovar
en el segon paràgraf - o bé són
professors d’institut o catedràtics d’universitat, o estan vinculats a
institucions museístiques,</span></b></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="http://2.bp.blogspot.com/-yBvZ9csOhB0/UoE0uH_mfgI/AAAAAAAACH4/iWNTWey6yis/s1600/086.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="270" src="http://2.bp.blogspot.com/-yBvZ9csOhB0/UoE0uH_mfgI/AAAAAAAACH4/iWNTWey6yis/s320/086.JPG" width="320" /></span></a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b> històriques, etc</b><span lang="CA">., que fervorosament es decanten per
mantenir un status que sota la capa de la intel·lectualitat i d’un interès per
la investigació històrica, tan sols pretén justificar els seus llocs de
treball, que paguem entre tots, i que no
repercuteix en la societat per res. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Fins a tal punt que
no hi havia alumnes de Joan Giménez Blasco o de Rafael Luque, </span></b><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">guanyador i accèssit del Premi
Iluro 2012, ambdós doctors en història, i professors d’institut. La mitjana
d’edat dels presents, que no varen omplir del tot les còmodes cadires de la
sala d’actes de la fundació, voltava als 60 anys, i com sol ser habitual,
pertanyia a la flor i nata... rància del MTV. </span><b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">A destacar la notable absència de regidors de la “leal oposición” i deslleial
gestió amb la ciutat, tant per la banda dels socialistes com d’Iniciativa per
la Cartera... perdó, vull dir per
Catalunya. Lapsus. Tampoc hi havia cap despenjat membre de la CUP, ni per
descomptat PxC. Massa nivell intel·lectual per pobres ments descarrilades.</span><o:p></o:p></b></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-s1ZshDKZ5Xo/UoE1J7UtW1I/AAAAAAAACH8/9N2XtMUvFRQ/s1600/008.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="http://4.bp.blogspot.com/-s1ZshDKZ5Xo/UoE1J7UtW1I/AAAAAAAACH8/9N2XtMUvFRQ/s320/008.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Com que no hi havia conferenciant – una despesa menys– es va
substituir la sempre fatigant xerrada per la presentació dels llibres editats
de l’edició 2012 del guardó. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span lang="CA">Veritablement va
ser pitjor el remei que la malaltia. El Dr. Luque va delectar a tots els presents
amb una avorrida, insulsa i llarga xerrada, il·lustrada amb diapositives i
carregada de dades i números, del seu accèssit </span></b><i><span lang="CA">Estat, patrons i
obrers davant la modernització de les relacions laborals – La junta de Reformes
Socials de Mataró (1900-1923)</span></i><b><span lang="CA">, un títol llarguíssim per una
obra que s’aconsella llegir en cas de patir insomni.<o:p></o:p></span></b></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">L’afany de protagonisme del personatge – que es va presentar
amb camiseta de màniga curta color blau marí, estampada i suposo que pantaló texà, o sigui moda cutre
moderna, d’intel·lectual d’avantguarda – va exasperar a més d’un membre del
respectable que o bé xerrava baixet o mirava el rellotge.</span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-2Kqrnr6s4VY/UoE1g3iCI1I/AAAAAAAACIE/c584ERAxccA/s1600/013.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="178" src="http://2.bp.blogspot.com/-2Kqrnr6s4VY/UoE1g3iCI1I/AAAAAAAACIE/c584ERAxccA/s320/013.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12pt;">Però el Dr. Giménez
Blasco tampoc es va quedar curt i no va deixar que el seu predecessor s’emportés
l’honor de cansar al personal, per la qual cosa, <b>es va convertir en la vedette de l’espectacle, tot començant la seva
intervenció, amb un discurs polític, </b>recordant la frase que corria de boca
en boca en l’edició 2012 “Això sembla el darrer sopar abans de l’enfonsament
del Titànic”,<b> per continuar tot seguit
amb una critica directe i contundent tant als canvis socials i econòmics
produïts a la ciutat, com a conseqüència
de la crisi:<o:p></o:p></b></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12pt;"><b><br /></b></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12pt;"></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Els
400 pisos buits en mans de la banca local, l’estafa de les preferents i la
posterior transformació i desaparició de Caixa Laietana, ara Bankia: “davant la
crisi contundent hi ha les decisions de les persones”–</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"> que prèviament el
president de la Fundació, Rafael Montserrat, havia relatat al respectable – i
atacant directament les tesis de Francis Fukuyama, - m’agradaria saber quants
dels MTV presents sabien de l’existència d’aquest personatge - un politòleg estatunidenc d’origen japonès i
el seu llibre “<i>El fin de la història y el
último hombre”, </i></span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">en què defensa la teoria que la història</span></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/--4nBMKBKDDM/UoE1q0XYW4I/AAAAAAAACIM/_C5KIWamOEw/s1600/021.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="242" src="http://3.bp.blogspot.com/--4nBMKBKDDM/UoE1q0XYW4I/AAAAAAAACIM/_C5KIWamOEw/s320/021.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">humana,
com a lluita entre ideologies ha
conclòs, i ha donat inici a un món basat en la política i economia de lliure
mercat, que s'ha imposat al que l'autor
anomena utopies després de la fi de la Guerra Freda.<i>”</i>, passant a continuació a defensar l’estudi de la història: “<b>L’historiador ha d’estudiar, criticar i
denunciar”</b>, per continuar tot seguit parlant del seu llibre, fet aquest que
no expressaré per no cansar al personal, i que en tot cas, si te calers per
gastar i te ganes de fer-ho, pot adquirir convenientment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Si més no, però desprès del discurs tant contundent, una
s’adona que llegint la seva biografia, publicada a la contraportada del llibre,
<b>el que fa el Dr. Giménez Blasco és
estudiar, criticar i denunciar la història... però del segle XVIII, honorable i
venerable tasca, sense cap mena de dubte, però gens compromesa amb els problemes
històrics que està vivint l’ésser humà del segle XXI, més interessant en saber
les arrels i desenvolupament del tema Bankia i les preferents - fet històric aquest que NINGÚ tindrà pebrots
d’historiar, ni tan sols demanar de publicar desprès de mort – </b>que no pas
els gloriosos temps de la marina catalana de la costa de llevant en la seva
etapa d’or, segles XVIII i XIX, un tema erudit, que no atrau l’atenció de
ningú.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-wcnZl5FNg7Q/UoE2VbeRfDI/AAAAAAAACIU/sc94Obmm378/s1600/024.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="241" src="http://2.bp.blogspot.com/-wcnZl5FNg7Q/UoE2VbeRfDI/AAAAAAAACIU/sc94Obmm378/s320/024.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">En l’esdeveniment del Premi Iluro tenia que parlar tothom.
No podia ser d’altra forma. La </span><b style="font-family: Georgia, serif;">Dra. Roser Salicrú</b><span style="font-family: Georgia, serif;">, representant del
Museu Arxiu de Santa Maria a la Fundació Iluro, i mestre de cerimònies, va
estar a l’alçada de les circumstàncies, - </span><b style="font-family: Georgia, serif;">tot i desconèixer totalment el protocol, donant la paraula al president, i acabant l'acte, quan és al inrevés - </b><span style="font-family: Georgia, serif;">però haguera pogut estalviar al
respectable la lectura de TOT EL PEDIGRÍ
dels abans esmentats doctors, ja que la seves dades es troben igualment a la
contraportada del llibre. </span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Tal com s’ha dit abans, Rafael Montserrat, antic membre del
consell d’administració de Caixa Laietana, i ara honorable president de la
Fundació Iluro, va explicar als presents els canvis produïts: <b>creació de la fundació al maig del 2012, a
fi a efecte de gestionar part</b></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><a href="http://4.bp.blogspot.com/-7YWUIcrZ70E/UoE2igfDJxI/AAAAAAAACIg/AtrF1JfeZhc/s1600/003-bis.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-7YWUIcrZ70E/UoE2igfDJxI/AAAAAAAACIg/AtrF1JfeZhc/s320/003-bis.jpg" width="202" /></a></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b> del patrimoni de l’obra social de l’antiga
entitat d’estalvi, com a resultat de la fusió amb altres caixes per part de
Laietana, la pèrdua d’un 2% d’accions que conservava del Banco Financiero y de
Ahorro, fet que li haguera proporcionat un fons de reserva – en base als seus dividends
- per seguir conservant l’obra social,
però per imperatiu legal va deixar de ser caixa d’estalvis per convertir-se en
fundació</b>, amb comissió gestora prèvia, que va permetre vincular a l’actual
Fundació Iluro a entitsts com el Museu Arxiu de Santa Maria, l’Associació Sant
Lluc per l’Art, el Cercle Catòlic, el Foment Mataroní, i a persones de
reconegut prestigi, etc., <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Davant la situació, Montserrat va dir: <i>L’objectiu
és donar continuïtat a l’antiga obra social de Caixa Laietana. L’objectiu és
clar, però els mitjans són diferents.</i> Per a Montserrat, cal ara una
priorització d’activitats i reduir despeses. Entre les prioritats, mantenir el
Premi Iluro – 55 anys, 77 llibres publicats, Creu de Sant Jordi - , al igual que la
biblioteca popular, la casa Coll i Regàs i l’Ateneu.</span><span style="font-family: Georgia, serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-BGYdRc_bzgI/UoE3LQKKf-I/AAAAAAAACIk/2msIKPwd7u8/s1600/035.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-BGYdRc_bzgI/UoE3LQKKf-I/AAAAAAAACIk/2msIKPwd7u8/s320/035.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Naturalment, els guardonats d’enguany també es varen adreçar
al públic. <b>En primer lloc Mossèn Brufau
que amb un entusiasme gens contingut va començar a parlar del seu pare, del seu
interès per aprendre francès a França i anglès a Anglaterra, de com va anar als
EE.UU, va conèixer a en Guggenheim</b> i del seu treball a les mines, i de la
seva vinculació amb el tèxtil.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span lang="CA">Per la seva banda<b>, Dra. Capdevila va introduir breument als
presents en la temàtica del llibre: la immigració provinent del sud de França
cap a Catalunya,</b> durant els segles XVI-XVII, malgrat el
període d’esplendor del país veí, però que no afectava a les comarques
del sud francès. Un treball que analitza dos tipus </span><span lang="CA" style="background: white; mso-bidi-font-family: Arial;"> d’immigrant francès el temporer,
que travessava els Pirineus anualment i que tornava a les seves terres una
vegada finalitzada la collita, i el nouvingut que es va establir i va arrelar
al país.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></b></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span lang="CA">Mossèn Pladevall, com a president del jurat</span></b><span lang="CA">, i que segurament l’any vinent deixarà
de ser-ho, per haver complert el període de sis anys establert, va tenir una intervenció curta, en la que va
expressar les motivacions del guardó i accèssit d’enguany, sense comentar</span></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-jkDFIkcMDAg/UoE34QG0bzI/AAAAAAAACIs/33kzbxvIXss/s1600/002-bis.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-jkDFIkcMDAg/UoE34QG0bzI/AAAAAAAACIs/33kzbxvIXss/s320/002-bis.jpg" width="189" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">les
altres obres presentades, que varen ser: La font picant d’Argentona, Elisabeth Cristina
de Brunswick, i dues obres més de títol llarg, i que per més que s’ha buscat i
rebuscat, no ha aparegut cap noticia sobre el total de textos i els seus
títols.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span lang="CA">Pladevall va destacar que alguna més de les obres presentades
mereixia ser publicada. Per<o:p></o:p></span>exemple, Elisabeth Cristina de Brunswick com a
treball presentat en format de novel·la històrica. En referència a l’obra
guanyadora i l’accèssit, va manifestar que: <b><i>“es busquen treballs que s'hi hagi
treballat, i que aportin alguna cosa”</i></b> .</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span lang="CA">Va confessar que va sobtar al jurat el títol donat a l’obra </span><i><span lang="CA" style="background: white; mso-bidi-font-family: Arial;">Els murcians dels segles XVI i
XVII... </span></i><span lang="CA" style="background: white; mso-bidi-font-family: Arial;">quan realment es tractava dels
habitants del país gal, nois entre 15 i 18 anys<i>, <b>que buscaven feina i una bona
viuda per casar-se, i així assegurar la seva estabilitat. Anaven molt buscades
en aquell moment les viudes amb patrimoni</b></i>, va comentar el Dr. Pladevall
fent gala del seu sentit de l’humor habitual. L’obra guanyadora demostra la
tasca d’investigació als arxius parroquials.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Les
intervencions, però, no es varen acabar aquí. <b>Tocava el polític</b> de torn, provinent de la Gene: <b>Albert Carner, Director General de Política
econòmica</b>, que es va mostrar satisfet de substituir al conseller Mas
Colell, liat amb el tema dels pressupostos al Parlament de Catalunya, <b>doncs ell va ser qui va intervenir en nom
de la Generalitat en la transformació de l’obra social de Caixa Laietana en la
creació de la Fundació </b></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="http://2.bp.blogspot.com/-otcHXkIEBcQ/UoE4NXuX5DI/AAAAAAAACI0/UyfUDm0-ugM/s1600/002-tris.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-otcHXkIEBcQ/UoE4NXuX5DI/AAAAAAAACI0/UyfUDm0-ugM/s320/002-tris.jpg" width="268" /></span></a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Iluro.</b> De l’actual conseller d’economia, Carner va
manifestar el seu aprenentatge de diverses lliçons, especialment en com enfocar
la gestació de nous projectes a llarg termini: <b><i>Quan pensis en com ha de ser una
nova fundació, pensa en 40 anys de temps...</i></b><b><i><o:p></o:p></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span lang="CA">I finalment<b>,
l’alcalde Mora</b>, que també en un breu discurs, - i que amb anterioritat, va obrir la plica
del treball guanyador, per primera vegada en la història del premi, com si de Hollywood es tractés - va dir que el dia havia començat malament –
en referència a la intervenció de Pere A. de Dòria dins la </span><span lang="CA">Comissió
d'Investigació de Caixes del parlament – però que acabava bé en un esdeveniment
com el Premi Iluro.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Va recordar com un any enrere hi
havia gent al carrer manifestant-se obertament contra els directius de
Laietana, i que aquest any el lliurament del guardó transcorria amb plena
normalitat: <b><i>“podem assegurar que la Fundació Iluro recull l’esperit de l’obra
social, i per tant posa el camí per
esdevenir un servei, en aquest cas de la cultura”</i></b>. Va mostrar la seva
il·lusió per aquesta nova etapa i la seva satisfacció <b><i>perquè hi hagi tanta gent que
vulgui trobar els nostres orígens.</i></b></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; mso-bidi-font-family: Arial;">I sense piscolabis, ni el gelat
de vainilla amb cobertura de xocolata de Ca l’Uñó, es va acabar una extensa
hora i tres quarts, on s’haguera pogut estalviar la meitat de temps. <b>Però aquesta teòrica reducció de
temps, no haguera afavorit gens a
aquesta endogàmia de la història, ben apoltronada institucionalment, que fa massa anys que intervé en el Premi Iluro,
que ha defenestrat a l’historiador
amateur,</b></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="http://4.bp.blogspot.com/-xV1Tt9atXOE/UoE4xadvAVI/AAAAAAAACI8/mkTxmsiLe6M/s1600/premiat2013.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="267" src="http://4.bp.blogspot.com/-xV1Tt9atXOE/UoE4xadvAVI/AAAAAAAACI8/mkTxmsiLe6M/s400/premiat2013.jpg" width="400" /></span></a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b> - </b>tot i l’excepció d’aquest any amb Mossèn Brufau<b> - i
que ha foragitat al públic poc il·lustrat, però amb ganes de conèixer,</b> per
donar pas a professionals de la història, que busquen un modus vivendi, ben
embolcallats de títols – la guanyadora d’enguany és Dra. en Història i Graduada
superior en arxivística i gestió de documents – <b>tot un pedigrí, però que aquesta cronista accidental NO RECORDA que MAI
hagi trepitjat els abans anomenats <i>Acte
Acadèmic Conclusiu del Premi Iluro</i> d’anys anteriors, i que un cop
aconseguit, tampoc ho farà més, si no és perquè es torna a presentar i guanyar.</b>
Si és una habitual de les Sessions d’Estudis Mataronins que organitza el Museu
Arxiu de Santa Maria, on era coneguda pels seus inacabables inventaris, sempre
ben embolcallada de suport familiar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Estem al segle XXI. Les oligarquies polítiques, financeres,
del món de l’art, de la música o de la història en aquest cas, estan molt
arrelades en la societat, i serveixen de mal exemple a persones que valoren
guanyar-se un lloc... sense mèrit ni esforç real sense benefici per la societat, només de si
mateixos.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El Premi Iluro, que
fa unes quantes dècades era conegut ARREU
de Catalunya, que mitjans de premsa generals eren convidats al
lliurament del guardó, que se’n feia ressó tant a Catalunya com arreu de l’Estat,
on les seves obres eren traduïdes i difoses arreu del món hispà, principalment, - el llibre editat durant el 50è aniversari,
escrit per Pere Tio i el Dr. Giménez Blasco així ho demostra - s’ha quedat en una mísera parcel·la de terra
maresmenca, per a gaudi d’uns quants i desconeixement de molts. <o:p></o:p></span></b></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-n2iO5ecckqY/UoE5W-tsfVI/AAAAAAAACJE/Cy9grf39uwg/s1600/els_origens_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="287" src="http://4.bp.blogspot.com/-n2iO5ecckqY/UoE5W-tsfVI/AAAAAAAACJE/Cy9grf39uwg/s400/els_origens_2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Membres del jurat i primers historiadors guardonats en el certamen, el dia de presentació de les primeres obres publicades el 1961. Ramon d’Abadal i de Vinyals, assegut al centre de la fotografia, presidí el jurat del Premi Iluro des del 1959 fins al 1969. (Fotografia extreta de la web del Premi IIluro)</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Per l’experiència d’aquesta cronista accidental, la <b>Fundació Iluro es veurà limitada en la seva
tasca, tan per qüestions econòmiques com de mentalitat i d’expansió de les
seves activitats. Disposa de patrons amb criteris diversos, vinculats al “món
de la cultura”, però dintre de les seves “capelletes”,</b> i per tant, si bé la
seva presència en altres edicions del premi era nul·la, inclosa la de la secretaria del jurat, Dra. Roser Salicrú, ara és obligada. Per
tant, cal complir amb l’expedient i quedar bé. No és per tant, en interès REAL
de la història ni de la seva difusió.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><o:p><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Nota.</b><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span lang="CA">Per descomptat, tots els intervinents,
varen donar els agraïments de rigor – faltaria plus – No hagués estat bé no
esmentar-ho. </span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-56199321283630635562013-07-01T05:45:00.002-07:002013-07-01T05:45:19.711-07:00<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;">BASSAT-2013<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;">COL·LECCIÓ O ACUMULACIÓ?<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;">Prefaci</span><o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-dUTsXCb8t7w/UdF14WR7TPI/AAAAAAAACEo/QjdVRCTpsgc/s500/BASSAT-4%25C2%25AA+EDICI%25C3%2593-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+016.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="188" src="http://4.bp.blogspot.com/-dUTsXCb8t7w/UdF14WR7TPI/AAAAAAAACEo/QjdVRCTpsgc/s320/BASSAT-4%25C2%25AA+EDICI%25C3%2593-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+016.JPG" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="font-family: Georgia, serif; text-align: justify;"></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; display: inline !important; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">El passat dijous, 27 de juny, es va inaugurar a la Nau Gaudí –que <b>fins a l’any 1992 va ser la fàbrica de gèneres de punt S.A.ASENSIO</b>- , el quart lliurament de la col·lecció Bassat, tercer dins la dècada dels anys 70. Un conjunt d’obra centrant en la figuració i l’informalisme matèric, que en línies generals comença a ser una repetició, del que ja es va veure en les altres tres exposicions anteriors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, serif;">Un col·leccionista d’art, sol tenir una o dues peces dels artistes, i per descomptat, pot tenir debilitat per un o dos o tres, i comprar una quantitat respectable d’obra. Tal és el cas, per exemple de la magnífica col·lecció de Josep Suñol, que exhibeix en exposicions temporals a la seva seu de Passeig de Gràcia, 98</span></b><span style="font-family: Georgia, serif;">, i que tenia debilitat per un artista anomenat Zush, que en posterioritat va canviar el seu nom pel d’Evru.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-T77RdKeqzKc/UdF3IZsQUQI/AAAAAAAACE4/4IVA8LAo700/s500/BASSAT-4%C2%AA+EDICI%C3%93-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+010.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="181" src="http://3.bp.blogspot.com/-T77RdKeqzKc/UdF3IZsQUQI/AAAAAAAACE4/4IVA8LAo700/s320/BASSAT-4%C2%AA+EDICI%C3%93-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+010.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">Però en aquest quart
lliurament, i vist el material exposat, aquesta cronista accidental va treure
la conclusió que més que una col·lecció de 1.000 peces, tot plegat comença
asemblar l’exhibició d’obra acumulada en un magatzem, d’art contemporani
català, comprada a molt bon preu</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif";">
davant la proliferació d’obra de Joan Pere Viladecans o Rafael Bertolozzi. En
les antres edicions de la col·lecció, Guinovart es va endur la palma, seguit de
Joan Brotat, Xavier Serra de Rivera, etc. <b>En
l’edició d’enguany, es mostra prop d’un centenar d’obres de tan sols 9
artistes.<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">De
ben segur que amb el que acabo d’exposar, alguna ànima descarriada que habita
en l’inframon de l’art, se’m tirarà a la jugular a base de critiques
destructives, però davant l’experiència d’haver visitat altres exhibicions de
gent amant de l’art que col·leccionava obres <b>– i en aquests moments estic pensant en la de Stearling Clark i la seva
adoració pels mestres francesos del Impressionisme, que Caixaforum va exhibir entre finals del
2011 i principis del 2012, i la seva particular debilitat per Renoir, de qui sí
va adquirir una gran quantitat d’obra</b> – doncs abona la meva teoria de que
col·leccionar art es tenir una mica de tot, i no molt d’uns quants. Tot i així,
el concepte de col·lecció, naturalment, és ben lliure.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;">BASSAT-2013 (1970-1979 III)<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;">COL·LECCIÓ O ACUMULACIÓ?<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;">Crònica dels esdeveniments</span><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/--eHCz1iXuH0/UdF3fGXV_JI/AAAAAAAACFA/NJDYYqTNRJw/s500/BASSAT-4%C2%AA+EDICI%C3%93-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+051.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/--eHCz1iXuH0/UdF3fGXV_JI/AAAAAAAACFA/NJDYYqTNRJw/s320/BASSAT-4%C2%AA+EDICI%C3%93-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+051.JPG" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Tal
com he esmentat abans, la inauguració de la Bassat-4 ha estat un fet que a
nivell d’aforament, semblava un Torres García-bis. <b>És a dir, la gent habitual de l’entorn artístic de la ciutat, aquest
cop, però, amb l’excepció de la colla dels Dimarts al Llimoner, que el mateix
dijous, o coincidència de les coincidències (?),</b> estaven de recital de
poemes a l’Espai Capgros. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Per
descomptat amics i coneguts del matrimoni Bassat, <b>i algunes digníssimes autoritats, presidides pel Conseller d’Empresa
Felip Puig - que fins fa un any es dedicava a donar xarop d’estopa a través de
la conselleria de governació, i ara, com a bon polític multi funcions – és a
dir, aquells que serveixen per tot però no saben fotre res</b> – va fer el seu
paper, al igual que l’alcalde Joan Mora, i per descomptat, Lluís Bassat i la
directora Núria Poch. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">En
representació de la regidoria de Cultura, el seu titular, Joaquim Fernández i
el director del Museu de Mataró, Carles Marfà. <b>Tampoc hi havia cap representant de la nova Fundació Iluro, ni d’altres
àmbits de la cultura de la ciutat, com és norma i costum. </b>I per descomptat,
altres membres del consistori com el ara regidor Joan A. Baron, etc, gent que
passava per allà, premsa local, etc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-BNgy7SXz3jI/UdF4NOsdn9I/AAAAAAAACFU/acdPlymf3MI/s500/Invitaci%25C3%25B3+Juny%252713.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-BNgy7SXz3jI/UdF4NOsdn9I/AAAAAAAACFU/acdPlymf3MI/s200/Invitaci%25C3%25B3+Juny%252713.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Val
a dir que, al igual que en el Torres García – <b>el gruix del personal va fer
acte de presència desprès dels discursos, - prop d’un centener són els que
varen aguantar estoicament els mateixos- la qual cosa fa pensar si són necessaris o no.</b>
De fet, ni tan sols es va col·locar
tarima. Faristol a la porta d’entrada, micro, altaveu i al carrer!!!.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Aquesta
cronista accidental, que ja no assisteix a inauguracions tant per manca de
temps com per desinterès... d’endrapar desprès dels discursos en el
vernissatge, però que visita moltíssimes
exposicions a posteriori, fins al punt de fer-ne una crítica per la seva
columna d’art del Tribuna Maresme, o per la web de <i>Cuadros de una Exposición</i>,
si ha tingut a bé a assistir a l’esdeveniment. Però per una vil i materialista raó<b>: el catàleg. que el dijous era de gratis. Oh, quina mesquinesa!!!, però l’economia està
per terra i cal aprofitar l’ocasió. </b> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Oportunament,
però, havia fet reserva d’un exemplar, <b>que no se’m va confirmar - ja se sap que la gent del Bassat va tan
atabalada de feina, que enviar un simple correu dient. OK, a una crític d’art
de províncies com jo</b>, resultaria un esforç ingent de temps i capital humà.
I demès, en el fons, a través dels nostres impostos, l’hem pagat de sobres !!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">No
obstant, tot i la “gratuïtat” del volum, va
prendre deguda nota dels parlaments, i no té cap inconvenient en fer-ne
cinc cèntims dels mateixos, que afortunadament no varen ser massa llargs, a
excepció de la xarrera de Puig, que
aprofitant-se de l’art, va fer la seva aportació política.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-KaPkcmi9y8s/UdF4ljdk8tI/AAAAAAAACFY/nr4rym8tifc/s500/BASSAT-4%C2%AA+EDICI%C3%93-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+047.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-KaPkcmi9y8s/UdF4ljdk8tI/AAAAAAAACFY/nr4rym8tifc/s320/BASSAT-4%C2%AA+EDICI%C3%93-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+047.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">El
primer torn de paraula va correspondre a <b>Núria
Poch, directora-gerent del consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, i per
lògica, comissària</b> <b>de la mostra</b>
que abraça en una tercera part, la
dècada dels anys 70 del segle XX.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Al
igual que l’any anterior, amb discurs preparar i sense oblidar el 130
aniversari de la construcció de la Nau Gaudí, va fer referència als anys
difícils i efervescents de les <b>darreries
del franquisme - en la segona dècada del
segle XXI i amb l’actual crisi econòmica dominant, parlar d’aquelles
dificultats es podria veure com una mena de “pecata minuta” </b>– i de com a
través de les noves expectatives polítiques generades, l’art se’n va fer resó,
i varen sorgir noves galeries en l’àmbit contemporani – Joan Prats, Adrià,
etc., i nous crítics varen donar suport a les seves exposicions – Giralt
Miracle, Francesc Miralles, etc., fent tot
seguit un petit recorregut pels noms dels artistes exposats, tot fent
referència al desaparegut Alexandre Cirici Pellicer i el criteri aplicat per
ell a bona dels artistes de la col·lecció: <i>Plàstica
contemporània catalana</i>, acabant la seva intervenció tot convidant al
personal a fer una passejada per la història de l’art del nostre país.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3HrKgPdjQrE/UdF44D0VnJI/AAAAAAAACFg/7rajkvWXjcc/s500/BASSAT-4%C2%AA+EDICI%C3%93-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+048.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="http://3.bp.blogspot.com/-3HrKgPdjQrE/UdF44D0VnJI/AAAAAAAACFg/7rajkvWXjcc/s320/BASSAT-4%C2%AA+EDICI%C3%93-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+048.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Seguidament,
<b>Lluis Bassat</b>, en una intervenció
molt breu, perquè començava a caure quatre gotes, i dins el tarannà que el caracteritza, és a dir
que no ha oblidat mai la seva arrel publicitària, va manifestar tot content que
<b><i>“ja
ens hem consolidat. Ja tenim museu a Mataró i de forma important, aquí, a la
Nau Gaudí. Mentre no trobem un edifici més gran, anirem fent exposicions
temporals”.</i></b> Fent esment a que es tracte d’una tercera mostra referent
als anys 70, i que ni haurà una quarta, va finalitzar amb “<b><i>No és fàcil, no són temps fàcils”,</i></b>
invitant al auditori amb la visita aquest nou lliurament de la col·lecció
per <b><i>“aprendre molt o frapar una mica”.</i></b><o:p></o:p></div>
<br />
<o:p></o:p></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-6CZaXQ2fnpg/UdF5H9A1JkI/AAAAAAAACFs/ZbVGpVj2DdM/s500/BASSAT-4%25C2%25AA+EDICI%25C3%2593-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+049.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="287" src="http://3.bp.blogspot.com/-6CZaXQ2fnpg/UdF5H9A1JkI/AAAAAAAACFs/ZbVGpVj2DdM/s320/BASSAT-4%25C2%25AA+EDICI%25C3%2593-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+049.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">L’alcalde Joan Mora</span></b><span style="font-family: Georgia, serif;"> va parlar a continuació, tot disculpant
en primer lloc l’absència al regidor de cultura, immers en una inacabable
assemblea, com totes les que es tenen en l’àmbit polític, però que finalment va
poder assistir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Mora
va fer esment a l’anterior consistori i al fet de que hagués aconseguit que la
col·lecció Bassat vingués a Mataró, i de la recuperació de la Nau Gaudí,
construcció procedent d’una cooperativa obrera. <b><i>“Sense aquesta obra, no hi hagués
hagut Sagrada Família”</i></b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Per
a Mora, la Nau Gaudí és una magnífica obra recuperada, molt desconeguda encara,
però que serveix d’aixopluc a la cultura contemporània, a través de la
col·lecció Bassat. Tant l’edifici com la col·lecció s’estan introduint dins els
circuits turístics d’art i de projecció de la ciutat, que és la porta nord de
Barcelona, sense oblidar la comarca.</span><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> “</span><b><i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Georgia, serif;">Que no sigui tan sols per a erudits, sinó per als escolars de
la ciutat, iq ue també s’inclogui en els circuits turístics (...) </span></i></b><b><i><span style="font-family: "Georgia","serif";">Ha de ser un motiu per a la ciutat de
Mataró”</span></i></b><span style="font-family: "Georgia","serif";">.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">I
tal com s’ha esmentat, el torn de paraula va acabar amb l’inefable Felip Puig,
conseller d’empresa de la Gene. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span style="font-family: "Georgia","serif";">“Molts
de vostès es preguntaran: I que fa en Puig aquí? Doncs la coincidència que em trobava a Mataró
per unes jornades d’emprenedoria i comunicació, i l’art és una forma de
comunicació”</span></i></b><span style="font-family: "Georgia","serif";">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-qIKKat8PfzE/UdF5XlDTLUI/AAAAAAAACF0/ATMnfQ98XFw/s500/BASSAT-4%25C2%25AA+EDICI%25C3%2593-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+050.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="275" src="http://1.bp.blogspot.com/-qIKKat8PfzE/UdF5XlDTLUI/AAAAAAAACF0/ATMnfQ98XFw/s320/BASSAT-4%25C2%25AA+EDICI%25C3%2593-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+050.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Bona
excusa per la presència d’un conseller inclòs amb calçador. Va parlar de la Nau
Gaudí, i de l’emblemàtic que és l’edifici, i del fet que acull una col·lecció
promoguda per la família Bassat, <i>“<b>conegut empresari, publicista, creatiu,
innovador al món i de gran generositat”</b></i><b> </b><i>(ja només li faltava el
recitatiu d’un dels himnes de la missa: us lloem, us beneïm, us glorifiquem, us
donem gràcies per la immensa glòria... de contemplar la vostra col·lecció<b>...).</b></i></span><b><i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Georgia, serif;"> “Un edifici
encarregat pels treballadors d’una cooperativa a un arquitecte genial com Gaudí
i que acull la col·lecció d’art d’un empresari”</span></i></b><b><i><span style="font-family: "Georgia","serif";"><o:p></o:p></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Puig
també va parlar de <b><i>“l’esperit de l’empresariat lligat amb la sensibilitat i els sentits”</i></b>.
Fent referència novament a la figura de l’arquitecte Gaudí, a qui va qualificar
d’excepcional en aquest primer edifici<b><i>, tant per la seva creativitat com pel
desafiament a nivell arquitectònic de les estructures tradicionals.</i></b> I
en aquest punt, s’ho va fer venir molt bé per parlar de l’actual situació
catalana en referència a la seva sobirania, i al procés que s’està duent a
terme per al dret a decidir, sense oblidar, dins paràmetres econòmics de les bondats <b><i>“per a la creació de llocs de treball,
cohesió social i prosperitat”.<o:p></o:p></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">I
desprès d’una mica més de circumloqui, va acabar parlant de l’ajut a la consolidació de projectes, a fi a efecte <b><i>“alimentat
les nostres emocions i sensibilitats”</i></b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">I
es varen acabar els discursos!!!. I tots cap a dintre, en fila índia i
controlats pel vigilant de torn. <b>No ens esperava cap copa de cava</b>, - faltaria plus en temps de crisi - però
molts no se’n van estar de demanar un catàleg “a saco” i fer petar la xerrada,
que és el que tocava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;">BASSAT-2013 (1970-1979 III)<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;">COL·LECCIÓ O ACUMULACIÓ?<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;">Conclusions</span><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-oemjTWfKBus/UdF5ymy7gUI/AAAAAAAACF4/s6GO0N9G17Q/s500/BASSAT-4%C2%AA+EDICI%C3%93-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+063.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-oemjTWfKBus/UdF5ymy7gUI/AAAAAAAACF4/s6GO0N9G17Q/s320/BASSAT-4%C2%AA+EDICI%C3%93-+ANYS+70+-+TERCERA+MOSTRA+-+27-JUNY-2013+063.JPG" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">A
nivell artístic, ja en faré cinc cèntims a <a href="http://www.cuadrosdeunaexposicion.com/">www.cuadrosdeunaexposicion.com</a>
No obstant, es pot dir que en conclusió, una mostra més d’una col·lecció, que per a la ciutat resulta llunyana, pot ser
per un excés en els darrers 30 anys d’art contemporani a nivell institucional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Si
bé dins el seu tarannà artístic hi ha algunes peces no exemptes de qualitat i
de creativitat, els temps actuals, <b>situats
dins una <i>voràgine</i> de canvis produïts
tant per la crisi, com per el propi moviment de la societat, ha fet que
artistes de la categoria que ha anat exhibit la Col·lecció Bassat, actualment
estiguin dins una cotització de mercat molt baixa, com a conseqüència de la
seva nul·la promoció, fins a tal punt que sales de subhastes com Christie’s o
Soherby’s mostrin absolut desinterès i indiferència</b> en subhastar obra d’aquests períodes que la
col·lecció exhibeix, davant el desconeixement dels mateixos en l’actualitat,
per bona part de l’entorn col·leccionista mundial. Uns temps on el gaudi de
l’art ha estat substituït per l’addicció a l’Ipad.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<br />
</div>
Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-24936590634913531052013-05-31T13:40:00.003-07:002013-06-01T05:06:51.860-07:00<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">5è PREMI DE PINTURA<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">TORRES GARCIA - CIUTAT DE
MATARÓ<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">RESISTINT COM ESPARTANS A
LA BATALLA DE TERMÒPILES (I)<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-ddzKClEDCLE/UakEjxycuLI/AAAAAAAACCw/s_Uv84PYYtI/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+026.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="166" src="http://3.bp.blogspot.com/-ddzKClEDCLE/UakEjxycuLI/AAAAAAAACCw/s_Uv84PYYtI/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+026.JPG" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">La
batalla de les Termòpiles va ser un conflicte bèl·lic de la Segona Guerra
Mèdica, que va tenir lloc l’any 480 (a C), on es varen enfrontar l'Imperi persa de
Xerxes I, i una aliança de polis gregues
liderades pel rei Leonidas I d'Esparta. La confrontació va durar tres dies i es
va desenvolupar al pas de les Termòpiles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Tant
els escriptors antics com els moderns han utilitzat la batalla de les Termòpiles, com un exemple del poder que pot exercir sobre un exèrcit el patriotisme i la defensa
del seu propi terreny; Leonidas va acomiadar la majoria de l'exèrcit grec,
romanent per protegir la seva retirada juntament amb 300 espartans, 700 tespis,
400 tebans i possiblement alguns centenars de soldats més, la majoria dels
quals van morir en la batalla. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Benvolguts
i moltes vegades anonims lectors d’aquest blog intranscendent
d’esdeveniments desconeguts pel 99,9% dels teòrics 124.000 habitants de la
nostra ciutat:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">Serveixi aquesta
introducció històrica, d’una gran i coneguda batalla, com a prèvia i reconeixement a la tasca que l’ASLL
(Associació Sant Lluc per l’Art) porta a terme, tant per tirar endavant l’esmentada
entitat com el Premi Torres García de pintura.</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif";"> <b>Però
com l’exercit de polis gregues encapçalades per Leonidas I, la heroica resistència
als canvis de criteris i d’estratègia, aferrant-se a la defensa d’un “territori
cultural” (el premi de pintura), estan provocant desencisos i desconfiances.<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-U7qvHeEU-G4/UakE0K7lDUI/AAAAAAAACC4/yHf48CcRgjY/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+014.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="http://3.bp.blogspot.com/-U7qvHeEU-G4/UakE0K7lDUI/AAAAAAAACC4/yHf48CcRgjY/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+014.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">El
premi Torres García Ciutat de Mataró va estar concedit un any més, el passat
dijous 30 de maig. El guanyador de tan
significatiu i en realitat ignorat guardó ha estat: Martín CARRAL GONZÁLEZ, i
els guardonats: Mariano CARRERA BLAZQUEZ, Juan CUELLAR COSTA i Guillermo ADOLFO
PÉREZ MASEDO.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">El
títol de les obres i altres informacions generals, les pot consultar l’amic
lector a la premsa local, per la qual cosa, aquesta cronista accidental no s’entretindrà
gaire en dades tècniques per centrar-se en certs detalls i curioses coincidències
que any rere any es succeeixen en aquest premi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">No
obstant, cal seguir un ordre; un esdeveniment social d’aquesta mena, bé requereix
una certa atenció:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">A
les 7 de la tarda, dins l’Ateneu Fundació Iluro (ex-Laietana), que s’estrena
com a tal en aquest acte, de les 150 cadires aproximadament disposades, en prou
feines hi havia un 30% d’aforament. <b>De
mica a mica, es va anar omplint amb el personal habitual en aquest tipus
d’actes: una digna però no excessiva representació del gremi de pintaires i
artistes – membres de la Sant Lluc a part -
autoritats civils a les que religiosament paguem el sou amb els nostres
impostos (a excepció dels del PP, CUP i Plataforma – evidentment no hi ha
eleccions, tenen la mensualitat segura i per tant no han de lluir el tipus) ,</b> membres de la recent creada Fundació Iluro, en prou feines cap component d’altres entitats fora de l’àmbit artístic (científic, literari,
històric, etc. etc.), ni tampoc hi va ser present el Sr. Bassat ni membres de la seva fundació<b> ni de l’IMAC (i això que alguns són
artistes però viuen "ricamente" del funcionariat</b>), a excepció del regidor de cultura (s’ha
de complir), i uns quants curiosos o despistats més. És a dir, els habituals com sempre
passa a la nostra ciutat.</span><br />
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-S6RyukoXurw/UakFCDCzMUI/AAAAAAAACDA/pveT61A1C18/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="http://1.bp.blogspot.com/-S6RyukoXurw/UakFCDCzMUI/AAAAAAAACDA/pveT61A1C18/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+001.JPG" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><b>En
el fons, la trista i crua realitat és que cada vegada es fa més feixuc aguantar
els discursos</b>, i molts varen arribar tard expressament. No obstant, val a dir
que la gestió de la Sant Lluc en aquest àmbit va ser absolutament brillant: en
30 minuts varen parlar cinc persones més en Pep Andreu de la Tele Mataró, (vull dir M1TV), que va fer de mestre de cerimònies i per
descomptat el guanyador. Veritablement perfecte. Pot ser que n’aprenguin els
del Premi Iluro !!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Amb
exquisida cortesia, tots els que prengueren el torn de la paraula, s’adreçaren
al públic amb la salutació corresponent als càrrecs presents a la taula i a l’auditori,
i amb els agraïments de rigor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">Unes 200 persones, més o menys, es podria dir que va constituir el total del respectable assistent... com
sempre. Tot un èxit? No, per descomptat, tenint en compte la tasca de l’entitat
que evidentment no disposa del capital per a una millor difusió</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif";"> de les bases de concurs, ni per captar
l’atenció dels mataronins, ni en prou feines la de molts dels seus associats...
que desprès voldran públic per les inauguracions de les seves exposicions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Una
tasca que no es veu tampoc gens recompensada per la participació de l’artisteo
del “mundo mundial” , aconseguint tan sols <b>l’interès
de 238 artistes – l’any 2011 en van ser 247 i el 2009, la xifra va ser 237. </b>(Dades
de la pròpia entitat)<b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-YGuWunPJQ_Y/UakFa8q8p1I/AAAAAAAACDI/_AfQbo0NLYk/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+019.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="139" src="http://4.bp.blogspot.com/-YGuWunPJQ_Y/UakFa8q8p1I/AAAAAAAACDI/_AfQbo0NLYk/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+019.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Les
causes de tan poc volum de participació poden ser les ja esmentades de falta de
mitjans, com les despeses que pot suposar per un artista embalar i enviar una
obra de dimensions grans, com indiquen les bases del concurs, <b>com també el poc atractiu que resulta el
jurat que ha d’escollir les obres. <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">Uns membres que volten els
70 i els 90 anys, iaios de solemnitat, estancats en uns arquetips “gaga i
demodé”, dels anys 60 i 70 del segle XX, i que per quatre calerons venen la
seva ànima al diable:</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif";"> Juan Manuel Bonet, Daniel Giralt Miracle,
Arnau Puig, Francesc Rodón i Antoni Luis, president de la Sant Lluc, i que
actua com a secretari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Les
causes d’un premi on la selecció presentada en exposició en aquest 2013<b>, és
d’alta qualitat tècnica però sense creativitat, e inexistència total d’ànima
artística, </b>també les podem trobar en els criteris dels iaios del jurat, en
quan a la fixació per segons quins artistes, que en alguns casos, convocatòria
rera convocatòria són escollits.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">Aquesta cronista
accidental, de professió comptable, que ha derivat a la crítica d’art, i que
actualment intenta exercir de galerista virtual,</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif";"> no pot oblidar de cap manera el “quadre
de comptes”, i anar a la recerca “del cèntim que falta”. Per tant, observant la
presència d’una obra corresponent a un artista ja guardonat, s’ha engrescat en
buscar com una fura en un cau, les coincidències expositives. Heus ací,
venerable lector, el llistat d’artistes seleccionats en diferents
convocatòries, i per tant, formen part de l’exposició i del catàleg... que no
se qui paga, i que a molts els hi és de justificant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-tmwEh7V2yRI/UakFpu5-O5I/AAAAAAAACDQ/V51uybSVacc/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+029.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="175" src="http://2.bp.blogspot.com/-tmwEh7V2yRI/UakFpu5-O5I/AAAAAAAACDQ/V51uybSVacc/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+029.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Ricardo ALVAREZ ARJONA (Anys: 2011 – 2013)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Lola BERENGUER (Anys: 2011 – 2013)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Gonzalo ELVIRA: (Any 2011 – en que va resultar guardonat – i 2013<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Miguel HERNÁNDEZ SÁEZ ( 2011
– 2013)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Elena MARTÍ ROMERA: (Anys 2007 – 2009 – 2011 i 2013 – En la propera
edició pot ser surt guanyadora).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Keiko OGAWA ( 2011 – 2013)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Marc PRAT (2011 – 2013)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Federico RIBEIRO OGANDO (Anys 2009 – 2011 i 2013)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Enrique RODRÍGUEZ GARCÍA (2011 – 2013)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Salvador VALENTE (Anys: 2007 – 2009 – 2011 i 2013<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Paulo ESCOBAR ELORZA (2011 – 2013)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Javier SORIA ORTEGA (Anys: 2007 – que va ser guardonat – 2009 i 2013<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Guillermo Adolfo PÉREZ MASEDO (Anys 2009 i 2013, en que ha estat
guardonat)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">(En
referència als anys 2005 al 2009 també es disposa de llistat, però podria
resultar excessivament feixuc als ulls del lector)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Si
fan quatre comptes ràpidament observaran que:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">DE LES 40 OBRES SELECCIONADES A L’EDICIÓ D’ENGUANY, 13 JA HI VAN ESTAR-HI AL 2011.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Pregunta:
De debò dels 238 artistes que varen presentar obra, NO HI HAVIA CAP NOVETAT,
CAP ARTISTA MÉS INTERESSANT QUE HAN TINGUT QUE REPETIR-NE 13 ?????!!!! Es que
sempre es presenten els mateixos ????? De debò, de debò, no hi havia res més potable????? Tan poca qualitat tenien els 190 que no varen passar la tria? I en referència al guanyador, ves per on, es presenta per primer cop en les cinc edicions i... GUANYA!!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Ja
saben molts lectors que aquesta cronista accidental es aficionada a la boxa. I
hi ha una paraula que defineix perfectament quan un combat presenta sospites:
TONGO!!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Al que s'ha fet menció, cal afegir una
altra dada: <b>Daniel
Giralt Miracle, excel·lentíssim membre del jurat, va prorrogar el catàleg de
l’exposició del premiat d’enguany:
Martín CARRAL GONZÁLEZ, que fins al 26 de maig va exposar a la Fundació
Vila Casas de Barcelona</b>. Coincidència? En la vida no hi ha RES, però RES
que passi per casualitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Com
a persona que exerceix la crítica d’art i que visita sovint les mostres de l’esmentada
entitat, oportunament s’ em va trametre el catàleg, la qual cosa ha permès la
verificació del que abans s’ha esmentat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-PFTuD2KLncU/UakI9AEkI6I/AAAAAAAACDk/2qWte5olL_w/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+018.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="224" src="http://2.bp.blogspot.com/-PFTuD2KLncU/UakI9AEkI6I/AAAAAAAACDk/2qWte5olL_w/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+018.JPG" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">5è PREMI DE PINTURA<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">TORRES GARCIA - CIUTAT DE
MATARÓ (II) -Discursos<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="color: red; font-family: "Georgia","serif";">Davant dels fets
que s’acaben d’explicar, que generen prou recel en els criteris i la imparcialitat del
jurat</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif";">, fer esment que pel <b>president de la Fundació Iluro, Rafael Montserrat </b>va ser una
satisfacció acollir les obres guanyadores i seleccionades del Torres García, i
que <b>“és un esdeveniment important per la
nostra cultura i ciutat”</b>, és un pur tràmit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">Que el secretari del jurat
Antoni Luis, i president de l’ASLL</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif";">
mostrés la seva satisfacció perquè l’Artur Mas – ex Conseller en cap i ara al Cap
de la Gene - hagués prorrogat el catàleg
de la mostra, que reconegués el recolzament del crític d’art local Pere Pascual
i de l’Ajuntament al concurs, que agraís als artistes l’esforç per la seva
participació i als membres del jurat la seva tasca, per finalment adreçar un
missatge en castellà als presents vinguts de contrades fora del Principat, i
llegir el text que consta en el catàleg i el programa de mà, <b>doncs és de agrair per la seva brevetat, claredat
i concisió, però no deixa de ser un parlament de rigor i adequat a la seva
representació.<o:p></o:p></b></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-1Ng8fvvacqs/UakJL59Vb0I/AAAAAAAACDs/uq8NpzaYqYY/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+OBRA+GUAYADORAJPG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-1Ng8fvvacqs/UakJL59Vb0I/AAAAAAAACDs/uq8NpzaYqYY/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+OBRA+GUAYADORAJPG.jpg" width="318" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt;">Que un cop esmentats els guardonats, <b>l’artista guanyador Martín CARRAL GONZÁLEZ</b>,
recollís el guardó (i el xec, el més important com va dir Pep Andreu), s’adrecés
principalment a la taula presidencial, i en prou feines al públic, per explicar a preguntes de l’Andreu que la
seva <b>obra “parte de la esfera y del
círculo, y la distorsión con ilusión óptica, con un hilo conductor con Torres
García, como prueba del constructivismo, mientras investigo un nuevo espacio y
concepto dentro de este mundo global como el Hiperespacio”</b>, tot finalitzant
amb un agraïment emocionat, artístic i ECONÒMIC, també és de regraciar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt;">No obstant,<b>
vista l’obra, tan sols es tracte d’un treball a base de línies i encreuaments artístics,
plasmats amb mil·limètrica precisió i tècnica depurada, que no deixa de tenir
certa gràcia</b>, però que s’intueix que en la realització de l’obra, no hi ha
una excessiva mà pictòrica, i si la
utilització de mitjans informàtics o digitals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-CYMuz_887Vs/UakJZ4CG3RI/AAAAAAAACD0/ueDVsPZPgDM/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+025.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="202" src="http://2.bp.blogspot.com/-CYMuz_887Vs/UakJZ4CG3RI/AAAAAAAACD0/ueDVsPZPgDM/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+025.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">Que<b> el consol de l’Uruguay a Barcelona Arturo
Villareal</b>, mostrés igualment la seva complaença per assistir a aquesta
cinquena convocatòria, tot realitzant uns breus apunts biogràfics de Torres
García, <b>“como una de las figuras más
importantes que ha dado Uruguay al mundo”</b>, destacant la seva integració al
grup de pensadors d’Eugeni d’Ors, la realització d’uns murals a la Diputació de
Barcelona, ja desapareguts i la col·laboració amb Antoni Gaudí, per al disseny
dels vitralls de la Sagrada Familia, tot indicant que l’arquitecte li va
aconsellar que es dediqués la docència<b>,
(l’home ja no sabia que dir per no repetir-se</b>), doncs també va ser
d’agrair, tot mantenint-se dins els cànons de la formalitat protocol·lària de
l’esdeveniment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">Que <b>Maria Àngels Torres, directora dels Serveis
Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya</b> (uf,
que llarg és això), digués que li va resultar un plaer tornar a participar
novament en aquest acte d’inauguració a Mataró <b>“ciutat amable, oberta i contemporània”</b>, que parles d’amor a l’art
i de compartir sensibilitats amb Torres García amb les seves diverses estances
a Catalunya, que “l’art és més útil del que molts creuen”, que es necessària la
voluntat d’ésser i d’obrir-se al món, etc.,
no deixa de ser un discurs amable i de tràmit, per veure que la senyora
no trapitja el carrer per comprovar la davallada que està patint l’art, tant en
el seu aspecte creatiu, como econòmic i de formació humanística, ja que ella
com a funcionaria tampoc en té necessitat de veure-ho.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Sf6jahqtR0U/UakJ2LnP0WI/AAAAAAAACD8/mrw4E51DJWw/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+027.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="130" src="http://1.bp.blogspot.com/-Sf6jahqtR0U/UakJ2LnP0WI/AAAAAAAACD8/mrw4E51DJWw/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+027.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">I que finalment <b>l’ Il·lustríssim Sr. Alcade de Mataró Joan
Mora, </b>acabés el torn d’intervencions manifestant que <b>“per les persones que estimem l’art és un orgull presentar un premi
d’aquestes característiques”</b>, recordant els deu anys de vida del premi amb
cinc biennals i la tasca de l’ASLL per tirar-ho endavant, amb la col·laboració
de l’Ajuntament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">Fent memòria també
que als 17 anys en Torres García va pintar el seu primer oli, que va passar per
l’escola dels Arts i Oficis, (...) i que Mataró “<b>està en primera línia dels premis artístics de l’estat espanyol, i que
és important que persones d’arreu de l’estat hi participin</b>”, per acabar
dient que <b>“sense l’art malgrat els
moments de dificultat, una societat no se’n pot sortir. No ens hem de convertir
en robots. La cultura ens enriqueix com a persones”</b>, sense oblidar les
felicitacions corresponents, doncs també és un discurs de rigor, que queda molt
bé, <b>però que demostra el desconeixement
de la realitat del tema, partint de la base que el sistema educatiu que
propugna des de fa anys els seus correligionaris de la Generalitat – al igual
que el govern central – ha malmès les humanitats. </b></span><b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><o:p></o:p></span></b></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-RKPiSyu-Jd8/UakKEtS5-6I/AAAAAAAACEE/-Iqb4LdvLUM/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+028.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="140" src="http://2.bp.blogspot.com/-RKPiSyu-Jd8/UakKEtS5-6I/AAAAAAAACEE/-Iqb4LdvLUM/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+028.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">5è PREMI DE PINTURA<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">TORRES GARCIA - CIUTAT DE
MATARÓ<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">RESISTINT COM ESPARTANS A
LA BATALLA DE TERMÒPILES (III)<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Com
a conclusió de tot plegat, tenint en compte el correcte desenvolupament
protocol·lari de l’acte, i anant directament al resultat del premi corresponent
a aquesta cinquena convocatòria, em sap greu pels bons amics de la Sant Lluc,
qüestionar seriosament el concepte i l’estratègia del premi, que per descomptat
no es encertada, ja que ni Mataró està en primera línia del tarannà artístic
com va dir l’alcalde, <b>ni cap mitjà de
comunicació generalista important se’n va fer ressò, ni tampoc assisteixen
persones de rellevància dins el camp artístic a l’esdeveniment, que ja disposa
de cinc convocatòries.<o:p></o:p></b></span><b><span style="font-family: "Georgia","serif";">a)Que els bons amics de la
Sant Lluc se’ls hi està escapant de les mans aquest l’organització i difusió
d’aquest premi, </span></b><span style="font-family: Georgia, serif;">i com
Leonidas I es resisteixen a la particular Termòpiles del Torres García,
convidant a un jurat <b>(Joan Manuel Bonet,
Daniel Giralt Miracle, Arnau Puig i Francesc Rodon)</b> que en base al que abans s’ha esmentat, <b><u>no ajuda gens al desenvolupament del
premi, creant serioses dubtes sobre els criteris emprats en la selecció.</u></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">b)
Són molts anys d’estar al capdavant de l’entitat i de l’organització del
guardó, i pot ser es comença a notar el cansament i la mancança de relleu
generacional dins l’entitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif";">c) El món de l’art està
absolutament trasbalsat. Estan desapareixent els col·leccionistes, la
“cultura oficial” s’ha demostrat extremadament perjudicial per l’art, les
escoles de Belles Arts i acadèmies de prestigi s’aguanten per un fil, </span></b><span style="font-family: "Georgia","serif";">i la ciutadania no visita ni sales d’art
ni galeries, a excepció de les macro-exposicions organitzades per estaments
públics com grans museus o el Caixaforum, que disposen de grans mitjans
econòmics i mediàtics. Són canvis socials d’extraordinària repercussió, que als membre de la Sant Lluc haurien de tenir en compte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">d)
Repassant les cròniques d’altres anys, he pogut constatar la davallada del
premi, les discrepàncies del públic, principalment artistes amb els guardons
atorgats, i de com el desenvolupament del mateix de cara a la ciutat, sempre és
igual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">e)
<b>És hora d’enfrontar-se a la realitat per
part de la Sant Lluc i d’assumir que aquest darrer guardó i exposició és
altament qüestionat</b>, amb l’exhibició d’una obra freda, sense novetats,
sense gaire bé figuració, ni
paisatgisme, ni nus i l’abstracció es en base a geometries rectilínies, sense
potencia de colors o gestos. Un premi basant en uns criteris que ja estan
desfasats. Ni tan sols l'obra guanyadora dels 9.000 € abans d'impostos es mereix el premi. Podria haver quedat desert.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-NX6ON26P-pg/UakKfS0wFGI/AAAAAAAACEM/2gdcJeQoA5k/s1600/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+022.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="170" src="http://3.bp.blogspot.com/-NX6ON26P-pg/UakKfS0wFGI/AAAAAAAACEM/2gdcJeQoA5k/s320/TORRES+GARC%C3%8DA+-+5%C3%88NA+EDICI%C3%93+-+PREMI+I+EXPOSICI%C3%93+-+30-MAIG-2013+022.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">f)
Insistint en la lloable tasca de l’ASLL, és hora d’innovar, i si no se sap per
on anar, doncs es pot copiar altres organitzacions de premis. <b>El que és d’una necessitat imperiosa es substituir
aquest jurat, que mostra tendències molt afavoridores amb alguns artistes – estic segura que en el moment
de veure l’obra saben de qui és - y que <u>des
de sempre està perjudicant al premi</u> i a la ciutat de Mataró, perquè en el fons se'ls enrefot i cobren les seves dietes. </b>Varis dels
seus membres són prou coneguts en els entorns artístics de Barcelona, i per
tant podrien aportar aquestes coneixences per a la difusió del Torres García.
Mai ha estat així.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">g)
Pot ser també seria <b>necessari una
revisió de les bases del concurs, en referència a que les obres siguin signades
amb pseudònim, i que les fotografies que els artistes enviïn també siguin sota
pseudònim</b>, i només coneguda la seva personalitat per la persona que rep la
correspondència, lliurant al jurat la imatge sense dades personals dels
artistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Igualment,
tenint en compte els temps actuals i els costos que representa, el canvi de
mesures de les obres a presentar, pot ser també seria una bona mesura, a fi a
efecte d’evitar grans costos de transport per als artistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Lamento
sincerament qüestionar la direcció de la Sant Lluc en aquest premi, però si
realment es vol que Mataró figuri al mapa, i ser capdavantera dins el món de
l’art i fins i tot de les humanitats (això ja seria un miracle), cal renovació,
transformació i canvi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-29506810817595191592013-04-13T12:42:00.000-07:002013-04-13T12:42:15.426-07:00
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">ALS AFECTATS PER LES PREFERENTS, I ESPECIALMENT A QUI EM VA
ESCRIDASSAR AMB EL MEGAFON<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-RciXAQGTaIE/UWmzXRJ0CuI/AAAAAAAACB4/iSqU7YsyLIU/s1600/001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-RciXAQGTaIE/UWmzXRJ0CuI/AAAAAAAACB4/iSqU7YsyLIU/s320/001.JPG" width="320" /></a>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; line-height: 115%;">Benvolguts tots, <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; line-height: 115%;">Avui , 13 d’abril, tot havent
sortit de les Vespres, que cada segon dissabte de mes tenen lloc a la Capella
dels Dolors de Santa Maria, i passejant tranquil·lament fins a plaça Santa
Anna, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">vaig topar-me, com d’altres
vianants, amb la manifestació dels afectats per les preferents de Bankia –
Caixa Laietana. <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Com molts de Vostès saben soc
afeccionada a la història, i soc membre de l’equip de recerca del Museu Arxiu
de Santa Maria, i com que volia anar a la Sala del Col·legi d’Aparelladors a
veure una exposició per la meva columna d’art del Tribuna, duia la càmera de
fotos. Per tant, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no vaig perdre ocasió de
captar imatges de la manifestació, tal com poden veure, en principi simplement
per al meu arxiu personal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-MBvqlOMR-Is/UWmzrQHlicI/AAAAAAAACCE/iA2MtMbEqrQ/s1600/002.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-MBvqlOMR-Is/UWmzrQHlicI/AAAAAAAACCE/iA2MtMbEqrQ/s320/002.JPG" width="320" /></a>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">I tot d’una, sa m’acosta cap a
mi el cap de la manifestació, i qui portava el megàfon- de la que IGNORO la
seva filiació – va començar a escridassar-me, i mentre el seus col·legues m’envolten,
deixant-me un espai limitat - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><strong>va endegar
un </strong><u><strong>convenient recitatiu</strong> </u>que tot seguit exposo:</span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-family: Georgia; mso-fareast-font-family: Georgia;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Tú,
si, tu que eres periodista, que dijiste cuando lo del premio Iluro que éramos
unos IGNORANTES, porque no sabíamos historia. Pero nosotros somos la historia
social y tú lo que eres es una derechona, una privilegiada que se burla de
nosotros, y nos llamas ignorantes....<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">I mentre jo l’escoltava amb
cara de pocker, al·lucinant per un tubo, i els altres cridaven, jo pensava: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ai las, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>si sabessis que no se si el mes que ve podré
pagar el rebut de la hipoteca, que intento tirar endavant una pàgina web d’exposicions
on line – <a href="http://www.expoart.es/"><span style="color: blue;">www.expoart.es</span></a> (ho indico perquè
no es pensin que es mentida), que estic a l’atur i que cobro 426 € cada mes, te
n’enfotaries dels meus “privilegis”. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-jc7VnL1vlHA/UWmz6uKl58I/AAAAAAAACCM/ZAg01ZMAiUY/s1600/003.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En veurem envoltada, sense
possibilitats de defendre’m parlant –demès tenia la gola feta pols degut a un
constipat – i<strong> el discurs <u>polític</u> anava encenent els ànims, vaig optar
per fer una foto de record, fet que oportunament se’m va impedir;</strong> ja es varen
ocupar els compañeros de lucha – política – de tapar l’objectiu, i me’n vaig anar
pel carrer Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-jc7VnL1vlHA/UWmz6uKl58I/AAAAAAAACCQ/tClYlmEAnkI/s1600/003.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-jc7VnL1vlHA/UWmz6uKl58I/AAAAAAAACCQ/tClYlmEAnkI/s320/003.JPG" width="320" /></a>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A tots els afectats per les
preferents: <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tot seguit torno a exposar el
que en el seu moment vaig escriure i penjar en aquest blog el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">4 de novembre de 2012,</b> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en la meva crònica del Premi Iluro-2012,
perquè quedi clar <strong>que ni els he tractat d’ignorants ni els he faltat al respecte,</strong>
cosa que ells a mi sí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 249, 238); line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">... Què per postres ahir, una secció dels afectats per les preferents de
Bankia / Caixa Laietana durant dues hores varen escridassar a plaer, servint
d’acompanyament verbal, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">domini de
proclames, lemes i eslògans EN CASTELLÀ</b>, doncs és per pensar que pot ser el
Premi Iluro 2012, es tenia que haver ajornat, fins a calmar més els ànims. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 249, 238); line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: red; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">De ben segur que els que cridaven <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no tenen ni p... idea d’història local, ni
pot ser els hi ha interessant mai, ni que el guanyador s’ha endut 9.000 € de
l’ala, (que no vull dir que no se’ls mereixi), quantitat que molt probablement
per a molts dels que cridaven, eren els estalvis de tota una vida, i que la
mala praxis</b> (o pot ser millor dit la necessitat ingent de diners de
Laietana per liquidar els seus deutes) d’alguns directius de l’entitat, han
convertit en un no res, amb només l’existència de sentiments d’haver estat
estafats, i en alguns cassos, víctimes d’abús de confiança. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Penso que queda ben clar el que
vaig escriure i que des de principis de novembre es podia llegir a la web. Si
més no, però, també vull deixar constància que d’una particular impressió: no
seria d’estranyar que més d’un fes carrera política a costa dels afectats de
les preferents de Caixa Laietana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">I per a que consti, i als
efectes oportuns, signo aquest document a Mataró, 13 d’abril de 2013.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES" style="color: black; font-family: "Brush Script MT"; font-size: 16pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Marta Teixidó </span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES" style="color: black; font-family: "Brush Script MT"; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Crítico de arte</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES" style="color: blue; font-family: "Brush Script MT"; font-size: 16pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><a href="http://www.cuadrosdeunaexposicion.com/"><span style="color: blue;">www.cuadrosdeunaexposicion.com</span></a></span><span style="color: black; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-90732760902046598842012-11-04T12:37:00.002-08:002012-11-05T09:35:32.939-08:00<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;">ECOS DE SOCIEDAD</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;"><span style="color: blue;">PREMI ILURO-2012 - Obertura<o:p></o:p></span></span></span></b></div>
<br />
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El passat dimarts, 30 d’octubre, va tenir lloc a l’Ateneu Caixa Laietana,
l’acte acadèmic-conclusiu del Premi Iluro 2012, resultant guanyador per segona vegada,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Giménez Blasco, profesor i historiador</b> amb el treball: </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Economia
marítima i conflictes socials a la Província de Mataró 1750-1870.<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background: white; color: black; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">El Jurat format per </span><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Antoni Pladevall i Font – president i doctor en història eclesiàstica per
la universitat de Lovaina, Josep Maria Fradera Barceló, Catedràtic en història
contemporània a la Universitat Pompeu Fabra,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Jordi Beltran Serra </span><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">(</span><span style="font-size: 13px;">President de la Fundació Caixa Laietana, membre del Jurat en representació de la Comissió Delegada d'Obres Socials de la Caixa), </span> Joaquín Pera i Isern, d<span style="font-size: 13px;">irector del Departament de Ciències de l'Antiguitat i </span>de l'<span style="font-size: 13px;">Edat Mitjana de </span>la UAB,<span style="font-size: 13px;"> </span><span style="font-size: 13px;">que cobreix la vacant deixada per Joan Sanmartí Grego, en haver cessat després de concloure el període consuetudinari de sis anys de pertinença al jurat</span> i Àngels Soler Llobet, llicenciada en Geografia i història per la
Universitat de Barcelona, va concedir un accèssit de 2.000 € al treball: <b><span style="background-color: white; color: black;">La
Junta de Reformes Socials de Mataró, 1900-1923, realitzat per l’historiador
Rafael Luque.</span></b></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span><br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
</div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
</div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
</div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-VKDG543s9Xc/UJbIsGWrBlI/AAAAAAAACAc/A0XClhGQR7w/s1600/PREMI+ILURO-2012+025.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="http://3.bp.blogspot.com/-VKDG543s9Xc/UJbIsGWrBlI/AAAAAAAACAc/A0XClhGQR7w/s320/PREMI+ILURO-2012+025.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Benvolguts
lectors, si és que encara en queda algun, <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Tot havent informat oportunament del
guanyador i accèssit del Premi Iluro-2012, m’adreço a Vostès, exercint de
manera ocasional<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la meva faceta de
cronista accidental, evidentment força oblidada degut tant a la manca
d’esdeveniments culturals o socials amb “catxet” (i fins i tot sense), com per
obligacions professionals relacionades amb el món de l’art. No obstant, ahir,
30 d’octubre era tasca obligada l’assistència al lliurament del guardó Premí
Iluro-2012, en la seva 54ena. edició, de la que n’he extret les següents
conclusions:</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Senyores i senyors: l’acte
acadèmic-conclusiu del premi luro <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ÉS UN
ESDEVENIMENT CARCA, demodé, ga-ga,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llarg
i pesat, destinat a un públic de l’ofici-afició a historiador, generalment
minoritari</b>, que en absolut s’avé amb els temps actuals.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Què en la segona dècada del segle XXI,
que s’organitzi un acte amb una conferència d’un expert, que cada vegada són
més erudits però menys oradors, doncs ja ha passat a la història. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Què demès s’hagi d’aguantar a un mestre
de cerimònies poc ocurrent i amb poca facilitat de paraula com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josep Ibern, director de la Fundació
Laietana amb el prestigi per terra, fins fa poc director de Caixa Laietana,
entitat que ha perdurat quasi 147 anys, i que amb menys de dos anys de la seva
direcció d’anat a parir, (tot i que pot ser és hora que també es demanin
responsabilitats a l’anterior direcció de l’entitat, Pere A. Dòria), </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>francament és patètic. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Què per postres ahir,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una secció dels afectats per les preferents
de Bankia / Caixa Laietana durant dues hores varen escridassar a plaer, servint
d’acompanyament verbal, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">domini de
proclames, lemes i eslògans EN CASTELLÀ</b>, doncs és per pensar que pot ser el
Premi Iluro 2012, es tenia que haver ajornat, fins a calmar més els ànims. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">De ben segur que els que cridaven <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no tenen ni p... idea d’història local, ni
pot ser els hi ha interessant mai,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni
que el guanyador s’ha endut 9.000 € de l’ala, (que no vull dir que no se’ls
mereixi),<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quantitat que molt
probablement per a molts dels que cridaven, eren els estalvis de tota una vida,
i que la mala praxis</b> (o pot ser millor dit la necessitat ingent de diners
de Laietana per liquidar els seus deutes) d’alguns directius de l’entitat, han
convertit en un no res, amb només l’existència de sentiments d’haver estat
estafats, i en alguns cassos, víctimes d’abús de confiança. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-P9rZWsZ9cR0/UJbL-WXnhEI/AAAAAAAACAs/LiPl0q6FIUM/s1600/premi_Iluro4_2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-P9rZWsZ9cR0/UJbL-WXnhEI/AAAAAAAACAs/LiPl0q6FIUM/s320/premi_Iluro4_2012.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Gràcies Tot Mataró per poder penjar la foto!!!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">I que finalment les paraules de
l’alcalde, plenes de bona intenció però buides de contingut, encoratjant a la
continuïtat del premi i de la tasca de la Fundació, en ple procés de re-fundició,
doncs varen complir l’expedient.</span><br />
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Si realment es vol que aquest premi
tingui continuïtat – 54 anys pesen molt, i no es poden tirar per la borda
(recordem que </span><span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">el Premi Iluro el va instituir Caixa
Laietana l'any 1959 i durant la seva trajectòria porta més de setanta llibres
publicats i quaranta-cinc historiadors premiats. L'any 2009 va rebre la Creu de
Sant Jordi de la Generalitat, </span><span style="font-family: "Georgia","serif";">cal,
cal muntar un espectacle, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">i això
significa que ens hem de deixar de conferenciats pesats i fer com fan els del
Planeta: muntar un sopar de gala – PAGANT cada assistent un tiquet a preu
raonable (no cal que el menú porti Ostres Bella Aurora), inclosos els
estudiosos de la història, que molt d’historiar però són incapaços de gastar-se
els calers en la promoció de la seva pròpia obra,- on primer s’endrapi i
desprès es parli d’història... això sí,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>amb pocs discursos i no massa llargs.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Evidentment com que es muntaria un petit
Hollywood, amb presentador</span><span lang="ES" style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; font-size: 10pt; mso-ansi-language: ES;">@</span><span style="font-family: "Georgia","serif";"> i tot (però que no sigui en Pep Andreu
que el tenim molt vist), caldria convidar a personalitats de tota mena –sense
massificació, eh !!, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>doncs cal pensar en
un aforament limitat -<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les senyores
lluirien les joies (perquè ara el visó no està ben vist), i els senyors de
l’escàs entorn empresarial, pot ser es deixarien veure,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i com que ara tenim hotels de sobres, doncs
segur que es trobaria espai. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">És a dir, pot ser que en plena fase
d’esfondrament de la Fundació Caixa Laietana, i davant el naixement d’una <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">nova Fundació que gestioni amb nous vocals
i patrons culturals (i també econòmics, per què no?)</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">el patrimoni social de Laietana, es doni per conclòs el Premi Iluro de
monografia històrica d’àmbit local i comarcal, per ampliar fronteres i
dividir-lo en dos: mantenir la basant local i crear la basant CATALANA O
GENERAL, si més no.</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Estic segura que,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com que en Mas i en Mora (Artur i Joan) tenen
bon feeling, el futur nou president de la Gene,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>vindria a sopar de gust amb la senyora, la qual cosa donaria prestigi a
la nova ramificació del premi, i el corresponent reso, perquè<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“El
Maresme también existe”.</i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">El jurat pot ser s’hauria d’ampliar i
tindria més feina, però tot sigui pel prestigi, la qual cosa no els hi aniria
malament dins el seu àmbit acadèmic, tot i que es clar, un sobre per les
molèsties no estaria per demès. Així triarien amb total seguretat i confiança. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Pel que fa a la publicació de les obres,
bo seria que es fes traducció al castellà ( i fins i tot a un altre idioma, si
es vol) de l’obra guanyadora. I si es considera que alguna mereixeria
publicació, es pot fer a través d’Internet, abonant al titular del treball una
quantitat de diners, que tampoc hauria de ser una fortuna. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Tinc la completa certesa que d’aquest
suggeriment no en faran ni cas, perquè evidentment, hi ha tema crematístic pel
mig.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Se me’n refot, però el que sí que és clar és, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que cal donar un nou impuls al premi, com a la
ciutat, i que es comenci a pensar en deixar entrar sang nova i persones noves,
dinàmiques, amb idees i emprenedores, és a dir, impulsar un MECENATGE amb
repercussions fiscals i d’imatge pels MECENES.</b> Tot i que la llei existent
és minsa i, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de moment, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>està en suspens la que es prepara, cal
intentar una promoció, a base de reducció d’impostos locals – si es pot fer – o
quelcom que enllamineixi al diner, doncs evidentment, donar diners per res,
ningú ho farà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Per descomptat, s’accepten comentaris o
crítiques, que de tot hi ha. Però els que critiquin, sis plau que aportin idees
per substituir aquesta, que evidentment no descarto que es consideri “de
bombero”. Criticar és molt fàcil, però trobar idees ja no tant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Tot agraint molt sincerament l’atenció
dispensada, aprofito l’avinentesa per a saludar-los ben atentament, no sense
comunicar que tot seguit, passaré informe amb dades, pels, senyals i comentaris,
de com va anar la vetllada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Ben cordialment, <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Brush Script MT"; font-size: 16pt;">Marta
Teixidó </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Brush Script MT"; font-size: 14pt;">Crítico
de arte</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: blue; font-family: "Brush Script MT"; font-size: 16pt;"><a href="http://www.cuadrosdeunaexposicion.com/"><span style="color: navy;">www.cuadrosdeunaexposicion.com</span></a><span style="color: black; font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;"><span style="color: blue;">PREMI ILURO-2012 -<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ACTE I</span></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: large;"><span style="color: blue;"> “ A grosso modo”<o:p></o:p></span></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;">Tal
com ja s’ha esmentat, l’Ateneu Caixa Laietana va acollir el 30 d’octubre
d’enguany l’acte de lliurament del Premi Iluro 2012. <o:p></o:p></span></span></span><br />
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: black; font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;">El
primer pis de l’Ateneu habilitat per l’ocasió, si podien comptar la presència
de 18o persones, aproximadament. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si
excloem periodistes, alguns membres de l’equip de govern de l’Ajuntament,
representants de l’IMAC, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">i els de
l’ofici, és a dir, els historiadors, aficionats o professionals, i els membres
de l’agencia de comunicació, encapçalats per l’ex-cap del grup municipal del PP
durant el període 1991 – 2004 aproximadament, Joan López Alegre,</b> el públic
en general es podria dir que era d’unes 150 persones, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sense presència del món comercial, empresarial, artístic, ni eclesiàstic...
ni tan sols de la “leal oposición” (ni la “deselal” tampoc); és a dir el 0,11%
de la població de Mataró</b>, amb una edat mitja de 60 anys. Tot i així si
podia veure algun ex-membre del consistori socialista, etc<i style="mso-bidi-font-style: normal;">. (No em vaig fixar si en Manuel Cuyàs hi era. Ara com que és la “vedette”
del 8 al dia i d’altres mitjans de comunicació públics, doncs el Premi Iluro li
deu semblar poc)<o:p></o:p></i></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;">
<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Ami8gupzdSM/UJbNNY1GY6I/AAAAAAAACA0/NdBiO2qwM0w/s1600/PREMI+ILURO-2012+002.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://1.bp.blogspot.com/-Ami8gupzdSM/UJbNNY1GY6I/AAAAAAAACA0/NdBiO2qwM0w/s320/PREMI+ILURO-2012+002.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">L’acte
va començar amb el tradicional retard de 20 minuts, i la xerrada en va durar
45, més o menys. Bé, xerrada, el que es diu xerrada, no se’n podria dir; més
aviat semblava la lectura d’un informe o memòria d’empresa als membres d’un
consell d’administració, que amb 10 minuts hagués estat llesta. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">El
Dr. Joaquim Pera i Isern té un pedigrí acadèmic del copón, (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">del qual no es troba res a Internet):</i> </span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">director del
Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la UAB, director de
la revista Laietània (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">d’aquí la presència
de Carles Marfà i del cap de la secció d’arqueologia Joaquim García), </i>també
ha publicat llibres. Nét del protagonista del llibre de Xavier Mas i Gibert: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Memorial dels pescadors i els peixos.
Converses amb Francesc Isern..</i>. Premi Iluro 1993, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“es mou bé entre excavacions i la
burocràcia” </i></b>va comentar Josep Ibern, tot destacant l’entusiasme en que
va acceptar ser membre del jurat. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">La xerrada del Dr. Pera – <i style="mso-bidi-font-style: normal;">perquè aquí si no ets doctor no ets res</i> – va tenir per títol: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Arqueologia catalana vista des de Mataró.
Evolució i perspectives pel segle XXI</i>, i seguint les pautes que li va
marcar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pere Tió,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>en el moment de quedar entesos per la mateixa: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“tenia que versar sobre la seva
especialitat, centrada en Mataró o comarca, i que no tenia que ser una lliçó
magistral,</i></b> l’historiador va desenvolupar la temàtica<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a partir de l’arqueologia amateur a
Mataró,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i els bons resultats que va
donar en troballes, gràcies a l’equip encapçalat per Marià Ribas, que va donar
pas a una <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“escola d’arqueologia mataronina, a través d’una gestió modèlica per a
la creació de la secció arqueològica, davant la desídia municipal”.</i></b><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-SOxf6FVBFow/UJbNs5-HPjI/AAAAAAAACA8/8l-tvjmhits/s1600/PREMI+ILURO-2012+004.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="http://2.bp.blogspot.com/-SOxf6FVBFow/UJbNs5-HPjI/AAAAAAAACA8/8l-tvjmhits/s320/PREMI+ILURO-2012+004.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Però en el moment de legislar el tema, o sigui de
professionalitzar l’arqueologia, va davallar la col·laboració voluntària, per
néixer tot un personal que s’ha anat emparant sota l’aixopluc dels estaments
públics, i el sorgiment d’empreses dedicades a les excavacions arqueològiques,
que treballaven en el subsòl de futures construccions d’habitatges o altres
tipus d’edificis - <i style="mso-bidi-font-style: normal;">que si bé varen
efectuar excavacions rigoroses,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fins a
tal punt que s’allargaven una eternitat amb perjudici dels propietaris del
terreny</i> – aquestes posteriorment no han tingut el seguiment d’investigació
necessari, i resten pilons de troballes en magatzems pendents que historiadors
i estudiosos en facin treballs documentats. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Desprès de presentar unes quantes dades
estadístiques, el conferenciant es va preguntar: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“I de què ha servit tot aquest
esforç? La investigació milionària queda justificada pels beneficis obtinguts?”</i></b></span><br />
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Davant de la mancança d’estudis posteriors a les
excavacions<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, “les intervencions arqueològiques no han realitzat aportacions
professionals al coneixement històric, i per tant l’estudi i la difusió és un
repte. Cal fixar nous objectius, i això no significa que s’hagin de fer noves
excavacions”.</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">En vista de la crisi, i del seu desenvolupament,
Joaquim Pera informa de les recomanacions de la Generalitat: re-conversió de
les empreses arqueològiques i re-inventar la museologia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">(o sigui que desprès de col·locar a més d’un enxufat, ara les ments
pensants de la Gene descobreixen que cal re-inventar-se... però ells conserven
l’estatus públic, i per tant, van vivint de la rifeta dels nostres impostos, i
mantenir el seu nivell de vida, no?)</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;"> <a href="http://2.bp.blogspot.com/-oF1bzAmQxCM/UJbOCnf12gI/AAAAAAAACBE/UkAeoz6t7pk/s1600/PREMI+ILURO-2012+006.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="http://2.bp.blogspot.com/-oF1bzAmQxCM/UJbOCnf12gI/AAAAAAAACBE/UkAeoz6t7pk/s320/PREMI+ILURO-2012+006.JPG" width="320" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">La
xerrada que ja s’anava convertint en un rollo que no s’acabava mai, (i jo m’he
saltat trossos per no avorrir al desconegut i amic lector)</span></i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">, va continuar
amb la informació de que Mataró ha endegat un nou projecte respecte a
l’arqueologia, tot recordant la destrucció en els anys 70 del segle XX
d’importants restes i mosaics, tant a Can Xammar com a la Torre Llauder, que
cal trobar sinergies amb l’empresa o persones <i style="mso-bidi-font-style: normal;">privades (ara correm-hi tots, ara se’n recorden dels privats, perquè hi
ha crisi, que si no, continuarien sent tant intervencionistes com sempre),</i>
que cal promocionar un turisme cultural, on s’incloguin aquest tipus de bens,
de forma acceptable i que es puguin visitar, a part de la gastronomia i la
platja. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Però no tot el pes de la inversió ha de caure en les espatlles
públiques. Cal formar consorcis amb gestió publico-privada o només privada”</i></b>.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">S’ha produït una gran davallada en la recerca a
nivell universitari, i la tendència a la baixa és clara. Les publicacions
especialitzades també han sofert aquest tipus de contingència, i es important
la publicació de treballs en revistes d’àmbit català o estatal, tot i que per a
molts investigadors, prima més una noticia de troballa en una revista
estrangera que tot un article a una de nacional.</span>
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">El Dr. Pera va acabar – <i style="mso-bidi-font-style: normal;">finalment</i> -<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la seva
intervenció, amb un cert to pessimista i les paraules que va pronunciar el
conseller d’economia Mas-Colell en la inauguració del curs universitari a la
Pompeu Fabra<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">: “En els propers anys, dependrem de nosaltres mateixos”</i></b>,
glosant la tasca voluntària, i en temps de lleure, de joves universitaris
investigadors i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’alt nivell de recerca
historiogràfica a la comarca, gràcies al Premi Iluro.</span></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="color: blue;"><span style="font-size: large;">PREMI ILURO-2012 - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ACTE II: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif";"><span style="color: blue;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Veredicte i treballs presentats<o:p></o:p></span></span></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Tot seguit a aquesta conferència-memòria
d’activitats, Ricard Navarro, ex-cap de l’Obra Social de Caixala Laietana, va
pujar a l’estrada i, com a secretari del jurat, va informar als presents del
guanyador i accèssit, en aquesta ocasió, del Premi Iluro-2012, dades que ja
s’ha facilitat al principi. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-MNWzNj1BYvY/UJbPTrQqAsI/AAAAAAAACBM/F182lVGsqvo/s1600/PREMI+ILURO-2012+010.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="216" src="http://2.bp.blogspot.com/-MNWzNj1BYvY/UJbPTrQqAsI/AAAAAAAACBM/F182lVGsqvo/s320/PREMI+ILURO-2012+010.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial;">Tant Rafael Luque - accèsit - com Joan Giménez Blasco, guanyador de dos Premis Iluro, i amb la obtènció dos accèssits, varen
pujar a l’estrada per adreçar unes paraules al públic, amb agraïments de rigor,
i explicant, el primer, la raó del per
què del lema emprat en el moment de lliurar l’obra, i que va ser un homenatge a
Antoni Vargas Fargas i els primers republicans, mentre que Giménez Blasco va
deixar constància dels sentiments contradictoris del moment, doncs havia
traspassat la seva sogra, la qual cosa li va fer recordar els àpats en una
família de pescadors, mentre que ell procedia d’una família de pagès. El treball
presentat i guanyador, va ser possible gràcies a l’encoratjament i recolzament
de la seva família, de voltar per tot Espanya buscant dades, i de com varen
arribar a el Viso del Marqués, (Ciudad Real), on es troben els Arxius de la Marina, on varen disposar per la seva investigació de 700 lligalls, que parlaven de <o:p></o:p></span> Província Marítima de Mataró.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Si el Dr. Pera va escatimar a l’auditori minuts amb
la seva perorata, s’ha de reconèixer que Mossèn Pladevall, va anar per feina i
EN 10 MINUTS !!! va fer un resum de les vuit obres participants en l’edició
d’enguany, com a president d’un jurat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“amb 6 homes sense pietat, bé i una dona...i
un capellà”<o:p></o:p></i></b></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Tot reconeixent la
virtut dels treballs presentats, seguint l’ordre d’arribada va iniciar els seus
comentaris:</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-e0UNhEIFz2Y/UJbPwpInefI/AAAAAAAACBU/M_MMKsJYZlE/s1600/PREMI+ILURO-2012+003.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="284" src="http://3.bp.blogspot.com/-e0UNhEIFz2Y/UJbPwpInefI/AAAAAAAACBU/M_MMKsJYZlE/s320/PREMI+ILURO-2012+003.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Estat, patrons i obrers
davant la modernització de les relacions laborals. La Junta de Reformes Socials
de Mataró, 1900-1923</span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">,</span></b><span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"> en va realçar que es
tractava d’un treball interessant, i de com amos i treballadors varen decidir
anar conjuntament en la millora de relacions i condicions socials. D : <b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Doce años 1933-1944</i>,</b> en va comentar que
es tractava <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“de la història d’un senyor
que recorda les coses de la seva infantesa, exposant-ho de forma planera, i amb
un llenguatge particular”. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">En referència a: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">L'Arquitectura
gòtica al Baix Maresme (s. XIII-XVI). Art i promoció artística en una zona
perifèrica del comtat de Barcelona</i>;</b><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>el president del jurat en va destacar la seva exhaustivitat i detall, a
través de l’estudi de l’art gòtic entre els segles XIV i XVI, en esglésies,
castells i masos. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Un treball de mèrit”</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Pel que fa al treball
guanyador:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Economia marítima i conflictes
socials a la Província de Mataró 1750-1870, </i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“parla de la província de Marina al 1751, de les lleves de marina que
es convocaven, en previsió de possibles guerres, etc. Explica vides familiars,
dades i detalles de pobles, etc. Un treball que ja es va presentar l’any
passat, molt complet i arrodonit”</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">I efectivament, en la edició 2011
del Premi Iluro,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el treball portava un
nom diferent, i els comentaris de Mossèn Pladevall varen ser:<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: red; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Homes i dones de mar
a la Catalunya dels segles XVIII-XIX</span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: red; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: red; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“És un títol que
no saps gaire de que ve. Es tracta d’una història de la província marítima de
Mataró fins a Tossa de Mar. És un treball que ha fet pensar molt, però és un
tema que ja ha estat treballat. L’autor ha anat a l’arxiu de Cartagena i ha
trobat molt de material. Un treball ben fet, de pes amb tot el seu sentit”. </span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">El següent treball: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pepeta
Moreu: el gran amor impossible d'en Gaudí</i>,.</b> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“es tracte d’una novel·la històrica. Una trista història, molt ben
escrita, plena d’anècdotes”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Pel que fa a: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Canvis
en els usos del sòl i evolució del paisatge al Maresme des de 1850 fins a 2007,</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> “l’obra fa esment del Maresme rural, del
paper que va jugar la pagesia en l’època esmentada. Un Maresme totalment
diferent. Un treball molt estadístic, i una mica àrid”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Finalment, els dos
darrers treballs: Història d'una recerca: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"El
monestir de Sant Benet de Mataró" (1881-1952</b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">); “parla de tres monges benedictines que varen trobar ajuts i cases
per portar a terme la seva obra, de com varen tenir suport de famílies
benestants de la ciutat, del canvi que va suposar instal·lar-se prop de la
Muralla dels Genovesos, de la seva faceta educadora, etc.</i>” <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">I de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Font Picant d'Argentona. Del Balneari Prats al Manantial Burriac.</i></b></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">,</span></i></b><span style="color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">
El Dr. Pladevall en resumeix el fet de la seva creació en l’època més àlgida
dels balnearis, i de com, degut a la davallada del brollador, aquesta font
també cau en un procés de decadència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><strong><span style="color: blue; font-size: large;">PREMI ILURO-2012 </span></strong></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><strong><span style="color: blue; font-size: large;">ACTE
III: Finalment els discursos finals.</span></strong></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-k8lES0dXiek/UJbQ_Mw1A0I/AAAAAAAACBc/rF3kTYiA_F0/s1600/PREMI+ILURO-2012+005.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="105" src="http://1.bp.blogspot.com/-k8lES0dXiek/UJbQ_Mw1A0I/AAAAAAAACBc/rF3kTYiA_F0/s320/PREMI+ILURO-2012+005.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Abans
de donar pas a les paraules de l’alcalde – <i style="mso-bidi-font-style: normal;">en
l’època del batlle Mas, la gràcia era que presidia el lliurament del premi PERÒ
NO PARLAVA</i> - , Josep Ibern va intervindré, tot agraint les paraules amables
de Mossèn Pladevall, i reafirmant les seves en referència a la continuïtat del
Premi: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“És important que el premi segueixi vigent, al igual que la festa
d’avui”, </i></b>per desprès continuar glosant la tasca tant dels guanyadors
com de la resta de participants <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“costa, però trobar treballs que estudien la
historia més antiga”</i></b> (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">jo
al·lucino pepinillos: Però si hi havia un treball com</i> </span><span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">: <u>L'Arquitectura gòtica al Baix Maresme (s. XIII-XVI).</u> Art i
promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona <i style="mso-bidi-font-style: normal;">I NO L’HAN PREMIAT !!! Com pot dir que
s’historiï la part més antiga, si des de fa sis o set edicions, o més, no es
premia més que treballs a partir del segle XVIII !!!)</i>, tot acabant dient
que aquest és l’acte més emblemàtic de la Fundació, assegurant la seva
continuïtat (?!!!) a través d’un nou estament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-8WKDfINdNHU/UJbRw8QWyuI/AAAAAAAACBk/4Tjp9Ic4o0U/s1600/PREMI+ILURO-2012+004-bis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="http://1.bp.blogspot.com/-8WKDfINdNHU/UJbRw8QWyuI/AAAAAAAACBk/4Tjp9Ic4o0U/s320/PREMI+ILURO-2012+004-bis.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">I els mots finals de
l’alcalde,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que va començar dient: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“tot el que s’ha dit i s’ha plantejat, fa
pensar, Jo tenia fetes quatre notes, però davant el que s’ha exposat, al hora
també cal donar algunes respostes”.<o:p></o:p></i></b></span><br />
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Felicitant als
guanyadors i als participants, va reconèixer que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“entre la xerrada i els
comentaris posteriors, i ha deures, notes que he pres i preguntes: S’ha està
fent el que es pot? (...) La història no és una cosa més, sinó un tema
important. 54 edicions, Creu de Sant Jordi, no és poca cosa. És un esforç que
fa la Fundació al posar 9.000 € i la publicació del treball i posterior difusió</i></b>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">(t’equivoques alcalde, la difusió dins
dels límits de Mataró, alguna cosa que surt de les fronteres de la capital del
Maresme, per anar a petar a la comarca i para de comptar. El o,11% present a la
sala, d’edat mitja 60 anys, ho demostra ben clarament)</i>.</span><span style="font-family: Times New Roman;">
</span><br />
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Respecte als treballs,
Joan Mora en va dir <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">que “són totxos, però que s’haurien de llegir” </i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">(va quedar bé, no?. Al menys va demostrar
interès per fer-ho</i>). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Dins la seva
intervenció, va aprofitar per recordar la propera inauguració de la biblioteca
Antoni Comas, que va ser membre i president del Jurat durant els anys 70, en el seu moment del Premi Iluro. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“El
fet de publicar és ajudar a conèixer d’on venim, la nostra història, el que és
Mataró”</i></b>, per acabar recolzant la idea i el foment<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’una comarca amb turisme cultural,
gastronomia, etc., ajudant també a fer ciutat i patrimoni, i encoratjant a Josep
Ibern en la creació d’aquesta nova fundació, perquè gestioni la biblioteca i la
resta de patrimoni cultural, essent el paper de l’Ajuntament d’observador, en
un procés que espera que sigui tranquil, recordant alhora els inicis i
desenvolupament de la Caixa Laietana per part de Garcia Oliver. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Us
necessitem”</i></b> varen ser les seves paraules finals, juntament amb el
comiat d’Ibern, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">doncs el tradicional
piscolabis, per raons obvies, no hi va ser-hi, la qual cosa també contribueix a
que el personal-públic present també sigui menys. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="background: white; color: black; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">El meu darrer comentari, com sempre seria pregar
disculpes per la longitud del text – que ja he dividit en capítols, i
il·lustrat amb fotografies - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però entenc
que pugui ser tan pesat com l’acte acadèmic-conclusiu en sí. No obstant, penso
que es pot llegir per parts, i que val la pena disposar del màxim d’informació
– tenint en compte la inexistència de mitjans de comunicació seriosos i
professionals, amb poca capacitat per la crònica -<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de cara a esdeveniments posteriors.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-13141973644412081322012-05-19T13:30:00.002-07:002012-05-19T13:39:21.608-07:00<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 14pt;">PRESENTACIÓ
DEL LLIBRE GUANYADOR DEL PREMI ILURO-2011</span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 14pt;">L’ULTIM
PREMI ILURO?</span></b><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">El
passat dimecres, 16 de maig, va tenir lloc a l’Ateneu Caixa Laietana, la
presentació del llibre: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els origens de la
Xarxa Escolar de Mataró (1808-1868)</i>, un gruixut volum, “de pes” com diria
el president del Jurat, Mossèn Plavall, que a fi a efecte de reduir-ne la
quantitat immensa de fulls que composaven la tesi doctoral, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fundació Caixa Laietana va decidir fer us
de les noves tecnologies, i el volum està sencer en un CD, i de forma impresa
tan sols els apartats referents a: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’Aproximació
al context socio-cultural de Mataró, L’Ensenyament a Catalunya de 1808 al 1868
i l’Ensenyament a la ciutat de Mataró</i>. </b>En total prop de les 690
pàgines.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-SHYgtSU5880/T7gAuRz8bmI/AAAAAAAAB_4/OqpaCF9rIsQ/s1600/PRESENTACI%C3%93.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="304" src="http://1.bp.blogspot.com/-SHYgtSU5880/T7gAuRz8bmI/AAAAAAAAB_4/OqpaCF9rIsQ/s320/PRESENTACI%C3%93.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif";">Però si bé un llibre d’història
local, tant massís com un totxo, és important, malauradament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el Mataró del 2012, amb una població de
124.000 habitants, dels quals 20.000 són immigrants, amb prop un 60% de la
població major de 65 anys, i que tots plegats vivim una crisi galopant</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif";">, i amb l’escàndol econòmic de les “opcions
preferents”, que ha enganxat a una bona part de la població mataronina, i que la
ja inexistent entitat d’estalvi Caixa Laietana, va vendre com si fos “vedell d’or”,
lo important de l’acte no va ser precisament la presentació del llibre, sinó la
flaire d’acabament d’una època de 150 anys, amb l’extinció de l’actual Fundació
i bona part de l’obra social que va dur a terme al llarg d’aquest període.
Bankia, la seva davallada i la seva intervenció per part de l’Estat pul·lulaven
per l’ambient. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Amb
una assistència al voltant de 150 persones (i soc generosa), a diferència d’altres
ocasions, sense aldarulls de cap mena – algú esperava algun tipus de
manifestació – <strong>amb presència quasi en exclusiva
de personal relacionat amb el món de la història local, SENSE QUE CAP ALTRE
ENTITAT <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>CULTURAL, POLÍTICA, SOCIAL O
REPRESENTACIÓ I FOS PRESENT, ni tan sols EL REGIDOR DE CULTURA, i menys el
personal de l’IMAC – Déu els guardi del pecat mortal d’assistir a un
esdeveniment com aquest – i sense que EL MÓN DE LA EMPRESA O DELS NEGOCIS FES
ACTE DE PRESÈNCIA, com tampoc molts dels càrrecs importants de gestió Laietana, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span> amb prou feines
el MTV i ni en Manuel Cuyàs, tant que li agrada la història.</strong> I perquè no sigui dit, quatre plumífers locals<strong>,</strong> que degudament varen atendre les
declaracions del president de la Fundació Caixa Laietana, Jordi Bertran, aquest
es va adreçar als presents, en primer lloc disculpant l’absència de Josep
Ibern, president del que queda de Caixa Laietana - que sembla ser que estava a
Madrid, desprès de la intervenció de Bankia – i també de l’alcalde Joan Mora,
de meeting ves a saber a on, delegant a la Tercera Tinent d’alcalde Núria Calpe
la seva representació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">L’acte
com sempre, va començar amb 20 minuts de retard – sempre queda bé això – però va
començar amb marxa per part de Bertran que va informar al públic de les
properes reunions que tindran efecte per part del Consell Associatiu de l’entitat
i de l’assemblea del mes vinent on “<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">es prendran decisions en el marc d’un clima
de serenor. Cal triar el millor camí possible. Caixa Laietana té voluntat de continuar
i de preservar el patrimoni” </i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-BNzefrk41Fg/T7gBcLD5RoI/AAAAAAAACAA/dDfBU3GPw5Q/s1600/013.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-BNzefrk41Fg/T7gBcLD5RoI/AAAAAAAACAA/dDfBU3GPw5Q/s320/013.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Bertran,
tot llegint un discurs degudament preparat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va recordar com durant 150 anys, Laietana va
fer la funció supletòria de les administracions. Quan faltaven escoles,
biblioteques, habitatges socials la caixa d’estalvis cobria les deficiències
del sector públic en aquests àmbits. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Tot un repte de futur”.</i></b> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El to verbal emprat per Bertran en aquesta
part del discurs, semblava com una mena de “reprimenda”, donant a entendre lo
beneficiosa que ha estat l’entitat d’estalvi per la ciutat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif";">Però benvolgut Sr. Bertran,
molts dels presents a aquesta presentació, varen ser “enganxats” per la mala
praxis de la seva estimada Caixa Laietana, que ha deixat a molts mataronins amb
l’aigua al coll, i amb el regust amarg d’haver estat enredats per personal de
confiança de l’entitat, i per tant, aquesta mena “d’allisades”, no es poden
fer. I li diré que molts ho varen captar. </span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">La
lectura del text va continuar, ja d’una manera més adequada a l’acte, tot dient
que s’estava per presentar un llibre, il·lustrant als presents sobre les
característiques d’edició ja esmentades, a part de ressenyar els diferents
volums que al llarg de la història del Premi Iluro, han estat premiats o bé en accèssit
en referència a l’ensenyament</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">A
continuació, va cedir la paraula al Dr. Conrad Vilanou Torrano, catedràtic de Pedagogia
de la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, i encarregat de la
conferència, que va dissertar sobre: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ensenyament
del segle XIX. Les lliçons del passat.<o:p></o:p></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Més
que una conferència, va ser tot un seguit de reflexions i pensament del Dr.
Vilanou respecte a l’antic i lo d’ara, tot recordant vivències personals
vinculades a Mataró, amb un to força amè i agradable d’escoltar, mentre l’il·lustre
pedagog no deixava de moure papers i d’ordenar-los. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Va
fer esment també, de la poca repercussió de la celebració del <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Dia d’Europa, i de com es recorden temps
passats amb un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“excés de nostàlgia”</i></b>, i amb millor visió, posant com exemple el
concert d’any nou del dia 1 de gener a Viena, que implica tradició i fermesa,
la Sissi emperadriu i en Francisco José: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Els valors de l’ahir, com el de l’estalvi
que experimenta una situació paradoxal com la que estem vivint ara. La família,
que es desfà i actualment és volàtil, la feina on en segons quines entitats s’entrava
de jovenet i es sortia de jubilat – tot posant l’exemple del que va ser
president del Banco Hispano Americano Alfonso Escamez, que va entrar de botons –
Era un temps de seguretat. Ara el món està esmicolat”</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-bRMUK7lSjlk/T7gCEHaXOBI/AAAAAAAACAI/lfDCkMIDdVw/s1600/015.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="136" src="http://1.bp.blogspot.com/-bRMUK7lSjlk/T7gCEHaXOBI/AAAAAAAACAI/lfDCkMIDdVw/s320/015.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif";">Vilanou també va fer referència
a la uniformitat d’uns temps de fa 40 anys, i a les il·lusions existents, al
que significava anar a estudi com a motor de canvi.</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif";"> Es va preguntar quan va començar a
canviar tot això: al 1957 amb el llançament per part de l’extinta URSS del Sputnik?
Al 1962 amb el Concili Vatica II? Al 1968 amb el mes de maig i de la Primavera
de Praga? <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Sense
voler fer una apologia de l’abans – recorda anècdotes de la seva època en el
servei militar – i introduint-se més en el tema de la seva xarrada, va fer
esment de la duresa de l’escola durant el segle<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>XIX, en contraposició a la situació actual de col·lapse. Ara fa 200
anys, em prou feines s’ensenyava a llegir i escriure i que posteriorment va
anar avançant, però: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“era una escola dura, en castellà, amb
classes dominicals o nocturnes, on es treballava amb el sistema sexagesimal.
Era una escola molt complicada, i on calia saber-se la lliçó, on predominaven
les formes, doncs aquestes eren molt més importants fins i tot que la
instrucció”</i></b>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Vilanou
va llegir alguns textos i escrits de llibres d’escola del segle XIX, on es
diferenciava clarament l’ensenyament a nois i noies, delegant a aquestes a la
cura de la casa, les labors i la mainada, acabant fent referència a la
Constitució de Cadis de 1812 i a un dels seus participants més actius, el
mataroní Antoni Puigblanch.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Tot
establint deu principis, partint de la base del llibre de Jaume Balmes “El
criteri”, en referència a l’ensenyament i la pedagogia entre els que destaquen:
vocació per la professió, ideal de formació, respecte als mestres, va comentar
la seva visió de la cultura. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“La cultura ha estat la gran oblidada, a
través d’una gran despreocupació. Vivim en un món on domina la velocitat
extrema. Abans era un món de tradicions. Abans tothom volia ser gran, per donar
més prestància i responsabilitat – els homes joves es deixaven llargues
patilles – i ara tothom vol ser jove”.<o:p></o:p></b></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Finalment,
va acabar la seva intervenció, tot parlant del llibre guanyador de l’edició
2011 del Premi Iluro: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els origens de la
Xarxa Escolar de Mataró (1808-1868)</i>, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fent un extracte oral del pròleg que ell ha
escrit pel mateix, destacant el col·legi Valldemia com a escola d’elit i
seguint un estil britànic d’ensenyament, la mancança de jesuïtes a Mataró, més
donats a l’humanisme i acadèmics, la presència d’escolapis, més pragmàtics i
comerciants. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-6Ux1hu37jRA/T7gCsSn9bAI/AAAAAAAACAQ/RwAELpIzCI0/s1600/017.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="http://2.bp.blogspot.com/-6Ux1hu37jRA/T7gCsSn9bAI/AAAAAAAACAQ/RwAELpIzCI0/s320/017.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Desprès
dels aplaudiments de rigor, tot seguit, la Dra. Montserrat Gurrera, a prendre
la paraula, per tal d’explicar als presents una síntesi del llibre. A base d’unes
transparències que em prou feines es veien a una certa distància, va parlar de
la transformació de la ciutat, que al 1800 tenia 10.000 habitants i al acabar
el segle XIX, s’havia duplicat. De com els nens a certa edat ja ajudaven a l’economia
familiar, malgrat haver-se establert l’ensenyament obligatori al 1857, de com
eren al principi del XIX de rudimentàries les classes, la mancança de formació
dels mestres i com en va ser de necessari formar-los, la fundació de col·legis
religiosos per a noies, etc. etc.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Finalment,
va donar les gràcies emocionada a la seva família, als diferents estaments i arxius que l’havien
ajudat en la preparació de la tesi, a la direcció del professor Vilanou en la
mateixa, tot mostrant la seva satisfacció pel públic assistent, per acabar
dient que: “Per Mataró, la història local és molt important”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><em><strong>Benvolguda
Montse, col·lega del Museu Arxiu, discrepo totalment. A Mataró, actualment la
història local l’importa “un huevo y de pato” i si bé va assistir públic, el
morbo pel tema Bankia, dominava la situació. I mira per on, això sí es història
local, que ha tocat moltes butxaques, però de ben segur que no hi haurà
historiador que investigui el tema, o bé per manca de “pebrots” o bé per ganes.</strong></em></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Del
teu llibre, com de molts d’altres, només en sortiran els exemplars que es van
regalar, perquè tal com va dir el Dr. Vilanou, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">La cultura ha estat la gran oblidada, a través d’una gran despreocupació.
Vivim en un món on domina la velocitat extrema.</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">No
obstant, felicitats per la tasca i endavant, que és d’esperar que vinguin temps
millors.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">L’acte
va concloure amb les paraules de Núria Calpe, glosant la tasca de la Dra.
Gurrera i la seva visió pedagògica. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Aquest treball ens ha d’ajudar a recuperar
la història de la ciutat. Ens ha de fer més humils pel país i pel patrimoni que
tenim al darrera, que va costar molt d’esforç i que ens ha de donar forces en
aquests moments tan difícils. Des del consistori, encoratgem a Caixa Laietana
per continuar amb el Premi Iluro,</i></b><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">No,
no hi va haver-hi piscolapis – que era també motiu per l’abundància de públic
en altres ocasions, i sí lliurament del volum corresponent. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-56534419636388113262011-12-07T11:01:00.000-08:002012-01-24T03:11:51.090-08:00<div align="center"><strong></strong></div><br /><div align="center"><strong></strong></div><br /><div align="center"><span style="font-size:180%;color:#ff0000;"><strong>LA MAJORIA D’EXPOSICIONS ARTÍSTIQUES QUE ES PODEN VISITAR A LA CIUTAT DE MATARÓ, </strong></span></div><br /><div align="center"><span style="font-size:180%;"><span style="color:#ff0000;"><strong>SÓN DEGUDAMENT COMENTADES </strong><strong>A:</strong></span></span></div><br /><div align="center"><strong></strong></div><br /><div align="center"><strong></strong></div><br /><div align="center"><a href="http://www.cuadrosdeunaexposicion.com/"><strong><span style="font-size:180%;">www.cuadrosdeunaexposicion.com</span></strong></a></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-14160377148433487352011-11-14T13:18:00.000-08:002012-11-05T04:01:05.663-08:00PREMI ILURO-2011 (I) - Déjà vu<a href="http://1.bp.blogspot.com/-RXZNce1lv-8/TsGGV3h-KrI/AAAAAAAAB_w/_F4w3LvSR9I/s1600/024.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5674964715705346738" src="http://1.bp.blogspot.com/-RXZNce1lv-8/TsGGV3h-KrI/AAAAAAAAB_w/_F4w3LvSR9I/s320/024.JPG" style="cursor: pointer; float: right; height: 123px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 320px;" /></a><br />
<br />
<div align="justify">
<span style="font-family: georgia;">Una de les avantatges de ser cronista accidental sense remuneració econòmica, a part de la llibertat total d’expressió exempta de tot tipus de pressions, és poder copsar la realitat des de molts àmbits, gràcies a començar a treballar des dels 15 anys com administrativa a l’empresa privada, fins a arribar a secretària de direcció, haver passat per l’experiència del convençut compromís polític, i posterior desencís, fins a aconseguir observar el que no es veu, però es capta, a través de l’estudi de les Humanitats, per tal d’arribar a la crítica d’art, on es necessari precisió i meticulositat.<br /><br />I tot aquest preàmbul ve donat perquè la 53 Premi Iluro de Monografía històrica d’enguany, és motiu de reflexió, pel que significa com a esdeveniment, i per la política que es porta a terme en la concessió de guardons.<br /><br />Molts dels amables i desconeguts lectors que de tant en tant treuen el nas per aquest blog, mig abandonat per l’actual tasca de vinculació directa amb el món artístic, ja s’hauran assabentat que la guanyadora de l’edició 2011 ha estat la doctora Montserrat Gurrera amb la seva tesi doctoral: "L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868)”.<br /><br />Tot i la meva felicitació a la guardonada, companya del Museu Arxiu de Santa Maria, i la meva satisfacció pel reconeixement de la tasca duta a terme, cal destacar que d’uns anys ençà, els diferents jurats d’aquest guardó venen premiant tesis doctorals. És aquest l’autèntic sentit del Premi Iluro? Si és així, el degà dels historiadors locals, Joaquim Llovet i Verdura, amb 90 anys recent fets, no hagués pogut optar mai als 6 guardons que al llarg de la seva vida ha guanyat, especialment el de 50 edició.<br /><br />Les guanyadores, son obres de pes, tal com molt bé va indicar el president del jurat, Mossèn Pladevall. Volums que ronden els 1000 fulls. Evidentment, el treball de recerca d’una persona que vol obtenir el doctorat, és molt més dens i feixuc que un historiador que específicament es presenta al premi. Està obligada a portar informació i justificar-la, guiada pel seu director de tesí. Per tant la garantia de guanyar és segura. No va això en detriment de l’ historiador que sense guia de cap classe, buidant arxius i sota el seu criteri, també es presenta al premi?<br /><br />En general, les darreres obres guardonades són llibres feixucs de llegir, amb un redactat que es podria considerar qüestionable – ser erudit no vol dir saber escriure bé, o fer amena la lectura – i amb un cúmul d’informació bàsica per a un director de tesi i per a un tribunal qualificador, però innecessària per a un lector.<br /><br />Per tant, no s’haurien de canviar algunes condicions del Premi, i obligar a un mínim de pàgines, on de forma àgil i concreta, es faci el plantejament de l’estudi? O pot ser un altre suggeriment: dividir la quantia del premi entre la millor tesi i el millor estudi?<br /><br />Evidentment, jo no soc ni seré mai Caixa Laietana, però si soc mataronina, i fa més de 16 anys que segueixo any rere any el Premi Iluro, del que he fet ja diverses cròniques en aquest blog, i amb aquest tarannà, es previsible el traspàs del guardó, davant l’escassetat de treballs que es presenten.<br /><br />Actualment, el premi té una difusió minsa, no es tradueix ni al castellà ni a cap altra idioma, i per la qual cosa, l’esperit noucentista que va ser l’origen del mateix, queda absolutament malmès, davant el tancament per a la seva difusió i venda, sigui per part de l’entitat de crèdit, com pels mateixos historiadors, poc ambiciosos en donar a conèixer la seva obra més enllà de les fronteres mataronines.<br /><br />Com a colofó a aquestes reflexions, prego al desconegut lector una ullada al currículum dels membres del jurat:<br /><br />Antoni Pladevall i Font – president del jurat i doctor en història eclesiàstica per la universitat de Lovaina, , Josep Maria Fradera Barceló, Catedràtic en història contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Beltran Serra (gestor administratiu. Més avall s’amplia el currículum), Joan Sanmartí Grego, catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona i Àngels Soler Llobet, Llicenciada en Geografia i història per la Universitat de Barcelona<br /><br />Davant aquesta “alcurnia universitària”, com no ha de guanyar una tesi doctoral?. La febre de la titulitis – sembla que tothom hagi de ser catedràtic o doctor – està d’avantguarda.<br /><br />En resum, vagi aquesta reflexió per endavant de la crònica habitual de la 53ena. Edició del Premi Iluro de Monografia Històrica, per aquells a qui el hi pugui resultar ferragosa la seva crònica. No obstant, per als habituals de les meves narracions autèntiques, i als que no, els convido fervorosament a continuar la seva lectura, doncs la temptació de “</span>desmelenar-me” no l’evito pas. </div>
Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-15567699762561048492011-11-14T13:13:00.000-08:002012-11-05T04:01:44.375-08:00<div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-el-51r6576A/TsGFcjCRhLI/AAAAAAAAB_k/bRD7UA396Lo/s1600/019.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5674963730951144626" src="http://3.bp.blogspot.com/-el-51r6576A/TsGFcjCRhLI/AAAAAAAAB_k/bRD7UA396Lo/s320/019.JPG" style="cursor: pointer; float: left; height: 219px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px;" /></a><br />
<div>
<div align="justify">
<strong>PREMI ILURO-2011 (II) – PRESENTACIÓ</strong><br />Tot seguint el protocol establert d’auto-indicacions de rigor, presento al lector informe de fets i circumstàncies.<br /><br />Ateneu Caixa Laietana, primer pis, ple a la sala gràcies a la presència d’un públic majoritàriament seguidor de l’esdeveniment, pertanyent al MTV (Mataró de Tota la Vida), jubilat i major de 70 anys, directa o indirectament relacionat amb l’esdeveniment. Assistència important de personal directiu de l’entitat bancària (calen omplir cadires). Hi manquen: artistes, comerciants, músics, escriptors, empresaris, periodistes, mestres, professor d’història, etc. I ... gent jove menor de 40 anys.<br /><br />Presència de membres del consistori a part de l’alcalde Mora: José M. López – PP i Montse López – PSOE. Altres personalitats relacionades amb la política – varies entre elles Ramon Bassas o Ma. Josep Recoder, i del sub-director del diari El Punt, Emmanuel Cuyàs.<br /><br />Absències: Membres de l’IMAC i del regidor de Cultura, Joaquim Fernández. També és notòria la no asistència del cap del grup municipal socialista i ex-alcalde: J.A. Baron, membres de la CUP, d’Iniciativa o de Plataforma per Catalunya, etc. A tots aquests, amb els nostres impostos els hi paguem el sou. Pot ser que ens facin una mica el "parabien", no? i aprenguin a "cultivar" la "parròquia".<br /><br />Comença l’acte amb les paraules inicials de l’antic director general de Caixa Laietana, Josep Ibern, recentment substituït per Antonio Tomàs com a director comercial a Catalunya de Bankia (La Vanguardia, 5 de Novembre).<br /><br />Ibern, exercint funcions de President de Caixa Laietana, tenint com a tasca el desenvolupament de l’Obra Social de l’entitat, i mostrant un tarannà nerviós, poc decidit i en pobre imitació al seu predecessor en aquestes tasca, Jaume Boter de Palau, va elucubrar sobre els 53 anys de premi i la Creu de Sant Jordi, per desprès informar als presents de la baixa, per dissolució del Consell, en el Jurat de Pilar González – per qui era un goig pertànyer al jurat com a gran aficionada a la història, segons va indicar Ibern - qui ha estat substituïda per l’actual president de Fundació Caixa Laietana: Jordi Bertran, de qui va glosar la seva figura, com a destacat membre d’entitats, titular de Gestoria Beltran i com a responsable del Col•legi de Gestors de Catalunya.<br /><br /><em><strong>“Bertran també toca el violí, y pinta i dibuixa força bé”</strong></em> – va esmentar.<br /><br />Amb certs agraïments de rigor, l’actual cap de l’Obra Social va manifestar que li era un plaer celebrar aquest Premi Iluro, que ni haurà per molts anys, que tot i la davallada financera, i de conseqüents fusions amb desaparició d’algunes entitats, s’han ajuntat amb un grup d’èxit. <em><strong>“Ens haguéssim pogut ajuntar amb una altra Caixa, però probablement aquest no seria el Premi Iluro de Caixa Laietana sinó el de Caixa de Pensions”.</strong></em><br /><br />El president de Caixa Laietana, va continuar la seva estrena com a pèssim orador, informant de la continuïtat de l’Obra Social duta a terme – (<em> Comentari de la informant: I jo em pregunto, i el Casal i el Centre Esportiu tancats amb personal reciclat a la biblioteca, no era foment de l’obra social?)</em> i que l’adquisició d’accions de Bankia deixarà dividends per seguir fomentant les tasques pertinents de caire social (segon comentari de la informant: doncs ho tenim fotut això, perquè les accions de Bankia fluctuen a plaer, i no es que l’entitat bancària no s’estigui d’economies).<br /><br />Finalment, va acabar la seva introducció tot presentant al conferenciant de torn, el doctor en història Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, que com va marcar la tradició creada a partir del 1979, va exposar a l’auditori, una xerrada que portava per el títol: “La cacera de bruixes a Catalunya. Segles XVI i XVII”:</div>
</div>
</div>
Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-34475574412102274372011-11-14T13:09:00.000-08:002012-11-05T04:06:04.719-08:00<div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-vdJoVpwpga4/TsGEQFcLvVI/AAAAAAAAB_Y/kUzdk19ajr0/s1600/016.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5674962417336696146" src="http://3.bp.blogspot.com/-vdJoVpwpga4/TsGEQFcLvVI/AAAAAAAAB_Y/kUzdk19ajr0/s320/016.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 281px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a><br />
<div>
<div align="justify">
<span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><strong> PREMI ILURO-2011 (III) – XERRADA</strong></span><br /><br />El Dr. Alcoberro, va il•lustrar als assistents amb una conferència que ell mateix ja havia donat a l’any 2007, amb motiu de l’exposició “Per Bruixa i Metzinera”, que el Museu d’Història va organitzar en aquelles dates.<br /><br />Un tema curiós però que tampoc va matar gaire, per la qual cosa, amb sense permís de Capgros.com, i aprofitant-me de l’excel•lent resum de Viern Bueno, “copio i enganxo” el seu text, tot dient que la totalitat de la xerrada i informació sobre la mostra, es pot trobar en el següent enllaç:<br /><br /><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=23236134">http://www.es.mhcat.net/content/view/full/2338</a><br /><br /><em>Alcoberro ha contextualitzat aquest fenomen en els períodes de crisi econòmica que travessava Europa durant aquella època, als quals cal sumar-hi les reformes catòliques i protestants i la fundació dels estats moderns, que van generar forts episodis d'intolerància cap als comportaments diferents a l'oficialitat. Segons el conferenciant, el “retrat robot” de les afectades a Catalunya per aquesta persecució van ser dones grans, soles, analfabetes, immigrants -moltes procedien de França- i desarrelades, i amb comportaments més o menys “estranys.<br /><br />Al contrari que a l'Estat espanyol, on sorprenentment la presència de la Inquisició va frenar la persecució desmesurada de la bruixeria a través del que es coneix com a “Edicto de silencio”, a Catalunya es van donar episodis importants d'aquest fenomen, “La cacera de bruixes va ser un fenomen general i específic de Catalunya”, ha dit l'historiador. Entre els anys 1616 i 1622, es calcula que unes 400 persones van ser executades en els processos que es van donar, sobretot, a comarques com Osona, el Vallès o Bages. L'esquema es repetia a tots els pobles: l'arribada d'un “endevinaire” o “saludador”, un il•luminat que assegurava que podia identificar les bruixes, a qui les autoritats es creien i procedien a la detenció de les dones assenyalades per ell. S'iniciava llavors una onada de pànic col•lectiu, i una pressió popular que acabava accelerant les detencions. Les dones acusades de bruixeria, abans de ser executades, eren torturades i obligades a denunciar altres dones, cosa que donava extensió a la cacera com una taca d'oli arreu del territori.</em></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: georgia;"></span> </div>
<div align="justify">
<span style="font-family: georgia;">Gràcies Biern, Gràcies Capgros !!!</span></div>
</div>
</div>
Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-3798151036301469132011-11-14T12:56:00.000-08:002012-11-05T04:02:43.908-08:00<div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-q2JnmJThKbg/TsGCdq7cTEI/AAAAAAAAB_M/z9zPW-oJeys/s1600/025.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5674960451714960450" src="http://2.bp.blogspot.com/-q2JnmJThKbg/TsGCdq7cTEI/AAAAAAAAB_M/z9zPW-oJeys/s320/025.JPG" style="cursor: pointer; float: left; height: 280px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px;" /></a><br />
<div>
<div align="justify">
<span style="font-family: georgia; font-size: medium;">PREMI ILURO-2011 (IV) – GUARDONADA, CONCURSANTS I DISCURSOS FINALS.</span><br />
<span style="font-family: georgia;">En la 53 edició del Premi Iluro de Monografia Històrica, es varen presentar a concurs sis treballs: (novament, tiro de beta de Capgros.com). Els títols són els següents:<br /><br />Homes i dones de mar a la Catalunya dels segles XVIII-XIX;<br /><br />El Masnou durant la primera etapa de la Restauració (1875-1903).<br /><br />L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868);<br /><br />Antoni Puigblanch (polític i acadèmic, filòleg i poeta), un cas insòlit i paradigmàtic en el Mataró del segle XIX. Oda al Fanatisme (1816-1834, c.).<br /><br />Obra poètica catalana completa; L’obra poètica de Joan Pujol, prevere de Mataró.<br /><br />Julià Gual – Pere Pagès, una relació d’amistat, mataronina i catalana. Retrats d’una època.<br /><br />El secretari del Jurat, i ex-cap de l’Obra Social Ricard Navarro, va donar lectura a l’acte del jurat reunit el 26 d’octubre, tot indicant que per unanimitat, l’obra guanyadora era: L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868);<br /><br />Tal com ja s’ha esmentat al principi, la Dra. Montserrat Gurrera, en el moment de recollir la medalla commemorativa –i el document acreditatiu dels 9.000 €, (que tot s'ha de dir, que no es parla, no es concursa per amor a la història. Els calers són un bon estimul), en breu discurs a l’auditori, va manifestar, desprès dels agraïments de rigor a la família, arxius i biblioteques i també al seu director de tesi, que amb aquest estudi ha intentat reflectir <em><strong>“com durant el segle XIX la xarxa escolar a Mataró va anar creixent” gairebé des de zero fins esdevenir “molt complexa”. Segons Gurrera, aquest fet va ser possible gràcies a la implicació de múltiples agents, des de l'administració municipal i estatal, les congregacions religioses, passant per altres institucions ciutadanes, fins a arribar al 1868 amb el decret d’ensenyament obligatori, tot i que no va ser fins al segle XX en que va ser obligatori".</strong></em><br />I seguint la tradició, instaurada no se quin any, una breu explicació – <em>afortunadament el Dr. Pladevall no es com el Dr. Nadal que s’enrullava com una persiana, per ser la indiscutible “vedette” de l’esdeveniment </em>– de les diferents obres presentades, que segons el president del Jurat, <em><strong>“totes mereixen la seva publicació”. </strong></em>(<em>No em resisteixo a continuar fent comentaris: Tercera alternativa pel premi Iluro: Sense premi i publicació de les obres. A veure qui es presentaria –jejejeje)</em><br /><br />PREMI ILURO-2011 (V)– RESUM DE LES OBRES:<br /><br /><strong>Homes i dones de mar a la Catalunya dels segles XVIII-XIX;</strong><br />Dr. i Mossèn Pladevall: <em>“És un títol que no saps gaire de que ve. Es tracta d’una història de la província marítima de Mataró fins a Tossa de Mar. És un treball que ha fet pensar molt, però és un tema que ja ha estat treballat. L’autor ha anat a l’arxiu de Cartegena i ha trobat molt de material. Un treball ben fet, de pes amb tot el seu sentit”.</em><br /><br /><strong>El Masnou durant la primera etapa de la Restauració (1875-1903).</strong><br /><br />Novament el Dr. Pladevall: <em>“Treball molt reduït a El Masnou, estudiant 28 anys del municipi. L’autor va agafar l’arxiu local i el va buidar. Una tasca de 430 folis. HI surt tot. Una història molt meritòria”</em><br /><br /><strong>L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868) - </strong> GUANYADORA,<br /><br />El president del Jurat va manifestar respecte a l’obra guardonada: <em>“Té 2 volums. 700 folis. Obra de pes i més per a mi que resideixo a tres llocs i m’ha havia d’emportar els treballs d’un cantó a l’altra. Abraça del 1808 al 1868, o sigui de Napoleó a Isabel II. Durant aquest període, la influència de la ciutat passa a ser molt notòria: d’agrícola a industrial, fet que va provocar la duplicitat del nombre d’habitants. Hi ha aspectes que es poden ampliar, doncs és un temps de formació de la ciutat. Es construeixen col•legis de prestigi... És un treball extraordinari”.</em><br /><br /><strong>Antoni Puigblanch (polític i acadèmic, filòleg i poeta), un cas insòlit i paradigmàtic en el Mataró del segle XIX. Oda al Fanatisme (1816-1834, c.).</strong><br /><br />D’aquesta obra, que ja es va presentar l’any passat, Mossèn Pladevall va manifestar enguany, tot fent en principi una glosa de la figura de Puigblanch <em>“La Reinaxença catalana comença amb ell. Una manifestació important la seva Oda al Fanatisme. Un liberal exiliat a Londres on va morir al 1840. Agafa un manifest de París i ens el descriu a l’obra. La seva Oda parla dels cantons de Castella. Un bon autor. Hi ha un treball important que enriqueix la història de Mataró”</em><br /><br /><strong>DE LA MATEIXA OBRA, L’ANY 2010 VA MANIFESTAR: “Falta aprofundir en moltes més coses. Divideix el treball en tres trossos i parla del liberalisme de Puigblanch i d’una poesia diferent, culta. Es una edició critica del text, però li manca contingut”.<br />Sembla que ni les correccions d’enguany li han donat opció a premi. No deu ser catedràtic el que ha presentat el treball.</strong><br /><br /><strong>Obra poètica catalana completa; L’obra poètica de Joan Pujol, prevere de Mataró.</strong><br /><br />Pel president del Jurat: <em>“l’autor no sap ben bé la biografia. Joan Pujol escrivia poesia tant en castellà com en català. Va traduir a Ausias March, de qui va seguir el seu estil. Es també una obra important”</em><br /><br />(És important però l’autor no sap ben bé la biografia. En que quedem?<br /><br /><strong>Julià Gual – Pere Pagès, una relació d’amistat, mataronina i catalana. Retrats d’una època.</strong><br /><br /><em>“En Julià Gual va haver de marxar a l’exili amb la seva esposa. Un intel•lectual amic de la literatura. En Pere Pagés era escrivent en una empresa. Havia publicat varies caricatures, que varen anar a petar a la família Gual. Una obra que valdria la pena que es publiqués per la curiosa amistat existent entre els dos personatges. Llàstima que no es publiqui perquè la gent hi disfrutaria”</em><br /><br /><em>(Una altra nota de cronista accidental: Em sembla que aquest llibre es va presentar l’any passat, sota el títol Mataró a mitjans del segle XX, però el comentari del Mossén-president del jurat no s’avé amb el d’aquest any. Ho faig constar, però em puc equivocar)</em><br /><br />Finalment, el Dr Pladevall va manifestar que li era bonic fer de jurat, perquè a través de les obres presentades, tothom hi aporta la seva visió. <em><strong>“Quasi tot es bastant contemporani, però enriqueix la història de la vostra comarca. Les obres que es publiquen son de pes i de mèrit. L’autora guanyadora podria comprimir-la per dedicar a altres besants dins el mateix llibre. Estic content de ser home de terra endins i ara coneix-ho gent que estudia amb aquest mèrit. Hi ha obres que mereixerien ser publicades”</strong></em><br /><br /><br />LA FORMA EN QUE S’HA TRANSCRIT EL PARLAMENT DEL PRESIDENT DEL JURAT ÉS LITERAL.</span> </div>
</div>
</div>
Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-62254928350304036572011-11-14T12:43:00.000-08:002012-11-05T04:03:53.092-08:00<div>
<div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-nKA0hbMeqC8/TsGARcLQcWI/AAAAAAAAB_A/Dbjh2udWA54/s1600/013.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5674958042573074786" src="http://1.bp.blogspot.com/-nKA0hbMeqC8/TsGARcLQcWI/AAAAAAAAB_A/Dbjh2udWA54/s320/013.JPG" style="cursor: pointer; float: right; height: 206px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 320px;" /></a><br />
<div>
<div align="center">
<span style="font-family: georgia;"><strong><span style="font-size: medium;">PREMI ILURO i (VI) – NOVAMENT DISCURSOS - LA HISTÒRIA “INTERMINABLE”</span></strong></span></div>
<span style="font-family: georgia;"></span><span style="font-family: georgia;"></span><br />
<div align="justify">
Doncs sí, perquè Josep Ibern va a tornar agafar el torn de paraula i en un altre discurset a un auditori cansat d’estar assegut i amb ganes d’endrepar com lleons – i com és habitual - el refrigeri que prepara Ca l’Uñó, va indicar que:<strong><em> “No tothom pot guanyar i només tenim un premi, però ens dona riquesa a la comarca. És també una garantia de continuïtat del Premi Iluro”</em></strong><br />
Tot donant les gràcies al jurat, i especialment al Dr. Sanmartí que aquest any era el darrer en la seva participació, i manifestant l’exclamació del catedràtic de que <strong><em>NO S’INVESTIGA HISTÒRIA ANTIGA, del que ell n’és un expert – “Pot ser si es presenta algun treball li demanarem consell, Dr. Sanmartí” (sic Ibern)</em></strong>, va acabar amb els agraïments de rigor als concursants – <em><strong>“Sense ells no hi hauria premi” (i amb el tarannà que es porta, tampoc)</strong></em> felicitant a la guanyadora i al Sr. Joaquim Llobet que el 14 de novembre feia 90 anys – segons informació facilitada pel Sr. Pere Tió – va acabar la seva pesada intervenció, donant la paraula a l’Alcalde Mora.<br />
<br />
I aquest amb un discurs que no es va preparar ell, doncs tot i que havien tocat les campanes de les 9 del vespre, tal com va senyalar, va fer esment de la honorabilitat que representa per la ciutat de Mataró el premi degà de Monografia històrica desprès de 53 anys.<br />
<br />
I aquí va començar la seva dissertació, per tal d’explicar a un auditori veterà del Premi Iluro la trajectòria del mateix, que ja ens va ser perfectament il•lustrada, especificada i contada pels Srs. Joan Giménez Blasco i Pere Tió en un magnífic llibre editat durant la celebració cinquantenari del guardó.<br />
<br />
<em><strong>“Què hi ha darrera el Premi Iluro?” Quins valors hi ha?” </strong></em><em>La quantia econòmica del premi és el valor més important de tots. Al segle XXI, per la pàtria no es treballa i com que es publica, doncs la cosa surt rodona –comentari de cronista accidental)</em><br />
<br />
Tot felicitant a la guanyadora i als concursants, va auto-respondre’s a la pregunta amb un <em><strong>“El primer que hi ha es la Caixa Laietana. El premi fundant l’any 1959, per tal de festejar el centenari de l’entitat. Per tant, Il•lusió i mataronisme, gent implicada i un cert romanticisme. Estimació per la ciutat. El rigor i el compromís que no es pot perdre mai".</strong></em> <em>(Doncs mestre, fot temps que els mataronins hem deixat de tenir compromís amb la ciutat, d’ençà que amb la democràcia ens colleu a impostos per serveis que més de quatre vegades no hem demanat)</em><br />
<br />
I llavors, l’alcalde es va posar a fer d’historiador amateur i ens va recordar a tots als germans Claudi i Alber Mayol, <strong><em>“Era gent que s’estimà el país a través de la feina ben feta” (</em></strong> (<em>Mira, això és maco. Queda bé</em>), i que si va ser necessari buscar un jurat de molta qualitat, els consells de Ramon d’Abadal per la configuració del premi, la perfecta combinació de professors universitaris amb erudits locals, etc.<br />
<strong><em><br />“Set vegades ha quedat desert el premi. L’exigència és molt alta (...) Cal constància i perseverança”.</em></strong><br />
<br />
I fent esment als diferents secretaris del jurat, especialment al Sr. Valera, i ara a Ricard Navarro i en un futur a Oscar Jofre, va a tornar a la història <em>“más grande jamás contada” (títol de película)</em>, informant que l’any 1979, el premi s’independitza de l’anomenat Dia Mundial de l’Estalvi: <strong><em>“Els impulsors pensaven que l’estalvi popular tenia interès (...) És d’agrair que els mitjans de comunicació local (M1TV i Mataró Ràdio) retransmetin el premi en directe, quan abans també ho feien al Correo Catalán, La Vanguardia </em></strong>(<em>I la Solidaridad Nacional, popularment coneguda com La Soli. Alcalde, doncs no hem avançat gaire, més aviat hem retrocedit; abans se’n parlava a tot Catalunya i ara a Mataró i en prou feines. Dos anuncis de plana pùblicats en el Tot i el Capgros, informant de l’acte acadèmic – 70.000 exemplars repartits per tota la comarca – 35.000 per banda – i resulta que només acudeixen 300 persones, si fa o no fa???!!!!)</em>Finalment, l’alcalde Mora va fer esment del primer guanyador Antoni Martí Coll amb “Cartes a ultramar”, un llibre de biografies, i que <em><strong>“al 1963 es va tirar la casa per la finestra i varen ser tres els premis publicats. 68 libres publicats en aquesta col•lecció, un llegat per futures generacions i una lliçó pel present.</strong></em> (Això si que queda bé!!!)<br />
<br />
I desprès de dues hores –entre arribar, seure, esperar a que vinguessin tots, etc., - es va acabar l’esdeveniment amb el refrigeri de rigor, on molts dels presents varen fotre el camp, i d’altres ens varem quedar a fer la discutida, amb un menjuc escàs, (estem de retallades), però de molt de glamour, i ja se sap que molts dels presents el que els hi agrada és el tiberi – fins i tot males llengües varem comentar a aquesta cronista que hi havia gent que s’amagava menjar dins la bossa - es va acabar la festa.<br />
<br />
Però jo continuo dient: TROBO A FALTAR EL BOMBÓ DE XOCOLATA I VAINILLA!!!</div>
</div>
</div>
</div>
Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-27616931168393885462011-09-26T11:47:00.000-07:002011-09-26T11:55:34.484-07:00SANT LLUC-2011: REQUIEM PER LA PINTURA, ANTIFONA PER L’ESCULTURA<div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-PTSrIspuPpQ/ToDKIiL24GI/AAAAAAAAB-g/h8aps3gtO1E/s1600/069.JPG"><img style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 333px; height: 203px; float: left; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5656743379941646434" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-PTSrIspuPpQ/ToDKIiL24GI/AAAAAAAAB-g/h8aps3gtO1E/s320/069.JPG" /></a><br /><div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-Z6SQSehwLPo/ToDJ6uBMRoI/AAAAAAAAB-Y/jCX50oeOdv0/s1600/061.JPG"><img style="margin: 0px 0px 10px 10px; width: 320px; height: 225px; float: right; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5656743142599968386" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-Z6SQSehwLPo/ToDJ6uBMRoI/AAAAAAAAB-Y/jCX50oeOdv0/s320/061.JPG" /></a><br /></div><div align="justify"><font size="4" face="times new roman">Doncs sí benvolguts i desconeguts lectors, ja fa una setmana que tenim la col•lectiva Sant Lluc-2011, l’ abans estrena oficial de la temporada. I serà aquesta una mostra de llarga durada: fins al 1 de novembre (TOT SANTS!!!) ni més ni menys. Ja es va assistir a la inauguració – faltaria plus - s’ha visitat degudament, i per tant, ara toca criticar-la respectuosa però rigorosament.<br /><br />Tot és nou en aquesta 65èna edició (mira, la que abans era l’edat de jubilació). Un nou espai a l’Ateneu (amb el pis de dalt tancat a perpetuïtat), una nova distribució, un nou alcalde i un nou president de la Fundació Caixa Laietana i una nova durada.<br /><br />Tot es nou, però el panorama pictòric és cada vegada més mediocre, amb obres extretes en la majoria dels cassos del rebost o del taller –poques són les que s’han creat específicament per la mostra – continguts amb falta d’imaginació, de desenvolupament tècnic, amb els artistes “de pes” “desaparecidos en combate”, i donant pas a un pintor de diumenge, o jubilat o dedicat a altres tasques – doncs la pintura no dona per viure – que es presenta a la col•lectiva, complint rigorosament les bases, i com que és una mostra de molts anys, i és altament visitada, cal omplir l’espai com sigui, no passi que els de la Laietana (RIP – Ara Bankia) s’emprenyin o alguns pintors “amateurs” que no se’ls hi admeti l’obra, decideixin tancar els comptes (que de tot hi ha hagut).<br /><br />Encara que em prou feines se salven mitja dotzena de peces, cal omplir parets i que el mataroní especialment major de 65 anys, vagi a visitar la mostra, que el comptador de visites ha de funcionar.<br /><br />I tot era nou el dia de la inauguració el passat 15 de setembre. Fins i tot, hi havia substitut pel president de la Sant Lluc, Antoni Luis, absent per viatge.<br /><br />En Daniel LLin, membre de la junta d’aquesta entitat i organitzador de la mostra, és qui va reemplaçar al president, i val a dir que com és costum en ell, va estar a l’alçada de les circumstàncies.<br /><br />Anem per ordre, però. En Lluís Juvinyà, antic empleat de l’entitat de crèdit – perquè l’estalvi ja és un eufemisme - i president del Patronat de la Vellesa – va actuar com a mestre de cerimònies, i va presentar en primer lloc al substitut d’en Jaume Boter de Palau – mira, el vaig trobar a faltar perquè el paper de president l’esqueia tant bé!!!- Jordi Beltran<br /><br />I adreçant-se al públic d’una manera correcta, planera però distant i freda, va informar que la Fundació Caixa Laietana continuava endavant gestionant les àrees que li pertoquen de l’obra social – que també han patit l’oportuna retallada – i que continuarà donant suport a les manifestacions culturals com la Sant Lluc (més o menys és el que vaig captar, doncs vaig arribar quasi a les acaballes del discurs).</font></div></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-41166767285069883572011-09-26T11:33:00.000-07:002011-09-26T11:45:53.133-07:00SANT LLUC-2011 (II)<div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-6bxUIVtyZx8/ToDIJ4SbM7I/AAAAAAAAB-I/Ov4nfAa7k50/s1600/020.JPG"><img style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px; height: 155px; float: left; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5656741204031386546" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-6bxUIVtyZx8/ToDIJ4SbM7I/AAAAAAAAB-I/Ov4nfAa7k50/s320/020.JPG" /></a><br /><div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-e27aAnJ5HiQ/ToDICEF7K7I/AAAAAAAAB-A/LxvwbnQaF28/s1600/063.JPG"><img style="margin: 0px 0px 10px 10px; width: 320px; height: 296px; float: right; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5656741069761227698" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-e27aAnJ5HiQ/ToDICEF7K7I/AAAAAAAAB-A/LxvwbnQaF28/s320/063.JPG" /></a><br /><div align="justify"><font face="times new roman">Tot seguit, en Daniel LLin, va llegir la seva intervenció, agraint l’aixopluc de la Laietana, als artistes per la seva participació, adreçant desprès el seu discurs cap a la promoció de les arts plàstiques en general, dins uns moments econòmics convulsos: “preferiríem un àmbit més propici per l’art” , amb el desig de ser companys d’altres disciplines artístiques com el cinema, la música, etc., i que altres entitats desenvolupen, doncs “volem ser una ciutat referencial on la cultura tingui lloc” (de ilusión también se vive. Durant els 32 anys de socialisme, la ciutat s’ha tancat en banda a molts nivells i la cultura no és excepció. En realitat, no ens coneix ni la mare que ens va parir), i que l’entitat està desitjosa per recolzar la tasca dels artistes que ho desitgin.<br /><br />Segons Daniel LLin, “l’exposició (referint-se a la Sant Lluc) mostra una selecció d’obres per obrir-se al món de l’art, i pretén despertar l’ interès artístic de la ciutadania. Creiem que la nostra aportació és un petit gra de sorra...”<br /><br />A continuació, va fer esment de l’artista homenatjat enguany, en Paco Cabanillas, d’ els col•legues i amics de l’entitat que malauradament, aquest any han traspassat: la pintora Emilia de Torres, el dibuixant i gravador Robert Vives Sauri i de l’escultor Guerau Calàbria.<br /><br />Finalment, Llin va tenir paraules de record per Boter de Palau, com ex-president de Laietana, i per l’ex-alcalde Baron i el suport que des de l’ajuntament sempre va donar a la mostra, tot agraint tant a les institucions publiques com a l’entitat de crèdit la seva bona disposició per la col•lectiva.<br /><br />Seguidament, es va donar el diploma als joves artistes seleccionats dins la Sant Lluc d’enguany, i que disposaran com ja és habitual d’un espai expositiu per a la seva obra: Natàlia Guerrero Hernàndez, F. Javier Pretel Franco i Oriol Ribas<br /><br />I per acabar l’acte, l’alcalde Joan Mora, va donar per inaugurada la mostra, no sense abans fer esment de “les grans idees que combinen el talent aconseguit amb les noves generacions...” amb “la il•lusió per tirar endavant aquest projecte”, sense oblidar que “l’art ens comunica coses diferents però ens comunica l’estima per l’art de tots els governs que ens han precedit” per finalitzar tot dient que es continuarà donant suport a la mostra des del consistori, tot i les dificultats del moment actual.<br /><br />O sigui un discurs de tràmit, que va quedar molt bé davant d’un públic vinculat directament amb la mostra – artistes, amics i familiars dels mateixos – pocs polítics, cap de la “leal oposición” socialista, ni d’IC-Verds, ni dels que donen suport al govern a base de pacte i votacions (PP i PxC), ni per descomptar, la CUP (Déu ens lliure d’assistir a un acte social tan poc reivindicatiu com aquest), i poca gent d’altres entitats o simplement visitants i espectadors</font>.</div></div></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-49431654021629532522011-09-26T11:28:00.000-07:002011-09-26T11:31:16.864-07:00SANT LLUC-2011<div align="justify"><font size="4" face="times new roman">Això sí, no ens oblidem de TVM, ai, vull dir M1TV, (que ara som municipals i vivim dels pressupostos de l’ajuntament, – abans de la subvenció- o sigui que els hi paguem el sou) que com aquell qui diu, quasi retransmetia “en vivo y en directo” la inauguració, a càrrec del crític d’art local, Pere Pascual, que a proposta dels directius de la cadena de tele municipal, ha decidit tornat a la mateixa, (nunca digas nunca jamás) per tal d’ informar de l’art de les nostres contrades.<br /><br />Tot i que la meva crítica serà exposada a www.cuadrosdeunaexposicion.com (si, en castellà, en l’ idioma “del imperio”, perquè tothom del mundo mundial (se’m llegeix a bona part d’Espanya i Sudamèrica), se n’assabenti que MATARÓ TAMBIÉN EXISTE!!!, tal com ja he manifestat de bon principi, i seguint les pautes del títol de la crònica, pictòricament no hi res més que afegir, però a nivell escultòric, la mostra és una autentica sorpresa, i salva el “Sant Pere més Alt” bis, a nivell pictòric.<br /><br />Tot Recordant que l’escultura s’expressa creant volums i conformant espais, l’exposició recull cada vegada obres més imaginatives, realitzades per escultors que disposen de tècnica, creativitat, coneixements dels materials, desenvolupant estudis i esbossos, proporcions, estudi de composicions, etc. Treball i esforç es veuen de manifest en aquestes peces, plenes d’enginy, molt més elaborades que les obres del camp de la pintura, on tothom si veu amb cor, i alguns seria més recomenable que es dediquessin a les arts manuals.<br /><br />A destacar també la manca d’altres especialitats artístiques, com el treball amb vidre, forja – a excepció d’en Pol Codina – esmalts, etc. <br /></font></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-2119385335584221862011-09-17T15:42:00.000-07:002011-09-17T15:44:47.526-07:00<div align="center"><strong><font size="4">LA MAJORIA D’EXPOSICIONS ARTÍSTIQUES QUE ES PODEN VISITAR A LA CIUTAT DE MATARÓ, SÓN DEGUDAMENT COMENTADES A<br /><br /></font></strong><a href="http://www.cuadrosdeunaexposicion.com"><strong><font size="4">www.cuadrosdeunaexposicion.com</font></strong></a></div><div align="center"><br /><br /><strong><font size="4" face="times new roman">ENCARA QUE NO S’ESMENTI, EN AQUESTA WEB HI QUEDA CONSTÀNCIA.<br /><br /></font></strong><br /><strong><font color="#ff0000" size="4" face="times new roman">NOTA INFORMATIVA:<br /><br />Eh que queda periodístic això? A dos dies de la inauguració de la Sant Lluc, ara tocaria la crònica de tant “magnum” esdeveniment artístic. Però ja arribarà. Que la inauguració va quedar molt bé, però el material exposat és per exhibir-lo en un Sant Pere més Alt bis.<br /><br />De moment, passo a penjar la meva crònica sobre la Missa de les Santes, </font></strong></div><div align="center"><strong><font color="#ff0000" size="4" face="times new roman">que la tenia a mitges.</font></strong></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-78030872496062725442011-09-17T15:40:00.000-07:002011-09-17T15:42:24.648-07:00CRÒNIQUES ENDARRERIDES<div align="justify"><font size="4"><strong>OFICI DE FESTA MAJOR: MISSA DE LES SANTES-2011<br /></strong><br /><font face="times new roman"></font></font></div><div align="justify"><font size="4" face="times new roman">Benvolguts y desconeguts lectors,<br /><br />M’adreço novament a les vostres persones, i en particular a la vostra vista, per veure si dono una mica de marxa a les meves abandonades Cròniques (no tinc perdó, ho reconec), però la meva tasca com a crític<font color="#3333ff"> <strong>(</strong></font><a href="http://www.cuadrosdeunaexposicion.com"><strong><font color="#3333ff">www.cuadrosdeunaexposicion.com</font></strong></a><strong><font color="#000099">)</font></strong> ,com a documentalista a <a href="http://www.artinternacional.com"><font color="#3333ff"><strong>www.artinternacional.com</strong></font></a> i com a corresponsal de la revista Gal-Art <font color="#3333ff"><strong>(</strong></font><a href="http://www.gal-art.es"><font color="#3333ff"><strong>www.gal-art.es</strong></font></a><font color="#3333ff"><strong>)</strong></font> , em tenen completament absorbida, i tot i que en gaudeixo molt, renoi, trobo a faltar l’escriure en català, i sobre tot, despotricar a gust (això no es molt català, però és habitual sentir-ho per les nostres contrades), sobre els diversos esdeveniments socials i culturals de la trista i apàtica ciutat de Mataró, i més ara que s’ha quedat sense Caixa Laietana. Au, 150 anys a parir!!!.<br /><br />I per tant, com que aquest mes d’agost ha estat de “molto laboro” en crítiques, degut a l’excelsa activitat de juliol – tothom s’ho diu - em prenc ara al mes de setembre un respir, i reinicio novament una secció encara més abandonada: Cròniques Endarrerides. I perquè aquest blog és meu i de ningú més, i les Santes fa un mes llarg que han passat – JA HO SEEEEEEEEE, però això és com els bombons Nestle, perquè avui es avui - ho faig amb l’Ofici de Festa Major, que aquest any ha estat del tot mogut, tot i que d’ençà de la tortada dels Maulets a en Remigio, quan era regidor, sempre hi ha una bestiesa o una altra el dia d’anada a Ofici, com si no hi hagués cap altre lloc millor.</font></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-1395573003474156312011-09-17T15:33:00.000-07:002011-09-17T15:34:37.786-07:00OFICI DE FESTA MAJOR: MISSA DE LES SANTES-2011 (II)<div align="justify"><font size="4" face="times new roman">I bé, com cada any, pimpollada com sempre, i amb el paraigua a la mà – el dia abans havia caigut un xàfec del tot recalcitrant i per primer cop el dia 27 de juliol la temperatura era agradable – anava cap a Ofici, desprès de maleir des del més profund del meu ésser, els maleïts – valgui la redundància – petards de les matinades, que des de les 7 del mati donaven la tabarra. Se’ls hi enrrefot la gent gran, malalta, la calor habitual, etc., Au, sempre a tocar els pebrots a partir de les 7 del matí.<br /><br />Doncs bé, a ¼ de 10 ja era a la basílica – la tradició exigeix puntualitat - i molta estona abans, els voltants de la mateixa ja estaven plens de tota una colla de galifardeus que de protestar en saben molt i de pencar em sembla que molt poc – i de passada dir que no semblaven de la vila, sinó vinguts de fora – amb cartells a la mà i crits de “Felip Puig dimissió”.<br /><br />I per què aquesta colla de sapastres els hi va donar pel Puig? Doncs perquè era el polític de torn convidat aquest any. Sembla que la Generalitat estava de rebaixes i ens fa facturar en Puig, que pels voltants de finals de maig es va donar a conèixer per donar xarop d’estopa als “indignats” “apalancats” (això tampoc és català, però també ho diem) a la Plaça Catalunya, que protestaven contra el Sistema.<br /><br />I bé, ja acomodada entre els primers bancs de la Nau Central de Santa Maria – els bons contactes amb el MTV (Mataró de Tota la Vida), donen els seus fruïts en aquests cassos – i mentre s’esperava l’entrada de les digníssimes atrocitats – ai, perdó, autoritats – les salutacions de rigor, que també són tradició d’un cop l’any, però aquest any, sense música d’orgue, la qual malauradament ningú escolta, perquè tothom xerra pels descosits.<br /><br />I finalment varen tocar les 10 del matí, i els qui manen (?) varen entrar en tromba, i sense massa ordre – prèviament ho havien fet els consorts – i ben escridassats pels bordegassos de l’exterior. Per ser la primera Missa de les Santes de Joan Mora com a alcalde, va ser lluïda la cosa!!.</font> </div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-9990457334500639242011-09-17T15:31:00.000-07:002011-09-17T15:32:47.538-07:00OFICI DE FESTA MAJOR: MISSA DE LES SANTES-2011 (III)<div align="justify"><font size="4"><font face="times new roman">Però encara no estava tot. Calia esperar la solemnitat del sacerdoci local, presidit per l’excel•lentissim Sr. Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Lluís Martínez Sistach, que Déu guardi molts anys, però que Roma ens retiri ben aviat.<br /><br />I amb la veu de gallina enrregollada de la Maria Valle, - la bona voluntat no sempre compensa una mala veu - tot dirigint el “Poble de Déu, poble en marxa”, va entrar la cúria de preveres de la ciutat amb el pas estudiat, però mentre el poble de Déu anava marxant, amb els sols cridaners de la Valle, el munt de preveres semblaven un cúmul d’abelletes de blanc i púrpura, constantment voltejant fins a trobar el seu lloc.<br /><br />S’acaba la marxa, i el mestre de cerimònies per excel•lència – Sr. Codina – amb el paper sabut, posa l’ordre degut.<br /></font><br />I comença la Missa. Kyrie eleison (Senyor, tingueu pietat!) i va arrancar LLuís Carné, director d’enguany, amb geni i prestància, diligent i energic, i amb un toc “wagnerià” que notava les hores d’assaig, i el sentiment i passió de Carné per l’obra de mossèn Blanch. Gloria in excelsis Deo!!!<br /><br />I si bé els presents estàvem per la Missa i la pregaria – tot i que la cerimònia del 27 de juliol de Fe poca i de folklore molt – els fotògrafs aficionats i professionals, com autèntiques “moscas cojoneras”, no deixaven d’anar amunt i a ball de la nau central, fent fotos que els fidels no veiem mai, però en cavi ells si es feien notar, tant que fins i tot hi havia una fotògraf prenyada fins al fetge, que suposo que a hores d’ara ja deu haver tingut la criatura. Que no es digui que fins i tot en la més tendre formació, no s’escolta la Missa de Mn Blanch.<br /><br />No obstant, la suprema majestat fotogràfica, és en Toni Canal. Vedette number one, sense cap mena de respecte pels fidels i per la cúria present, amunt i avall de l’altar major, i anar retratant a cantaires i capellans. Suposo que un dia editarà un llibre amb totes les fotos, que no crec que paguin l’ajuntament ara que només té tranyines a la caixa.<br /><br />I la basílica, plena de gom a gom, amb els tradicionals problemes d’acústica, més notables amb el cant de les veus femenines que les masculines – proposo que un any només la cantin homes, penso que mitigaria i molt el tema de l’acústica encara que em dictin de masclista - la missa anava seguint la tradicional litúrgia, musical i eclesiàstica, va arriba el sermó de l’arquebisbe de Barcelona. Una homilia tan ben feta, que vaig pensar si s’Eminència era un bon polític o un mal cardenal, perquè el cas es que va xerrar molt per no dir res que no fos una alabança a la ciutat de Mataró i als fidels presents. Sense comprometre’s a res. Ni una crítica ni un advertiment. Res, tot era joia i alegria, malgrat que a fora no s’estaven d’anar cridant Puig</font> dimissió.</div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-14905062384919317882011-09-17T15:21:00.000-07:002011-09-17T15:30:54.379-07:00OFICI DE FESTA MAJOR: MISSA DE LES SANTES-2011 (i IV)<div align="justify"><font face="times new roman">Però en Puig semblava molt tranquil, no se si gaudint o no de l’esdeveniment, però curat de tot espant, mentre l’alcalde Mora no se si escoltava o feia veure que escoltava, però semblava inspirat... sense misticismes, eh!!!<br /><br />I entre el sermó i l’inici de l’eucaristia, una nena que portava molt de bronzo a les cames i als braços – això vol dir que pencar poc i moltes hores de platja - es va situar en el lateral dret de la nau central amb el cartellet de rigor de Puig Dimissió!!, provocant el conseqüent enuig per part dels fidels que li varen recriminar la seva conducta.<br /><br />Però la nena, poc respectuosa amb el lloc i desconeixedora total del que significa una missa, no es sentia aludida i anava alçant el cartellet, fins que un senyor de l’Administració de Les Santes, la va convèncer d’abandonar la seva postura. La va fotre fora, vaja.<br /><br />La Missa va continuar fins a final, indicant als fidels a on es repartiria la Comunió – en Condina (Jabón La Oca), semblava una hostessa de vol – i nova desfilada d’atrocitats, ai, ja se que son autoritats, però és que m’encanta dir-ho!!!, de abelletes de color púrpura i blanc – o sigui cúria sacerdotal – tot això mentre es cantaven els goigs de les Santes, fidels, processó de les relíquies, aquest cop a càrrec dels Capsgrossos, i... de segurates que la basílica n’estava minada. Podien ser de la secreta però dissimulaven poc.<br /><br />I una any més la Missa de Mn. Blanch. Encara que sigui amb retard, cal felicitar a Lluís Carné pel seu entusiasme i excel•lent direcció musical, on a nivell de veus, la soprano va ser de tessitura fluixa, la mezzo excel•lent amb una veu elegant, al igual que algunes àries del tenor, i sempre correcte el baix (demano disculpes, però és que amb el full que trobem als bancs, l’anonimat de les veus principals de la Missa és ben palpable, i servidora no es coneix el percal).<br /><br />Els que manen i els que no, tots desprès cap a l’Ajuntament, de ballaruques al Saló de Sessions, noble sala que mai ha estat destinada al ball. Però ni en Mora ni en Puig se’n van estar. Una mica patètic tot plegat.<br /></font></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-6313770688217983552011-06-04T14:48:00.000-07:002011-06-04T14:55:44.738-07:00BASSAT-2 - "LA SAGA CONTINUA" -DISCURSOS I -Joan A.Baron -Alcalde en funcions<div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-nAlmk0WujYs/TeqpxH49QHI/AAAAAAAAB90/bWz9lGNziAQ/s1600/045.JPG"><img style="margin: 0px 0px 10px 10px; width: 320px; height: 240px; float: right; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5614486546867372146" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-nAlmk0WujYs/TeqpxH49QHI/AAAAAAAAB90/bWz9lGNziAQ/s320/045.JPG" /></a><br /><div><div align="justify"><font size="4" face="times new roman">Doncs sí, benvolguts i desconeguts lectors, tenim segona part - i en vindran més - de la COL•LECCIÓ BASSAT D'ART CONTEMPORANI DE CATALUNYA. Concretament, la que abraça del període 1970-1979. Una època absolutament efervescent, no tan sols en l'art, sinó econòmica i socialment, que precisament molts dels artistes presents en aquesta mostra, reflecteixen a través d'un creativitat desbordant, il•lusionant, extremadament productiva, a l'avantguarda del que en aquell moment es feia, i que fins i tot Catalunya dictaminava, però que malauradament, el pas del temps li ha conferit una situació d’oblit i de devaluació.<br /><br />Però, com sempre que introdueixo un nou capítol de la meva tasca de cronista accidental, vol dir que hi ha inauguració per tant, discursos, a la que aquest cop si barregen actituds de descortesia pública.<br /><br />I en va fer bona demostració d'aquesta manca de politesse, el ja ex-alcalde Joan Antoni Baron, i la corte socialista de rigor, que no acaben de pair que la baronia socialista de Mataró ha desaparegut del mapa, per desig dels votants de la vella Iluro.<br /><br />I ho va demostrar seguint un protocol estricte, de descortesia excel•lsa, al no convidar a formar part de la tribuna d'oradors, encara que fos de forma presencial, al futur alcalde de la ciutat, Joan Mora, amb qui el Sr. Bassat haurà de tenir tractes. (Lleig, molt lleig. Però, que es pot esperar del tarannà socialista, d’esquerra de caviar, que no admet mai els seus errors, emparat sempre amb la justícia social i la igualtat per a tots... a excepció de les seves butxaques?. Què en sap l’esquerra socialista de saló de Fair Play, d’elegància i de distinció... de saber perdre com a cavallers?)<br /><br />El passat dilluns, 30 de maig, la Nau Gaudí va acollir la inauguració de la segona col•lecció Bassat, amb molt menys públic que en la primera edició (si fa o no fa un centenar escaig de persones. Més tard, però, passats els discursos, va anar venint el personal... pot ser perquè es pensava que hi hauria cava... que no ni ha mai aquí. Es que això dels discursos es molt pesat. Servidora ho diu per experiència).<br /><br />Absències notables com alguns galeristes i artistes de Barcelona, Caixa Laietana <em>(desapareguda en combat per obra i gràcia de Bankia</em>), en la seva basant social i econòmica - <em>ni una ànima de l'entitat de crèdit i de dèbit</em> –<em> Es clar que Bassat & Company tampoc es van presentar al Torres García</em> - Personal del Museu de Mataró, tampoc hi era, si algunes ànimes de l'IMAC, i la presència d'artistes locals, no és que fos excessivament abundosa, però alguns hi eren, tot s'ha de dir.<br /><br />Baron, va començar el seu discurs, amb un to dur i auster <em>(de mal perdedor)</em> , tot recordant part del que havia escrit en el programa de la primera exposició Bassat, <em>(es prega, si es vol, consultar el catàleg esmentat), </em>tot comentant la familiaritat que representen noms com els de Ràfols Casamada, Hernández Pijoan, Guinovaert, etc., al veure part de la seva obra exposada, i el fet d'estar dins la Catalunya en xarxa <em><strong>"Ens fa forts i importants".</strong></em> <em>(I quina mania, que això no res que el Principat és petit i el món infinitament gran!!!)</em><br /><br />El futur ex-alcalde, va tornar a insistir en les oportunitats que es presenten <em>(al igual que en l'anterior discurs, el de la primera col•lecció)</em>, i en el model de planificació que s'ha de seguir, arrel d'aquestes oportunitats.<em><strong> "Les ciutats es construeixen amb la valentia de desenvolupar un model. I ser valent vol dir no desaprofitar les oportunitats. Cal ser agosarat per guanyar futur" </strong></em>(<em>quines frases més boniques, ara que li han donat una plantufada amb els vots).</em><br /><br />I amb aquest guanyar futur, va fer esment d'un seguit de projectes, com l'espai de Can Gassol, dedicat al teatre, Can Marfà amb el Museu del Gènere de Punt, el prestigiós Torres Garcia - <em>(amb discutible decisió de jurat</em>), etc., que varen ser pronunciats amb to grandiloqüent, com donant a entendre lo que s'ha perdut la ciutat facturant als socialistes. <em>(Caldria recordar al Sr. futur ex-alcalde que prop del 20% de la població està en atur, i que les possibilitats econòmiques són escasses en aquests moments. O sigui que facturant-lo de l’ajuntament, segur que no si perd).</em><br /><br />Finalment, Baron va acabar, es de suposar que un dels seus últims discursos com alcalde - en funcions - tot fent una proclama de que la ciutat no ha de tenir por a equivocar-se <em>(Però, que s'ha cregut !!! No s'ha de tenir por, però si prudència, perquè ELS SEUS ERRORS, SR. BARON, els paguem nosaltres, ciutadans grisos, destinats a l'esclavitud dels impostos).</em><br /><br />I tot llegint part del comentari que l'octogenari crític d'art Arnau Puig, ha escrit pel catàleg de la mostra, Baron va acabar la seva intervenció remarcant la seva poca expertesa davant l'art, però <em><strong>"si se el que m'agrada i el que no m'agrada, i alguna cosa em deixa indiferent. Però el que hi ha aquí dintre, no em deixa indiferent, i no tinc por a equivocar-me".</strong></em> Agraïments de rigor.</font></div></div></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-72784655088208994842011-06-04T14:40:00.000-07:002011-06-04T14:45:16.158-07:00BASSAT-2: LA SAGA CONTINUA: DISCURSOS - LLuís Bassat<div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-n16xCqVPXwE/TeqnGnbpHVI/AAAAAAAAB9s/5ZDN54Sv6DI/s1600/050.JPG"><img style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px; height: 240px; float: left; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5614483617576721746" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-n16xCqVPXwE/TeqnGnbpHVI/AAAAAAAAB9s/5ZDN54Sv6DI/s320/050.JPG" /></a><br /><div><div align="justify"><font size="4" face="times new roman">Seguidament, LLuís Bassat va prendre la paraula, tot informant als presents que les obres exposades en la primera fase varen ser adquirides amb posterioritat a la seva creació, però que les que es troben ara exposades, sí foren comprades en l'època que varen ser produïdes.<br /><br />Novament Bassat va recordar als presents el seu inici dins el món de l'art, quan en aquell 1973, tot passejant pel carrer Consell de Cent, es va aturar davant la galeria Adrià i va adquirir un quadre que el va frapar <em>(personalment és la tercera vegada que li sento explicar la història),</em> i a partir d'aquell moment, va entrar dins el món de les galeries d'art, tot referint que si bé es varen organitzar excel•lents exposicions en aquella galeria - a cura de Francesc Mestre, present entre el públic - les vendes no es que en fossin moltes, degut també a la crisi, en aquell moment, del petroli.<br /><br />Amb el pas del temps, va adquirir part de la galeria, però no va sobreviure massa, per la qual cosa va tenir que ser tancada, i malgrat que era una època en que necessitava diners, es va alegrar infinitament de quedar-se més amb les obres, que no pas amb els diners.<br /><br />En referència a l'obra exposada, pintura i escultura, aquesta forma part de tres exhibicions d'aquesta dècada. <strong><em>"Moltes de les obres exposades aquí, hi varen ser a la galeria Adrià. Qui havia de dir que amb els anys formaria part d'un Museu!!!" Els artistes presents varen néixer abans de la guerra, per tant són els anomenats de la primera generació. Encara recordo com anava a visitar als artistes als seus estudis, i veia com feien algunes de les obres que estan aquí" .</em></strong></font></div><font size="4" face="times new roman"></font></div></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-58793963440822519622011-06-04T14:28:00.000-07:002011-06-04T14:38:18.349-07:00BASSAT-2 - "LA SAGA CONTINUA"-DISCURSOS: III -Ferran Mascarell<div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-llZt4Tbi6dA/TeqloCwWvcI/AAAAAAAAB9k/_48sxqUGvaY/s1600/051.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 240px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5614481992823782850" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-llZt4Tbi6dA/TeqloCwWvcI/AAAAAAAAB9k/_48sxqUGvaY/s320/051.JPG" /></a><br /><div><div align="justify"><font size="4" face="times new roman">El torn d’invervencions es va acabar amb el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, qui es va mostrar agraït per la invitació a l’esdeveniment i va manifestar la seva gratitud en diversos aspectes; primerament, per la restauració del Patrimoni – va recordar que no fa masses dies s’inaugurava el Palau Güell, recentment restaurat – <strong><em>“Rehabilitar patrimoni es rehabilitar riquesa”,</em></strong> tot manifestant que som un país que no té matèries primes <em<em>>(però als anys 70 del segle XX, Catalunya era capdavantera industrialment, sense Generalitat i sota la dictadura d’en Franco – Fem memòria Històrica, ehhhhh!!!) – però té patrimoni històric i cultural. Va referir-se al patrimoni arquitectònic de Gaudí, tot recordant la restauració de la Nau que ara acull la col•lecció Bassat.<br /><br />En segon lloc va mostrar el seu agraïment a la relació públic -privada, tal com succeeix amb la Col•lecció Bassat, i que és aquest el tarannà que s’ha de seguir <em>(Ep, mestre, que dins l’anterior període de govern convergent, no li fèieu escarafalls a controlar tot el sector cultural i potenciar museus públics a go go, No fotem, eh !!! Però com que ara no teniu calers, ara crideu als privats)</em>: <strong><em>“Si tot és públic, és una insensatesa i si és tot privat té moltes limitacions. És aquesta una activitat digníssima vinculada a l’art contemporani, i s’ha fet un gran treball de col•laboració entre l’Ajuntament i la Fundació Carme i Lluis Bassat”</em></strong><br /><br />Per a Mascarell, el tercer agraïment va ser com a resultat del segon: l’exposició que s’ofereix de pintura catalana contemporània dècada 1970-1979, la feina de recuperació de la mateixa, i de mostrar-la al públic: <strong><em>“Hi ha gent que fa col•lecció d’art, però no són tots que la mostren al públic. Amb aquesta mostra es fa una reflexió sobre la contribució de l’art en una dècada on varen passar moltes coses (...) i amb la finalització un període decisiu a la nostra vida.</em></strong><br /><br />Finalment, el quart agraïment el va dirigir a la dinamització que significa la cultura. <strong><em>“En un país com el nostre, la cultura és la seva activitat principal. El fet que s’impulsi des de Mataró ajuda a crear país. S’ha d’acabar amb el concepte de centre i perifèria. S’han de crear nous centres que s’interelacionin amb les altres poblacions”</em></strong>, tot partint de la idea noucentista de la Catalunya – ciutats, i amb la Col•lecció Bassat s’està construint una nova centralitat cultural.<br /></em<em></font><font size="4" face="times new roman"><em<em></em<em></font></div><font size="4" face="times new roman"><div align="center"><br /><strong>CRITICA DE LA MOSTRA A: www.cuadrosdeunaexposicion.com</strong></div></font></div></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-57369620904806183542011-05-20T13:17:00.000-07:002011-05-20T13:20:01.137-07:004ª BIENNAL TORRES GARCÍA DE PINTURA: KO TÈCNIC<div align="justify"><font size="4" face="times new roman">Molts dels lectors que em coneixen “in person”, saben que no he amagat mai la meva afició per la boxa, el noble esport de la boxa, malgrat les injustes detraccions que té. Però vet aquí que la seva terminologia, de sobres coneguda, li va que ni pintada al títol d’aquesta crònica, davant la decisió dels membres d’un jurat, que al igual que en l’edició 2009, se’ls hi va parar el rellotge al maig del 68, que van de progre, però tots volten els 70 anys i més, <em>(quasi es podria dir que jubilats perquè de gratis no han fet de jurat),</em> i que amb un nivell d’obres molt més alt que en l’edició anterior, - <em>hi ha peces absolutament magnífiques</em>- premien la joventut de la inexperiència pictòrica, per allò d’estar “à la page”, en lloc de la qualitat, els coneixements i la professionalitat real de la peça, fet que desmereix el suprem i herculi esforç de la Sant Lluc per tirar endavant el premi, gràcies a un “jurat de campanillas”, però que toca campanes, tot i el seu pedigree, i davant una exposició d’obra, que també tindrà dificultats en atraure l’atracció dels mataronins.<br /></font><br /><br />El guanyador del 4rt. Premi de Pintura Torres García, Ciutat de Mataró d’enguany ha estat Rafael Guerrero Céspedes (nascut a Perú, l’any 1980) i fincat a Barcelona) amb l’obra “Airport”. Els accèssits han estat per Gonzalo Elvira (nascut al 1971 a la Patagonia, Argentina) amb l’obra “23:42” i Eduardo Martín del Pozo (Madrid, 1974) amb “Crippled Symmetries – CS 2010-02”, (un títol que ni ell mateix entén).<br /><br />Es curiós destacar que el guanyador de la primera biennal Gustavo Díaz Sosa, procedia de Cuba, el de la segona edició Antoni Perna López era de l’Hospitalet de Llobregat, el de la tercera va ser Marc Llacuna de Mataró i ara tornem a Llatinoamèrica, amb un jove procedent de Perú. Si es llegeix el catàleg de la mostra o el programa de mà, s’observa que hi ha obres procedents d’Almeria, Guipúscoa, València, Salamanca, Múrcia, Lleó, etc. – Se suposo doncs que la propera biennal tocarà a Catalunya, oi?<br /><br />Però bé, cal anar per ordre i relatar els fets, que blog va de cròniques i cal ser fidel al seu significat.<br /><br />El passat dijous, 12 de maig, la sala d’actes de la Caixa Laietana va acollir el lliurament de la 4ª Edició de la Biennal Torres García, que organitzen conjuntament l’Associació Sant Lluc per l’Art i l’entitat de crèdit (si, perquè això d’estalvi, en els temps que corren és més que discutible). Naturalment, també i participa l’Ajuntament de Mataró, a través de l’IMAC, i la biennal compte amb el patrocini (o sigui que hi posen calers – exemple a seguir) de: Boter, Belles Arts i manualitats, Setradis – Trans Mataró, TAG CS, serveis gràfics i a títol personal el Sr. Vinceç Esteve. Hi col•laboren el Setmanari gratuït Capgros i les emissores municipals de ràdio i televisió: M1 TV i Mataró Ràdio, (lògicament els mitjans audiovisuals a nivell informatiu, perquè de calers més aviat en són deficitaris, com la majoria d’empreses municipals, of course)<br /><br />Cal felicitar als amics de la Sant Lluc, per l’acurada organització i per la millora en conjunt de l’acte, per la innovació d’introduir al presentador de M1TV Pep Andreu, com a conductor de l’esdeveniment, al igual que els discursos de les diferents personalitats que en general no varen ser gaire extensos, (fet que s’agraeix perquè en el fons cada vegada tot dona voltes allà mateix)<br /></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23236134.post-66624576176090274262011-05-14T14:16:00.000-07:002011-05-20T13:20:01.144-07:004ª BIENNAL TORRES GARCÍA DE PINTURA: KO TÈCNIC – DISCURSOS: JAUME BOTER DE PALAU<div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-wuv2Zca0oQU/Tc7yPnyxvhI/AAAAAAAAB9Y/RPgNNTWDdmc/s1600/066.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 240px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5606684936316763666" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-wuv2Zca0oQU/Tc7yPnyxvhI/AAAAAAAAB9Y/RPgNNTWDdmc/s320/066.JPG" /></a><br /><div align="justify"><font size="4" face="times new roman">Davant d’un públic vinculat directament amb la Sant Lluc i al món de l’art local – tot i faltaven moltes cares conegudes - que no va omplir del tot la sala – a les primeres files hi havia seients buits – al voltant de les 200 persones, <em>(Mataró compte amb una població de 120.000 habitants)</em>, i per descomptat, amb l’assistència de membres de l’encara consistori socialista, i a diferència de l’edició 2009, personal de l’MAC Carles Marfà, director del Museu de Mataró,<em> (que no es prodiga massa pels esdeveniments organitzats per Caixa Laietana)</em>, al igual que el regidor de cultura, Sergi Penedès – i com a membre de la “leal oposición” tan sols Joan Mora i Francesc Masriera <em>(i ningú més això que estem en campanya electoral!!!),</em> l’encara president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau – per raons estatutàries, finalitza el seu mandat a finals de juny – va prendre la paraula tot donant la benvinguda als presents, per seguidament remuntar-se als orígens de la biennal, quan l’ASLL va fer la proposta d’organitzar aquest premi de pintura.<br /><br />Boter de Palau, al principi es va mostrar bastant escèptic <em>(i en el fons no anava errat), </em>però desprès de vuit anys, no se’n va poder estar de felicitar a la Sant Lluc pels resultats obtinguts. I en aquestes que a mig parlament entre tot el Jurat en ple, interrompent lògicament al president de la Laietana que <em><strong>“naturalment deixem que seguin els membres del jurat”, </strong></em>per continuar dient que <em>“Mataró és un referent en el món de l’art”</em> <em>(què més voldríem!!</em>). I al igual que en el discurs de presentació del llibre de l’accèssit del Premi Iluro-2010 <em>(de la qual menda lerenda ja farà l’oportuna crònica)</em>, va manifestar que no era el seu desig allargar-se massa <em><strong>“doncs han de parlar els artistes" </strong></em> va acabar la seva intervenció manifestant la seva satisfacció per aquesta biennal, i va tornar a informar (al igual que en el Premi Iluro), de l’autonomia de l’entitat de crèdit en referència a la seva obra social, a través de la Fundació Caixa Laietana, de la seva continuïtat, tot i la integració dins el grup BANKIA. <em>(O sigui que al nom de Caixa Laietana, li queda poc temps. Tot serà Bankia),</em><br /><br /></font><strong><em><font size="4" face="times new roman">“És aquest un dels meus darrers actes com a president, però espero que ens anirem veient des de la banda del públic”.</font> </em></strong></div></div>Marta Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com0