Sunday, September 23, 2007

SANT LLUC-2007: SENSE SORPRESES


Prenent per paraules inicials d’aquest post, les pronunciades per Boter de Palau en el seu parlament, l’edició actual de la col·lectiva presenta en general, un absolut desencís en quan a la qualitat, imaginació i tècnica de les obres presentades, com a conseqüència del radicalisme que es va produir en l’edició 2006.

Aquest any, el jurat format per Ramon Bassas, Lina Cuquetti, Imma Fontanals, Josep Puig Pla i Llum Torrents, no ho ha tingut gens fàcil tenint en compte que, per exemple, noms com J. Boix, A. Alís, C. Soriano, M. Blasco, R. Capitani. Perecoll, M. Rodenas, A .Caballero i un llarg etc. no hi son presents, i per tant s’ha hagut de conformar amb alguns “artistes”, massa aprenents encara, amb poc sentit de l’autocrítica i que han presentat una temàtica molt academicista, amb excés de figuratiu, sense agosarament i per tant, la tria s’ha emmarcat en un sentit clarament conservador.

Insisteixo novament en les dificultats que ha d’haver tingut el jurat per triar; per tirar endavant la col·lectiva. Unes bases més austeres, pot ser convidarien a declarar-ho desert, però això trencaria definitivament l’esperit de la Sant Lluc, i aquest no ha de morir mai, però caldria una anàlisi en profunditat i un acostament de postures entre l’ASLL i els artistes que no s’han presentat, per tal d’aconseguir l’equilibri necessari, fita sempre difícil però mai impossible.

La tria ha estat 90 obres de les 114 presentades, en comparació a la passada edició que en van ser 150. Per destacar alguns noms, Paloma Rodríguez amb Toledo, un oli i acrílic sobre tela, on perspectiva, cromatisme, i espai resulten suggerents i molt interessants. Tomàs Safont-Tria amb el seu oli Vista de Sant Vicenç de Montalt, ens mostra vitalitat expressats en una amalgama de colors viva i atractiva, i on l’experiència del pintor, sap treballar la tècnica deixant que la seva à.nima d’artista frueixi a plaer.

Naturalment, no podia deixar de fer esment a Emília de Torres, que amb la seva sensibilitat exquisida, presenta un particular i encisador Paisatge d’Orrius, ben treballat cromàticament, amb una amalgama de verds molt elaborada i particular. Èxtasi d’Antoni Martí és un acrílic s/tela, molt agosarat, de color intens i temàtica abrupta. Carme López amb nits de jazz, presenta una aquarel·la molt diluïda, però no exempta d’una temàtica atraient.

Josep Novellas amb el seu Globus, presenta les formes més habituals de la seva tècnica, pinzellada i tractament de color, però amb missatge rotund i punyent. Maria Pretel i la seva Tramuntana a Cadaqués, ens mostra una obra plena de simbolisme, vital i alhora enigmàtica, que convida a pensar en una nova recerca de l’artista a través de la intensitat emprada en el vermell. Marta Duran amb els seus Perfums, presenta un quadre insinuant tant en el títol, concepte, perspectiva i desenvolupament de l’obra, però sobre tot, per la certa innovació que presenta el tractament del lila, sense abandonar el seu particular cromatisme de blaus, e introduint la neutralitat del blanc, amb tocs de gris molt particulars.

Antoni Luis i el seu Far d’Alexandria, convida a la introspecció, al saber, a comprendre a través de la lectura que il·lumina la ment, per entendre, sentir i viure l’art. El més interessant, sense cap mena de dubte, és el seu missatge, perfectament intel·ligible.

Màximo Almeida, un dels joves guardonats en l’edició d’enguany, presenta amm Lights, tècnica mixta, una obra carismàtica, molt fosca, quasi imperceptible, però que transmet a l’espectador una sensació molt intensa d’angoixa i obscuritat. Molt interessant la pinzellada emprada. També resulta curiós, tot i un missatge una mica complex Antonio Gutierrez y el seu Rob Roy, una obra amb tècnica mixta que amb el record de l'heroi de terres escoceses, ens mostra un perfecte domini del dibuix, fermesa en les formes, i potencia en l'expressió

Manuel Prieto, en constant innovació, presenta un oli s/títol, que mostra perfectament una faceta del cos humà , com és el moviment, a través de formes anatòmiques plenes de vigor, però de concepció suau, amb un tractament de color molt precís. I Pere Màrtir Brasó, i la seva obra És com aquell creuer que vam fer per les illes gregues però amb pudor de petroli, és radicalment crític, punyent, amb missatge trencador, gens comercial però l’importa ben poc. Amb el seu habitual blanc i negre, la seva obra de gran format, impacte pel seu atreviment i es percep amb tota claredat com color va definint la forma.

Finalment, no vull deixar de fer esment, pel que fa a l'escultura, de Pol Codina i la seva obra en ferro forjat Nua, insinuant i extremadament treballada, de concepció intel·ligent i plena de sinuositat, i per descomptat, de Manuel Cusachs, artista homenatjat, amb la seva indiscutible manufactura, o Jordi Puiggalí, amb Esboç de figura per jardí, un terracota molt elegant.
A la sortida, tampoc es pot deixar de contemplar, esperant un desenvolupament posterior, les dues obres que s'exposen en els aparadors situats en el carrer Bonaire i el que dona a la Riera. Es tracta de Marta Cuixart i el seu Cadaqués nocturn, un oli s/tela amb un interessant plantejament de perspectiva i cromatisme i Josefina Camprubí i el seu Mercat a Vietnam, una aquarel·la que expressa amb tota intensitat de línies el brogit, i original ús del color, el moviment i la remor d’un mercat a l’extrem Orient.

SANT LLUC-2007 – PRESENTACIÓ I DISCURSOS




La seixanta-una edició de la col·lectiva Sant Lluc, es va inaugurar el passat dijous, 20 de setembre a l’Ateneu Caixa Laietana, amb l’assistència d’un nombrós públic, relacionat directa o indirectament amb l’Associació Sant Lluc per l’Art, tot y que algunes personalitats de la vida pública i cultural també hi van assistir-hi.

Els polítics tampoc hi varen faltar, tot i que la seva presència es va limitar a l’alcalde J.A Barón, a Antoni Bassas, conseller delegat d’urbanisme, i d’altres representants del consistori – del PSC. Com sol ser habitual la “leal oposición”, de cap sigla, no si va presentar.

El torn d’intervencions el va encetar el president de l’entitat d’estalvi, J.Boter de Palau, que tot donant la benvinguda als presents, va destacar l’interès de l’entitat en afavorir els anhels dels artistes de Mataró. “Són molts quadres penjats sota el mateix sostre, i es un gran moment” . Tot fent esment a que la col·lectiva ha conegut més etapes d’esplendor, amb seleccions més centrades i sempre una opinió a respectar, “hi ha qui opina que seria un error oblidar l’esperit de la col·lectiva (...) l’art no deixa indiferent a ningú”.

Finalment, Boter de Palau va acabar la seva intervenció valorant la tasca del jurat, pel que fa a la tria entre 114 obres presentades, de les quals se n’han penjat 90 “tot buscant l’equilibri per tal de trobar els més reeixits” i convidant als presents a visitar la mostra “amb calma i sense preses”, doncs “a la Sant Lluc sempre s’hi troben sorpreses”. També va felicitar als artistes homenatjats aquest any com son: Guerau Calàbia, Josep Novellas i Montserrat Poch, i va tenir un especial referència per l’artista convidad, Manuel Cusachs, de qui va anunciar la mostra que s’inaugurarà pocs dies abans de Nadal, i que en aquests moments s’està exposant a la Pia Almoina de Barcelona.

Tot seguit, va prendre la paraula Antoni Luis, com a president de l’ASLL, que igualment va agrair als presents la seva assistència, tot excusant l'absència del regidor de cultura, Sergi Penedès, qui tenía un compromís previ, però amb qui va poder parlar abans de la inauguració. Luis va recordar la cita que any rera any la ciutat té amb les arts plàstiques locals, donant el “tret de sortida oficiós a la temporada” , i destacant la col·laboració de Caixa Laietana y l’ASLL, no tan sols amb aquesta mostra, sinó amb la biennal Torres García.

Luís va fer esment en referència a l’actual col·lectiva, en l’intent de trobar el punt d’equilibri “Són els símptomes dels batecs artístics de casa nostra. Un treball que es valora i respecte pel que té de superació (...) prescindint de polítiques externes”

Per a Luis, l’ASLL aporta molts mèrits com són els de la qualitat, tot i que en les actuals corrents artístiques, s’està lluny de entendre el constructivisme, i en molts casos, resulta xocant entendre que un ou ferrat sigui una obra d’art. Luis, evidentment, no va voler entrar en polèmica. El fet de ser un punt de trobada des de fa seixanta-un anys la Sant Lluc, i que no ha deixat de perdre intensitat, també van ser destacats per Luis.

En un moment del seu discurs, va fer incidència per parlar del fons d’art, per al qual seixanta artistes es van comprometre a cedir una obra, i que “en aquests moments està en via morta”, tot demanant que no es deixés desaprofitar una oportunitat com aquesta.

Tot seguit, A. Luis va fer una petita glosa dels tres artistes homenatjats, destacant la seva professionalitat i sentiment per l’art, i també va fer un gran elogi de la figura de Manuel Cusachs, del seu reconegut prestigi arreu i de la satisfacció que suposarà veure les seves exposicions properament a la nostra ciutat.

Finalment, Luis va fer esment dels quatre joves guardonats en l’edició d’enguany que exposaran la seva obra a la galeria de Lolet Comas: Máximo Almeida, Jordi Arcas, Pol Codina i Ruth Gallofré, i també va anunciar que l’entitat artística disposa d’un nou espai – taller, cedit per l’Ajuntament, que es troba emplaçat en l’antiga presó, i del que properament es farà la inauguració oficial. Les darreres paraules del seu discurs varen anar adreçades al jurat, a qui va expressar el seu agraïment, tot “esperant que la seva selecció complaguí a tothom”.

Amb el seu habitual “Visca la Sant Lluc”, va donar pas al lliurament de guardons als artistes homenatjats, i de diplomes als joves seleccionats, acabant l’acte amb el parlament de l’alcalde, J.A. Baron, qui no se’n va estar de destacar la Sant Lluc com la Festa Major de l’art i que al igual que Les Santes, no està exempta de polèmica, la qual cosa significa per a Barón un signe de vitalitat i popularitat per a la ciutat, per part d’una gent que treballa tot l’any per aquests esdeveniments.

Igualment, va mostrar la seva satisfacció per les properes exposicions en homenatge a Cusachs, la qual cosa ho va considerar, també com una festa.

Barón no se’n va estar de reconèixer els “mèrits i oportunitats de la gent que s’obra camí dins l’art contemporani”, i la participació que això suposa. En resposta a la intervenció d’A . Luis respecte al fons d’art, “fent un símil ferroviari, diem que està en parada tècnica. Demano una mica de paciència pel canvi de maquinistes”. L’alcalde va manifestar la seva intenció de tirar-lo endavant, i va acabar el seu discurs tot fent esment de la biennal Torres García, que “ha de ser una referència a Mataró i a tot el país”, i felicitant a participants i entitats.

Wednesday, September 19, 2007

CENTRE D’ART CA L’ARENAS – PRESENTACIÓ DE CATÀLEGS


Si la temporada artística va començar a la sala d’exposicions de Caixa Laietana, l’oficial respecte a la cultura - la que va comptar amb exclusiva amb personal del PMC, i per què no sigui dit, fins i tot amb la regidora de Promoció Econòmica, Alícia Romero - va tenir lloc el passat divendres, 14 de setembre, amb la presentació dels catàlegs de la primera temporada d’exposicions del centre d’Art Ca l’Arenas, esdeveniment que, per manca de tramesa d'invitacions, no va comptar amb l'assistència de cap artista reconegut, a excepció del president de l'ASLL per l'art Antoni Luís i esposa.


Davant d’un públic jove, del que està “donant classes” a Can Xalant i rodalies, una trenta de persones, aproximadament, Sergi Penedès, regidor de cultura i Carles Marfà, varen adreçar-se als presents i a un parell de mitjans de comunicació despistats per tal de donar a conèixer les esmentades publicacions.

El primer torn d’intervencions va correspondre a Sergi Penedès qui va iniciar el seu parlament en base a unes “reflexions desendreçades”, i fent esment del inici d’una nova secció de publicacions que vagi reflectint les activitats del centre. “Ca l’Arenas té un any de vida amb avantatges i inconvenients (...) l’espai té limitacions físiques. Ca l’Arenas no pot atendre totes les demandes”

Penedès va insistir en el fet de l’ajust necessari dels elements, i que aquest comença per petites millores.

Tot seguit, va informar als presents que el proper 6 d’octubre s’obrirà la nova temporada, i que tal com ja va esmentar el passat 20 de juliol, anirà dedicada al viatge. “Volem que Ca l’Arenas sigui més conegut, i amb més visitants. No volem perdre la qualitat”. Segons Penedès, es volen introduir novetats a l’equipament, inserir-lo al circuit de promoció turística de la ciutat “Si visiten la casa Coll i Regàs, també poden entrar a Ca l’Arenas”. També va manifestar el fet d’estar en converses amb altres centres d’art complementaris. “Estem treballant, hem reflexionat i anem en bona línia”.

Tot fent esment de que han estat quatre mil els alumnes que han utilitzats les instal·lacions de tallers, va acabar la seva intervenció, amb un capítol d’agraïments al personal, als visitants, etc.

Seguidament, Carles Marfà, director del Museu de Mataró, va prendre la paraula fent primer esment a la política d’edició dels catàlegs, que tanca un cicle i fixa les activitats. “El fet que demostra el que hem es aquest, doncs les exposicions són efímeres”

Els catàlegs comencen una col·lecció. En son tres: Senyors i Senyores: el retrat. Sala 1, menjador i galeria. Els catàlegs son “un producte versàtil, de tacte agradable, i que permet recollir tot el que s’ha fet, alhora que també permetrà l’intercanvi amb altres centres i museus”.

Tot parlant de les exposicions temporals de la planta baixa, i que també es va presentar el catàleg de les obres relacionades amb el fons, amb la qual cosa “es pot fer un recorregut intens i coherent de l’obra que conservem dels germans Arenas, en Jordi i en Jaume”, Marfà va informar als presents de la diversitat i riquesa del fons, que anirà sortint ordenat i per col·leccions.

En referència al catàleg de la Sala 1, on en Jordi Arenas tenia el seu estudi, Marfà va destacar que l’obra mostrada en la mateixa, correspon a exposicions relacionades amb gent de Mataró i la comarca, intercanvis amb altres museus, i que ha constituït “l’eix vertebrador que ordena tota la temporada, amb noms com Opisso, Puiggalí, fundació Abelló o la darrera amb quadres del museu d’Art de Lleida”. Per a Marfà, la idea d’aquesta sala és que tingui un ús consagrat de la mateixa.

En referència a la sala 2, que correspon a l’antic dormitori de Jordi Arenas, és on s’exposa l’obra dels germans Arenas, mentre que la galeria s’ha reservat per l’art d’avantguarda i dels joves creadors. “Es una manera de mostrar les noves tendències i estils, a l’entorn de l’eix temàtic que s’està treballant”.

El catàleg no tan sols mostra l’obra esmentada, sinó que també recull les fotos de les noves instal·lacions.

Finalment, Marfà va parlar de les característiques dels catàlegs, que va qualificar de “format pràctic i adaptat a noves estanteries dels actuals habitatges”, i va acabar la seva intervenció al igual que Penedès, amb un torn d’agraïments a l’equip del centre i del PMC, però també a les persones, famílies i entitats que han cedit obra per a les exposicions. “Volem treballar en la nova temporada i estem oberts a nous procediments i suggeriments”, tot convidarnt als presents a la inauguració del proper dia 6 d’octubre.

Veritablement, un cop revisats els catàlegs, val a dir que visualment son atractius i que s’ha estat acurat i precís en l’edició i selecció fotogràfica. La mida dels mateixos es pràctica, evidentment, no hi ha luxes i predomina certa austeritat en el disseny, però l’important és el material que mostra i aquest, veritablement constitueix tota una joia per un amant de l’art, de l’elegància i distinció, pel que fa als que corresponen a la sala 1 i al menjadors.

En referència a l’art d’avantguarda, evidentment el catàleg també presenta bon acabat i bona presència. La llàstima es que embolcalla una obra on l’art, a excepció de Sandro Soriano, brilla per la seva absència i la impera la mediocritat.

Sunday, September 16, 2007

TEMPORADA D’EXPOSICIONS: INICI – CONTRASTOS ARTÍSTICS – NIEVES G.NAU ( i III)





L’obra de G.Nau atrau irremissiblement des del primer moment en que es posa el peu a la sala. Un hiperrealisme ple de matitzos i detalls exquisits que provoquen en l’espectador s’endinsi en l'exclusiva i intensa visió del món de G.Nau, que acostuma a treballar amb oli sobre tela, i utilitza totes les mides de formats al seu abast.

Antiga alumne del gran mestre Antonio López, el seu cromatisme és en tons pastels, suaus i delicats, i el traç és elegant i captivador, com encisadors son els temes que tracte, que la pròpia artista defineix: “En un cuadro, hablo del paso del tiempo, de elementos que son difíciles de expresar. Pinto lo que veo en el momento. Paso de modas”

Hi ha dos quadres que impacten tan en la seva basant artística com en la psicològica: Memòria IV i Una arrel va sorgir de la terra, resultant aquest darrer fascinant per la complexitat tant de tècnica com de tons. La mateixa G.Nau se sent especialment satisfeta d’aquestes dues obres, pintades quan residia a Olot.

Ara que resideix a Arenys, la seva visió es més lluminosa, però no deixa de mostrar aquest interès pel pas del temps com ho representa Òxids, on es pot apreciar el deteriorament dels aparells de la pesca d’arrossegament en contrast amb la nitidesa dels vaixells ancorats al port.

Unes obres més també no deixen de ser admirades pel visitant: Transició i Nesprer. La complexitat del món floral sembla no tenir secrets per aquesta artista, que transmet amb precisió mil·limètrica, sense abandonar l’encant i l’essència pictòriques, sense que la tècnica primi per sobre l’ànima, tot un univers de sensacions, reflexions i sentiments.

Tan sols s’han destacat algunes obres, doncs totes tenen particularitats que les fan úniques, i que es necessari veure per entendre. Nieves G. Nau es una artista que sent la seva obra, i sap expressar-la amb emoció, bon gust, percepció i goig per la tasca ben feta, plena d’auto-exigència, meticulositat i paciència, per al seu gaudi i del públic que admira la seva obra.

TEMPORADA D’EXPOSICIONS: INICI – CONTRASTOS ARTÍSTICS – LÁZARO FERRE (II)




Quan el visitant o el crític que desconeix a l’artista veu la seva obra, no pot evitar que els noms de Warhol i Picasso apareguin a la seva ment, per la similitud de formes i tècniques.

No obstant, si es pot apreciar una visió molt particular del pop art, a través d’un missatge visualment atractiu, amb motivacions publicitàries, però amb l’ús d’un cromatisme quasi neutre, més fotogràfic, més fred i més adient al nihilisme del segle XXI.

Ferré acostuma a treballar amb format mig i gran, i emprant olis s/acrílic, fusta, tècnica mixta i la part més interessant de totes, els seus muntatges a través del collage. En aquesta tècnica, sorprèn per la seva imaginació i força visual, les formes emprades per mostrar els mites més comuns de la mitologia grega on obres com Apolo, el Rapte d’Europa, Zeus, etc. tenen una força d’expressivitat potent, realçada amb ocres, i terres, traça ferma i sobtada, que ens recorda a la ceràmica d’aquelles terres.

L’obra mitològica de Ferre representa la rauxa mediterrània, però sobtadament apareix Cap de far, un acrílic sobre fusta, amb diferents degradacions de grisos - en un clar missatge de caire ecològic – i que representa un absolut contrast amb les peces abans esmentades, la qual cosa demostra la versatilitat de l’artista.

Lázaro Ferré es un pintor durament crític amb la realitat, poc donat a la bellesa, però expressa amb intensitat, la seva emoció per viure i participar la pintura.

TEMPORADA D’EXPOSICIONS: INICI – CONTRASTOS ARTÍSTICS (I)


La sala d’exposicions Caixa Laietana de la plaça Santa Anna, va iniciar el passat dijous 13 de setembre, la nova temporada amb una mostra de l’obra de dos artistes residents a la comarca: Nieves G. Nau i Lázaro Ferré.

Davant de prop d’una quarantena de persones, molts d’ells pintors i artistes reconeguts, i sense cap representació del consistori mataroní ni del Patronat Municipal de Cultura, Ricard Navarro, cap de l’obra social de l’entitat d’estalvi, va iniciar el torn d’intervencions, tot mostrant la seva satisfacció pel nou començament, amb “dues mostres diferents d’entendre l’art”. Donant la benvinguda i agraïment als artistes “per la seva col·laboració en omplir aquestes parets”, va cedir tot seguit la paraula a Nives G. Nau, qui a través d’un text escrit, es va adreçar als presents tot dient:

“Pretendo mostrar la belleza de ciertas cosas, ciertos instantes que constituyen mi mundo propio. Y lo hago siempre lo mejor que se, con mucha exigencia y honestidad”

Seguidament, el conegut crític d’art Pere Pascual (Pic), atenent la petició del seu amic Lázaro Ferré, de parlar en el seu nom sobre la mostra, y en “dels únics llocs que em quedava per presentar una exposició”, va explicar als presents els seus coneixements sobre l’obra de l’artista, a qui va qualificar amb “ofici i benefici. Es un artista que estima la pintura i que no sap viure sense ella. És un “drogoaddicte” de la pintura".

Destacant els seus estudis de dibuix i la Matricula d’Honor que va obtenir dels mateixos, va esmentar en referència a “l’ofici” del pintor el seu gran coneixement de la tècnica que l’espectador pot apreciar “en veure els elements que l’artista coneix: volums, formes, colors, espai, etc. Tots estan perfectament col·locats”.

Respecte al “benefici” de l’artista, Pascual es va referir a la seva creativitat, tot recordant la frase que el pintor pinta el que veu i l’artista veu el que pinta.

Finalment, Pascual va acabar la seva intervenció, mostrant la seva satisfacció per la presentació, tot indicant que la pintura de Ferré no deixa de recordar a Warhol o a Picasso, i que d’ells “ha captat la seva essència i l’ha passat pel sedàs de la forma de l’abstracció viva”

L’acte de presentació va concloure amb las paraules finals de Ricard Navarro, qui novament va agrair a G.Nau i Ferre la seva presencia destacant la seva rotunda categoria, plantejament i ofici, i convidant als presents a la inauguració de la Col·lectiva Sant Lluc-2007, proper dijous, 20 de setembre

Les mostres romandran obertes fins al proper 4 de novembre de 2007.

Sunday, September 02, 2007

RAÚL PRIETO, “IN CONCERT” ALS EE.UU


El conegut organista Raúl Prieto, va actuar el passat 28 de d’agost a la sala Merrill de Portland, la ciutat, més gran de l’estat de Maine, als Estats Units, que es també capital econòmica i cultural, amb una població de quasi 64.000 habitants.

Davant d’un auditori de 1500 persones, la capacitat total de la sala, Prieto va interpretar obres de Bach, Liszt, Ritter i Saint Saëns, entre d’altres, tocant un instrument històric, un dels més antics en sales de concerts americanes. Construït al 1912, disposa de cinc teclats amb capsa simfònica, registres, etc.

La primera part del programa va estar composta per la Sonata nº 2 opus 19 de Ritter i el poema simfònic de Camille Saint Saëns, la Dansa Macabra, opus 40, adaptada per a orgue.

Forts aplaudiments d’un públic expert i atent a la seva actuació, propiciaren que Prieto sortís a saludar dos cops, en concloure la primera part.

La segona, es va iniciar amb el Preludi i fuga en re major BWV 532 de Bach, l’Estudi transcendental per a piano nº 8, de Franz Liszt i la Fantasia i Fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam” també de Liszt.

Un auditori lliurat a Prieto amb forts aplaudiments, va motivar que l’organista fes dos bisos: Clar de Lluna de Debussy, (obra per a piano adaptada a l’orgue pel mateix Raúl Prieto) i la Tocata en re menor de Max Reger.

L’excel·lent desenvolupament del concert, ha propiciat que Prieto i els organitzadors acordessin una nova actuació de l’organista per a l’any 2008.