Demano permís a l’amic lector per trencar la norma bàsica d’aquest blog: la crònica i decantar-me per l’opinió, que no serà ni imparcial ni subjectiva, però de ben segur que el respectable serà benèvol i podrà criticar la meva opinió amb tota llibertat.
Emociona veure un vídeo realitzat pel Patronat Municipal de Cultura, on l’espectador pot apreciar com era la casa i l’ambient cultural i elegant que si vivia. La funcionalitat de les reformes realitzades, ha convertit l’habitatge en un espai pràctic però fred, distant del refinament que la família Arenas transmetia, i de la brillantor de l’obra construïda per Emili Cabanyes a finals del segle XIX, amb influències angleses i tocs de principis de modernisme.
La uniformitat de línies i la mancança d’imaginació que solen utilitzar els arquitectes i tècnics municipals, no s’avé gens amb el tarannà europeu que restaura, conserva, adapta però no modifica. En l’edifici del centre d’art, hi ha masses canvis; només en senyalem dos: una escala de ferro que desentona en l’edifici, i un jardí actualment inexistent, ple de picons de pedra petits, que el dia de la inauguració, varen ser la incomoditat dels talons de les senyores i de les plantes dels peus dels senyors, i que en fraccions de segons es pot apreciar com era originàriament en l’esmentat vídeo. De la teulada de ferro, és evident la seva utilitat, però, estèticament no hi ha coordinació arquitectònica amb la façana.
Alguns mobles, els esgràfiats de l’escala, el terra i els vidres són les petites restes d’un antic esplendor i de la bellesa d’un esperit.
El reportatge en vídeo del que ja em fet esment, permet a l’espectador i visitant del centre tenir una visió molt clara i instructiva de la vida de Jordi Arenas, en la seva basant com a dibuixant, músic, arqueòleg, pintor de frescos i restaurador d’obres d’art.
En referència a aquest reportatge, cal fer esment d’algunes de les entitats i persones que hi han intervingut en la creació del mateix com el Museu Arxiu de Santa Maria, els marmessors Antoni Luis i Santiago Martínez, Televisió de Mataró, etc., i són molt importants els textos de Nicolau Guanyabens, historiador i arxiver de reconegut prestigi, que ja varen ser utilitzats pel llibre de l’exposició Jordi Arenas i Clavell (1920-1998) de l’any 2003.
També, però cal afegir les aportacions de Pere Tió, que deu anys enrera va publicar en la revista Cingles editada l’Agrupació Cientifico-Excursionista, un article dedicat a Jordi Arenas, de text molt clar, sintètic i sistematitzador, que ha servit de referència per a molts, i al que si va aportar una magnifica i expressiva fotografia de Jordi Egea, que conclou el vídeo.
Mataró té un nou centre cultural. Però, seria d’agrair per part dels tècnics del centre, com del propi Patronat de Cultura una visió més HUMANÍSTICA, amb més amplitud de mires tant pels artistes locals com visions externes que permetin als visitants veure que es fa a fora de la nostra ciutat, i fins i tot de Catalunya. Seria d’agrair menys política, i més obertura per a la brillantor del centre, pel nom de la nostra ciutat i per decòrum als mataronins, que amb els NOSTRES IMPOSTOS mantenim els equipaments i paguem el sou a tècnics i funcionaris.
Emociona veure un vídeo realitzat pel Patronat Municipal de Cultura, on l’espectador pot apreciar com era la casa i l’ambient cultural i elegant que si vivia. La funcionalitat de les reformes realitzades, ha convertit l’habitatge en un espai pràctic però fred, distant del refinament que la família Arenas transmetia, i de la brillantor de l’obra construïda per Emili Cabanyes a finals del segle XIX, amb influències angleses i tocs de principis de modernisme.
La uniformitat de línies i la mancança d’imaginació que solen utilitzar els arquitectes i tècnics municipals, no s’avé gens amb el tarannà europeu que restaura, conserva, adapta però no modifica. En l’edifici del centre d’art, hi ha masses canvis; només en senyalem dos: una escala de ferro que desentona en l’edifici, i un jardí actualment inexistent, ple de picons de pedra petits, que el dia de la inauguració, varen ser la incomoditat dels talons de les senyores i de les plantes dels peus dels senyors, i que en fraccions de segons es pot apreciar com era originàriament en l’esmentat vídeo. De la teulada de ferro, és evident la seva utilitat, però, estèticament no hi ha coordinació arquitectònica amb la façana.
Alguns mobles, els esgràfiats de l’escala, el terra i els vidres són les petites restes d’un antic esplendor i de la bellesa d’un esperit.
El reportatge en vídeo del que ja em fet esment, permet a l’espectador i visitant del centre tenir una visió molt clara i instructiva de la vida de Jordi Arenas, en la seva basant com a dibuixant, músic, arqueòleg, pintor de frescos i restaurador d’obres d’art.
En referència a aquest reportatge, cal fer esment d’algunes de les entitats i persones que hi han intervingut en la creació del mateix com el Museu Arxiu de Santa Maria, els marmessors Antoni Luis i Santiago Martínez, Televisió de Mataró, etc., i són molt importants els textos de Nicolau Guanyabens, historiador i arxiver de reconegut prestigi, que ja varen ser utilitzats pel llibre de l’exposició Jordi Arenas i Clavell (1920-1998) de l’any 2003.
També, però cal afegir les aportacions de Pere Tió, que deu anys enrera va publicar en la revista Cingles editada l’Agrupació Cientifico-Excursionista, un article dedicat a Jordi Arenas, de text molt clar, sintètic i sistematitzador, que ha servit de referència per a molts, i al que si va aportar una magnifica i expressiva fotografia de Jordi Egea, que conclou el vídeo.
Mataró té un nou centre cultural. Però, seria d’agrair per part dels tècnics del centre, com del propi Patronat de Cultura una visió més HUMANÍSTICA, amb més amplitud de mires tant pels artistes locals com visions externes que permetin als visitants veure que es fa a fora de la nostra ciutat, i fins i tot de Catalunya. Seria d’agrair menys política, i més obertura per a la brillantor del centre, pel nom de la nostra ciutat i per decòrum als mataronins, que amb els NOSTRES IMPOSTOS mantenim els equipaments i paguem el sou a tècnics i funcionaris.
No comments:
Post a Comment