Sunday, May 28, 2006

LA IDENTITAT DE CATALUNYA, SORGIDA A PARTIR DEL 1492

El passat 27 de maig, a l’estatge del Museu Arxiu de Santa Maria, la doctora en història moderna i professora de la universitat Autònoma de Barcelona, Ma. Antònia Martí i Escayol va donar una conferència sota el títol “Descobrir Catalunya després del 1942”,

Davant un auditori d’una trentena llarga de persones, i on si trobaven presents els historiadors Joaquim Llovet i Joan Giménez Blasco la Dra. Martí va posar de manifest la diferència entre la Identitat de Catalunya, sorgida com a conseqüència del descobriment d’Amèrica, l’expulsió dels jueus d’Espanya, i l’endeutament, - que ens els temps actuals se’n diria “pressió fiscal” - al que els Reis Catòlics varen sotmetre als diferents territoris i regnes que formaven part de l’Espanya de l’època, per a l’obtenció de diners, i el Nacionalisme, aparegut al segle XIX, com a recuperació d’aquesta Identitat.

Segons Martí i Escayol, la Identitat es pot definir “la consciència que té la persona de pertinença a un col·lectiu amb trets comuns”. Al 1492, la descoberta del nou continent crea una consciència d’Identitat “europea”; s’organitzen expedicions científiques, es dibuixen mapes, es volen adquirir nous coneixements i la necessitat de diners per a cobrir totes aquestes perspectives és imperiosa.

“Es a partir d’aquí quan Castella vol tocar drets i privilegis per treure’n compensacions econòmiques” va manifestar la Dra. Martí. Però els governants catalans si varen negar, essent aquest fet l’inici d’un estudi del territori a nivell geogràfic, zoològic, “Hi ha animals que no passen les fronteres”, i antropològic.

Es va donar contingut al territori delimitant-lo en comarques, fet que va permetre la seva cohesió. “Aquesta divisió comarcal, basada en trets ambientals i territorials, va afavorir un coneixement profund, i una base legal davant Castella i el seu entorn, mitjançant llistats i anotacions sobre rius, muntanyes, paratges, poblacions, vegetació, fauna, cultura, etc. Trets diferencials, que varen permetre conèixer la riquesa i el desenvolupament de l’entorn. També es va donar molta importància a la pagesia, considerada fins a les hores com un àmbit tosc i inculte, però que en realitat va resultar ser el pilar productiu de Catalunya. Fins i tot, els astres van tenir lloc en aquesta creació de la Identitat catalana, a través de l’estudi de les constel·lacions en relació al país” – va assenyalar Martí i Escayol.

Tot plegat va demostrar el caràcter i el tarannà català davant les difamacions de Castella, que amb el menyspreu de Catalunya, tan sols volien d’obtenir una solidesa econòmica per al seu govern.

“Un altre fet a tenir en compte eren les guerres de Castella amb França, motiu del pas dels soldats a través del territori català. Les constitucions catalanes garantien pa, sal, aigua, llum i llit, però Castella era més exigent, fins a tal punt que es va arribar la Revolta dels Segadors al 1640”.

Durant els segles XVI i XVII, la afirmació de la Identitat Catalana es va veure reflectida en la pintura, on fins a les hores els fons daurats que simbolitzaven la divinitat es convertien en paisatges o en mapes. “La Mona Lisa de Da Vinci és un exemple ben clar on la dama en realitat és l’excusa per mostrar la varietat d’un paisatge i entorn geogràfic” – va significar la Dra. Martí, qui va afegir en relació a una pregunta sobre l’entorn i el dia a dia al principat que:

Tot i el naixement d’aquesta Identitat, la vida quotidiana a Catalunya es caracteritzava, com a bona part d’Europa, per la pesta, les guerres i l’hambruna, provocant immigració dels catalans a altres territoris i despoblació general, a la qual cosa si ha d’afegir un canvi climàtic amb hiverns més freds i estius humits”. No obstant, es va concebre el Canal d’Urgell, de rec i navegable i el desig de reformar i crear noves infrastructures per una millora del territori.

El 1714 va constituir un trencament de la Identitat i se’n varen veure afectats arxius i documents, recuperant-se aquesta durant el segle XIX amb la incursió del Nacionalisme, que partint dels estudis de l’edat moderna, hi afegeix un transfons polític, que ens ha arribat fins a data d’avui.

Per acabar, la Dra. Martí i Escayol va reconèixer que calia aprofundir dins la història en l’entorn quotidià, que molts historiadors no valoren en la seva justa mesura.

1 comment:

Marscay said...

Hola, moltes gràcies per la crònica. És excel·lent i fins i tot supera la meva conferència, que per la impossibilitat d'il·lutrar-le amb les imatges a través del powerpoint (culpa meva)va quedar força incompleta. Felicitats també per tot el blog.

MAria Antònia.