Friday, May 20, 2011

4ª BIENNAL TORRES GARCÍA DE PINTURA: KO TÈCNIC

Molts dels lectors que em coneixen “in person”, saben que no he amagat mai la meva afició per la boxa, el noble esport de la boxa, malgrat les injustes detraccions que té. Però vet aquí que la seva terminologia, de sobres coneguda, li va que ni pintada al títol d’aquesta crònica, davant la decisió dels membres d’un jurat, que al igual que en l’edició 2009, se’ls hi va parar el rellotge al maig del 68, que van de progre, però tots volten els 70 anys i més, (quasi es podria dir que jubilats perquè de gratis no han fet de jurat), i que amb un nivell d’obres molt més alt que en l’edició anterior, - hi ha peces absolutament magnífiques- premien la joventut de la inexperiència pictòrica, per allò d’estar “à la page”, en lloc de la qualitat, els coneixements i la professionalitat real de la peça, fet que desmereix el suprem i herculi esforç de la Sant Lluc per tirar endavant el premi, gràcies a un “jurat de campanillas”, però que toca campanes, tot i el seu pedigree, i davant una exposició d’obra, que també tindrà dificultats en atraure l’atracció dels mataronins.


El guanyador del 4rt. Premi de Pintura Torres García, Ciutat de Mataró d’enguany ha estat Rafael Guerrero Céspedes (nascut a Perú, l’any 1980) i fincat a Barcelona) amb l’obra “Airport”. Els accèssits han estat per Gonzalo Elvira (nascut al 1971 a la Patagonia, Argentina) amb l’obra “23:42” i Eduardo Martín del Pozo (Madrid, 1974) amb “Crippled Symmetries – CS 2010-02”, (un títol que ni ell mateix entén).

Es curiós destacar que el guanyador de la primera biennal Gustavo Díaz Sosa, procedia de Cuba, el de la segona edició Antoni Perna López era de l’Hospitalet de Llobregat, el de la tercera va ser Marc Llacuna de Mataró i ara tornem a Llatinoamèrica, amb un jove procedent de Perú. Si es llegeix el catàleg de la mostra o el programa de mà, s’observa que hi ha obres procedents d’Almeria, Guipúscoa, València, Salamanca, Múrcia, Lleó, etc. – Se suposo doncs que la propera biennal tocarà a Catalunya, oi?

Però bé, cal anar per ordre i relatar els fets, que blog va de cròniques i cal ser fidel al seu significat.

El passat dijous, 12 de maig, la sala d’actes de la Caixa Laietana va acollir el lliurament de la 4ª Edició de la Biennal Torres García, que organitzen conjuntament l’Associació Sant Lluc per l’Art i l’entitat de crèdit (si, perquè això d’estalvi, en els temps que corren és més que discutible). Naturalment, també i participa l’Ajuntament de Mataró, a través de l’IMAC, i la biennal compte amb el patrocini (o sigui que hi posen calers – exemple a seguir) de: Boter, Belles Arts i manualitats, Setradis – Trans Mataró, TAG CS, serveis gràfics i a títol personal el Sr. Vinceç Esteve. Hi col•laboren el Setmanari gratuït Capgros i les emissores municipals de ràdio i televisió: M1 TV i Mataró Ràdio, (lògicament els mitjans audiovisuals a nivell informatiu, perquè de calers més aviat en són deficitaris, com la majoria d’empreses municipals, of course)

Cal felicitar als amics de la Sant Lluc, per l’acurada organització i per la millora en conjunt de l’acte, per la innovació d’introduir al presentador de M1TV Pep Andreu, com a conductor de l’esdeveniment, al igual que els discursos de les diferents personalitats que en general no varen ser gaire extensos, (fet que s’agraeix perquè en el fons cada vegada tot dona voltes allà mateix)

Saturday, May 14, 2011

4ª BIENNAL TORRES GARCÍA DE PINTURA: KO TÈCNIC – DISCURSOS: JAUME BOTER DE PALAU


Davant d’un públic vinculat directament amb la Sant Lluc i al món de l’art local – tot i faltaven moltes cares conegudes - que no va omplir del tot la sala – a les primeres files hi havia seients buits – al voltant de les 200 persones, (Mataró compte amb una població de 120.000 habitants), i per descomptat, amb l’assistència de membres de l’encara consistori socialista, i a diferència de l’edició 2009, personal de l’MAC Carles Marfà, director del Museu de Mataró, (que no es prodiga massa pels esdeveniments organitzats per Caixa Laietana), al igual que el regidor de cultura, Sergi Penedès – i com a membre de la “leal oposición” tan sols Joan Mora i Francesc Masriera (i ningú més això que estem en campanya electoral!!!), l’encara president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau – per raons estatutàries, finalitza el seu mandat a finals de juny – va prendre la paraula tot donant la benvinguda als presents, per seguidament remuntar-se als orígens de la biennal, quan l’ASLL va fer la proposta d’organitzar aquest premi de pintura.

Boter de Palau, al principi es va mostrar bastant escèptic (i en el fons no anava errat), però desprès de vuit anys, no se’n va poder estar de felicitar a la Sant Lluc pels resultats obtinguts. I en aquestes que a mig parlament entre tot el Jurat en ple, interrompent lògicament al president de la Laietana que “naturalment deixem que seguin els membres del jurat”, per continuar dient que “Mataró és un referent en el món de l’art” (què més voldríem!!). I al igual que en el discurs de presentació del llibre de l’accèssit del Premi Iluro-2010 (de la qual menda lerenda ja farà l’oportuna crònica), va manifestar que no era el seu desig allargar-se massa “doncs han de parlar els artistes" va acabar la seva intervenció manifestant la seva satisfacció per aquesta biennal, i va tornar a informar (al igual que en el Premi Iluro), de l’autonomia de l’entitat de crèdit en referència a la seva obra social, a través de la Fundació Caixa Laietana, de la seva continuïtat, tot i la integració dins el grup BANKIA. (O sigui que al nom de Caixa Laietana, li queda poc temps. Tot serà Bankia),

“És aquest un dels meus darrers actes com a president, però espero que ens anirem veient des de la banda del públic”.

4ª BIENNAL TORRES GARCÍA DE PINTURA: KO TÈCNIC – DISCURSOS: ANTONI LUIS i ENTREVISTA ALS GALARDONATS



Seguidament, Antoni Luis president de l’Associació Sant Lluc per l’Art (ASLL), va adreçar-se als presents, amb les salutacions i agraïments de rigor, tot informant de la participació de 247 artistes, dels quals n’han estat escollits 40 per a l’exposició (l’any 2009 en varen ser 239).

Desprès d’una breu salutació en castellà en deferència tant a la representant oficial del govern del Paraguay com a artistes de fora de Catalunya, Luis va remetre el seu discurs a l’escrit del programa de mà i del catàleg, tot indicant que “un esdeveniment artístic com aquesta biennal, té llarga vida assegurada (...), precisament enfortir el futur de l’art a casa nostra, i en particular aquest premi de pintura, quina millora en la seva dotació és un horitzó que no podem perdre de vista, a fi de que no es tracti d’un guarniment brillant però transitori. (...)” (copiat del programa de mà).

Tot seguit a la seva intervenció, com a secretari del jurat, Antoni Luis va procedir a la lectura del veredicte i al lliurament de guardons.

Val a dir que per anar a recollir un premi de 9.000 € (no se si lliures d’impostos o no), i que no és “moco de pavo”, els artistes anaven disfressats d’artistes, és a dir, com si estiguessin dins el seu estudi o taller de treball: nets, però en estil perdulari, o sigui, vulgars,

Ja se que això fa molt bohemi, queda molt progre, però dona molt mala imatge del mateix premi. I de ben segur que algun lector dirà que d’això no se’n fa cas, i que soc molt primmirada. Se me’n refot perquè el que no suporto és la vulgaritat però molts membres de l’ASLL anaven amb la roba del diumenge, com abans, perquè l’acte s’ho mereix. Fins in tot els iaios del jurat anaven nets i polits. Potser caldrà dir al futurs guanyadors: “Por favor, ir vestidos con decoro”.

Com a novetat d’enguany, Pep Andreu, (amb vestit i corbata), dins la seva tasca de presentador, va establir un diàleg amb els premiats, per tal de donar a conèixer les característiques del seu treball, mentre a través d’una pantalla es veien les obres guanyadores. Veritablement un encert aquesta novetat, on fins i tot Pep Andreu va estar a l’alçada de les circumstàncies. (En les seves intervencions televisives, es sol enrrollar com una persiana, amb un excessiu protagonisme, sense recordar que és el moderador, no el tertulià)

4ª BIENNAL TORRES GARCÍA DE PINTURA: KO TÈCNIC – DISCURSOS: SUSANA FERNÁNDEZ i MARIA ÀNGELS TORRES


L’agilitat de l’esdeveniment va quedar interrompuda per la intervenció de la Consul General del Paraguay Oriental, Susana Fernández, on amb un discurs que recordava a Fidel Castro o als Documentals de la 2 (idea aquesta suggerida per l’amic Pere Màrtir Brasso. Gràcies Perem!!!), i dels que tots varem desconnectar tranquil•lament de bon principi quan va començar amb lo de “la presència del arte plástico en Uruguay”, passant per “el arte en Uruguay se fue afianzando a través de las tertúlias familiares exteriorisadas en las vacasiones artisticas”, passant pels “primitivos artistas nacionales que desde los albores de la patria hasta mediados del siglo XIX, contribuyeron a la formación del patrimonio artistico nacional”, per acabar amb la més que coneguda biografia de Torres García.

No obstant, pràcticament amb menys d’una hora es va enllestir tot, gràcies a la breu, brevíssima (i com s’agraeix) intervenció de Maria Àngels Torres, directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, en representació de Ferran Mascarell, Conseller de Cultura. (De fet és més llarga aquesta crònica que el que va durar l’acte).

Amb les salutacions i enhorabones de rigor, (i mentre durant tot l’acte els telèfons mòbils no paraven de sonar), Torres va repetir la consigna prodigada ara des de la Gene: “És la societat civil la que ha de promocionar la cultura i l’Administració ha d’estar al costat de la gent”. >(Ho dic perquè en la inauguració del 39 Saló de Maig, el representat de la Generalitat en terreny cultura, i que també va substituir a Mascarell, Jordi Agràs, va dir el mateix). Tot recordant el Noucentisme, i la tasca de gent com els germans Arenas, Manel Cuyàs, Marc Zaragoza, etc., (ei, la noia duia la lliçó ben apresa), va concloure el seu discurs tot dient: “Aquest Mataró va crear el clima per posar en marxa la cultura”.

4ª BIENNAL TORRES GARCÍA DE PINTURA: KO TÈCNIC – DISCURSOS: JOAN ANTONI BARON – ALCALDE


Què sí, benvolgut i anònim lector, que en una hora varen xerrar 5 persones més el diàleg entre artistes i Pep Andreu, però es clar, FALTA EL DISCURS DE L’ALCALDE i... les meves conclusions per escrit, que per alguna cosa soc cronista accidental i atenció PREMSA ARTÍSTICA ESPECIALITZADA, doncs en realitat era la única representant d’una publicació dedicada al món de l’art, amb difusió a tot l’Estat: la revista GAL-ART (pseee, que a mi també m’agrada presumir).

I que va dir l’alcalde? Lo de sempre, que a Mataró es fan coses. Però va començar la seva curta intervenció, també s’ha de dir, tot prenent notes d’un text que ja havia escrit pel catàleg de la col•lecció Bassat (per cert, que no hi era present). Baron va parlar de la Xarxa de Museus i que “això ens fa forts a Catalunya. La biennal es consolida en una efemèride de col•locar artistes del nostre país i més enllà del nostre país”. També va parlar del “jurat de campanillas, dels més importants”, i de la consolidació de la biennal.

Baron va creure en el projecte de bon principi, per la gent que el portava a terme, la de la Sant Lluc (interessant informació davant el director del Museu i l’encara regidor de cultura. Una clara demostració de la poca confiança amb el personal de la casa, davant “la mosca cojonera” de la Sant Lluc, en aquest cas), “amb transcendència per fer una cosa important, amb la implicació de l’Ajuntament i de Caixa Laietana, amb el convenciment de que a Mataró passen coses importants”.

I tot comunicant als presents que s’ha trobat una ubicació per les obres guanyadores del Torres Garcia, com és el Tecnocampus, a suggeriment de la Sant Lluc, per tal que tothom les vagi a veure (això ho farem quan hi hagi no una sinó dues línies d’autobús urbà que hi tinguin parada, doncs ENCARA NO HI HA TRANSPORT URBÀ QUE PASSI PEL TECNOCAMPUS!!!), va donar per finalitzada la seva intervenció, amb els agraïments de rigor, i adreçant-se a Boter de Palau, manifestant-li que ha estat un plaer comptar i col•laborar amb ell, i que està segur que: “cap dels dos dimitirà del seu mataronisme actiu i del nostre compromís. Segur que ens retrobarem”.

4ª BIENNAL TORRES GARCÍA DE PINTURA: KO TÈCNIC – CONCLUSIONS:





Bé, ha través d’aquest escrit, ja he manifestat bona part de les meves opinions i comentaris respecte a aquesta biennal, una excel•lent idea, però amb un desenvolupament pèssim, i no per la gent de la Sant Lluc, que hi posa el coll, sinó de la poca col•laboració per part d’una administració amb nul•la capacitat per vendre la marca MATARÓ.

1)En la vida ha vigut ni vindrà el Conseller de Cultura de torn al lliurament d’un premi com aquest, mentre no es faci una difusió PELS MÀXIMS MITJANS POSSIBLES (premsa escrita, especialitzada i generalista, Internet, etc.) QUI NO S’ANUNCIA, NO VEN (Era el títol d’una expo del Museu de Mataró d’anuncis en premsa de principis de segle XX, i que va tenir lloc al 2008).

Tal com ja he manifestat, NO HA ESTAT PRESENT CAP MITJÀ D’ABAST CATALÀ i MENYS ESTATAL. I a excepció d’aquesta cronista, la premsa especialitzada NI ESTÀ ASSABENTADA DE L’EXISTÈNCIA DEL TORRES GARCÍA.

2) Per obtenir resultats és necessari invertir, i si els partits polítics troben dinerons per fer pancartes i banderoles, MATARÓ HAURIA D’HAVER ESTAT FORÇA FARCIT de banderoles amb el Torres García abans de la campanya electoral.

3) El pas del temps és necessari per a la difusió i consolidació del premi, però també és necessari un jurat sense tanta campaneta, però més divers i amb criteris més amplis i universals tant de l’art com d’expansió del premi.

Serveixi com exemple el premi HONDA La Garriga de Pintura. Darrerament va estar la mostra de les obres seleccionades y guanyadores al Palau Moja de Barcelona, i la seva exposició és itinerant. Pot ser també caldria pensar en una itinerància del Torres, tal com la gent del Llimoner està fent amb EL CASAMENT.

El jurat del premi Honda d’enguany va estar format per:

Neus Bulbuena, alcaldessa de la Garriga i presidenta honorífica del jurat.
Arranz Bravo (Pintor) – es pot veure obra a la Nau Gaudí
Alcadi Calzada – Director General de la Fundació Princep de Girona
Joaquín Chancho –pintor
Xavier Corberó – Escultor
Miguel Fernández Cid – crític d’art
Marcel Pascual – Empresari i col•leccionista
Josep Ma. Riera i Aragó –Pintor i escultor
Pilar Forcada – Comissària del Premi Honda

AIXÒ ÉS UN JURAT, I NO EL QUE TENIM AL TORRES GARCIA!!!! – Fixeu-vos, amics lectors:

El jurat del Torres García està format per:

Juan Manuel Bonet, crític i historiador de l’art. Director de l’IVAM – Valencia (1995-2000) i del Reina Sofia a Madrid (2000-2004):

Daniel Giralt Miracle, també crític i historiador de l’art. Ha estat director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Arnau Puig: Fundador del Grup Dau al Set, historiador i crític d’art i Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Francesc Rodón. Crític d’art i de literatura. Director del Museu Monjo de Vilassar de Mar.

I finalment Pilar Vélez, doctora y professora d’història de l’art. Vicepresidenta de l’Associació de Critics d’Art i directora del Museu Marés.

O sigui que aquest personal, EN SA P...A VIDA ha tingut que lluitar per un negoci relacionat amb l’art, sigui una galeria, sigui com artistes, etc., i que TOTS ESTAN BEN APOLTRONATS EN L’ESFERA PÚBLICA !!! Són persones de molt de pedigree, però de trajectòries professionals molt similars, i sempre dins l’entorn oficial i d’estaments públics, que treuen com a conclusió que donen el primer premi un xicot ...”que encara és estudiant i que ja ha guanyat algun certamen (al 2009 va obtenir el segon premi en el lleidetà Miquel Viladrich), ens va convèncer plenament amb la seva valentia, alhora de fixar-ho tot al dibuix. Un dibuix sobre tela, net, sec, concís, amb ecos de “comic” – una certa línea clara tintinesca - i alhora amb un cert deix geomètric, entre mondrianesc i minimalista...” i continua

Mirin senyors del jurat, el que és aquest dibuix ÉS UN PROJECTE O EXAMEN DE FINAL DE CURS DE DIBUIX TÈCNIC O LINEAL, SI ES VOL, I RES MÉS!!!! En Francesc Todó García ho feia més bé i a mitjans del segle XX. (veure dibuix). No ens vulguin fer veure garses per perdius, que ja fa anys que caminem. En Mondrian fa anys que és mort i el minimalisme no té èxit i quasi està passat de moda. Però com que, tal com he dit abans, vostès de suar els calers, no els han suat, es permeten el luxe de premiar lo més tirat i a sobre els mataronins hem de riure la gràcia, fins a tal punt, que la feinada que té la Sant Lluc per trobar pressupost per donar de premi.

La conclusió de tot plegat, és que aquest premi pot arribar a ser molt, però ha de canviar de jurat. La diversitat de procedències del premi Honda és un bon exemple a seguir – per cert igual dotació que el Torres García.

Finalment, una acotació. Consultada per aquesta cronista accidental – critica aferrisada, ho se – el valor en el mercat de les obres premiades, a un pèrit judicial i expert en tassacions, en cas de venda, aquestes obres en prou feines superarien els 200 €. Sense comentaris.