Monday, February 21, 2011

SETMANA SANTA... EN EXPOSICIÓ (III) - Presentació de llibre...sense llibre





Doncs si estimats i desconeguts lectors. Per primer cop a la història, es fa la presentació d’un llibre, però els presents a l’acte ni el van rebre ni el poden adquirir. Aquesta cronista accidental, però, va ser l’excepció. “bula papal”? Més aviat protesta i reivindicació del meu paper d’escriptora de relats locals.

Anem a pams, però. Amb l’assistència de menys públic que la setmana anterior, però del mateix caire – inclosos alguns mossèns i preveres - el dijous 17 de febrer, a les 19,30 de la tarda, va tenir lloc a l’Ateneu Caixa Laietana la segona presentació del llibre: Una història de la Setmana Santa a Mataró... Tingueu memòria i record, escrit per Xavier Alarcón i Campdepadrós, bibliotecari de la biblioteca episcopal del Seminari de Barcelona, i persona molt vinculada a l’entorn de germandats i confraries de Mataró. Pertany a l’ordre dels Servents de Maria (Servites) –que són laics – i conseqüentment, es congregant de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró (això tampoc es va dir, i però jo sí en faig esment).

(Parèntesi: I sí, segona presentació perquè la primera va ser al matí i destinada als setmanaris gratuïts i resta de mitjans de comunicació local (que bé que queda dir això), com si els plumifers fossin una mena de casta especial no poguessin assistir com un ésser mortal més a una presentació amb públic, per desprès fer un resum de la notícia, que amb l’excusa de la professionalitat periodística, en realitat en prou feines saben recollir l’entrellat de tot plegat. Però bé, que hi farem, tenim el que ens mereixem. Tanquem parèntesi).

L’ordre d’intervencions en la segona presentació, va comptar en primer lloc amb una petita introducció de Jordi Merino, membre de la Comissió Setmana Santa, i novament amb Josep Jubany, president de la mateixa, qui va expressar el seu orgull en la presentació del llibre, vinculat estretament amb la mostra que s’exhibeix, tot i que el treball de recerca històrica té autonomia pròpia: “Quan varem agafar el relleu del darrer congrés, es va plantejar el fet de fer el llibre, i ens vam dir per què no ho fa en Xavi?. No ens imaginàvem com sortiria, doncs la nostra Setmana Santa no és flor d’un dia, sinó que es ve treballant des del segle XVI”.

Passà tot seguit el torn de la paraula a Ramon Reixach, doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona i, tal com va afegir Alarcón “tres vegades premi Iluro, que no es diu”.

En una llarga i un xic desorganitzada intervenció (fet sorprenent en Ramon Reixach), per l’esdeveniment que es tractava, quan li varen comentar de preparar el llibre – les paraules del Sr. Jubany no indicaven que Reixach fos el primer en rebre l’encàrrec – ell va recomanar de parlar amb Xavier Alarcón, pel seu tarannà i coneixement de l’entorn de la Setmana Santa, i per la seva metodologia i control.

Va confessar la seva sorpresa en veure per exemple les fotos dels Armats, dels portants de la Passió, etc.

Va explicar que el llibre segueix tres eixos històrics: abans de la Guerra Civil, desprès de la mateixa i la recuperació dels actes processionals a partir de mitjans dels anys 80 del segle passat, gràcies a l’empenta de la immigració andalusa.

“Abans de la guerra, l’organització de la Setmana Santa corria a càrrec dels diferents gremis professionals (pagesia, mariners, fusters, etc.) Desprès de la guerra foren les parròquies i els col·legis els encarregats de dur-la a terme. Durant els anys 80, les associacions de barris varen ser les que l’endegaren novament”.

No obstant, per a Reixach hi ha un fil conductor important: el llibre no cau en el folklorisme, i en certes afirmacions antropològiques, que darrerament han tractat la Setmana Santa com una “setmana de primavera” de la mateixa manera que les festes de Nadal les tracten com “el solstici d’hivern”, conseqüència també, d’una mala entesa de les conclusions del Concili Vaticà II.

Seguidament, el Dr. Reixach va procedir a la lectura del pròleg del llibre, tot començant amb la frase “tingueu memòria i record...” la deien els nens al principi de la Setmana Santa. I com que la lectura era llarga i tots els presents esperàvem llegir-ho en la calma de les nostres llars, doncs més d’un– aquesta cronista accidental la primera – s’entretenia amb el visionat d’una filmació que es projectava en la pantalla a la que els ponents donaven l’esquena però que el públic podia contemplar amb relativa comoditat.

Finalment, Ramon Reixach va acabar la seva extensa intervenció tot posant de manifest que “No hi ha cap llibre sobre la història de la Setmana Santa a Catalunya i que aquest és el primer”.


I en acabar, li va tocar a l’autor del llibre, Xavier Alarcón, que lògicament va començar el seu parlament amb els agraïments de rigor, als seus pares, a Elisabet de Dòria per la seva intuïció i idees de maquetació, als membres del Museu Arxiu de Santa Maria, etc.

Va reconèixer que ell sol no hagués fet mai aquest llibre, si no hagués comptat amb un bon ajut. Es va mostrar molt satisfet de l’edició del volum, tot reivindicant el seu catolicisme, que també li ha permès fer una realització molt acurada i precisa de la temàtica a tractar, gràcies també al Museu Arxiu.

“Sense el Museu Arxiu de Santa Maria no es podria fer la història de Mataró. És l’actual arxiu de la ciutat. La història de la Setmana Santa és molt important, però no té reso”.

Alarcón va reconèixer que quan es va dir que es celebrava el V Congrés a Mataró, “vaig veure el cel obert. És la meva”. En referència directa al llibre, “he intentat fer un llibre amè. La història no té perquè ser feixuga. No té perquè ser en llibre de 1000 pàgines com fa ell” (senyalava al Dr. Ramon Reixach). “Fa 25 anys de la Comissió Setmana Santa, i les noves generacions de confrares no en tenen ni idea del patrimoni cultural que hi ha al darrera. Quan les generacions de fa 25 anys desapareguin, qui serà qui informara?”

Per a Xavier Alarcón, feia falta aquest llibre, per tal de donar a conèixer la relació de la Setmana Santa dels anys 20 als anys 40 del segle XX, i que les diferents confraries i germandats coneguessin la història de les seves entitats.

“Em faria il·lusió que s’ho llegeixin els confrares per tal d’agafar idees. Hi ha molts actes que es poden fer”.

Finalment Alarcón va indicar que el volum és un llibre viu, “que no deixa de ser un llibre de missa”, que segueix el cicle litúrgic catòlic, doncs “les processons no substitueixen la litúrgia”.

I acabades les intervencions, el president de la Comissió Setmana Santa Mataró, Josep Jubany, va informar als presents que “EL LLIBRE S’HAVIA EDITAT EN MOTIU DEL Vè CONGRÉS i que per tant no estaria a l’abast dels presents, SINÓ QUE ES FACILITARIA ALS CONGRESSISTES AL MATEIX.

I tan content, obre un torn de precs i preguntes i aquesta cronista accidental, sempre aprenent de la vida, no se’n va estar de mostrar la contradicció que es plantejava el fet de presentar un llibre sense volum, i que no es podria ni llegir ni adquirir. Alguns comentaris més al respecte per part del public assistent, sorprés i un tant indignat, varen obligar a intervenir al Sr. Xavier Alarcón, qui va indicar que de ben segur que es prepararia una nova edició, doncs sabia que la llibreria Robafaves n’havia demanat.

No obstant, com una gran majoria dels presents era gent de Fe i per tant de missa, de ben segur que l’Esperit Sant va ajudar a apaivagar l’enuig i l’esdeveniment va acabar ben pacíficament, tot explicant Xavier Alarcón algunes anècdotes que el llibre reflecteix, i la copa de cava de rigor.


Serveixi com a colofó final que per a la realització d'aquesta crònica sobre l'exposició i la “presentació” del llibre, la lectura del volum ha estat altament edificant, molt il·lustrativa, perfectament entenedora, amena i curiosa de llegir. La lectura d'aquest volum podrà permetre a més d'un – si és que el poden adquirir o llegir, inepedenment dels que l'autor en reparteixi– contemplar la Setmana Santa i els seus Misteris, des de l'òptica del coneixement, la tradició i la Fe.

SETMANA SANTA... EN EXPOSICÓ (I)





Veritablement, contemplar al bell mig de la primera planta de l’Ateneu Caixa Laietana el pas de la Mare de Déu dels Dolors, pertanyent a la Germandat de Jesús Captiu, “reluciente como los chorros del oro”, pot semblar sobtat i estrany. No és l’entorn habitual, i pel recolliment espiritual que impliquen les talles i les imatges processionals, sembla “fora de lloc”.

Però en absolut desmereix l’entorn. Ben al contrari, l’Ateneu Caixa Laietana ofereix fins al proper 20 de març una exposició única, tant per la temàtica com per la procedència dels elements expositius: Setmana Santa, Pas a Pas.

El passat 10 de febrer va tenir lloc la inauguració de la mostra, que compte amb la participació de les nou confraries de Mataró, inclosos Els Armats, i que ha estat coordinada per la Comissió de Setmana Santa Mataró – que enguany celebra el seu XVé aniversari – i al fet que la capital del Maresme es convertirà durant els dies 25, 26 i 27 de febrer en la seu del V Congrés Català de Congregacions, Confraries, Germandats.

La inauguració va estar precedida per la benedicció de l’exposició per part l’arxipreste de Mataró, Mn. Josep Segimon, seguit del torn de discursos, de lo més ensopit que es poden imaginar, i no per la seriositat del tema, sinó perquè la pràctica oratòria dels parlamentaris en qüestió, era més que qüestionable. Més haguéssim guanyat de resar el rosari.

I mira que hi havia públic com per poder lluir-se: gent de totes les edats pertanyent a les diverses confraries, gent de missa, gent del carrer, entitats varies, els polítics, que no es digui que no ens fem la foto, a excepció de: Atenció Ladies and Gentlemen no s’ho perdin: DE L’ALCALDE i DEL REGIDOR DE CULTURA. Ohhh!!! Però mira per on, no els varem trobar a faltar. Ja es hora que ens acostumem a canviar de personatges. L’alcalde l’anomenaven candidat – i no hi havia més dies? – i el regidor de cultura estava malat (és d’esperar que ja estigui del tot recuperat)

Boter de Palau, en representació de l’entitat de crèdit, i com a president de la mateixa –segons vox populi aviat en propera substitució, per acabament de mandat – va destacar la polivalència de la sala per acollir tota mena de mostres.

“Setmana Santa Pas a Pas, però com que soc vell, diria que Misteri a Misteri”, indicant tot seguit la distribució expositiva de les dues plantes, per recordar a continuació les seves pròpies vivències de l’entorn processional. “on hi participava tota la ciutat (...) Aquesta exposició mostra aspectes històrics i documentals".

Tot informant als presents de la presentació del llibre escrit pel bibliotecari de la Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona, (això no es va dir però ho se jo), Xavier Alarcón, i prologat pel doctor en història contemporània, Ramon Reixach, Boter de Palau continuar comentant diversos aspectes de la Setmana Santa, com el calendari processional, tradicions molt arrelades com la “d’anar a matar jueus”, les repercussions del Concili Vaticà II en referència a aquest esdeveniment. Tot i així “les processons son un acte de professió de Fe, però també un exemple de participació col·lectiva i de cohesió social, amb el fet d’aglutinar gent de diverses procedències que realitzen un esforç en sortir al carrer...”

Boter de Palau va acabar la seva intervenció, tot remarcant el fet de contemplar el fet processional i el seu entorn com a “manifestacions vitals que des defensen més des de la Fe que del racionalisme”, del procés d’integració que han constituït les processons – en aquest moment es va mostrar colpit d’estar parlant a un auditori amb la presència imponent del pas de la Mare de Déu dels Dolors – i finalitzar amb els felicitacions de rigor.

SETMANA SANTA... EN EXPOSICIÓ (II)






A continuació, Josep Jubany, president de la Comissió Setmana Santa de Mataró va accedir al seu torn de paraula, tot parlant del XVè aniversari de la mateixa, i de com amb el pas dels anys, a través de la seva organització la processó general de Divendres Sant s’ha constituït en un esdeveniment que mou a l’entorn de 50.000 persones en tot Mataró. “Hem fet història i volem continuar fent història. I si parlem d’història hem de dir que cada una de les imatges té història des de la seva creació..."

Abans dels agraïments de rigor, Jubany va fer esment de diverses característiques del congrés a celebrar el proper cap de setmana.

I finalment el torn de discursos va acabar amb el del segon tinent d’alcalde de la ciutat, Francesc Teixidó, en substitució de l’alcalde, absent pels motius esmentats i a qui va excusar.

I la veritat és que aquesta cronista accidental no havia tingut ocasió d’escoltar al “tocaio” de cognom en funcions oficials. I espera sincerament que no es presenti cap més oportunitat de tornar-lo a escoltar, perquè va ser ensopit, avorrit i inaudible, doncs el xicot parla tan baix que des de les alçades de l’Ateneu, les ondes de la seva parsimoniosa veu no arribaven.

Va començar tot dient que: calia fer una explicació en conjunt sobre els actes de Setmana Santa, tot el funcionament de la mateixa, el fet d’acollir Mataró el V Congrés i etc., etc., perquè l’atenció ja es va perdre, demès afegir-hi el “passotisme discursal” del públic assistent, cansat del mateix tarannà, i que es va posar a fer la discutida, com si estigués al cafè. Mala educació? Falta de respecte?. Total, el Teixidó el que va dir era poc i lo poc que va dir no valia res i passem de polítics.

En referència a l’exposició, pot semblar que l’Ateneu s’hagi convertit en una “sucursal” de la litúrgia catòlica – cal recordar que a principis de desembre, les figures del pessebre varen tenir cabuda al mateix espai, i ara ho fan les imatges de Setmana Santa – i davant els temps tan anticlericals que s’estan vivint, poder contemplar els diversos ornaments, estendards, la Verònica de Jordi Arenas, rebutjada en el seu moment per ser massa dona i poc “verge”, els “Armats per un tubo”, vestits processionals, túniques, mantells meravellosament brodats i sobre tot imatges com la del Misteri de l’oració de l’Hort, o els angelets que formaren part d’aquella rebutjat pas de la “Verònica” i un esplèndid reportatge fotogràfic d’antigues processons, es absolutament frapant, tant per la perfecte harmonia de tot el conjunt expositiu com perquè silenciosament, tots tenim la nostra Fe, i sentiments religiosos més profundament arrelats dels que molts poden demostrar.

Tuesday, February 01, 2011

EXPOSICIONS (Tàpies) i SUBHASTES (Artinternacional.com)




Fins al passat 16 de gener, la Fundació Palau i Fabra de Caldes d’Estrac va acollir de forma temporal la mostra Antoni Tàpies: Mirant la mà... on es varen exposar un conjunt de 43 obres originals, datades entre el 1998 i el 2008, distribuïdes en dos àmbits, un d’ells el que va donar títol a la mostra i l’altre corresponent a obres realitzades entre el 2007 i 2008.

Gràcies a la col·laboració del pintor, poeta i assagista Pere Jaume Borrell i Guinart, més conegut artísticament com Perejaume, i l’excel·lent disposició d’Antoni Tàpies, el visitant va poder contemplar una obra on malgrat el pas dels anys, Tàpies - que continua amb un estil propi dins l’avantguarda, sense influències externes i marcant tendència- va exposar com la seva particular simbologia i el seu singular concepte d’espiritualitat, van units... de la mà: mans constructores, mans benèvoles, mans destructores, mans tendres, mans brutes o mans netes, mans lligades, mans i peus... gest i abstracció, expressió i moviment en perfecta cohesió amb la forma anatòmica humana.

Tot i que Tàpies és prou conegut per la seva pintura matèrica – pintura abstracta realitzada amb materials diferents als tradicionals – en aquesta mostra, justament segueix la “tradició”. La majoria d’obres estan realitzades principalment en tinta i llapis sobre paper, tot i que si pot trobar alguna combinació com pintura, vernís i collage.

És oportú deixar que les paraules de Palau i Fabra, que es poden llegir en una de les cartes exposades, datada el novembre del 1987, parlin de l’obra de l’artista: “El llenguatge de Tàpies oscil·la entre el tacte visual i el tacte digital. L’ull pot veure, però també pot tocar. Molt sovint, l’esforç de l’artista se centre en l’obtenció d’aquest tacte visual, d’aquest cridar-nos l’atenció a través d’una materia o d’un objecte, que esgarrinxarà la nostra mirada, que la importunarà i la retindrà (...)”. El dia de la clausura, l’artista Antoni Llena va realitzar una visita comentada.

Si l’obra de Tàpies es pot visitar, també es possible, si així es desitja, adquirir-ne de forma ràpida i discreta, mitjançant les anomenades subhastes on line. La firma ART INTERNACIONAL (http://www.artinternacional.com/), de Mataró, és una nova plataforma, activa i directa, que amb criteris de màxim de rigor i professionalitat, ofereix a través de la seva web, la possibilitat d’adquirir, a preus interessants, dibuix o pintura dels segles XIX i XX, obra gràfica del mateix període, o articles de joieria i rellotgeria. Una forma molt més dinàmica, moderna i àgil, sense limit de temps, que evita l’assistència presencial a una sala de subhastes, i que acosta l’ART a qualsevol ciutadà, incondicional del mateix, o entusiasta de les antiguitats, sense que s’hagi de tenir un patrimoni elevat, però que es vulgui sentir posseïdor d’una part de la creativitat humana.