Thursday, January 29, 2009

A L'ARENAS: IMATGES DE CREATIVITAT






La creació d'una obra comporta un procés que en molts cops pot resultar tan apassionant com l'obra en si o la seva contemplació.

La petita exposició que el Centre d'Art Ca l'Arenas dedica al Taller del germans Arenas, de forma senzilla i alhora nítida, elegant, explicita i amb tota transparència, mostra a través d'estris com d'esboços o fotografies, la dedicació quasi el culte d'ambdòs germans a l'art.


S'observen proves de cromatisme, tècniques de pintura, pinzells i paletes, obres dels alumnes... una prova de com els germans Arenas vivien i sentien l'art, un sentiment difícil de comprendre si no s'està inbuit per l'aurea artística.

L'exposició, ben cert, es senzilla, i és precisament en el caliu d'aquesta senzillesa que es pot entreveure l'estrany misticisme d'en Jordi i en Jaume Arenas en el procés creatiu i en la passió pel mateix, al que cal afegir l'àmbient del taller i l'encís del polsim i del desordre, tal com molt bé explica Francesc Masriera en el text del programa de mà.

En conjunt, una mostra curiosa, d'una forma d'ensenyar i de viure l'art, decimonónica però tendre i amb tocs de nostàlgia.

Afortunadament, aquesta mostra no està sola. L'acompanya la intimitat de Manuel Cusachs. Interiors Familiars, que s'inclou dins el cicle "Mirar endins - Interiors" a la Sala 1. Una mostra on a través del dibuix i l'escultura, podem observar un Cusachs tan apassionat pel procés creatiu com ho eren els germans Arenas, amb el mateix esperit. És l'expressió del que es porta dintre, que només es pot plasmar amb la fredor de metalls o pedra, i amb la neutralitat de fulls o teles.

Cusachs retrata el que veu de la seva família, com a pare però mentre que normalment, és la fotografia la que proporciona imatges familiars, Cusachs ens aporta el mestratge d'artista, l'esforç de dibuixar i esculpir, de veure la vida dels membres de la seva familia, que transporta mitjançant el treball i la imaginació, en dibuixos i escultures.

Les imatges familiars es converteixen en obres d'art, plenes de vida, com l'energia que li transmet la seva família.

Els gestos, el caliu, la sorpresa o la tendresa, el dubte, la placidesa, l'enginy, la murrieria... un munt d'emocions que especialment els nens li varen aportar en el seu moment, i que tot i el pas dels anys, no han perdut ni vivacitat ni carísme.

Una molt interessant mostra, doncs al retrat, sigui escultura, dibuix o pintura, captar la profunditat o no de la persona, és bàsic per donar a l'espectador la visió del munt de sentiments de que es composa l'ésser humà.

Ambdues exposicions romandran obertes fins 29 de març i 22 de febrer respectivament.

Sunday, January 11, 2009

EL TALLER DE GRAVAT DE L'ASSOCIACIÓ SANT LLUC PER L'ART














Artísticament parlant, l'any ha començar amb una exposició petita, pel format de la sala, (C/ Bonaire, 25), però de gran i sorprenent qualitat.

Es tracta de la mostra col·lectiva que l'ASLL dedica a l'Obra Gràfica Original, i que compte amb l'obra d'Esther Aliu, Laia Arnau, Ismael Cabezudo, Ma. José Carrasco, Pilar Díaz Mariblanca, Margarita Freixas, Carles Manera, Carme Peris, Manuel Prieto, David Vergés i un especial significació per l'obra de Josep Novellas.

“Que la crisi no talli l'art gràfic de la Sant Lluc”, varen ser unes de les paraules inicials del breu discurs de Daniel Llin, membre actiu i destacat d'aquesta entitat, en l'acte d'inauguració el passat 3 de gener, va informar que aquesta és la 3a mostra; l'any 2006 es va fer a les instal·lacions de l'Escola Pia i al 2007, a l'aula que aquesta entitat té a l'edifici de la Presó. Va agrair la participació dels diferents artistes, i la cessió d'obra per aquesta mostra, i en va destacar la “qualitat remarcable”, al mateix temps que va reconèixer que l'evolució de la tasca dins l'obra gràfica és molt positiva.

"No busquem el reconeixement oficial, que ja el tenim, però si el de l'exposició", varen ser les paraules finals de Llin, tot desitjant un Bon Any per les arts plàstiques a Mataró.

I des d'aquesta pàgina es coincideix amb l'opinió de Llin, doncs la mostra resulta summament interessant en quan al ús de la tècnica, concepte e idea gràfica i diversitat en l'expressió artística. Amb diversitat de formats, i també d'artistes - hi ha variació amb alguns noms, podem trobar a Ismael Cabezudo amb dos S/T, realitzats amb fotogravat i vernís suau, on sense complicacions, forma i abstracció formen una curiosa conjunció.

Carme Peris amb Lletres, reivindica de forma gràfica l'ús del llenguatge, però amb base a la imatge. És més un treball de tècnica que d'idea - recorda a cert material publicitari - però es mostra amb més profunditat amb Calella de Palafrugell o Poemes d'aigua de mar combinant text i gravat, en unes litografies on és palpable el domini de l'abstracció i tons cromàtics concrets, suavitzant amb els poemes inclosos, l'impacte visual del color.

Laia Arnau és la dolçor de la mostra. És la seva, una particular visió del món infantil, o si més no de l'infant que tots portem a dins, ben amagat més d'un cop. Al igual que en la darrera edició, treballant amb una tècnica dura com és el gravat, no deixa de realitzar una obra tendra, menuda, detallista, i molt primorosa.

Pilar Díaz Mariblanca, habitual de la col·lectiva anual de pintors, mostra amb el gravat un treball a consciencia, dins el més pur academicisme, minuciós i acurat, tal com ho feien a l'antiga Grècia, doncs poblacions gregues donen títol a les seves obres Escola a Salónica i Escola a Mico, realitzats sobre planxa de coure.

Josep Novellas presenta una serigrafia feta a mà sobre Guadix, ple d'atractiu visual i de l'encís d'aquella població, i algunes més dedicades al món de la cuina i el circ. Reconeix que un cop acabada l'obra se'n sent satisfet, però el gravat no l'omple artísticament, de la mateixa forma que ho fa la pintura. I tot i així, veiem una obra plena de dinamisme i vitalitat, energia i molta, moltíssima ironia i crítica punyent. Un excel·lent i laboriós treball, exemple per a futurs alumnes d'aquesta secció de la Sant Lluc.

Ma. José Carrasco ens presenta una obra relacionada amb la Natura, especialment amb el mar, Nocturns - Costa Brava amb dosis de certa nostàlgia – els tons ocres faciliten aquesta imatge de passat – Les xilografies dedicades a la reparació de xarxes mostren un treball, i alhora una bucòlica calma. També trobem una imatge de terra endins La vinya, una xilografia on perfectament es defineix el cep, però envoltat de cel i terra. També demostra meticulositat i exquisidesa en la seva forma de treballar, fermesa i bona planificació en quan a espai i contingut.
Manuel Prieto és l'evolució constant. Sempre ple d'inquietuts, a la recerca de noves formes, de proves de color, de moviment, de frapant i colpidora abstracció. Ja no es tracte d'anomenar l'obra, Ja són Sense Títol, gravats en estampació en color, perquè el poder de la seva creació es contundent i únic.

I finalment, Daniel Llin, amb una obra també fascinant, quasi voltant del surrealisme, La barca, o amb els elements propis de la creació artística i el seu entorn El taller, sense deixar de fer esment al Bol blanc.
L'exposició romandrà oberta fins al proper 31 de gener.

Tuesday, January 06, 2009

CICLE DE CONCERTS DEL FOMENT MATARONÍ: LA 5ena. i 6ena. DE BEETHOVEN PER ACABAR L'ANY - (i II) – CONCERT





El conjunt Camerart, Orquestra del Maresme és un estimable projecte simfònic, amb una bona base de futur. Actualment, però pateix de falta de compenetració entre els músics, i sobre tot d'assaig conjunt i continuat de l'orquestra. Impera també en les interpretacions una excessiva lentitud; la sisena simfonia, tenia previst una durada de 35 minuts. Per norma, en les gravacions en sol durar uns 42, però la direcció de Jordi Colomer va fer que en durés més de cinquanta. En el concert del 21 d'octubre del 2007, la durada també va ser excessiva.

No és massa habitual poder escoltar obres tan conegudes. Més d'un cop el fet de desconèixer les peces a interpretar, facilita interpretacions molt particulars, amb les que no podem comparar. Per tant, el repte de Colomer era difícil, però ni comparacions ni crítica es poden evitar.

Amb mitja hora de retard – inclosos els 15 minuts d'en Vives - els presents vam començar a sentir el primer moviment de la Pastoral beethoviana Despertar alguns sentiments amb l'arribada al camp, un Allegro ma non troppo. En l'orquestra no apareixen ni ni trompetes ni timbals, està inspirat en una cançó popular, i s'introdueix de seguida. Un diàleg entre els instruments de fusta i corda, produint-se en la secció central un augment gradual de la sonoritat, en base, això si a un motiu simple que reforça un caràcter auster, que la direcció de Colomer, ja intuint la lentitud de tota l'obra, no va saber donar l'esperit de cant i amor a la Natura que el compositor de Boon originàriament havia creat.

El segon moviment Escena al rierol, un Andante molto mosso, suggereix a través de la corda baixa el xiuxiueig del rierol, i a poc a poc es van animant les altres “veus de la naturalesa”.
En aquest moviment, és quan el fagot i el clarinet són introduïts, i val a dir que l'actuació dins l'orquestra Camerart va ser mesurada i ben coordinada, doncs cal recordar que flauta, oboe i clarinet imiten el cant del rossinyol. No cal dir que aquest segon moviment crea una ambient de somnolència que més d'un espectador no va poder resistir. Només algun violí desafinat trencava la lentitud exasperant aplicada per Colomer.

Ni l'Alegre reunió de camperols, un Allegro en tota regla, va despertar de la monotonia de la interpretació. És aquest un moviment de dansa on apareixen les trompetes – ja hem fet esment de la dignitat de la secció de vent – Els violins introdueixen el tema de forma molt viva i juganera, (fins i tot pot recordar la música de sardanes) essent la resposta un segon tema melòdic i cantable. És en aquest moviment on també es denota un caràcter burlesc, que aniran a petar a una melodia de dansa molt despreocupada.

Sort del 4rt moviment Tempesta, un Allegro molt ben resolt pel conjunt de l'orquestra. La seva vivacitat i energia, gràcies a l'entrada de trombons i timbals, acompanyats per l'estridència del flautí, va fer perfectament descriptiu per l'auditori tota l'emoció d'una tempesta. La força expressiva de varis dels seus moviments, tot i que cap arriba a constituir un tema concret, ofereix una peça de plenitud orquestral amb una rítmica violenta que crea uns efectes impressionants fins arribar al davallada de la tempesta.

I finalment va arribar el darrer moviment, el 5è Cant dels pastors – Acció de Gràcies desprès de la tempesta on certes dissonàncies, especialment en la corda, es varen notar. Un moviment, Allegretto, on amb un augment gradual de la sonoritat que parteix d'una primer episodi amb un diàleg entre violes i violoncels s'arriba un ple orquestral, donant pas a un segon episodi delicat que s'anirà animant progressivament, donant pas a un tercer molt més fort. Mica a mica, la sonoritat va disminuint i l'ambient es torna íntim i poètic.

La cinquena simfonia de L. V. Beethoven, va ser molt més encertada que la Pastoral, fins i tot, molt més ajustada en el temps previst – que no eren 40 minuts, sino que en sol durar al voltant dels 30. Realment Jordi Colomer domina amb més tècnica els moviments amb brio que no els andantes, on si recrea massa.

La 5ena. comença amb un Allegro con brio, sobtadament, amb una exposició vehement de l'arxi-popular tema principal, que Colomer va executar de forma brillant, amb una direcció decidida, tot i que s'haguera agraït una mica més de potencia. No obstant, la simfonia va començar amb interès i no el va perdre fins al final de la seva execució.

L'Andante con motto, corresponent al 2n. Moviment, que comença amb un tema molt expressiu de les violes i violoncels, seguits per la discreció de clarinets i fagots, fins arribar a un desenvolupament del ple orquestral,i acabant amb la repetició de clarinets i fagots del tema principal, Colomer varen saber donar les expressions de sentiments absolutament contrastants, aconseguint un bon rendiment de l'orquestra.

Tanmateix, el 3r. i 4rt. moviments: Allegro tots dos, tot i que el 3r és un scherzo amb un primer tema format per dos elements, un greu i l'altre misteriós, i el 4rt. que comença d'una manera apoteòsica, amb el reforç per l'orquestra dels trombons i el seu enèrgic tema, desprenent desprès un motiu melòdic que canten els violins per a concloure amb el resurgiment triomfant del primer tema de l'Allegro, director i músics varen seguir les pautes marcades en el 2n. Moviment, amb força homogeneïtat, aconseguint una interpretació molt digne, que el respectable, de bon grat, va agrair amb aplaudiments, que varen aconseguir un bis; l'Allegro del 3r. moviment.

En resum es pot dir que tot i la desigualtat d'interpretació i la mancança de compenetració i conjunt de Camerart, Orquestra del Maresme, els amics de la música del Foment vam tenir l'ocasió de sentir la música de Beethoven “en viu i en directe” i unir-nos a la commemoració del 200 aniversari de la seva estrena. Tot un luxe, que pocs saben apreciar, ni tan sols professors o estudiants de música, doncs no se'n veu mai cap, amb prou feines, quan l'orquestra o conjunt té “pedigree”.

Esperem, doncs que ens depararà la nova temporada, feta, de ben segur amb gran esforç i entussiasme per part d'Antoni Vilà, qui es realment qui tira endevant el projecte, malgrat l'escàs amor musical dels mataronins.

Sunday, January 04, 2009

CICLE DE CONCERTS DEL FOMENT MATARONÍ: LA 5ena. i 6ena. DE BEETHOVEN PER ACABAR L'ANY - (I) Pre-concert talk

En commemoració del 200 aniversari de l'estrena de les simfonies números 5 en do menor op. 65 i 6 Pastoral en Fa major op. 68, de L. Van Beethoven, el passat diumenge 28 de desembre de 2008, el Foment Mataroní va oferir com a Concert de Nadal, la interpretació d'aquestes conegudes obres del compositor de Bonn, a càrrec de Camerart, Orquestra del Maresme, dirigida per Jordi Colomer.

No és el primer cop que aquesta formació orquestral actua a l'escenari del Foment, doncs el 21 d'octubre del 2007 ja ho va fer-ho amb obres de Mozart i Haydn, i al igual que fa dos anys, la interpretació va ser desigual.

Com a “concert extraordinari” va qualificar Joan Vives en el pre-concert talk – aquest tipus d'expressions son habituals en les presentacions de Vives - “No hi ha motius, la música sempre ho es d'extraordinària” - Amb això la crítica hi està d'acord – Vives va esmentar el fet de tractar-se de dues obres popularíssimes, que es van estrenar el mateix dia, el 22 de desembre de 1808, a la ciutat de Viena, però en ordre invers, primer la 6èna i desprès la 5ena, conjuntament amb el Concert de Piano nº 3 i la Fantasía Coral.

El conegut locutor de Catalunya Música, va introduir a l'escàs public present - ben just el centenar de persones (el cartell anunciador del concert informava amb lletra petita del programa, fet aquest que podia ser una de les causes d'escassa presencia d'auditori), i com és costum sense personalitats mataronines de l'entorn cultural ni polític de rellevància, a excepció del compositor Moisès Bertran i del germà del director, Edmond Colomer, conegut per ser titular de la simfònica de Cadaqués – a l'entorn històric de les composicions beethovianes.

L'any 1792, Beethoven va arribar a Viena per estudiar amb Mozart, però malauradament el compositor salzburgués ja era mort. No obstant aquest fet, Beethoven va decidir no tornar a casa, doncs tenia forces problemes familiars a causa del alcoholisme del seu pare.

Aleshores, va estudiar amb Franz Joseph Haydn – recordem que aquest any 2009 també es commemora el 200 aniversari de la mort del compositor austríac – alhora que feia concerts com a pianista.

No obstant, els temps històrics eren convulsos, produint-se l'esclat de la guerra entre França i Àustria que va abraçar el període 1804-1815.

“Acabada la guerra, però, va començar la guerra personal de Beethoven amb la sordesa, produïda d'una manera progressiva”.

Aquesta sordesa va agreujar el caràcter ja de per si temperamental, canviat i histriònic de Beethoven, força obsessionat també per l'alchoolisme patern. Una particularitat: “Recordem que a Beethoven li deien l'espanyol, degut al seva pell morena, i a la seva poca alçada, tot i que el seu origen era holandès”.

Musicalment parlant, Beethoven és qui inicia les composicions simfòniques del classicisme, alhora que aquest moviment musical va anar acompanyat del romanticisme en la literatura i altres àmbits.

Vives, va explicar també la curiositat de que s'estrenessin les dues simfonies, el concert de piano i la Fantasia Coral tot en un sol dia: el caràcter intempestiu del compositor alemany, que tenia forces desavinences amb els músics de l'orquestra, i aquests no varen voler fer els assajos amb ell, però si van tocar les obres dirigides per ell el dia de l'estrena.

“Les simfonies 5 i 6, revelen dues dimensions del compositor”. La número 6 va anar precedida d'uns sonates de joventut, de les quals Beethoven en va extreure la idea. És un himne a la Natura, de molt base romàtica, i una obra molt descriptiva. A través dels instruments musicals, el compositor de Bonn va saber captar els cants del ocells, la tempesta, magníficament descrita, l'aigua d'un rierol, etc. - Sembla ser que sempre ha existit una polèmica sobre la música si ha de ser descriptiva o no – “Es tracta d'una descripció espiritual”.

Finalment, pel que fa a la 5ena simfonia, Vives en va destacar el seu grau d'elaboració, i va convidar al respectable a trobar durant tota la interpretació, el famós començament de l'obra. “En Morse aquestes notes signifiquen la lletra “V”, el número 5 en llatí, fent així esment a la paraula Victòria. Fa un joc temàtic”.