Monday, September 26, 2011

SANT LLUC-2011: REQUIEM PER LA PINTURA, ANTIFONA PER L’ESCULTURA



Doncs sí benvolguts i desconeguts lectors, ja fa una setmana que tenim la col•lectiva Sant Lluc-2011, l’ abans estrena oficial de la temporada. I serà aquesta una mostra de llarga durada: fins al 1 de novembre (TOT SANTS!!!) ni més ni menys. Ja es va assistir a la inauguració – faltaria plus - s’ha visitat degudament, i per tant, ara toca criticar-la respectuosa però rigorosament.

Tot és nou en aquesta 65èna edició (mira, la que abans era l’edat de jubilació). Un nou espai a l’Ateneu (amb el pis de dalt tancat a perpetuïtat), una nova distribució, un nou alcalde i un nou president de la Fundació Caixa Laietana i una nova durada.

Tot es nou, però el panorama pictòric és cada vegada més mediocre, amb obres extretes en la majoria dels cassos del rebost o del taller –poques són les que s’han creat específicament per la mostra – continguts amb falta d’imaginació, de desenvolupament tècnic, amb els artistes “de pes” “desaparecidos en combate”, i donant pas a un pintor de diumenge, o jubilat o dedicat a altres tasques – doncs la pintura no dona per viure – que es presenta a la col•lectiva, complint rigorosament les bases, i com que és una mostra de molts anys, i és altament visitada, cal omplir l’espai com sigui, no passi que els de la Laietana (RIP – Ara Bankia) s’emprenyin o alguns pintors “amateurs” que no se’ls hi admeti l’obra, decideixin tancar els comptes (que de tot hi ha hagut).

Encara que em prou feines se salven mitja dotzena de peces, cal omplir parets i que el mataroní especialment major de 65 anys, vagi a visitar la mostra, que el comptador de visites ha de funcionar.

I tot era nou el dia de la inauguració el passat 15 de setembre. Fins i tot, hi havia substitut pel president de la Sant Lluc, Antoni Luis, absent per viatge.

En Daniel LLin, membre de la junta d’aquesta entitat i organitzador de la mostra, és qui va reemplaçar al president, i val a dir que com és costum en ell, va estar a l’alçada de les circumstàncies.

Anem per ordre, però. En Lluís Juvinyà, antic empleat de l’entitat de crèdit – perquè l’estalvi ja és un eufemisme - i president del Patronat de la Vellesa – va actuar com a mestre de cerimònies, i va presentar en primer lloc al substitut d’en Jaume Boter de Palau – mira, el vaig trobar a faltar perquè el paper de president l’esqueia tant bé!!!- Jordi Beltran

I adreçant-se al públic d’una manera correcta, planera però distant i freda, va informar que la Fundació Caixa Laietana continuava endavant gestionant les àrees que li pertoquen de l’obra social – que també han patit l’oportuna retallada – i que continuarà donant suport a les manifestacions culturals com la Sant Lluc (més o menys és el que vaig captar, doncs vaig arribar quasi a les acaballes del discurs).

SANT LLUC-2011 (II)



Tot seguit, en Daniel LLin, va llegir la seva intervenció, agraint l’aixopluc de la Laietana, als artistes per la seva participació, adreçant desprès el seu discurs cap a la promoció de les arts plàstiques en general, dins uns moments econòmics convulsos: “preferiríem un àmbit més propici per l’art” , amb el desig de ser companys d’altres disciplines artístiques com el cinema, la música, etc., i que altres entitats desenvolupen, doncs “volem ser una ciutat referencial on la cultura tingui lloc” (de ilusión también se vive. Durant els 32 anys de socialisme, la ciutat s’ha tancat en banda a molts nivells i la cultura no és excepció. En realitat, no ens coneix ni la mare que ens va parir), i que l’entitat està desitjosa per recolzar la tasca dels artistes que ho desitgin.

Segons Daniel LLin, “l’exposició (referint-se a la Sant Lluc) mostra una selecció d’obres per obrir-se al món de l’art, i pretén despertar l’ interès artístic de la ciutadania. Creiem que la nostra aportació és un petit gra de sorra...”

A continuació, va fer esment de l’artista homenatjat enguany, en Paco Cabanillas, d’ els col•legues i amics de l’entitat que malauradament, aquest any han traspassat: la pintora Emilia de Torres, el dibuixant i gravador Robert Vives Sauri i de l’escultor Guerau Calàbria.

Finalment, Llin va tenir paraules de record per Boter de Palau, com ex-president de Laietana, i per l’ex-alcalde Baron i el suport que des de l’ajuntament sempre va donar a la mostra, tot agraint tant a les institucions publiques com a l’entitat de crèdit la seva bona disposició per la col•lectiva.

Seguidament, es va donar el diploma als joves artistes seleccionats dins la Sant Lluc d’enguany, i que disposaran com ja és habitual d’un espai expositiu per a la seva obra: Natàlia Guerrero Hernàndez, F. Javier Pretel Franco i Oriol Ribas

I per acabar l’acte, l’alcalde Joan Mora, va donar per inaugurada la mostra, no sense abans fer esment de “les grans idees que combinen el talent aconseguit amb les noves generacions...” amb “la il•lusió per tirar endavant aquest projecte”, sense oblidar que “l’art ens comunica coses diferents però ens comunica l’estima per l’art de tots els governs que ens han precedit” per finalitzar tot dient que es continuarà donant suport a la mostra des del consistori, tot i les dificultats del moment actual.

O sigui un discurs de tràmit, que va quedar molt bé davant d’un públic vinculat directament amb la mostra – artistes, amics i familiars dels mateixos – pocs polítics, cap de la “leal oposición” socialista, ni d’IC-Verds, ni dels que donen suport al govern a base de pacte i votacions (PP i PxC), ni per descomptar, la CUP (Déu ens lliure d’assistir a un acte social tan poc reivindicatiu com aquest), i poca gent d’altres entitats o simplement visitants i espectadors
.

SANT LLUC-2011

Això sí, no ens oblidem de TVM, ai, vull dir M1TV, (que ara som municipals i vivim dels pressupostos de l’ajuntament, – abans de la subvenció- o sigui que els hi paguem el sou) que com aquell qui diu, quasi retransmetia “en vivo y en directo” la inauguració, a càrrec del crític d’art local, Pere Pascual, que a proposta dels directius de la cadena de tele municipal, ha decidit tornat a la mateixa, (nunca digas nunca jamás) per tal d’ informar de l’art de les nostres contrades.

Tot i que la meva crítica serà exposada a www.cuadrosdeunaexposicion.com (si, en castellà, en l’ idioma “del imperio”, perquè tothom del mundo mundial (se’m llegeix a bona part d’Espanya i Sudamèrica), se n’assabenti que MATARÓ TAMBIÉN EXISTE!!!, tal com ja he manifestat de bon principi, i seguint les pautes del títol de la crònica, pictòricament no hi res més que afegir, però a nivell escultòric, la mostra és una autentica sorpresa, i salva el “Sant Pere més Alt” bis, a nivell pictòric.

Tot Recordant que l’escultura s’expressa creant volums i conformant espais, l’exposició recull cada vegada obres més imaginatives, realitzades per escultors que disposen de tècnica, creativitat, coneixements dels materials, desenvolupant estudis i esbossos, proporcions, estudi de composicions, etc. Treball i esforç es veuen de manifest en aquestes peces, plenes d’enginy, molt més elaborades que les obres del camp de la pintura, on tothom si veu amb cor, i alguns seria més recomenable que es dediquessin a les arts manuals.

A destacar també la manca d’altres especialitats artístiques, com el treball amb vidre, forja – a excepció d’en Pol Codina – esmalts, etc.

Saturday, September 17, 2011

LA MAJORIA D’EXPOSICIONS ARTÍSTIQUES QUE ES PODEN VISITAR A LA CIUTAT DE MATARÓ, SÓN DEGUDAMENT COMENTADES A

www.cuadrosdeunaexposicion.com


ENCARA QUE NO S’ESMENTI, EN AQUESTA WEB HI QUEDA CONSTÀNCIA.


NOTA INFORMATIVA:

Eh que queda periodístic això? A dos dies de la inauguració de la Sant Lluc, ara tocaria la crònica de tant “magnum” esdeveniment artístic. Però ja arribarà. Que la inauguració va quedar molt bé, però el material exposat és per exhibir-lo en un Sant Pere més Alt bis.

De moment, passo a penjar la meva crònica sobre la Missa de les Santes,
que la tenia a mitges.

CRÒNIQUES ENDARRERIDES

OFICI DE FESTA MAJOR: MISSA DE LES SANTES-2011

Benvolguts y desconeguts lectors,

M’adreço novament a les vostres persones, i en particular a la vostra vista, per veure si dono una mica de marxa a les meves abandonades Cròniques (no tinc perdó, ho reconec), però la meva tasca com a crític (www.cuadrosdeunaexposicion.com) ,com a documentalista a www.artinternacional.com i com a corresponsal de la revista Gal-Art (www.gal-art.es) , em tenen completament absorbida, i tot i que en gaudeixo molt, renoi, trobo a faltar l’escriure en català, i sobre tot, despotricar a gust (això no es molt català, però és habitual sentir-ho per les nostres contrades), sobre els diversos esdeveniments socials i culturals de la trista i apàtica ciutat de Mataró, i més ara que s’ha quedat sense Caixa Laietana. Au, 150 anys a parir!!!.

I per tant, com que aquest mes d’agost ha estat de “molto laboro” en crítiques, degut a l’excelsa activitat de juliol – tothom s’ho diu - em prenc ara al mes de setembre un respir, i reinicio novament una secció encara més abandonada: Cròniques Endarrerides. I perquè aquest blog és meu i de ningú més, i les Santes fa un mes llarg que han passat – JA HO SEEEEEEEEE, però això és com els bombons Nestle, perquè avui es avui - ho faig amb l’Ofici de Festa Major, que aquest any ha estat del tot mogut, tot i que d’ençà de la tortada dels Maulets a en Remigio, quan era regidor, sempre hi ha una bestiesa o una altra el dia d’anada a Ofici, com si no hi hagués cap altre lloc millor.

OFICI DE FESTA MAJOR: MISSA DE LES SANTES-2011 (II)

I bé, com cada any, pimpollada com sempre, i amb el paraigua a la mà – el dia abans havia caigut un xàfec del tot recalcitrant i per primer cop el dia 27 de juliol la temperatura era agradable – anava cap a Ofici, desprès de maleir des del més profund del meu ésser, els maleïts – valgui la redundància – petards de les matinades, que des de les 7 del mati donaven la tabarra. Se’ls hi enrrefot la gent gran, malalta, la calor habitual, etc., Au, sempre a tocar els pebrots a partir de les 7 del matí.

Doncs bé, a ¼ de 10 ja era a la basílica – la tradició exigeix puntualitat - i molta estona abans, els voltants de la mateixa ja estaven plens de tota una colla de galifardeus que de protestar en saben molt i de pencar em sembla que molt poc – i de passada dir que no semblaven de la vila, sinó vinguts de fora – amb cartells a la mà i crits de “Felip Puig dimissió”.

I per què aquesta colla de sapastres els hi va donar pel Puig? Doncs perquè era el polític de torn convidat aquest any. Sembla que la Generalitat estava de rebaixes i ens fa facturar en Puig, que pels voltants de finals de maig es va donar a conèixer per donar xarop d’estopa als “indignats” “apalancats” (això tampoc és català, però també ho diem) a la Plaça Catalunya, que protestaven contra el Sistema.

I bé, ja acomodada entre els primers bancs de la Nau Central de Santa Maria – els bons contactes amb el MTV (Mataró de Tota la Vida), donen els seus fruïts en aquests cassos – i mentre s’esperava l’entrada de les digníssimes atrocitats – ai, perdó, autoritats – les salutacions de rigor, que també són tradició d’un cop l’any, però aquest any, sense música d’orgue, la qual malauradament ningú escolta, perquè tothom xerra pels descosits.

I finalment varen tocar les 10 del matí, i els qui manen (?) varen entrar en tromba, i sense massa ordre – prèviament ho havien fet els consorts – i ben escridassats pels bordegassos de l’exterior. Per ser la primera Missa de les Santes de Joan Mora com a alcalde, va ser lluïda la cosa!!.

OFICI DE FESTA MAJOR: MISSA DE LES SANTES-2011 (III)

Però encara no estava tot. Calia esperar la solemnitat del sacerdoci local, presidit per l’excel•lentissim Sr. Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Lluís Martínez Sistach, que Déu guardi molts anys, però que Roma ens retiri ben aviat.

I amb la veu de gallina enrregollada de la Maria Valle, - la bona voluntat no sempre compensa una mala veu - tot dirigint el “Poble de Déu, poble en marxa”, va entrar la cúria de preveres de la ciutat amb el pas estudiat, però mentre el poble de Déu anava marxant, amb els sols cridaners de la Valle, el munt de preveres semblaven un cúmul d’abelletes de blanc i púrpura, constantment voltejant fins a trobar el seu lloc.

S’acaba la marxa, i el mestre de cerimònies per excel•lència – Sr. Codina – amb el paper sabut, posa l’ordre degut.

I comença la Missa. Kyrie eleison (Senyor, tingueu pietat!) i va arrancar LLuís Carné, director d’enguany, amb geni i prestància, diligent i energic, i amb un toc “wagnerià” que notava les hores d’assaig, i el sentiment i passió de Carné per l’obra de mossèn Blanch. Gloria in excelsis Deo!!!

I si bé els presents estàvem per la Missa i la pregaria – tot i que la cerimònia del 27 de juliol de Fe poca i de folklore molt – els fotògrafs aficionats i professionals, com autèntiques “moscas cojoneras”, no deixaven d’anar amunt i a ball de la nau central, fent fotos que els fidels no veiem mai, però en cavi ells si es feien notar, tant que fins i tot hi havia una fotògraf prenyada fins al fetge, que suposo que a hores d’ara ja deu haver tingut la criatura. Que no es digui que fins i tot en la més tendre formació, no s’escolta la Missa de Mn Blanch.

No obstant, la suprema majestat fotogràfica, és en Toni Canal. Vedette number one, sense cap mena de respecte pels fidels i per la cúria present, amunt i avall de l’altar major, i anar retratant a cantaires i capellans. Suposo que un dia editarà un llibre amb totes les fotos, que no crec que paguin l’ajuntament ara que només té tranyines a la caixa.

I la basílica, plena de gom a gom, amb els tradicionals problemes d’acústica, més notables amb el cant de les veus femenines que les masculines – proposo que un any només la cantin homes, penso que mitigaria i molt el tema de l’acústica encara que em dictin de masclista - la missa anava seguint la tradicional litúrgia, musical i eclesiàstica, va arriba el sermó de l’arquebisbe de Barcelona. Una homilia tan ben feta, que vaig pensar si s’Eminència era un bon polític o un mal cardenal, perquè el cas es que va xerrar molt per no dir res que no fos una alabança a la ciutat de Mataró i als fidels presents. Sense comprometre’s a res. Ni una crítica ni un advertiment. Res, tot era joia i alegria, malgrat que a fora no s’estaven d’anar cridant Puig
dimissió.

OFICI DE FESTA MAJOR: MISSA DE LES SANTES-2011 (i IV)

Però en Puig semblava molt tranquil, no se si gaudint o no de l’esdeveniment, però curat de tot espant, mentre l’alcalde Mora no se si escoltava o feia veure que escoltava, però semblava inspirat... sense misticismes, eh!!!

I entre el sermó i l’inici de l’eucaristia, una nena que portava molt de bronzo a les cames i als braços – això vol dir que pencar poc i moltes hores de platja - es va situar en el lateral dret de la nau central amb el cartellet de rigor de Puig Dimissió!!, provocant el conseqüent enuig per part dels fidels que li varen recriminar la seva conducta.

Però la nena, poc respectuosa amb el lloc i desconeixedora total del que significa una missa, no es sentia aludida i anava alçant el cartellet, fins que un senyor de l’Administració de Les Santes, la va convèncer d’abandonar la seva postura. La va fotre fora, vaja.

La Missa va continuar fins a final, indicant als fidels a on es repartiria la Comunió – en Condina (Jabón La Oca), semblava una hostessa de vol – i nova desfilada d’atrocitats, ai, ja se que son autoritats, però és que m’encanta dir-ho!!!, de abelletes de color púrpura i blanc – o sigui cúria sacerdotal – tot això mentre es cantaven els goigs de les Santes, fidels, processó de les relíquies, aquest cop a càrrec dels Capsgrossos, i... de segurates que la basílica n’estava minada. Podien ser de la secreta però dissimulaven poc.

I una any més la Missa de Mn. Blanch. Encara que sigui amb retard, cal felicitar a Lluís Carné pel seu entusiasme i excel•lent direcció musical, on a nivell de veus, la soprano va ser de tessitura fluixa, la mezzo excel•lent amb una veu elegant, al igual que algunes àries del tenor, i sempre correcte el baix (demano disculpes, però és que amb el full que trobem als bancs, l’anonimat de les veus principals de la Missa és ben palpable, i servidora no es coneix el percal).

Els que manen i els que no, tots desprès cap a l’Ajuntament, de ballaruques al Saló de Sessions, noble sala que mai ha estat destinada al ball. Però ni en Mora ni en Puig se’n van estar. Una mica patètic tot plegat.