Doncs sí benvolguts i desconeguts lectors, ja fa una setmana que tenim la col•lectiva Sant Lluc-2011, l’ abans estrena oficial de la temporada. I serà aquesta una mostra de llarga durada: fins al 1 de novembre (TOT SANTS!!!) ni més ni menys. Ja es va assistir a la inauguració – faltaria plus - s’ha visitat degudament, i per tant, ara toca criticar-la respectuosa però rigorosament.
Tot és nou en aquesta 65èna edició (mira, la que abans era l’edat de jubilació). Un nou espai a l’Ateneu (amb el pis de dalt tancat a perpetuïtat), una nova distribució, un nou alcalde i un nou president de la Fundació Caixa Laietana i una nova durada.
Tot es nou, però el panorama pictòric és cada vegada més mediocre, amb obres extretes en la majoria dels cassos del rebost o del taller –poques són les que s’han creat específicament per la mostra – continguts amb falta d’imaginació, de desenvolupament tècnic, amb els artistes “de pes” “desaparecidos en combate”, i donant pas a un pintor de diumenge, o jubilat o dedicat a altres tasques – doncs la pintura no dona per viure – que es presenta a la col•lectiva, complint rigorosament les bases, i com que és una mostra de molts anys, i és altament visitada, cal omplir l’espai com sigui, no passi que els de la Laietana (RIP – Ara Bankia) s’emprenyin o alguns pintors “amateurs” que no se’ls hi admeti l’obra, decideixin tancar els comptes (que de tot hi ha hagut).
Encara que em prou feines se salven mitja dotzena de peces, cal omplir parets i que el mataroní especialment major de 65 anys, vagi a visitar la mostra, que el comptador de visites ha de funcionar.
I tot era nou el dia de la inauguració el passat 15 de setembre. Fins i tot, hi havia substitut pel president de la Sant Lluc, Antoni Luis, absent per viatge.
En Daniel LLin, membre de la junta d’aquesta entitat i organitzador de la mostra, és qui va reemplaçar al president, i val a dir que com és costum en ell, va estar a l’alçada de les circumstàncies.
Anem per ordre, però. En Lluís Juvinyà, antic empleat de l’entitat de crèdit – perquè l’estalvi ja és un eufemisme - i president del Patronat de la Vellesa – va actuar com a mestre de cerimònies, i va presentar en primer lloc al substitut d’en Jaume Boter de Palau – mira, el vaig trobar a faltar perquè el paper de president l’esqueia tant bé!!!- Jordi Beltran
I adreçant-se al públic d’una manera correcta, planera però distant i freda, va informar que la Fundació Caixa Laietana continuava endavant gestionant les àrees que li pertoquen de l’obra social – que també han patit l’oportuna retallada – i que continuarà donant suport a les manifestacions culturals com la Sant Lluc (més o menys és el que vaig captar, doncs vaig arribar quasi a les acaballes del discurs).
Tot és nou en aquesta 65èna edició (mira, la que abans era l’edat de jubilació). Un nou espai a l’Ateneu (amb el pis de dalt tancat a perpetuïtat), una nova distribució, un nou alcalde i un nou president de la Fundació Caixa Laietana i una nova durada.
Tot es nou, però el panorama pictòric és cada vegada més mediocre, amb obres extretes en la majoria dels cassos del rebost o del taller –poques són les que s’han creat específicament per la mostra – continguts amb falta d’imaginació, de desenvolupament tècnic, amb els artistes “de pes” “desaparecidos en combate”, i donant pas a un pintor de diumenge, o jubilat o dedicat a altres tasques – doncs la pintura no dona per viure – que es presenta a la col•lectiva, complint rigorosament les bases, i com que és una mostra de molts anys, i és altament visitada, cal omplir l’espai com sigui, no passi que els de la Laietana (RIP – Ara Bankia) s’emprenyin o alguns pintors “amateurs” que no se’ls hi admeti l’obra, decideixin tancar els comptes (que de tot hi ha hagut).
Encara que em prou feines se salven mitja dotzena de peces, cal omplir parets i que el mataroní especialment major de 65 anys, vagi a visitar la mostra, que el comptador de visites ha de funcionar.
I tot era nou el dia de la inauguració el passat 15 de setembre. Fins i tot, hi havia substitut pel president de la Sant Lluc, Antoni Luis, absent per viatge.
En Daniel LLin, membre de la junta d’aquesta entitat i organitzador de la mostra, és qui va reemplaçar al president, i val a dir que com és costum en ell, va estar a l’alçada de les circumstàncies.
Anem per ordre, però. En Lluís Juvinyà, antic empleat de l’entitat de crèdit – perquè l’estalvi ja és un eufemisme - i president del Patronat de la Vellesa – va actuar com a mestre de cerimònies, i va presentar en primer lloc al substitut d’en Jaume Boter de Palau – mira, el vaig trobar a faltar perquè el paper de president l’esqueia tant bé!!!- Jordi Beltran
I adreçant-se al públic d’una manera correcta, planera però distant i freda, va informar que la Fundació Caixa Laietana continuava endavant gestionant les àrees que li pertoquen de l’obra social – que també han patit l’oportuna retallada – i que continuarà donant suport a les manifestacions culturals com la Sant Lluc (més o menys és el que vaig captar, doncs vaig arribar quasi a les acaballes del discurs).