Monday, January 24, 2011

JOAN DE LA OSSA – L’ALQUIMIA DEL SUBCONSCIENT







GAL-ART, galeria d’art, antiguitats i col·leccionisme, situada a la Ronda O’Donnell, 89 de Mataró, inicia l’any expositiu 2011 amb una mostra que trenca totalment amb la línia que fins ara s’havia marcat, endinsant-se dins les contrades del surrealisme
SOLVE ET COAGULA, ofereix una excel·lent i representativa selecció de l’obra de Joan de la Ossa.


Si es considera que el surrealisme pot ser un estil tècnicament molt depurat – i especialment pels artistes que cultiven l’anomenada pintura metafísica, que exigeix seguir estrictament els cànons més ortodoxes de l’academicisme en quan a dibuix i pintura – tematicament pot resultar ser absolutament delirant, desbordant, imaginatiu i molt expressiu. Es podria dir que és l’estil més creatiu de tots, doncs quin millor argument per a una obra pictòrica que reflectir el cúmul d’idees que apareixen en el subconscient?

El títol de l’exposició, ja preveu jocs atàvics: SOLVE ET COAGULA, paraules llatines que es podrien traduir per solvència i solidificació o solidesa, i que pertanyen al principi de la pedra filosofal.

Contemplar l’obra de Joan de la Ossa es penetrar dins el misteri de les nostres ments com a observadors d’enigmàtics i sorprenents efectes visuals, i com a éssers humans, que carregats de febleses, som en bona part desconeixedors, de les nostres pròpies turbulències atàviques, i sentir repulsió o repugnància, goig o plaer, impacte o frustració.
L’espectador es troba davant una obra plena de simbolisme, tant pels antecedents arquitectòniques com pel fetitxisme que representa la nuesa del cos femení, escultural i sensual, refinadament eròtic, sense rostre o amb expressions estàtiques on domina la mirada buida. Imatges estranyes, no exemptes d’un singular i subtil atractiu, que atrapa sense més remei a l’observador.

Si bé les referències a Paul Delvaux o Rene Magritte i més prop de nosaltres, a Ricard Jordà, i la pintura metafísica de De Chirico són reconegudes, el surrealisme màgic de De la Ossa es complementa amb un gran domini tècnic, - és un gran admirador de la pintura flamenca - que pot semblar academicisme anacrònic, però que permet enaltir la visió surrealista, amb algunes connotacions expressionistes de la seva obra, on també queden paleses la seva pinzellada dúctil i curosa, una estructura equilibrada i una paleta de colors rica i extensa, sense l’us de tons virulents, fet que accentua el sentiment oníric de la seva pintura.

Friday, January 07, 2011

CA L’ARENAS: ANTÍTESI DE TEMÀTIQUES




CARLOS SORIANO: LA GUERRA NO S’HA ACABAT

La sala 1 del centre d’Art Ca l’Arenas – que si en Jordi Arenas s’eixequés de la tomba, se’n tornaria de cop, en veure la implacable solitud que domina la que va ser casa seva i estudi; en prou feines si veuen mai visitants – i dins el cicle “Art i Guerra”, presenta fins al proper 3 d’abril d’enguany, la producció més recent de Carlos Soriano, expressament per aquest cicle, i amb motiu del centenari del naixement de Miguel Hernández: Tristes guerras.

La mort del poeta, l’any 1942, en una presó d’Orihuela, victima de la tuberculosi, com a conseqüència d’un procès judicial on se li va commutà la pena de mort per la de cadena perpétua, inspira clarament a Soriano una obra, que segueix fidelment els seus canons habituals: una abstracció de tendències expressionistes, que ja es varen poder copsar en la mostra Poètica de l’any 2000, on encara va donar cert joc a la figuració. Punyent i critica, sense contemplacions, marcada duresa, amb tendències informalistes i matèriques, Soriano opta per una base cromàtica de clar predomini del negre, en representació de l’horror i la foscor de la guerra, i el roig de la sang vessada inútilment, essent la neutralitat del blanc en realitat la indiferència del món “civilitzat” davant els conflictes bèl·lics.

La presó o la idea d’empresonament, de tall de llibertat física, a la persona i espiritual, al ànima i al pensament, queda palesa en tota l’obra exposada, on l’us d’un traç abrupte i ample, sense definicions ni detalls, o la utilització de formes quadrades o rectangulars, produeix un efecte impactant, que pels coneixedors de l’obra de Soriano, no ens és gens desconegut.



JORDI ARENAS: TEMÀTICA RELIGIOSA I MESTRE DEL FRESC

Amb motiu del cinquantenari de les pintures murals que decoren la Capella del Sagrament de l’església de Santa Anna, Ca l’Arenas presentarà durant bona part de la temporada 2011, una mostra d’esbossos, fotografies de treball i proves tècniques i temàtiques, de les pintures i escultures que es conserven al llegat de Jordi Arenas.

Fins al proper 3 d’abril, el visitant podrà admirar els elevats coneixements i estudis de Jordi Arenas, pel que fa tan als textos bíblics – recordem que era home profundament religiós – com a càlcul de proporcions i anàlisi anatòmics per a la representació de les diferents escenes.

Veritablement, veient la mostra, es pot copsar l’entusiasme i la passió del mestre Arenas per la seva tasca, per poder oferir tant a l’ART com a la FE, tot el seu saber, per fer una obra ben feta, en tots els sentits: morals, ètics, estètics i artístics. Evidentment, la seva responsabilitat i els seus temors també es van deixar sentir: Pinto cara i coll. Gaudeixo i pateixo alhora (...) Lluito molt per la composició del sostre (...)

Passat el temps, el tarannà pictòric d’Arenas ens pot semblar llunyà, poc modern, fins i tot rígid. Però quan una obra es fa amb FE, creient en un mateix i en Déu, la contemplació artística davalla en favor del fervor i del sentiment.