Friday, October 31, 2008

PREMI ILURO 2008: Presentació i Conferència (I)





Joaquim Llovet i Verdura, un històric de la historia va ser el guanyador de la 50a convocatòria del Premi Iluro d'enguany amb l'obra Els viatges del Capità Moreu.

L'acte acadèmic-conclusiu que va tenir lloc el passat dijous, 30 d'octubre a la sala d'actes de Caixa Laietana, estament convocant del guardó, va comptar amb un nombrós públic: els habituals de cada any, cada cop menys per raons d'edat, alguns ex-regidors i un ex-alcalde, Manuel Mas, i un conjunt d'homes amb vestit i corbata, que per seu tarannà es veien més habituats a les tasques mercantils i credíticies que no pas culturals, però que varen ajudar a molt bé omplir els seients de la sala.

Com també és normal – faltaria plus – cap representant oficial del Patronat de Cultura – ara IMAC -, a excepció d'Àngels Soler, que pertany al Museu de Mataró, i també a destacar l'assistència de Rosa Almuzara, cap de l'arxiu comarcal.

I l'esdeveniment va començar amb les paraules d'introducció del president de l'entitat d'estalvi, Jaume Boter de Palau, qui primer de tot va excusar la absència de l'alcalde J.A. Barón i dels actuals regidors del consistori, per la coincidència amb el ple municipal extraordinari dels pressupostos 2009 (al menys des de fa dotze anys, mai s'havia donat aquesta casualitat).

Boter de Palau, com a bon aficionat a la historia, no se'n va estar d'explicar al personal l'estreta relació entre el Premi Iluro i el que fa trenta anys es celebrava com a “Diada de l'Estalvi”. Tenia lloc durant la festivitat de Tots Sants, i els diferents actes programats, duraven forces hores.

“Ara la caixa de junta d'accionistes, i els discursos presidencials es fan a les assemblees generals (...) Des que hi ha acte acadèmic, sempre hi ha una conferència. Els habituals de l'acte, ja saben que s'han tocat tots els temes, però ens quedava la primera plana: la prehistòria”.

I tot seguit va presentar al Dr. Robert Sala, professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l'equip d'investigació del jaciment d'Atapuerca.

Glosant la figura del Dr. Sala – autor de llibres com Planeta Humà, d'importants col·laboracions amb revistes estrangeres de prestigi en el camp de la paleontologia. “La seva tesi doctoral sembla més aviat un llibre de matemàtiques, i algunes de les seves obres, més que llibres sobre arqueologia, semblen de filosofia i sociologia”. - li va cedir el torn de la paraula.

I si bé la majoria dels presents pensaven maliciosament que tractant-se de la prehistòria, assistiríem a una soporífera conferència, quina nova ser la nostra sorpresa, quan ens vam trobar davant del significat de les investigacions d'Atapuerca, situat a quinze kilòmetres a Llevant de la ciutat de Burgos, dels seus principals jaciments o cavitats: La Gran Dolina i la Sima del Elefante, “Amb Atapuerca ha quedat demostrat que Europa havia estat poblada molt abans del que se suposava”, de com amb l'evolució de la tecnologia de les eines trobades, és la mateixa que es va donar a l'Àfrica. “La història de la tecnologia humana es la història de com obtenir millor menjar amb l'ajut de les eines. Les eines per tallar varen facilitar l'aparició de restes humanes. Atapuerca demostra el nucli més dur de la teoria de Darwin: la lluita per la supervivència”.

Amb l'ajut de mitjans informàtics, els presents vàrem poder conèixer Altres aspectes que va destacar el Dr. Sala com: la cronologia de les ocupacions humanes, aportant dades importants sobre els jaciments esmentats, i quelcom que va sobtar seriosament a l'auditori: el canibalisme existent, degut a la manca d'aliments. Les eines per tallar carn, varen servir per esquarterar persones, principalment gent jove d'entre 6 i 18 anys. Una forma d'eliminar la fase reproductiva.
Atapuerca, que ja fa prop de trenta anys que està actiu, encara està pendent de troballes, i continua presentat moltes preguntes. Gràcies a un ferrocarril miner, que mai es va fer servir, es va poder realitzar el descobriment.

Si van trobar restes de grans cérvols, gossos salvatges, àligues pescadores, la qual cosa fa pressuposar que hi havia un important subministrament d'aigua, be per un riu o llac.

“Totes aquestes dades les hem pogut obtenir amb tècniques radio mètriques (anàlisi dels elements radioactius naturals), i hem pogut determinar l'edat de les restes i del jaciment: Entre 1.200 i 1.300.000 anys. (una mandíbula trobada, a la que li falten dents, n'és la prova) Atapuerca demostra que l'activitat era molt reduïda, doncs es tracte d'una cova de difícil accés”.

Les conclusions del Dr. Sala en referència a l'estirp europea pobladora d'Atapuerca es que en un moment determinat va haver-hi un col·lapse i va desaparèixer aquesta estirp, que han anomenat “Antecesor” (s'ha trobat una fosa comú amb vint i vuit cadàvers. És el jaciment on hi ha més restes humanes que d'animals o eines de cacera) i fins al cap de molts anys desprès que no hi van haver-hi nous pobladors.

Tuesday, October 21, 2008

CA L'ARENAS, NOVA TEMPORADA. Presentació i Discursos (I)

El passat dissabte, 4 d'octubre es va inaugurar a Ca l'Arenas, Centre d'Art del Museu de Mataró, la nova temporada artística 2008-2009, que té com a nexe d'unió de totes les exposicions previstes l'interioritat de l'ésser humà: Mirar endins – Interiors.

Davant d'un cada any més escàs públic – amb la destacada absència d'artistes de reconegut prestigi, o del col·lectiu Els dimarts al Llimoner – i la presència de Can Xalant boys (and girls, of course), el regidor de cultura, Sergi Penedès, va iniciar el torn de paraules acompanyat d'alguns dels artistes que exposen en aquest inici de temporada, i també d'alguns regidors de torn.

Penedès va destacar el fet d'inaugurar-se una nova temporada, amb un seguit de reformes arquitectòniques i de manteniment ja fetes, (ho va anunciar l'any passat), com a conseqüència de tractar-se d'un habitatge antic i adaptat. “Fa un any era una intenció, ara és una realitat”. També va fer esment de l'inici en alguns cassos i continuïtat en altres, d'un conjunt d'activitat complementaries , no tan sols en art sinó en cultura: conferències, seminaris, tertúlies, etc., Relacionades tant amb Ca l'Arenas com en Can Xalant.

En referència a les exposicions: “S'articula tot el discurs expositiu al voltant d'un tema, aquest any interiors”.

Les xifres també varen formar part del discurs del president de l'IMAC (aquestes sigles semblen més el nom d'un saló firal de Barcelona que no pas un estament municipal). En total, 11.000 visites, distribuïdes en 5.000 visitants i 6.000 escolars, repartits entre els diferents centres de Mataró. (Crec que seria necessari precisar que dels 5.000, molts han estat repetitius, com per exemple, aquesta cronista, la gent de la Sant Lluc, etc., però naturalment, el comptador no distingeix qui repeteix; compte visites).

Penedès va valorar positivament aquestes dades, tot acabant el seu discurs, (afortunadament sempre no gaire llargs), fent esment de l'exposició del primer pis, i de les aportacions que per la mateixa s'han utilitzats procedents dels fons del Museu de Mataró. “Cal hipotecar el primer pis per una exposició permanent? - Sí, doncs permet activitats complementaries i educatives”, pregunta aquesta sembla ser formulada més d'un cop per alguns mataronins".

Tot explicant la distribució habitual de les sales pel que fa als artistes que hi exposen, va cedir tot seguit el torn a Carles Marfà, director del Museu de Mataró, qui va iniciar el seu parlament “tot fent una aturada en el viatge, per donar una ullada més cap a la intimitat. La programació s'articula fent exposicions amb els interiors. S'intenta mostrar més enllà dels objectes i en la seva evolució”.

Marfà va posar de manifest la importància de la planta baixa, per donar a conèixer a artistes de prestigi, tant a nivell individual, com a través de l'intercanvi amb altres centres.

A nivell individual, artistes com Manuel Cusachs, Ramon Manent, (per tots ben coneguts) conjuntament amb els intercanvis del Museu de Tarragona o del Fons del Museu d'Art de Sabadell, configure la primera part de la temporada, pel que fa a la Sala 1. Però la temporada s'inaugura amb Josep Ma. Codina de qui Marfà va ressenyar: “Comencem amb la seva mirada obstinada, mirada intimista, que tots portem a dintre i que ell mostra a través de la seva creació”.

Pel que fa al Menjador, els germans Arenas i el seu ampli fons continuaran omplint les parets de l'indret. “Hem començat amb un quadern que els artistes locals li varen dedicar en saber-se la greu malaltia que patia. És una forma de saber com es movia l'art a la ciutat...”

La Sala 2 i la Galeria estan dedicats a l'art emergent. (Abans s'en deia contemporani, desprès d'avantguarda). “Els artistes exposen el seu art i ens permeten un leif motive personal i subjectiva del tema, que mostren provant contrastos”. Gent com Raül Roncero, Arena Tarrés, Glòria Safont-Tria, etc., seran presents a aquestes sales.

Finalment, Marfà va acabar la seva intervenció tot informant de la vinculació del centre Ca l'Arenas amb Can Xalant per activitats creatives i divulgatives, a través de videos com el que s'exposa en el soterrani “Formant part del Museu amb un projecte de més llarg recorregut” de l'organizació de 6 tallers, per tal de mantenir el lligam educatiu, a tres nivells: educació infantil, primària i secundària. “Tota la feina que estem fent i que volem anar desenvolupant amb el públic i els artistes, col·laborant per tal que el centre pugui mantenir una dinàmica artística.

Amb els agraïments de rigor habituals en aquest tipus d'esdeveniments, al personal del IMAC (abans PMC), i convidant als presents a una copa de cava, va quedar inaugurada la temporada, iniciant-se un recorregut pel primer pis i la mostra permanent Més enllà de l'objecte, emmarcada en Mirar endins. Interiors.

Tuesday, October 14, 2008

SANTA MARIA: OBJECTIU PICTÒRIC




















Fins al proper 19 d'octubre romandrà oberta a l'Àmbit Zero de l'Ateneu Caixa Laietana, l'exposició del concurs de pintura ràpida, convocada per l'Associació Sant Lluc per l'Art, en motiu de la celebració del Mil·lenari de Santa Maria.

La mostra, inaugurada el passat 21 de setembre, presenta prop d'una trentena d'obres procedents d'artistes fora de l'àrea mataronina, -es llàstima que els artistes locals se sentin tan poc idenfiticats amb la història de la nostra ciutat – configuren una exposició de base temàtica única, però de visió absolutament dispar i sorprenent en alguns cassos. Una crònica artística d'un moment, d'un indret i d'un temps.

Veritablement, l'espectador acostumat a visitar sales i galeries, identifica amb promptitud l'especialització d'alguns artistes als concursos, la qual cosa pot representar una arma de doble fil, doncs la tècnica, en molts cops depurada, apaga el sentiment i l'essència propia de l'art, de mostrar la bellesa d'un indret, a través de l'ànima d'un artista.

No obstant, és acceptada aquesta actitud, i més tenint en compte que si no hagués estat per pintors com: Josep Plaja (Esclanyà), Joan Teuleria (Campllong), Joaquín Marré (Pineda de Mar), Santi Dominguez (Premià de Mar), etc. etc, i ens n'haguessim hagut de refiar dels artistes d'aqui, el concurs s'haguera declarat pràcticament desert.

El primer premi de pintura al oli, va recaure en Daniel Llin, de Mataró, amb una obra un tant discutible. Si bé la traça és ferma i el cromatisme emprat és lluminós, la concepció de l'obra es dubtosa en quan a l'espai, perdent-se en una plana molt ampla i agrupant el conjunt de la bàsilica, conferint-li una visió un tant rural.

En canvi, sí és molt interessant el primer premi d'aquarel·la que va recaure en Francesc Farré de Tàrrega. Partint de la seva percepció de carrer, on s'intueix l'aplom de la presència de l'edifici eclesiàstic, treballa l'obra a base de grups emmarcats, utilitzant un cromatisme on predominen grisos, negres, crus i algun ocre, deixant que l'aquarel·la regalimi, configurant al treball una creació sense deixar de mostrar les particularitats de l'indret.

Una altra aquarel·la d'agradable visió i certa curiositat, va ser la de Francesc Hernández de Sabadell, doncs també a través d'una perspectiva de carrer, amb un esquitx de la bàsilica, va donar a l'indret un aurea de candor, que idealitza l'entorn de Santa Maria, a base de la utilització de la tècnica més clàssica de l'aquarel·la, amb coincidència de cromatisme de carrer i de cel.

Manuel Quintilla, (El Papiol), que va rebre el segon premi de pintura al oli, també presenta una obra de lluminositat extrema, amb rectitud de línies, i on l'indret és perfectament reconegut. Bona perspectiva, treball acurat, polse i pinzellada ferms, donen com a resultat una obra digne, amb encís i evocadora.

Finalment, també són dignes d'esment les obres de Josep Pons (Vielsi-Viabrea) i amb també una aquarel·la, amb domini absolut de l'acadamicisme, però d'admirable perfecció amb una minuciositat exquisida, pel que fa a la seva visió de l'indret i Josep Plaja (Esclanyà) amb un oli molt fotogràfic, centrat més en una perspectiva urbana que de la bàsilica, que es veu al fons, que li permet mostrar el contrast d'entorns, a base de pinzellada abrupta i colors forts.

Wednesday, October 08, 2008

TORRUELLA: LA FASCINACIÓ DE L'ART A TRAVÉS DE LA DESTRESA

















Des del passat 3 d'octubre, la galeria en blanc, del carrer Lepant, 56 exposa l'obra de Ramon Torruella. Nascut a Barcelona l'any 1955 i delineant de professió presenta una obra de complexitat psicològica, frapant i absolutament atractiva, mitjançant una preparació i presentació tècnica, on la base fonamental és la utilització del bolígraf i la tinta xina.

El temps meterològic no va acompanyar a un èxit d'inauguració, però va propiciar una conversa especialment atractiva i entretinguda, on l'artista no se'n va estar d'explicar la seva forma de treball, amb la utilització dels mitjans que li extrets el dibuix tècnic.

Els colors bàsics que li proporciona els bolígrafs que es poden adquirir habitualment (blau, negre, vermell, verd), combinats, degradats, difuminats, extesos o detallats proporcionen un cromatisme únic i donen a l'obra una personalitat molt definida, perfectament acord amb la imatge que se'ns mostra.

- Pocs són els que utilitzen aquesta tècnica, asegura Torruella.

Ell només coneix un altre artista que també presenta la seva obra amb els mateixos materials.

El gramatge del paper és essencial per soportar les diferents capes de colors que ha de donar en un mateix dibuix, i tot i que el bolígraf corrent es bàsic, altre tipus de material per la seva obra, no es troba facilment per les nostres contrades, la qual cosa fa comprensible alguns tons en concret. La mida dels seus dibuixos sempre és la mateixa (70 x 50), permetent un desenvolupament de la seva obra estructurat, precís i de meticulositat exquisida. S'entèn que una obra li pugui durar de tres setmanes a un mes.

Torruella presenta un univers on l'evolució de la vida, i especialment el factor de la mort, tant en la vasant física de l'home, com en la material, a través de deixalles o indrets abandonats, és el fil conductor d'una obra on no s'està de proclamar la seva admiració per Escher (artista nascut a Holanda conegut pels seus gravats en fusta, litogràfies i xilogràfies, que tracten sobre figures impossibles i móns imaginaris), a qui dedica Impossible baixar (2005).

Mentre que amb el color presenta una obra dura, crítica amb la vida i l'entor social, no exempta de turbulències, quasi fregant l'expressionisme, La saleta de les joguines (1989), Natura post mortem (2008), Bugaderia (2008), amb la tinta xina mostra una cara més amable, de records d'infantesa, de temps llunyans i encisadors: El petit port (2005), Minutatge ferroviari (2003).

Guanyador de diversos premis: any 1989 el Blanc et Noir XIII Salon International de Salbris (França), medalla d'argent al Quatriéme Salon de Peintre a Bedarieux (França - 1986) i amb diverses exposicions com la de l'Acadèmia de Belles Arts a Sabadell (1994) o l'Art22 galeria, Girona (2008), la sala en blanc presenta un artista poc corrent. Observador d'una existencia i d'un entorn que no li complauen, hi adapta formes impossibles i conceptes inexestents, facilitant a l'espectador la reflexió sobre el que ens envolta en contrast amb l'individual món interior, conjuntant la realitat que veiem, la que tenim, la que se'ns vol fer veure o la que vivim.
L'exposició romandrà oberta fins el proper 22 d'octubre.

Friday, October 03, 2008

EL VIDRE: UNIVERS DE FORMES – EXPOSICIÓ (II)





I efectivament el vidre és un art. No tan sols el que estem acostumats a apreciar a través de làmpares, cristalleries o varietat d'objectes de Bohemia (Chequia), o de Murano (Venècia) – els més anomenats - on art i precisió es conjuguen a la perfecció, per a la creació de belles i clàssiques peces, sinó perquè és l'expressió de formes definidies e indefinides, plenes de sinuositat, proporcionat al visitat tota mena de sensacions, sorprenents i alhora díficils de definir.

I em reafirmo: El vidre és un art, i aquests 17 creadors ho demostren, per la qual cosa, hagués estat interessant que els artistes locals, més dedicats a la pintura, dibuix, gravat, escultura, etc., haguessin fet acte de presència, tant com a forma de benvinguda a una nova forma d'expressió artística, com mostrant respecte a col·legues d'una altre branca, dins el món de l'art. Tan sols, la presència de Manuel Cusachs i esposa qui, aprofitant una conferència de Josep Lluís Comeron, no se'n va estar de visitar les exposicions de la sala, mostrant-se veritablement sorprès per aquesta mostra.

L'Eròtica del vidre, és una manifestació artística plena de sensualitat, exquisidesa, voluptuositat, en una varietat de figures, estils i tècniques que tenen tot el dret a tenir un espai propi i en constant promoció dins L'ART.

Sorprén per aquesta cronista avasada en termes com cromatisme, perspectiva, etc,. trobar-se amb una terminologia com vidre bufat gravat a la sorra, fusing termoformat, bufat en camisa de ferro i acer inox, etc.

Però si les paraules emprades per a la definició tècnica resulten estranyes, només cal deixar-se emportar pel gaudi visual de l'obra exposada, de la que volem destacar a Alex Reig i el seu treball Desig, de l'any 1999. Realitzada en vidre bufat, mostra un fascinant i mistoriós erotisme, amb tons blaus i transparents.

Pedro Juan Fernández, a través de la tècnica bufador de llum, ens mostra el seu particular univers a Erótico Sueño, de l'any 2008. Dues obres explícites d'una vuluptuositat exquisida, plena de la fantasia que l'espectador li vulgui donar.

Diego Martín és més visualment explícit amb la seva Órbita Génetica. Feta amb vidre bufat gravat a la sorra termoformat... sense dubte penetra més dins el context biológic i reproductiu de l'ésser humà, la qual cosa li permet jugar artísticament amb colors i tècnica, resultant una obra no exempta d'encís i d'un somriure.

David Gibernau és més pràctic, i l'erotisme se'l contempla més des de la imaginació que de la materialització real d'una relació física home-dona, doncs també existeix el "si no fos...", a segons quines edats. La seva obra Al final del sac és un muntatge que ha precisat altres elements per complementar la peça de vidre: Una tauleta vella, unes sabatilles, realitzades amb fussing termoformat, un orinal com els d'abans, i el dibuix d'una dona en una postura sensual, configuren la realitat del desig, que només es queda en desig, però que existeix.

Mónika Uz presenta una obra absolutament frapant: Enfrontament. Realitzada en tècnica termoformat; es tracte de dues parets de vidre que a simple vista pretenen encaixar, però que en realitat entren dins el context dels simbols i de la sexualitat que identifica home i dona.

Altres artistes són Ferran Collado, Miguel Cañete, Lluís Roca- Ruben Brau aquests últims amb una curiosa obra on el vidre seveix d'ornament a un arbre de fulla artificial, envoltat per un gran vel gris.

Núria Torrente y Jordi Trujillo presenten una sèrie de corbates de vidre, de variat disseny, penjades d'un penjador de ferro forjat, i complementat amb una fotografia de Núria Torrente, que crida l'atenció per la seva sensualitat, i per la significació sexual que tenen les corbates.

Finalment, és de destacar Salvador Cervera, que presenta varies obres, totes de l'any 2008 : Coixí, de fusing termoformat arenat, Típic i tòpic, feta amb casting bufat amb camisa de ferro i acer inox i Torso, que serveix de portada al programa de mà de l'exposició. Tres formes de reflectir l'erotica del vidre, on juguen tots els elements que configuren l'erotisme en si mateix: imaginació, fetitxime, desig... per tal d'arribar al plaer, en aquest cas visual, de la ideosincràsia carnal de l'ésser humà.

Una exposició atípica, que és d'esperar que amb el pas del temps sigui habitual, d'una forma d'entendre l'art on són necessàris conèixements tècnics per arribat a un resultat artístic de qualitat i expressió de creativitat absoluta.

EL VIDRE: UNIVERS DE FORMES - PRESENTACIÓ (I)


En el món actual, trobar noves formes d'expressió artística suposa un autèntic repte per qualsevor persona amb capacitat i imaginació per a la creativitat.

Amb la mostra l'Eròtica del Vidre, que fins al proper 19 d'octubre es podrà visitar a la Sala d'Exposicions de Caixa Laietana de la plaça Santa Anna, el concepte d'art adquireix un ventall de possibilitats infinit gràcies a una simbiosi perfecta entre tècnica i la inagotable capacitat humana per a la creació.

Promoguda per l'ACAV (Associació Catalana de les Arts del Vidre), i amb el suport d'Artesania Catalunya i de la Generalitat catalana, va ser inaugurada el passat 2 d'octubre, amb la presència de David Gibernau, president de l'ACAV, i de Àngel Ramatge, en substitució de la Presidenta de l'IMPEM Alicia Romero, absent per trobar-se al ple de l'Ajuntament.

El torn de presentacions el va iniciar Jaume Calçapeu, qui va excusar la absència de Ricard Navarro, cap de l'obra social, per trobar-se en un altre acte, i va anunciar la presència de David Places, com a representant d'Artesania Catalunya.

Calçapeu va destacar al nombrós públic present, principalment els artistes que exposen, llurs familiars i amics, que l'ACAV és una entitat que es troba al principi de la seva activitat, però amb una gran vocació de continuitat, per al desenvolupament del vidre en la basant artística. Va informar de les converses de l'associació amb l'ajuntament de Mataró, perquè aquesta entitat tingui la seu a la capital del Maresme, i va donar la benvinguda als artistes que tenen obra exposada, procedents de Castella, País Valencia, etc.

Va fer especial incidència a la vinculació de la ciutat amb el vidre. “Mataró per tradició mereix ser la seu de l'ACAV. Des de l'antigor, segles XVI al XVIII i també XIX i XX, Mataró ha tingut tradició vidriera a través de la indústria, i ha donat nom de grans vidriers. Vull fer especial esment de Ramon Juncosa a qui mi unia una gran amistat...”

Calçapeu va acabar el seu discurs tot fent referència als peixos de vidre exposats, cedits per Pastisseria Uñó, com a mostra artística i autóctona produida pel Forn del Vidre, cedint tot seguit el torn a David Gibernau , qui en nom de l'ACAV, va adreçar unes breus paraules a l'auditori.

Fent una menció especial als artistes de Guadalajara i Alacant presents a la sala, va passar a ressenyar com des de temps ancestrals, el lligam entre art i vicre; de com el vidre en la vasant materia,a travès de la tècnica es converteix en art, “S'ha volgut que es gaudeixi d'aquest art”.

Finalment, David Places va arribar a l'acte de presentació, tot excusant el seu retard per problemes de trànsit, i tot i no haver vist la mostra, va posar especial enfàsi en el temps transcorregut per tal que l'ACAV s'involucri amb Artesania Catalana, com a forma de potenciar aquest art, doncs: “artistes joves estan treballant en un concepte força excel·lent. Esperem veure-os a tots a Catalonia i fer força a tots els implicats en el sector del vidre”

El torn d'intervencions va acabar amb les paraules d'Àngel Ramatge, en representació de l'IMPEM qui va manifestar la seva satisfacció perquè Mataró sigui la seu de la 2ª Trobada d'Artesania Catalana – Catalonia-2008. També va fer esment de la especial incidència de Mataró en el món del vidre, destacant l'exemple dels dos peixos, i va finalitzar el seu també breu discurs, amb els agraïments de rigor a artistes i institucions, desitjant que aquesta mostra “sigui un punt de partida per a l'activitat de la ciutat. Soc responsable de la promoció de la ciutat i és aquesta una forma de fer el possible per a la potenciació de Mataró”, tot demanant la participació de tots els presents a les activitats vinculades amb Catalonia-2008.