Saturday, June 04, 2011

BASSAT-2 - "LA SAGA CONTINUA" -DISCURSOS I -Joan A.Baron -Alcalde en funcions


Doncs sí, benvolguts i desconeguts lectors, tenim segona part - i en vindran més - de la COL•LECCIÓ BASSAT D'ART CONTEMPORANI DE CATALUNYA. Concretament, la que abraça del període 1970-1979. Una època absolutament efervescent, no tan sols en l'art, sinó econòmica i socialment, que precisament molts dels artistes presents en aquesta mostra, reflecteixen a través d'un creativitat desbordant, il•lusionant, extremadament productiva, a l'avantguarda del que en aquell moment es feia, i que fins i tot Catalunya dictaminava, però que malauradament, el pas del temps li ha conferit una situació d’oblit i de devaluació.

Però, com sempre que introdueixo un nou capítol de la meva tasca de cronista accidental, vol dir que hi ha inauguració per tant, discursos, a la que aquest cop si barregen actituds de descortesia pública.

I en va fer bona demostració d'aquesta manca de politesse, el ja ex-alcalde Joan Antoni Baron, i la corte socialista de rigor, que no acaben de pair que la baronia socialista de Mataró ha desaparegut del mapa, per desig dels votants de la vella Iluro.

I ho va demostrar seguint un protocol estricte, de descortesia excel•lsa, al no convidar a formar part de la tribuna d'oradors, encara que fos de forma presencial, al futur alcalde de la ciutat, Joan Mora, amb qui el Sr. Bassat haurà de tenir tractes. (Lleig, molt lleig. Però, que es pot esperar del tarannà socialista, d’esquerra de caviar, que no admet mai els seus errors, emparat sempre amb la justícia social i la igualtat per a tots... a excepció de les seves butxaques?. Què en sap l’esquerra socialista de saló de Fair Play, d’elegància i de distinció... de saber perdre com a cavallers?)

El passat dilluns, 30 de maig, la Nau Gaudí va acollir la inauguració de la segona col•lecció Bassat, amb molt menys públic que en la primera edició (si fa o no fa un centenar escaig de persones. Més tard, però, passats els discursos, va anar venint el personal... pot ser perquè es pensava que hi hauria cava... que no ni ha mai aquí. Es que això dels discursos es molt pesat. Servidora ho diu per experiència).

Absències notables com alguns galeristes i artistes de Barcelona, Caixa Laietana (desapareguda en combat per obra i gràcia de Bankia), en la seva basant social i econòmica - ni una ànima de l'entitat de crèdit i de dèbit Es clar que Bassat & Company tampoc es van presentar al Torres García - Personal del Museu de Mataró, tampoc hi era, si algunes ànimes de l'IMAC, i la presència d'artistes locals, no és que fos excessivament abundosa, però alguns hi eren, tot s'ha de dir.

Baron, va començar el seu discurs, amb un to dur i auster (de mal perdedor) , tot recordant part del que havia escrit en el programa de la primera exposició Bassat, (es prega, si es vol, consultar el catàleg esmentat), tot comentant la familiaritat que representen noms com els de Ràfols Casamada, Hernández Pijoan, Guinovaert, etc., al veure part de la seva obra exposada, i el fet d'estar dins la Catalunya en xarxa "Ens fa forts i importants". (I quina mania, que això no res que el Principat és petit i el món infinitament gran!!!)

El futur ex-alcalde, va tornar a insistir en les oportunitats que es presenten (al igual que en l'anterior discurs, el de la primera col•lecció), i en el model de planificació que s'ha de seguir, arrel d'aquestes oportunitats. "Les ciutats es construeixen amb la valentia de desenvolupar un model. I ser valent vol dir no desaprofitar les oportunitats. Cal ser agosarat per guanyar futur" (quines frases més boniques, ara que li han donat una plantufada amb els vots).

I amb aquest guanyar futur, va fer esment d'un seguit de projectes, com l'espai de Can Gassol, dedicat al teatre, Can Marfà amb el Museu del Gènere de Punt, el prestigiós Torres Garcia - (amb discutible decisió de jurat), etc., que varen ser pronunciats amb to grandiloqüent, com donant a entendre lo que s'ha perdut la ciutat facturant als socialistes. (Caldria recordar al Sr. futur ex-alcalde que prop del 20% de la població està en atur, i que les possibilitats econòmiques són escasses en aquests moments. O sigui que facturant-lo de l’ajuntament, segur que no si perd).

Finalment, Baron va acabar, es de suposar que un dels seus últims discursos com alcalde - en funcions - tot fent una proclama de que la ciutat no ha de tenir por a equivocar-se (Però, que s'ha cregut !!! No s'ha de tenir por, però si prudència, perquè ELS SEUS ERRORS, SR. BARON, els paguem nosaltres, ciutadans grisos, destinats a l'esclavitud dels impostos).

I tot llegint part del comentari que l'octogenari crític d'art Arnau Puig, ha escrit pel catàleg de la mostra, Baron va acabar la seva intervenció remarcant la seva poca expertesa davant l'art, però "si se el que m'agrada i el que no m'agrada, i alguna cosa em deixa indiferent. Però el que hi ha aquí dintre, no em deixa indiferent, i no tinc por a equivocar-me". Agraïments de rigor.

BASSAT-2: LA SAGA CONTINUA: DISCURSOS - LLuís Bassat


Seguidament, LLuís Bassat va prendre la paraula, tot informant als presents que les obres exposades en la primera fase varen ser adquirides amb posterioritat a la seva creació, però que les que es troben ara exposades, sí foren comprades en l'època que varen ser produïdes.

Novament Bassat va recordar als presents el seu inici dins el món de l'art, quan en aquell 1973, tot passejant pel carrer Consell de Cent, es va aturar davant la galeria Adrià i va adquirir un quadre que el va frapar (personalment és la tercera vegada que li sento explicar la història), i a partir d'aquell moment, va entrar dins el món de les galeries d'art, tot referint que si bé es varen organitzar excel•lents exposicions en aquella galeria - a cura de Francesc Mestre, present entre el públic - les vendes no es que en fossin moltes, degut també a la crisi, en aquell moment, del petroli.

Amb el pas del temps, va adquirir part de la galeria, però no va sobreviure massa, per la qual cosa va tenir que ser tancada, i malgrat que era una època en que necessitava diners, es va alegrar infinitament de quedar-se més amb les obres, que no pas amb els diners.

En referència a l'obra exposada, pintura i escultura, aquesta forma part de tres exhibicions d'aquesta dècada. "Moltes de les obres exposades aquí, hi varen ser a la galeria Adrià. Qui havia de dir que amb els anys formaria part d'un Museu!!!" Els artistes presents varen néixer abans de la guerra, per tant són els anomenats de la primera generació. Encara recordo com anava a visitar als artistes als seus estudis, i veia com feien algunes de les obres que estan aquí" .

BASSAT-2 - "LA SAGA CONTINUA"-DISCURSOS: III -Ferran Mascarell


El torn d’invervencions es va acabar amb el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, qui es va mostrar agraït per la invitació a l’esdeveniment i va manifestar la seva gratitud en diversos aspectes; primerament, per la restauració del Patrimoni – va recordar que no fa masses dies s’inaugurava el Palau Güell, recentment restaurat – “Rehabilitar patrimoni es rehabilitar riquesa”, tot manifestant que som un país que no té matèries primes >(però als anys 70 del segle XX, Catalunya era capdavantera industrialment, sense Generalitat i sota la dictadura d’en Franco – Fem memòria Històrica, ehhhhh!!!) – però té patrimoni històric i cultural. Va referir-se al patrimoni arquitectònic de Gaudí, tot recordant la restauració de la Nau que ara acull la col•lecció Bassat.

En segon lloc va mostrar el seu agraïment a la relació públic -privada, tal com succeeix amb la Col•lecció Bassat, i que és aquest el tarannà que s’ha de seguir (Ep, mestre, que dins l’anterior període de govern convergent, no li fèieu escarafalls a controlar tot el sector cultural i potenciar museus públics a go go, No fotem, eh !!! Però com que ara no teniu calers, ara crideu als privats): “Si tot és públic, és una insensatesa i si és tot privat té moltes limitacions. És aquesta una activitat digníssima vinculada a l’art contemporani, i s’ha fet un gran treball de col•laboració entre l’Ajuntament i la Fundació Carme i Lluis Bassat”

Per a Mascarell, el tercer agraïment va ser com a resultat del segon: l’exposició que s’ofereix de pintura catalana contemporània dècada 1970-1979, la feina de recuperació de la mateixa, i de mostrar-la al públic: “Hi ha gent que fa col•lecció d’art, però no són tots que la mostren al públic. Amb aquesta mostra es fa una reflexió sobre la contribució de l’art en una dècada on varen passar moltes coses (...) i amb la finalització un període decisiu a la nostra vida.

Finalment, el quart agraïment el va dirigir a la dinamització que significa la cultura. “En un país com el nostre, la cultura és la seva activitat principal. El fet que s’impulsi des de Mataró ajuda a crear país. S’ha d’acabar amb el concepte de centre i perifèria. S’han de crear nous centres que s’interelacionin amb les altres poblacions”, tot partint de la idea noucentista de la Catalunya – ciutats, i amb la Col•lecció Bassat s’està construint una nova centralitat cultural.

CRITICA DE LA MOSTRA A: www.cuadrosdeunaexposicion.com