Saturday, April 30, 2011

CRÍTIQUES D'EXPOSICIONS

Les següents mostres tenen la seva corresponent crítica a:






JORDI DÍAZ ALAMÀ – Col•legi d’Aparelladors


PERE MÀRTIR BRASÓ – Museu Monjo – Vilassar de Mar



SANT LLUC JOVES – Núria Calsapeu/Ricardo Parabere i Marc Sala


Sala d'Exposicions Caixa Laietana




Tuesday, April 05, 2011

JOSEP NOVELLAS - DESDOBLAMENTS - LA ÚLTIMA GRAN EXPOSICIÓ
















DISCURSOS


O parafrasejant una frase bíblica “no prengueu el nom de Novellas en va” perquè la inauguració ahir, 4 d’abril d’aquesta retrospectiva, va ser una demostració de cinisme “cum laude” per part d’alguns dels oradors, que no varen desaprofitar ocasió per llençar el seu particular missatge, això si, falsament ple d’harmonia i bons sentiments, quan qui més qui menys, estava assabentat – principalment gràcies a radio macuto: www.perepascualpic.blogspot.com - de l’enrenou que l’organització d’aquesta mostra havia produït.

Una retrospectiva que te visos de funeral “corpore in sepulto” de l’actual govern socialista a l’ajuntament, fins a tal punt, que per falta de mitjans econòmics, absolutament palpable, tant la invitació com el díptic com el cartell anunciador, tenen el negre com a color dominant, gama cromàtica que precisament, ni de bon tros, era de les més utilitzades pel traspassat Pepe Novellas (pot ser s’hauria d’haver consultat amb la funerària Cabré Junqueres que els hi puc assegurar per experiència pròpia, té un ampli ventall de recordatoris per oferir, a qual més emotiu i simbòlic).

La inauguració de Novellas – Desdoblaments, va convocar al més granat de la Cultura Progre de saló, i del món polític socialista de caviar – això si tots d’esquerres, però tots col•locadets - de la ciutat, aquells que majoritàriament viuen a expenses públiques, que no es barregen mai amb el MTV, però que han sabut crear una particularíssima i acomodada élite.

I evidentment serà el nombre majoritari de visitants que tindrà la mostra, perquè per més que l’alcalde digués en el seu discurs que “la ciutat homenatja a Pepe Novellas”, dels 120.000 mataronins, si el malaurat artista el coneixen 450 – i sóc generosa – ja farà prou. Per tant, la ciutat, o sigui els mataronins/es, ciutadans grisos que religiosament amb els seus impostos mantenen a bona part dels que ahir estaven presents, passarà olímpicament de visitar Can Palauet – de fet ho fa sempre – i de l’Ateneu, dependrà de la mostra adjunta a l’Àmbit Zero, que sembla ser que serà de minerals, i de passada el pare de família amb la canalla pot ser dirà: “calla, a veure que són aquests quadres”.

El tarannà de discursos va començar a Can Palauet, com sempre amb retard, i el va iniciar l’esperem aviat futur ex-regidor de cultura Sergi Penedés, tot recordant que fa dos anys es va tenir que aturar la preparació de l’exposició que s’exhibeix en aquest espai, degut al traspàs de l’artista, però que si més no va ser l’embrió de la que avui s’inaugura, “i que ha estat un gran esforç pels temps que corren” (segur que heu deixat la caixa buida i a sobre amb teranyines).

En un discurs de tràmit, i sense excessiva satisfacció, Pendés va parlar de la ubicació d’espais, de la investigació de la trajectòria artística de Novellas agraint a la família la seva complicitat en el projecte, i la col•laboració de Caixa Laietana en aquest esdeveniment. Durant el seu parlament – afortunadament no gaire llarg - va presentar de Glòria Bosch, directora d’art de la Fundació Vilacasas i comissària de la mostra – triada expressament davant el veto inicial de l’IMAC a la figura de Pascual, a qui desprès es va tenir que recórrer (segons vox populi), i no es va estar de reconèixer que Novellas és “un artista de Mataró per ubicar-lo més enllà de l’espai i del temps, de la prosa del país”.


Evidentment, no li va quedar més remei que parlar de les contribucions del grup dels Dimarts al Llimoner, i de les aportacions de Pere Pascual “sempre constructives” Quel Charmant!!! – i va acabar la seva intervenció informant de les diverses activitats complementàries previstes.

Tot seguit, Glòria Bosch va prendre la paraula tot expressant el repte que ha suposat aquesta mostra no hagués estat possible sense l’ajut dels familiars, de Pere Pascual qui la va familiaritzar amb aspectes que desconeixia de l’artista – en realitat els desconeixia tots perquè no en tenia ni pajolera idea de l’existència de Novellas – del personal de l’IMAC i de Caixa Laietana, especialment d’Elisabet de Dòria, etc.

“Es tracte de dues exposicions, però sempre dins la mateixa mirada, la mateixa visió. Segons el pròleg d’Albert Mercadéi qui és aquesta eminència?. En el catàleg no ho diu - la producció d’obres de Novellas es pot considerar un individualisme dins l’art catalàJo he llegit el pròleg i no ho he sabut veure No es podria entendre un artista que anava al seu aire. Que si surrealista, hiperrealista, a on incloure’l?

Bosch va parlar dels somnis onírics de Novelles que s’autodefinia com un somiador despert, “doncs pintava el desconcert”, tot expressant un compromís amb els seus ideals i forma de pensar, i una critica constant amb el que estava passant. A nivell artístic, la comissària va destacar l’excel•lent qualitat de dibuixant de Novellas, “perquè l’interessava el moviment i d’aquí el Desdoblament. El moviment és el que compte, són les emocions que prenen cos. Josep Novelles tocava de peus a terra molt més del que pot semblar”.

Dins una intervenció didàctica i entenedora, Bosch va explicar que les diferents sales de l’espai de Can Palauet acull la part més intuïtiva, destacant l’erotisme de l’obra “la mirada del beso”, basada en un poema de Manuel Patricio, i que per primera vegada s’exposa: “em va impactar”. Respecte al paisatge, la comissària va indicar que “malgrat que no si veu la figura humana, no vol dir que no hi sigui”, en referència a les obres realitzades a Australia o Guadix, ben al contrari de les de Pompeia. Una tercera sala està dedicada a la Belle Epoc, les obres realitzades durant les seves sessions de quimioteràpia. “És una obra molt dura però irònica”.


Finalment, Glòria Bosch va fer esment de la seva basant com a caricaturista, tot recordant publicacions com La Pipa d’en Roc, o la de dissenyador de joies i del Desdoblament corresponent a les obres que s’exposen a l’Ateneu: “són els personatges, les escenes, el seu món, vist en diferents èpoques, el que se’n podria dir el viatge de la vida, doncs un personatge amb una càmera de cine comença i acaba l’exposició. Ha estat tot un repte i estic contenta d’haver descobert a Novellas, no del tot, però si en moltes parts”. Aquesta cronista accidental recomana, modestament a la Sra. Bosch, als seus col•legues i entorn corresponent, que consultin el Diccionario Rafols de Artistas Contemporaneos de Cataluña y Baleares. Tindrà constancia de Josep Novellas i Muntaner, i de ben segur que en descobriria d’altres -

I quan tots ens pensàvem en la continuïtat dels discursos, l’alcalde va i diu que cap a l’Ateneu que allà continuarem. I tots de peregrinació a l’Ateneu, com si del Camí de Santiago es tractés, de ritual i en fila india.

JOSEP NOVELLAS - DESDOBLAMENTS - LA ÚLTIMA GRAN EXPOSICIÓ


MÉS DISCURSOS

I en arribar a l’Ateneu i fer temps d’espera, Ricard Navarro, cap de l’Obra Social de l’entitat de crèdit – dels que té amb els seus clients, i dels que ella deu a la banca nacional i estrangera - va iniciar el segon torn d’intervencions, tot ressaltant el compromís i col•laboració amb la família, persones i institucions. “No es possible descriure l’afecte que desperta l’obra de Novellas” Pot despertar molt d’afecte l’obra del malaurat artista, però bona part de la concurrència no estava massa per la labor dels discursos i no se n’estava de xerrar pels descosits.


Tot reconeixent i novament agraint la tasca realitzada per les persones que han intervingut en la preparació de la mostra, i de las que ja s’ha fet esment amb anterioritat, Navarro va acabar la seva intervenció tot dient que “aquest és un homenatge a Pepe Novellas al pintor més important que ha donat la ciutat de Mataró” (però que per a la directora d’art de la Fundació Vilacasas li era completament desconegut, al igual que altres estaments culturals i institucions publiques. Vet aquí la promoció dels artistes locals per part del consistori, ni dintre, ni fora de les fronteres de la ciutat).


I a continuació de Ricard Navarro, Pere Pascual, assistent al comissariat (segons consta en el catàleg), va tenir també el seu moment de gloria – que no era la de la Bosch ni la de les Santes – sinó de dir simbòlicament “foteu-vos, no em tragueu però m’heu hagut de menester”.


Tant com amic com a gran coneixedor de l’obra de Novellas, el crític d’art local va indicar que “no se si queda alguna paraula més a dir. Penso que tots venim aclaparats de l’obra de Novellas”Doncs no veníem aclaparats, sinó que veníem fent tranquil•lament la discutida – estàvem de peregrinació - i mentre tu li donaves al discurs, dintre de la sala la xerrameca continuava.


Pascual va centrar la seva intervenció – sense donar les gràcies ni reconeixement a ningú (faltaria plus) – en l’escrit seu que consta en el catàleg de la mostra, del que en va fer un extracte, tot centrant-se en la Mirada: "satírica, cínica, de descobriment en els viatges, mirada apassionada, a través dels poemes de Manuel Patricio (...) moltes mirades. A l’Ateneu hi ha una altra mirada. (...) ja que tots tenim present a Pepe Novellas (queda bé dir-ho però del 99% de mataronins que no varen tenir la sort de coneixe’l , doncs com que no els hi traurà la son).


L’assistent al comissariat va preguntar-se quina era la mirada peculiar de Novellas, amb aquell somriure de nen entremaliat i trapella, però també de “mirada polièdrica, capaç d’agafar tots els ambients, mirada iniciàtica de l’art veritable, mirada familiar, (...) mirada política i social”.


I mentre la xerrameca de l’auditori continuava, el crític d’art local va destacar que “els artistes no moren mai, romanen entre nosaltres amb les seves obres”, va descriure les sales, i tot continuant aclaparat per les obres, va fer esment un tarannà autobiogràfic, de la seva especial iconografia, per retornar a l’eix central del seu discurs: les mirades. “La mirada del guanyador, de dir les veritats com són, una mirada única i personal, una mirada que suposo que tindrem present inclús en l’enyor.

JOSEP NOVELLAS - DESDOBLAMENTS - LA ÚLTIMA GRAN EXPOSICIÓ

S'ACABEN ELS DISCURSOS


La llibreta d’aquesta cronista accidental, ja començaven a quedar-li pocs fulls, i els discursos encara no s’havien acabat.


La vídua de Josep Novellas, Assumpció Viñals, també va adreçar unes paraules als presents, en un to emocionat, totes d’agraïments de rigor a nivell familiar, d’amics, artistes, d’institucions, etc., que consten en catàleg, pel suport i col•laboració amb la mostra, “en aquest projecte que hem fet per amor a l’art”.


I finalment, l’alcalde, Joan A. Baron, que com no podia ser d’altra, va concloure l’acte amb el discurs polític de torn. “Que he de dir jo desprès de totes les coses que s’han dit. Fa dos anys, dia per dia en Josep M. Codina em va venir a veure i va dir Alcalde, hem de fer una exposició a Pepe Novellas”.


Tot manifestant la voluntat de Caixa Laietana d’implicar-se en el projecte, d’una gran exposició per a la ciutat, va derivar el seu discurs cap al “Pepe Novellas ciutadà compromès a fons i a la seva manera, profundament compromès amb la ciutat, amb els valors de les coses, progressant i lluitant per un món millor. Una persona que hi era quan feia falta, quan se’l necessitava (...) No moren els artistes, els trobem a faltar. En Pepe tenia un profund coneixement de l’art, de la societat i de la ciutat (...) Aquest és el Pepe Novellas més universal.Què maco dir-ho però quanta falsedat. El comptador de visites dels espais expositius donarà la dimensió real de la universalitat real del malaurat artista - Una exposició per retre-li l’homenatge que es mereix entre els artistes contemporanis”.


LA CRITICA CORRESPONENT A:

www.cuadrosdeunaexposicion.com