Thursday, March 31, 2011

ANAR DE MITING…PRESENTANT UN LLIBRE: Ciutadà Mora














INTERVENCIONS (i III)

Ciutadà Joan Mora, candidat a l’alcaldia de Mataró per part de CiU

Joan Mora va començar el seu llarg i intens discurs – avorrit no ho va ser gens i si molt il•lustratiu – aclarint algunes de les anècdotes esmentades o vistes en els vídeo de presentació, fet que va anar molt bé a aquesta cronista accidental perquè la màquina de retratar “va fer figa”, o sigui em vaig quedar sense bateria, i va tocar agafar el mòbil, amb una qualitat de fotos infame, per la qual cosa, manllevo alguna dels setmanaris gratuïts.

RECTIFICACIÓ A POSTERIORI: Solicitades fotografies a la Secretaria de CiU a Mataró. Acceptada la meva sol·licitut. Per tant, canvi de fotografies. Les dels setmanaris gratuïts no eren precisament acertades. Moltes gràcies.


Desprès dels oportuns aclariments, va confessar la seva passió per anar en moto i fer carretera o camí amb aquest vehicle, on no s’hi pot anar a l’aventura, cal una preparació de ruta, i per descomptat, no és gens còmode: “S’ha de ser agosarat amb el destí, però prudent amb la manera d’arribar-hi” . Joan Mora considera que cal recuperar una sèrie de valors que estan en l’oblit: “Sense esforç no hi ha recompensa (...) el que m’han ensenyat és el respecte”. Tot seguit va passar a analitzar els resultats del 28 de Novembre del 2010 – eleccions autonòmiques, on es va produir un fenomen que no havia passat mai: de 9.000 vots a 19.000 a Mataró.


“La societat es va consolidant. És necessària una regeneració política. Si no sembres, no reculls. La feina del polític és estar a totes...”. Joan Mora, com en el seu moment Martin Luther King, té un somni: el del canvi; el de ser alcalde. “No seré jo qui em faré alcalde. Sereu vosaltres qui em fareu alcalde”. I a través del llibre se’l podrà conèixer millor. “És un llibre que es ven, naturalment, i espero que se’n venguin molts perquè dels diners que en sobrin, aniran per plats a taula a la Llar Sant Joaquim”.


Mora, que es declara hiper-perfeccionista, va trobar en Ramon Reixach una mena “d’alter ego” d’aquesta característica seva, que es reflecteix en el llibre. Tampoc se’n va estar de agrair a editor i fotògrafs la seva tasca i col•laboració. La voluntat del candidat de CiU a l’alcaldia de Mataró es comptar amb totes les sensibilitats, per tal que la ciutat presenti i aculli projectes d’empreses. I es basa en 3 eixos principals: El ser, el fer i l’ajudar a fer.


“El ser per poder parlar de tu a tu amb Barcelona. El fer per reactivar la ciutat a nivell econòmic i l’ajudar a fer com una eina al servei de tots, a totes les persones que vulguin tirar endavant els seus projectes”.


Joan Mora, que empresarialment es dedica al món de la informàtica, té molta vinculació amb Estats Units:“Si en aquests moments no estigués aquí, estaria a San Francisco, on en aquests dies es celebra un important saló empresarial...” I tant per la seva activitat emprenedora, com per convenciment personal, està disposat a potenciar el coneixement de l’anglès, i també va parlar la nova immigració, de la seva integració, i de que ha d’obeir a uns deures i a unes obligacions, i del fet de tenir visió comarcal. “Mataró és capital del Maresme i jo soc un maresmenc convençut”.


Va parlar també de la coincidència d’horari del míting amb la reunió del Consell d’Administració de Pumsa, on es presentaven els números de l’entitat. “Pumsa declara unes pèrdues de 5.000.000 d’€, quan en el ple del 24 de desembre, se’ns van dir que en serien 3 els milions d’euros. Es clar, s’havien de fer plans de viabilitat per motius electoralistes...” I com 3 milions 3 són els interessos que es paguen per crèdits bancaris, gràcies a l’arquitectura financera de l’actual consistori. “El 22 de maig ens trobarem amb una situació financera greu. Com s’arrecla això?”


Joan Mora va apuntar un seguit de mesures empresarials, principalment basades en la reducció de l’estructura de l’administració, i de les seves empreses (Proposo que les primeres siguin la tele i la ràdio públiques perquè costen un ronyó i només serveixen per alimentar addictes al règim socialista). Tot i la perspectiva obscura i fosca de la realitat econòmica actual en la ciutat de Mataró, Joan Mora aposta per l’optimisme, i que de cara a l’any 2025, la ciutat es senti orgullosa de la seva reactivació i desenvolupament, que pot venir d’infraestructures com el tren orbital, estacions de tren en diferents indrets de la ciutat, una parada d’autobusos, i “hem d’assegurar la desaparició del peatge de la C-22. No estic en contra dels laterals, però els que ara sí hi estan, durant quatre anys han estat callats”.


Portar la fibra òptica a totes les cases, tenir al dia el Tecnocampus i expandir les seves activitats, dins un context de ciutat universitària, el triangle dels Molins, apostar pel Front Marítim: “on es van engrescar a una sèrie de professionals que ningú ha escoltat” i eradicar el macro – prostíbul: “com puc anar a buscar empreses per a la ciutat si el cap de policia em va dir que necessitava el doble de plantilla per a controlar-ho!”, el turisme cultural, allargar els horaris comercials per a un millor servei, defensa dels funcionaris davant les actituds i decisions dels polítics, ajudar a la societat civil a desenvolupar-se lliurament, establir una “meritocracia”, és a dir, valorar els mèrits amb acord amb l’oposició, varen ser altres de les manifestacions i voluntats del candidat a l’alcaldia per part de Convergència i Unió.


“Canviarem l’ajuntament. Jo tinc aquest somni, però aquest somni també es vostre (...) Els partits han d’anar en segon terme, primer és la ciutat”. Mora va reconèixer que va fracassar en les eleccions del 2007, però li Ha servit de molta experiència estar a l’oposició (bé, s’ha fet l’aprenentatge, i abans, en els tallers eren 4 anys) i per tant: “avui estic convençut de ser un bon alcalde. Compto amb un partit cohesionat”. Finalment, Joan Mora va acabar la seva intervenció parlant del seu sobiranisme “jo soc sobiranista fins a on els catalans vulguin”, del desig de fer un Mataró orgullós, i del seu compromís i de la seva lleialtat amb la ciutat.


Tot adreçant-se a Artur Mas va dir: “Seré un alcalde lleial, però també et prometo que defensaré als mataronins, siguin del color que siguin. Jo vull ser la veu de la gent del territori. Un govern que escolta, fa bé les coses. Ens tindràs al teu costat, però si fem bé les coses, que se’ns premi. Us necessito el 22 de maig. Aquesta vegada ho farem. Vosaltres ho fareu”!!!


Aplaudiments, públic en peus, el president Mas a l’escenari i foto de rigor, amb tot l’equip, cantant Els Segadors, himne amb el que aquesta cronista no es sent gens identificada – prefereixo el Cant de la Senyera de Maragall – per tancar un acte de partit, que no institucional. Ah, i copa de cava i manduca per a celebrar-ho.

Wednesday, March 30, 2011

ANAR DE MITING…PRESENTANT UN LLIBRE: Ciutadà Mora


















INTERVENCIONS –(I)

Ramon Reixach

Ja ho deia en Joan Capri: “Hem de veure món, hem de veure món!”, però per donar voltes per l’orbe, hi ha ocasions que tampoc cal sortir de la ciutat. Només tenir els ulls ben oberts i els sentits aguditzats, perquè el món, de tant en tant, ve a casa nostra.

I dimarts, 29 de març, em varem tenir una prova ben evident; amb motiu de la presentació de Joan Mora com a candidat a l’alcaldia de Mataró per part de Convergència i Unió, la Sala Cabañes es va omplir de gom a gom – inclosa bona part de la pista d’esports – per tal d’assistir a tan gaudium magnum esdeveniment, i de passada, veure in situ al 132è president de la Generalitat de Catalunya, o sigui le Molt Honorable Sr. Artur Mas.


I perquè no sigui dit que un partit polític no organitza un acte cultural, de passada, també, es va presentar el llibre Ciutadà Mora (aquesta cronista accidental no pot evitar pensar en el 1789 i la Revolució Francesa – Alors enfants de la patrie, le jour de gloire est arrivée!!- on tots eren ciutadans, i molts d’ells no varen “resistir la temptació” de caure sota els encants de Mdme. Guillotine), escrit pel doctor en Història Contemporània, llicenciat en Econòmiques i guanyador de tres premis Iluro, o sigui en Ramon Reixach.

Amb 15 minuts de retard sobre l’horari previst, i amb un públic impacient – això ja es fa expressament per crear ambient- d’una edat mitja al voltant dels 60 anys –i soc generosa, amb bona part del mateix provinent del MTV; es a dir, el que es veu, en la Missa de Les Santes o el Premi Iluro – varen fer la seva entrada el tàndem Mas - Mora (ei, amb carinyo, eh!), que baixant pel passadís central, no varen tenir ocasió de donar masses mans, doncs amb quatre passes varen arribar a l’escenari, preparat amb un faristol i dues pantalles que passaven una filmació amb senyeres de Mataró, de Catalunya, fotos del candidat, etc. L’himne de CiU a tota pastilla, aplaudiments de rigor, salutacions... el guió habitual en aquests esdeveniments, per tal de donar començament a la funció. “That’s Entertainment!!”.

Ja a dalt de l’escenari, el mestre de cerimònies, que només se que es diu Francesc (familiarment Quico), va saludar als presents, tot expressant “soc un actor de teatre que li fa il•lusió presentar al president de la Generalitat que ha de presentar al candidat a l’alcaldia de Mataró. El principi del final (...) Ha arribat el dia D, per tant vol dir també l’hora H...”, i tot continuant amb un parlament de tarannà grandiloqüent –és el que tocava – va aprofitar per fer la foto des de l’escenari al que és fill d’Arenys, que treballa a Mataró i viu a Cabrera – Joan Mora dixit – assegut al costat de Mas, per tal de cedir tot seguit la paraula a Ramon Reixach.

(Aplaudiments. Tothom ben educat, sense cridòries. No semblava un míting sinó realment la presentació d’un llibre)

Reixach, èxplicit i implícit, i com a bon professor, i per tant de forma molt didàctica, va explicar la lliçó de com va establir coneixença amb en Joan Mora, en una visita d’aquest al Museu Arxiu de Santa Maria, i el seu desig de parlar amb ell per comentar aspectes diversos.

Una coneixença que es va anar consolidant fins que a Joan Mora li va plantejar la idea del llibre. “I com diuen en castellà, es varen trobar el hambre con las ganas de comer”. I es va començar a plantejar el projecte a base d’una bateria de preguntes, que varen arribar a la xifra rodona de les 100. “En Joan Mora té uns principis que ja m’agradaria que fossin més amplis per a més gent”

100 preguntes dividides en capítols que van des del tarannà personal i familiar, al professional “de com va passar de pagès al Silicon Valley”, la religió, com aprofitar els elements vitals, preguntes concretes amb respostes curtes, personatges històrics, economia – “3r capítol: El pa de cada dia”, esperit emprenedor, associacionisme empresarial, agricultura a Mataró, Es pot fer política micro - economia:“Té mentalitat de comptable o veu l’ajuntament com una empresa?. Hi ha molta ideologia en aquest tema”.

En referència als capítols 4rt. i 5è del seu llibre, el Dr. Reixach va manifestar que les preguntes que li va formular, varen voltar sobre urbanisme: “Pumsa es pot emportar per endavant as l’ajuntament de Mataró”, l’admiració de Mora per Puig i Cadafalch – a nivell polític admira a Prat de la Riba – l’existència d’esperit comarcal, independentisme, ecologisme “ningú té la facultat d’apropiar-se del terme”, i el seu reconeixement per Lula da Silva, ex- president de Brasil, “que per les esquerres és un traïdor i per les dretes un comunista camuflat” – va indicar Reixach.

En el llibre, Joan Mora també manifesta les seves opinions sobre el liberalisme econòmic, l’ intervencionisme estatal, les ideologies: “el món de l’opinió està molt ideologizat. La opinió sembla que només estigui marcada per una tendència”. Finalment, Ramon Reixach va fer esment sobre diverses preguntes que relacionades amb CiU, o com es compagina la feina d’empresari amb la de polític – “ja se sap que molts es fiquen a la política perquè no saben fer res més”. Una de les darreres preguntes del llibre, i que també va fer directament a Joan Mora com acabament del seu parlament va ser: “il•lusiona’m per votar, no per votar-me sinó per votar”.

Novament aplaudiments – (Ho confesso, no estava en un miting, ESTAVA EN LA PRESENTACIÓ D’UN LLIBRE!!!!)

ANAR DE MITING…PRESENTANT UN LLIBRE: Ciutadà Mora


INTERVENCIONS –(II) El Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Artur Mas

Que varen donar pas al mestre de cerimònies, qui va presentar un vídeo on amics, coneguts, col•legues, etc., varen qualificar a Joan Mora com a persona: optimista, seriosa, solidaria, emprenedora, propera, eficaç, coherent, receptiva, valenta, honesta i maresmenca. (M’ho crec tot. Ja només falta anomenar-lo cavaller de la Taula Rodona a Camelot, envoltat per les pedres de Stonehenge - England).


Una nova intervenció del mestre de cerimònies, i tot seguit el president de la Generalitat. Confesso que mai havia vist a Mas “en vivo y en directo”, i la veritat, no sembla president de la gene. Per una banda, és bo que se sigui proper i “campechano”, però això va bé quan s’és candidat. La Generalitat és una Institució, un estament de govern, i per tant, ser una mica més estadista i menys polític, donaria una imatge propera, però de responsabilitat, de que la persona que MANA, sap més que un del poble. (Opinió personal, personalíssima, of course)


Mas em va recordar a Jordi Pujol, doncs pràcticament va repetir la frase que fa pronunciar en un acte d’homenatge al poeta Martí Pol organitzat fa uns anys per la Fundació Grup Cecassa: “què hi faig jo aquí?. El llibre ja ha estat presentat. Què haig de fer aquí? Saludar als de la pista, que no els veig, però segur que ens veuen a nosaltres per un circuit tancat de televisió.


Artur Mas va recordar com fa quatre anys va presentar a Joan Mora, i tot reconeixent que “no vas guanyar aquell cop. Espero que ho faràs millor. Ja estàs més entrenat. I espero que el proper cop que vingui, poder venir-te a saludar a l’ajuntament com alcalde de Mataró”. El president de la Generalitat va valorar les qualitats de Mora per l’alcaldia, el seu esforç i treball a fons amb militants i simpatitzants, per tal d’aconseguir els objectius. “Hem de posar moral de victòria”.


Tot comentant que pel Barça valia la pena haver passat per un consell de guerra durant el servei militar (referència aquesta esmentada per Reixach en la presentació del llibre), Artur Mas va destacar la proximitat de Mora amb la gent, tot fent esment d’aspectes com: “És una persona que ve del món de l’empresa i ha aconseguit l’èxit professional. Una persona que té el seu projecte professional, com se li ha acudit ficar-se en això?. Ell té aquesta experiència d’haver partit des de “0”(...)Venir del món de l’empresa és important és important perquè toca de peus a terra i saps que un bon resultat es gràcies a un esforç col•lectiu”.


Evidentment, Mas no se’n podia estar de parlar de Catalunya, del referent que com a construcció d’un país representa pel conjunt de l’estat, i de com a vegades s’inverteix en infraestructures en llocs on no es crea riquesa. Tornant a Mataró, Artur Mas va expressar “Un ajuntament no és una empresa, però en algun sentit s’ha de gestionar com una empresa (...) L’ajuntament ha de ser accessible i de proximitat” .


Tot confiant en que quan Joan Mora sigui alcalde de Mataró, el distanciament actual serà superat, també va indicar a l’alcaldable que: “S’ha de guanyar posant distància sobre els altres. És important ser el primer, però posar-hi uns quants metres de distància”, comentari aquest relacionat amb la seva pròpia experiència davant els dos mandants del tri-partit. “Seriós i rigorós en els temps que corren té molt de valor. No se com t’ho trobaràs tot això. S’aixeca a base d’una feina i de persones que es dediquin a desenvolupar tots els recursos, sense hipotecar les futures generacions...”.


Finalment, el 132 president de la Generalitat de Catalunya no se’n va estar de fer comparacions amb les crítiques que rebia CiU amb els 23 anys de govern “i que convenia un canvi” amb els 32 que porta el govern socialista a la capital del Maresme, i de demanar a la muller de Joan Mora paciència per la tasca que s’acostava. “I si te’n falta una mica, ves a la botiga a comprar-ne com deia la meva mare. S’ha de treballar però s’ha de seguir el camí. A Mataró aquest cop també es farà. El 22 de maig es complirà el seu somni i et podré venir a saludar a l’ajuntament de Mataró com alcalde."

Un discurs de tràmit, sense complicacions. Nous aplaudiments, òbviament. I sense cridòries, ni slogans ni consignes. Un míting tranquil. (Jo no se si perquè el 80% del públic no eren juniors sinó sèniors, o perquè “això no toca”, o perquè no és el tarannà de CiU, però el cas és que acostumada als mítings del PP al Palau d’Esports de Barcelona, on en lloc d’escoltar l’Aznarín, semblava la histèria col•lectiva s’hagués desbordat i tots estiguéssim adorant al déu pagà de la política, però el cas és que ningú cridava “President, President”.


Ja es portava una hora llarga. La comoditat de les butaques de la Sala Cabañes és nul•la, les cames es començaven a carregar, però faltava el candidat a l’alcaldia.

Tuesday, March 29, 2011

EXPOSICIONS

Novament, dues mostres expositives a la comarca:

ISABEL RIERA: EXPRESION A TRAVÉS DE LA PIEDRAS (Gal-Art - Ronda O'Donnell, 89 - Mataró) i JOAN VILA PUIG: PAISAJE HUMANIZADO

(Fundació Palau Fabre - Caldes d'Estrac)

Mostres paissatgístiques, en diferència de tècniques i amb el pas del temps com a testimoni


Saturday, March 19, 2011

EXPOSICIONS


TRES FORMAS DE EXPRESIÓN CONTEMPORÁNEA
Els artistes:
Antonio Rodríguez - De Antonio - Miquel Arnau i Josep Serra varen exposar fins a principis de març a la galeria Art i Gent d'Argentona.
Tot seguit podeu trobar la corresponent crítica a:

Monday, March 14, 2011

DUES EXPOSICIONS AMB LA SEVA CRÍTICA




PAU VIADER:
TÉCNICA Y OFICIO


ENTRE TUAREGS – SEDUCIDOS POR LA LIBERTAD
Fotografías de Manuel Contreras





Tuesday, March 08, 2011

CRONIQUES MATARONINES ES TRANSFORMA… PERÒ SEGUEIX

Benvolguts i desconeguts lectors:

Aquesta cronista accidental, que del relat minuciós, y precís no exempt d’ironia, - el tarannà de províncies d’aquesta ciutat dona per això i més - dels esdeveniments culturals i socials n’ha fet un bon i llarg aprenentatge a través d’aquest blog, transforma el mateix fent honor al seu nom: Cròniques, i trasllada totes les critiques d’art a la següent pàgina web:

www.cuadrosdeunaexposicion.com


que ja fa uns mesos que va fer l’estrena, i on amb llengua castellana (el pragmatisme obliga i el fet de publicar en premsa especialitzada també, sense oblidar el TRIBUNA MARESME), em continuaré fent resó de les diferents exposicions que tant a la capital del Maresme (que bé que queda això!!) com a la comarca es vagin succeint.

Cròniques, doncs passarà a ser una mena “Ecos de sociedad” (¿fisno no?) i critica musical, sense variacions en quan a tarannà – o sigui que si es pot, ens enfoterem del mort i del que et vetlla – però sense perdre detall, of course!!!

No obstant, a nivell tan sols de titular, s’informarà al lector de l’existència de la critica de l’exposició pertinent.


RAÚL CAPITANI: REIVINDICACIÓN Y EXPERIMENTACIÓN
www.cuadrosdeunaexposicion.com