Sunday, September 28, 2008

SIGNAT I RUBRICAT, ANTONI LUÍS (II): Exposició


















L'obra de Luis és implícita i explícita; no se n'està de manifestar o bé un estat d'ànim (T de Tardor – oli s/tela o Tardor ) o be retrata la realitat que l'envolta, tal com es pot veure en el Retrat del meu pare, (1994) o L'estudi (1996), ambdues obres oli s/tela, seguint els cànons del més pur sentit academicista, però ja deixant intuir, un tarannà crític, i amb unes quantes dosis de sentit de l'humor.

Luis és de pinzallada ampla, sense matitzacions ni detallismes; no perd el temps ni li cal, doncs la seva obra és de caire simple per l'espectador, en quan a concepció, espai, volum, cromatisme i perspectiva, però fa rumiar, no fa sentir indiferència.

Juga amb formes cúbiques i les apilona, en un pur estat de conservació, que no d'ordre. Tal com vaig esmentar en la crítica de la Sant Lluc 2007 en referència a El far d'Alexandria : "convida a la introspecció, al saber, a comprendre a través de la lectura que il·lumina la ment, per entendre, sentir i viure l’art. El més interessant, sense cap mena de dubte, és el seu missatge, perfectament intel·ligible". Aquest concepte es podria aplicar a tota la seva obra.

Bo i ser deixeble de Jordi Arenas – es noten les classes del mestre en quan a la tècnica emprada – no té un sentit de la bellesa o de l'estètica acurat, ni li cal; la seva sensibilitat es mou per altres contrades, per la denuncia d'un món massa materialista, poc donat al sentit artístic, o a la bellesa del món interior. Au combattants sans arms (Mixta s/tela) any 2003.

El seu sentit de l'estètica es basa més amb l'experimentació com en Dona blava sobre groc (oli s/tela) o Recerca-2 (acrílic s/taula), amb el tractament d'un color ple de vistositat, sense precisions ni detalls, però amb intensitat i lluminositat.

Una retrospectiva que no deixa de ser curiosa, i que permet veure l'evolució tècnica i de pensament d'un artista.

SIGNAT I RUBRICAT, ANTONI LUÍS (I): Discursos

Des del dia 13 fins al proper 28 de setembre, la sala d'exposicions de la Associació Sant Lluc per l'Art, acull una retrospectiva del seu actual president, Antoni Luis, sota el títol Ad Hoc. Prop d'una quinzena d'obres, de format mig i gran, realitzades expressament per les darreres exposicions Col·lectives Sant Lluc omplen les parets d'aquesta petita sala, com a mostra de l'evolució personal i artística de l'artista.

En les diverses exposicions que organitza l'entitat, és sempre el seu president qui fa la presentació, però aquest cop, donades les circumstàncies, va ser Miquel Faidella, membre de la junta, va ser l'encarregat de la mateixa, en presència d'un auditori d'amics i col·legues de la Sant Lluc, i de l'alcalde de Mataró Joan A. Barón, amb la seva esposa.

Faidella, va destacar el to personal i cordial de Luis en les seves presentacions, fent sentir a l'artista la importancia que té. Tot passant directament a glossar la figura de Luis, en va senyalar la versatilitat de temes de les seves obres, i la seva trajectòria artística, tot i que la seva obra no es prodiga massa en exposicions.

S'ho creu lo de la col·lectiva. Gesta l'obra a presentar per vacances...” Faidella també va remarcar la tenacitat i perseverança, tant a nivell artístic i com a president de l'ASLL, des de fa deu anys.

Faidella no se'n va estar de comentar algus aspectes tècnics de l'obra de Luis, i també ressaltar la seva personalitat, en les bassants d'amic, company, i com a president - “president exigent” de l'entitat, desprès d'haver recollit el testimoni de Jordi Puiggalí, qui l'havia recollit de Jordi Arenas, i agafant les brides de l'entitat, amb la col·laboració “d'un equip fidel i entregat. Un equip d'amics amb dedicació absoluta. Sembla que no mani, però hi es d'una manera decidida...”.

En reconeixement i homenatge a la seva persona, la junta, per unanimitat i sense el seu coneixement, li va concedir la insignia d'or de l'entitat, que la seva esposa Núria li va posar.

Luis, que va agrair el gest no sense una certa recriminació, en to de broma, per descomptat, es va adreçar als presents tot posant de manifest el suport de l'equip de persones que formen la junta. “... gent estupenda. Tinc un equip com el que tinc i que podem fer les coses que fem, i per tenir la dona que tinc”.

Respecte a Ad Hoc, va confirmar el fet de haver realitzat cada quadre exposat expressament per la col·lectiva. “Tot l'any faig de president. Quan ve la Sant Lluc vull ser original i expressiu...” No se'n va estar de recolzar la tasca del jurat, de qui valora la seva honestedat – un dels membres del jurat d'enguany, i regidor de l'ajuntament, Ramon Bassas hi era present – i en referència a la seva actuació, va explicar l'anècdota de com l'any 1996, una sèrie d'obres varen ser invalidades pel jurat d'aleshores, i Caixa Laietana, considerant que també eren mereixadores de ser exposades, les va col·locar a l'aparador de la sala d'exposicions d'aquell moment, emplaçada a la Riera. No obstant, les artistes exhibits, varen considerar-ho una “pública vergonya”, però el públic en general no se'n va assabentar, i més d'un cop mirava l'aparador però no entrava dins la sala.

En les seves paraules finals, va fer un clam perquè els artistes treballin expressament per aquesta mostra.

L'acte va concloure amb la intervenció de l'alcalde Barón, que va manifestar que tan sols venia a veure l'exposició i que estava molt content per la mateixa. Reconeixent que no hi entén d'art i que la valoració de l'obra ja la faran els crítics, l'alcalde va remarcar especialment la faceta de Luis com a ciutadà i la seva tasca envers la ciutat, a través d'aquesta entitat i de les seves activitats. “Sempre seiem i parlarem”.

Fent-se resó de l'acabament del període estival “Desprès de l'aturada de les Santes, l'art torna a Mataró”, va manifestar la seva expectació per la Sant Lluc d'enguany. “El nivell dels artistes de Mataró és molt més alt. La ciutat és un referent i tot això vol dir que va bullint, que hi ha vida cultural i artística a Mataró. És una evidència contrastada”.

Finalment, l'alcalde Baron també va tenir paraules de felicitació per l'equip de la Sant Lluc i de reconeixement per la gent dels Dimarts al Llimoner i la seva darrera exposició, tot manifestant el seu suport a la biennal Torres García, i el seu desig de consolidació a nivell internacional, amb la implicació de l'administració local.

CA L'ARENAS -PRESENTACIÓ DELS CATÀLEGS

El passat 19 de setembre va tenir lloc al Centre d'art de Ca l'Arenas, la presentació dels catàlegs de la passada temporada, corresponents als diferents àmbits expositius, segons la diversitat de sales, que tenia com a fil conductor el viatge, i sota el títol gèneric de “Roda el món. El viatge (2007-2008).

Ma.Àngels Soler, Mireia Blesa i Gisel Noè varen ser les encarregades de fer la presentació, en substitució de Carles Marfà, absent per malaltia, i del President de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, (IMAC abans PMC), és a dir el regidor de cultura, Sergi Penedès, també absent per motius d'agenda.

La primera de les intervencions va anar a càrrec de Ma. Àngels Soler, qui va destacar el fet d'haver estat una temporada molt interessant, que va permetre treballar amb diversitat d'àrees i de persones.

“S'han presentat conferències incloses en catàleg sobre la història del viatge, i malauradament, amb molt poca afluència de gent”.

També va fer esment dels seminaris que es varen fer amb col·laboració amb Can Xalant, i amb una molt bona afluència de públic – més de la que es va poder acollir - fet que va sorprendre als mateixos organitzadors, tot explicant també els excel·lents resultats obtinguts amb els tallers, i la cooperació amb les escoles, permetent a l'alumnat iniciar-se en el desenvolupament artístic.
Dins els programa, també es varen incloure xerrades sobre teatre, realitzades per Toni Cabré, visites guiades i algunes activitats de l'associació Amics de Ca l'Arenas.

Soler va manifestar la seva gran satisfacció de poder tenir cura del fons Arenas. “És molt divertit treballar amb el llegat Arenas. Hi ha obres molt inèdites envers a lo que esteme acostumats. Amb les quatre exposicions del Menjador, s'ha demostrat el gran amor de Jordi Arenas pels clàssics i la influència dels mestres italians”.

Va indicar també, la doble vassant d'Arenas com a mestre i com alumne, (hi ha un munt de notes i d'apunts) “emmirallant-se amb els clàssics”, i com a través del mar va poder treballar amb les infinites possibilitats del cromatisme del blau. Tot plegat, li permet a Ma. Àngels Soler descobrir un Jordi Arenas desconegut. “Les aquarel·les sobre el mar són les més nombroses que té, al igual que el seu germà Jaume, a qui aviat es farà un homenatge”. Com a paraules finals de la seva intervenció, Soler va reconèixer que en referència als germans Arenas “vas descobrint aspectes realment enriquidors”.

Seguidament, Mireia Blesa va prendre el torn de la paraula, per parlar breument de les cinc exposicions de la Sala 1, de les quals, tres de elles varen correspondre a artistes mataronins: Santi Estrany, Santi Clavell i Josep Novellas. Les altres dues, una amb col·laboració amb el Museu Marítim, mitjançant intercanvi, i l'altra gràcies a Santiago de San Pedro, i a un avant passat seu, Ángel de San Pedro Aymat, que va participar com militar a la guerra de Cuba, i de la que va reflectir escenaris de la guerra, a través de 126 dibuixos sobre paper amb blanc i negre i color.

Clavell amb el seu viatge interior, Estrany amb les seves habituals geomètries i Josep Novelles amb la seva particular visió sobre Austràlia, Guadix i Pompeia, van constituir la base de les mostres esmentades.

L'acte de presentació va acabar amb la intervenció de Gisel Noè, i que té cura de l'àmbit d'art contemporani del centre. “S'han fet disset exposicions entre individuals i col·lectives, en un intent de derivar l'art cap a nous públics”. Per a Noè, cal buscar obres d'art contemporani, tenint en compte que Mataró és, sembla ser, un referent a Catalunya dins aquest àmbit. Hi ha hagut vuit artístes de producció basada específicament en el viatge, “que és un tema físic però també molt metafísic, i que permet disfrutar de formes d'expressió”.

Finalment, Noè també va comentar aspectes del programa d'arts visuals, de les dues tendències que té el centre de col·laboració amb escoles i també amb la Xarxa Tranversal. “Tot això configura un procès que té continuitat amb la temporada 2008-2009, que s'inaugurarà el proper dia 4 d'octubre. El dia 30 de setembre, hi haurà però, una roda de premsa”.

L'acte de presentació va acabar amb un especial homenatge a Eduard Comabella, amb el film “Comabella Sub”, testimoni dels darrers dies de la vida de l'artista. Si bé la pel·lícula és de pèsima qualitat cinematogràfica – es va rodar a mitjans dels 80 amb el format VHS, val a dir que té un profund sentiment i sentit de testimoniatge, d'una personalitat incompresa i atormentada. D'una durada d'aproximadament mitja hora – ha estat recentment adaptat al format DVD – el film mostra l'entorn on vivia Comabella – de qui es previst una exposició / homenatge el proper mes de desembre a Can Palauet - i la seva darrera mostra a la que les hores era la gal·leria Minerva – abans antiga Impremta Minerva.

En las paraules de presentació del film, a càrrec d'un amic seu, es va informar al públic del caràcter i personalitat de l'artista, detalls de la filmació i alguns personatges que intervenen.

Thursday, September 25, 2008

FOMENT MATARONÍ – VI CICLE DE CONCERTS:MAGNÍFIC RE-INICI DE TEMPORADA. ( i II) CONCERT.




Moorside suite de Gustav Holst, composta de tres moviments: Scherzo, Nocturne i March, va ser la primera obra del programa, que gràcies a l'excel·ent treball d'intepretació, demostrant estudi i assaig, de l'orquestra Terrassa, 48, dirigida per Quim Termes, va transportar als presents a l'essència més explícita de la música anglesa, i del tarannà britanic: elegant, harmónica i amb una especial calidesa.

Tranctant-se d'una peça per a banda militar, es deixen sentir els tocs de disciplina, envoltats de certes reminiscencies victories, configurant un exquisid un cromatisme musical, quasi fregant la banda sonora, doncs es tracta d'una obra tremendament visual; no es gens difícil viatjar pel camp anglès, passejar per Oxford Street, gaudir de les obres exposades al British Museum o prendre el té en els nombrosos establiments del centre de la capital britànica. Especialment el darrer moviment, March, s'observa un brillant dinamisme i una plenitud ritmica. Una obra certament melangiosa, d'uns temps que ja no tornaran, i d'un nostàlgic romanticisme.
Seguidament, contrastant musicalment el programa la Ronda a la Memòria de Manuel de Falla, de Xavier Turull.

En aquesta obra, la guitarra juga un paper concertant, i posa de manifest la gran ductilitat de l'instrument, alhora d'acoplar-se a diverses formacions instrumentals.

Lluïda i brillant la interpretació d'Arguiriadis, molt ben secundat per l'orquestra Terrassa-48. Tal com va destacar Vilà, les referències a Falla són absolutes, però la creativitat de Turull demostra un profund coneixement del compositor de Càdis, i també amb un gran domini de la tradició musical. Una obra colorista i costumbrista, plena d'encís i “sabor” andalús, on trobem esboços de peteneras, soleares, seguidillas ...permetent al públic fruir d'un joc harmónic refinat i distingit, però sense cap mena de dubte, intens i profund.

La segona part va començar amb les sorpreses d'Arguiriadis: Un dia de novembre, de Leo Brown i Invocación y danza de Joaquín Rodrigo, on novament el concertista va demostrar el seu mestratge i profund goig per donar a conèixer obres poc interpretades en els grans repertoris.

Seguint la pauta de tot el programa, dues peces contrastants, d'estils, de temàtica, cromatisme, escala, harmonia... un munt de sensacions musicals que tan sols es poden descriure amb l'oida de l'emoció i la imatge dels sentiments.

I finalment la gran estrena de l'obra de Ferran Cruixent, dedicada a Yorgos Arguiriadis, interpretada per l'orquestra Terrassa-48, dirigida en aquest cas per Carles Miró Altimira.
Ferran Cruixent, nascut a Barcelona el 1976, és compositor i pianista. Tal com va destacar Antoni Vila en les dades biogràfiques del “pre-concert talk”, el seu repertori inclou obres per a instruments sols, música de cambra, orquestra i multimedia.

I veritablement ens trobem davant d'un potent, imaginatiu i creatiu compositor, que amb el seu Concert per a guitarra i orquestra núm 1, demostra una preparació acurada, un gran coneixement del conjunt orquestral i instrumental, combinant a la perfecció sons i harmonia, no exempts d'una imatge cinematogràfica, amb reminiscències a Bernard Hermann.

Una obra electritzant i penetrant, amb un ric i variat cromatisme musical, perfectament captat pel director Carles Miró, i que l'orquestra va executar a la perfecció. Una obra del nostre temps, avantguardista i agoserada, plena d'originalitat que Yorgos Arguiriadis va saber transmentre amb caliu i essència, del qui sent i estima l'art de la musa Euterpe.

FOMENT MATARONÍ – VI CICLE DE CONCERTS:MAGNÍFIC RE-INICI DE TEMPORADA. (I) INTRODUCCIÓ

Si Salvador Brotons al capdavant de la simfónica de Granollers, va finalitzar la primera part de la VI temporada de concerts, amb una actuació absolutament desigual, que gens s'avenia amb el seu prestigi, no ha estat així en el començament d'aquesta segona part, gràcies a una excel·lent i rellevant actuació del guitarrista Yorgos Arguiriadis i l'orquestra Terrassa-48, que el 19 de setembre d'enguany, varen intepretar obres Gustav Holst, Xavier Turull i l'estrena mundial del Concert per a guitarra i orquestra núm. 1, que el compositor Ferran Cruixent ha dedicat al guitarrista d'origen grec.

Davant d'un escàs públic – al voltant del centenar de persones, i com de costum, sense cap membre destacable de la cultura mataronina – el vice-president de l'entitat, Antoni Vilà, es va adreçar als presents, donant la benvinguda a la continuitat de la temporada, i glosant als intèrprests de la vetllada musical, tot recordant la brillant interpretació del conegut Concierto de Aranjuez de Joaquín Rodrigo, el 2 de juny de 2007.

A manera de “pre-concert talk”, Vilà va informar a l'auditori de les característiques que varen composar el programa. En referència a Moorside Suite, de G. Holst, aquesta obra va ser composta per un encàrrec de la BBC al compositor anglès, que anava destinat al concurs nacional de bandes, de l'any 1928, com a peça obligada a ser interpretada per tots els conjunts. L'any 1952, el compositor Gordon Jacob, va fer l'adaptació a orquestra de corda.

La segona obra del programa, Ronda a la Memòria de Manuel de Falla, va ser composta per Xavier Turull, músic nascut al 1922 i traspassat l'any 2001. “Va desenvolupar una destacada activitat creativa, amb gran influència de les novetats d'Europa”.

Compositor amb domini del llenguatge tradicional de les obres de Manuel de Falla, el guitarrista Josep Hernández li va encarregar l'obra, que amb posterioritat, Jaume Torrent va arranjar “Es perceb la música molt propera al llenguatge nacionalista, emulant amb elements andalusus al mateix Falla”

En la segona part del concert, l'esperada estrena del concert per a guitarra i orquestra núm. 1, del compositor Ferran Cruixent, present a la sala, i per descomptat, tot un goig pel Foment Mataroní. Una obra ambiciosa i de grans diversitats (...) oferim aquesta estrena en un moment de gran interès, i que serveix de referent a aquest VI cicle de concerts”.

Però si aquest era el programa oficial, Yorgos Arguiriadis va oferir al públic una agradable i exquisida sorpresa musical. Concretament dues obres breus: Un dia de novembre, de Leo Brown i Invocación y danza de Joaquín Rodrigo.

Tuesday, September 23, 2008

SANT LLUC-2008 - “IN CRESCENDO” ( i II): OBRA PRESENTADA




La Sant Lluc d'enguany reflecteix una selecció i determinació més acurdada per part del jurat, implicant una millora en el nivell de qualitat en relació a l'edició 2007, tot i que algunes obres, poques afortunadament, son discutibles de ser exhibides. Ja se sapt que la generositat implica donar una oportunitat, amb el “vist i plau”, però d'absències tan destacables com Carlos Soriano, Marisa Blasco, Albert Alís,Raúl Capitani, J. Boix, M. Ródonas, etc. etc. I aquest cop hi participa Perecoll, “of course”, doncs és l'artista convidat, tot i que tampoc és un habitual d'aquesta mostra.

És també de destacar la col·locació dels quadres, a vegades per temes, a vegades seguint una curiosa sincronia en la varietat d'estils, i de formats, primant els mitjos i grans, que dona al conjunt de la mostra un aspecte visual engrescador, que permet l'entreteniment del visitant mentre es passeja per la diversitat artística de paisatges, temes i entorns imaginatius.

L'espectador curiós, bon aficionat o expert en l'art es troba amb una academicisme, ratllant la perfecció d'Antoni Aromí amb la seva Il·lusió, oli s/tela, amb els esboços d'una aurea de passat lluminós amb el Cadaqués de Josep Munné, també oli s/tela.

Manuel Candón amb la seva especial e intensament cromàtica Tardor veneciana (tècnica mixta), en contrast perfecte amb la traça àgil i encisadora, i de color sensible de Cesc López i la seva aquarel·la Fornells, i tot seguit, canviant de pis, ens trobem amb la rauxa, la complexitat i alhora el magnetisme d'un Autoretrat molt especial, que ens remonta al Arcimboldo del Renaixement, versió 2008, i al seu Manierisme, gràcies Txema García Dominguez.

Sandro Soriano, i el seu Esperant, un acrílic, ens presenta la immovilitat de l'home davant els esdeveniments, del que en pot ser protagonista, però que no ha buscat, simbolitzat per unes “cadenes” molt especials i un encrauament de mans del personatge, vestit de verd, no se sap si d'esperança. De una crítica passem a l'art per l'art de Ma. Carme Bufí Planas i el seu oli Les eines de l'artista, clàssic, acadèmic, precís, cap detall deixat anar. Tot i el seu classicisme, una petita concepció a l'abstracció... a través de les taques de color.

Parés de Mataró amb els seus Alls de Cilleruelo, (Mixta s/paper), De Antonio (Antonio Gutierrez) amb Sueños de amanecer (Tinta xinesa) i Josefina Enrich amb Relax (Aquarel·la), trobem un terna d'obres en pefecta armonia d'estils i contrastada temàtica: constumbrisme, sensualitat i romanticisme podrien definir a cada un dels artistes esmentats envers les seves obres. Parés mostra el seu mestratge i el seu agut sentit de l'humor amb uns alls de Burgos, magnífics i que quasi es poden olorar. De Antonio mostra un cos d'home sense formes definides, però d'expressió impactant i de traç précis i ferm, mentre que amb Enrich tenim l'encís i l'exquisidesa d'un racó de jardí dolç i tranquil.

Però el segon pis de l'Ateneu no deixa de sorprendre al visitant, especialment amb un retrat absolutament irònic – que personalment amb recorda a dibuix de còmic d'Escobar – d'un Troppo Vero (Acrílic s/tauler) d'Antoni Luis. Se'ns presenta una visió particularissíma i àcida d'Inocenci X, pintat per Velázquez. La versió Luis és més crítica, exagerada, destacant implicitament la despreporció entre el rostre i el vestit papal.

Daniel Llin, guanyador del concurs de pintura ràpida dedicada al Mil·lenari de Santa Maria, ens presenta un evocador, màgic i creatiu El Taller, oli s/tela, que permet al visitant entrar dins un espai únic i instransferible com és el de la creativitat, envoltat de teles, colors, obra a mig fer o feta. Un homenatge a l'art pictòric, i al plaer dels ulls per gaudir de la imaginació artística.

Hi ha autors com Pere Màrtir Brasso, Josep Serra, Josep Novellas, Emilia de Torres, Santi Estrany, Pilar Díaz Mariblanca, Manuel Contreras, Marta Duran, etc., que any rera any configuran el planter d'artistes “clàssics” de la Sant Lluc, és a dir, garantia de qualitat en quan a la tècnica emprada, al format exposat, a la professionalitat demostrada, i de temàtica única i exclussiva de cada ú, sempre, amb un missatge contundent o una visió de la realitat entre l'idealisme i la denuncia, entre la sensibilitat i la impassibilitat, entre l'emoció i la serenor.

Però qui trenca el ritme de tot plegat, i que constitueix una autèntica novetat es Pep Domingo Carbonell i la seva punyent i sarcàstica La família euribor, una obra amb tècnica mixta, brillant e imaginativa, denunciant sense contemplacions la miseria humana que representa l'estar hipotecat, a través de durament burlesca caricaturització del famós quadre de Goya “Saturno deborando a sus hijos”, però adaptada al segle XXI.

Tampoc Alex López Garrido es queda enrrera amb això de ser agoserat i crítica amb Sense títol (tècnica mixta) ple de potencia de color, expressivitat, esperit crític i joc de cromatisme absolut i rotund, de pinzellada ferma i forta.

Finalment, unes paraules per Nives G. Nau i la seva Soledad Unida, un hiperrealisme de matitzos i detalls exquisids, Mercedes Rodriguez (Mercèro) amb la potencia expressiva de la seva Es va fer de nit, un díptic amb tècnica mixta, Carme López i Buscant la inspiració, un oli interessant i curiós, un tant fosc, però ja se sap que la inspiració molts cops es troba en llocs obscurs. Catherine Lorton resulta fascinant amb la seva visió de Minos, un treball amb tècnica mixta, agoserat, impactant, que convida a la reflexió sobre l'home i la seva funció a la vida, sota la tirania de Minos o de la vida. José M. Caamaño i la seva Violeta, ens transporta vel·ladament a un gran mestre, pràcticament oblidat: Julio Romero de Torres. Sense la seva sensualitat, però amb aquest especial cromatisme ocre de temps passats.

No es pot oblidar tampoc l'excel·lent nivell de treballs de l'obra escultòrica presentada per Manuel Cusachs, Llucià González, Jordi Puiggali, ni les obres penjades als aparadors de l'Ateneu, les quals semblen oblidades, però algunes com la d'Eva Casado i la seva Carmen, Mercè Anguera, i la seva antiga i ja pràcticament inexistent L'aigüera, Lucia Stone amb Casa Aguayo o Joana Martínez i Paisatge, presenten una obra de pauta marcada, però d'esforç i treball persistent, de manufactura perfecte, però amb discutible essència artística.


SANT LLUC-2008 - “IN CRESCENDO” (I): Discursos


La temporada artística va obrint de nou les seves sales, i la Sant Lluc 2008, va fer acte de presència el passat dijous, 18 de setembre.

Fins al proper 19 d'octubre d'enguany, un total de 90 artistes tenen penjades a les parets de l'Ateneu Caixa Laietana, obres de tota mida, mena i estils, previament seleccionades pel jurat, aquest any format per: Ramon Bassas, Tomàs Claus, Josep Puig, Sara Pajares i Llum Torrents.

Si la tria sol ser difícil, aquest any, s'intueix – doncs no se n'ha fet resó públic – que s'ha allaugerit bastant degut a que le lliurament d'obres no ha estat tan abundós com en altres ocasions, i per tant el refús ha estat mínim.

Davant d'un sempre nombrós públic, principalment artistes i familiars, i amb la sola presència institucional del regidor d'urbanisme i membre del jurat, Ramon Bassas, alguns regidors del consistori, i CAP representació de l'IMAC (abans Patronat Municipal de Cultura), en les paraules d'introducció, a càrrec d'un membre de la Junta directiva de la Sant Lluc, es va fer esment de l'homenatge a dos membres de l'entitat traspassats aquests any: Manel Llinàs i Julià Meneses, i del fet que en la inauguració de l'exposició Ad Hoc d'Antoni Luis, a l'artista i president de l'entitat, se li va concedir la insignia d'or de la mateixa, pels seus deu anys al capdevant d'aquesta associació.

Tot seguit, Jaume Boter de Palau, va encetar el torn dels discursos tot fent esment que bo i els més de seixanta anys de l'entitat, cada any es van descobrint nous artistes, destacant que enguany el convidat d'honor és Perecoll, tenint alhora unes paraules de record pels socis i artistes traspassats, i remarcant la capacitat de convotatòria de l'entitat.

La gestió d'Antoni Luis durant aquests deu anys, “de segell inconfundible” també va ser valorada pel president de l'entitat d'estalvi, qui evidentment va felicitar als artistes, va reconèixer la tasca dels joves de l'entitat en favor de l'art, al igual que la del jurat en la tria d'obres a exposar.

L'emplaçament de la mostra – Ateneu Caixa Laietana – també es una constant en les darreres edicions, i per a Boter de Palau, la adequació d'aquest espai per a la ubicació de la diversitat de l'obra compleix la seva finalitat any rera altre.

Boter de Palau va acabar el seu discurs convidant a visitar les properes mostres a inaugurar i donant la benvinguda a la Sant Lluc d'enguany.

Tot seguit, Antoni Luis es va adreçar a l'auditori, amb la benvinguda i salutacions de rigor, i utilitzant una terminologia marinera va reconèixer en relació a la seva gestió que “en aquesta etapa de deu anys, la Sant Lluc ha estat un vaixell insgnia però encara ha de fer moltes singladures. 325 artistes hay penjat la seva obra durant deu anys...

Luis, que va recollir el testimoni de Jordi Puiggalí, també va recordar els origens i l'etapa de Jordi Arenas, monstrant alhora satisfacció per que l'artista convidat d'aquest any sigui Perecoll “lluir la teva obra sempre és un gran luxe”.

També hi van haver-hi paraules per la tasca del jurat, destecant-se l'alt nivell de les obres presentades. El record de Luis per Llinàs i Meneses, els pintors traspassats, tot agraint a les famílies la cessió d'algunes obres per aquest homenatge, va donar pas a una crida als joves artistes, tant a presentar-se a aquesta col·lectiva, - s'ha notat una baixa participació del jovent dins l'edició d'enguany, com a participar dins l'entitat, doncs tots els seus membres ronden la seixantena, i es fa necessari pensar en una continuitat.

Luis va acabar la seva intervenció tot anunciant una futura exposició en homenatge a Jaume Arenas i al 25è aniversari de la seva defunció com una trobada el proper 5 d'ocbubre amb els artistes seleccionats “per parlar obertament de l'art i que el motiva a cada ú, parlant també de la seva obra”.

Amb el tradicional “Visca la Sant Lluc", es va donar pas al lliurament de dioplomes a sis artistes joves, que també tindran la possibilitat de participar en una propera mostra col·lectiva: Pol Codina, Beth Formes, Núria Hurtado, Àlex López, Alberto Romero Gil i Àlex Valls.

Finalment, amb un públic més lliurat a la conversa que no a l'atenció dels discursos, Ramon Bassas va acabar el torn de parlaments, en primer lloc excusant a l'alcalde, que en el mateix moment estava a la presentació de la TDT de Maresme Digital. “La ciutat bull, mostrant ple d'activitats”, va dir Bassas en referència a la diversitat d'actes previstos.

Amb les felicitacions de rigor als joves artistes premiats, a Perecoll per ser l'artista escollit, Bassas també va tenir paraules pel recolzament de Caixa Laietana a aquesta mostra, per la tradició que la mateixa significa dins el camp artístic local “una obertura a la creativitat, aquest element que fa falta...”, i va destacar també la referència de Mataró dins el camp artístic. “La Caixa o l'Ajuntament ha d'anar al darrera de l'art, i no l'art al darrera dels artistes”.

Finalment, també es va adreçar a Antoni Luis, destacant el seu paper de lideratge dins l'entitat, tot dedicant a l'art les seves paraules finals “L'art se'n pot gaudir. La humilitat i la formació és la millor manera de parlar de la bellesa de l'art. Ens toca disfrutar i apendre, i els ciutadans que no ho han fet, a fer-ho, a benefici de la ciutat i d'aquesta forma d'expressió”.

Thursday, September 11, 2008

L’UNIVERS DEL CÒMIC A ARGENTONA



















Cròniques Mataronines va traslladar a Argentona, per assistir a la inauguració de l’exposició Passeig pel còmic, organitzada per Kim Queralt, dibuixant, col·leccionista i expert en la matèria.

La mostra es va inaugurar el passat 10 de setembre, a la sala d’exposicions de la Casa Gòtica d’Argentona, i va comptar tan sols amb la presència institucional de la regidora de Joventut i Festes, Míriam Agama, qui va excusar l’absència de l’alcalde Pep Masó i del regidor de cultura, Ferran Armengol.

Els discursos, inexistents, van ser simples frases de benvinguda i agraïment als presents per part de la regidora, tot cedint immediatament la paraula a Kim Queralt, qui breument va explicar que l’exhibició de material abraça des del 1902 (un exemplar del Cu-Cut cedit per l’artista Pere Màrtir Brasó) fins al actuals Manga, on hi ha una sèrie del mateix organitzador. Queralt, també va agrair al públic assistent, la seva presència, a les persones que han cedit material, la seva aportació, i a Cristina Villa de la regidoria de cultura, la seva col·laboració en el muntatge de la mostra.

Passeig pel còmic, és molt més que una “caminada” per diferents formes, tècniques, contrastos, cromatismes, idees o enfocament d’entendre la il·lustració impresa. És un viatge en el temps y en el record, en un espai reduït però escollit d’una sala d’exposicions.

És un reflex de l’evolució de la societat, i si bé trobem el ¡Cu-cut! com un còmic satíric, que amb imatges i text, donava l'opció que el missatge arribés gràficament a una població amb poc nivell d’alfabetització, el salt en el temps ens presenta a Jorge y Fernando o El hombre enmascarado, les Azañas Bélicas, el TBO, el Capitán Amèrica, Capitán Trueno, Flash Gordon, i altres súper herois, Tarzán, còmics femenins com La Florita, Susana o Golondrina, Pulgarcito, etc. fins arribar a Maus, V de Vendetta, Madriz, Corto Maltés, i un llarg etc.

Fins arribar pràcticament als anys vuitanta, el còmic suposava l’expressió de valors i sentiments com l’afany d’aventura, de descobriment, de lluitar pel Bé, de defendre a éssers o persones en perill davant els malvats, o una crítica social soterrada en base a la literatura infantil, com podien ser els personatges dibuixats per Escobar, Ibañez, Ayné i tota una excel·lent generació de dibuixants.

Les traces i el cromatisme emprat eren nítids, amb fermesa, buscant l’expressió simple, però explícita de la bondat o la maldat, de la por o de l’enginy, de la picardia o de l’astúcia, etc.

A partir dels anys vuitanta, sorgeix una idea de còmic més sofisticada, més complexa a nivell artístic, més imaginativa i de fort impacte visual, que pràcticament redueix el text a la mínima expressió, tot i l’existència d’un guió. El treball del dibuixant és exhaust en molt casos per tal de definir als personatges protagonistes – i més en l’àmbit de ciència ficció - però amb complicats vestuaris i entorns, i amb bones dosis d'erotisme.

El còmic va passar d’anar destinat pròpiament al públic infantil a l’adult, creant-se tot un fenomen social que ha donat pas a una indústria editorial potent, i de molts adeptes i col·leccionistes.

Passeig pel còmic es una exposició de retorn al passat, a través de records del futur, i a la que aquesta cronista també ha tingut el plaer de contribuir, aportant alguns exemplars heretats, gràcies a la deferència i interès de Kim Queralt.

La mostra que romandrà oberta fins al proper 12 d’octubre, disposa també d'un espai de lectura i consulta.