Sunday, November 05, 2006

CONFERÈNCIA SOBRE JOAN BIALET MASSÉ


Els Amics de la Ciutat de Mataró varen organitzar el passat divendres, 3 de novembre una conferència a càrrec del professor Norberto E. Huber, que va girar a l’entorn de J. Bialet Massé, un català que es va declarar d’origen mataroní i que va deixar una prolífica obra mèdica, intel·lectual i empresarial a l’Argentina del segle XIX, on hi ha una localitat situada a la província de Córdoba que porta el seu nom, i on si va construir el "Dique San Roque" i instal·lar una fàbrica de cal hidráulica. El professor Huber n’és el director del museu d'aquesta població.

En la seva introducció, Ricard Bonamusa, en nom de l’entitat, va fer esment de diversos catalans d’origen maresmenc, i que varen resultar figures importants dins diversos àmbits: el cardenal Vives i Tutó, Agustí Botey, Miguel Biada, impulsor del primer ferrocarril d’Espanya, Eduard Xifre, aquests i molts d’altres emigrats a Sud Amèrica i que varen deixar empremta de la seva fortuna dins la nostra comarca.

Tot seguit va donar pas al professor Huber, que amb un to amè i didàctic va parlar davant d’un auditori nombrós - gràcies a l’assistència d’una de les classes de secundaria de l’Institut Damià Campeny - de la seva professió: analista de sistemes d’informació, i la seva aplicació en programes d’educació, i de com dins una situació de vida còmoda i aposentada es va interessar per la figura de J. Bialet Masse, constructor del “Dique de San Roque” i altres obres a Córdoba.

Bialet va sortir des de Bilbao cap a l’Argentina el juny de 1873, en un moment històric complex, on aquest país encara estava generant la seva capital. Amb la música de fons de l’himne argentí composat per un altre mataroní, Blas Parera, el professor Huber va apuntar “Mataró era un nombre muy bien llevado en Argentina”.

Bialet Massé va arribar a l’Argentina el juliol de 1873, i va ser acollit per Bonifaci Lastra, periodista de professió, qui li va fer de padrí, (Huber va apuntar el fet de la seva possible pertinença a la Maçoneria), i li va aconseguir la vice-rectoria del Col·legi Nacional de Mendoza.

A través d’unes cartes manuscrites, datades el juliol del 1874, Bialet fa esment d’uns esdeveniments desafortunats de l’any anterior, que donen a entendre que la seva emigració cap a l’Argentina, es va deure a motius polítics, poc aclarits. No obstant, això no va ser impediment perquè el nostre protagonista no s’emparentés, a través del matrimoni, amb una de les famílies de l’alta burgesia argentina: la Quiroga y Sarmiento. “Habia llegado el 18 de julio de 1873 y en un año se había esposado con la sangre azul Argentina”, va comentar Huber.

El seu matrimoni li va obrir les portes del país y entre el 1875 i 1877 publica el seu: “(Compendio) Nociones de Anatomía, Fisiología e Higiene Humana”.

Al 1877 se li confia la “Cátedra de Medicina Lega i Toxicologia”, i és quan comença a estudiar lleis. A l’Octubre de 1879, es gradua com a advocat, exercint a partir d’aquí, la Medicina, l’Advocacia i l’esmentada càtedra, de la que en va redactar el seu programa.

El 1884 va ser triat regidor de Córdoba i d’on va president del seu Consell Deliberant. Va comprar terrenys on més tard s’instal·laria la "Fábrica de Cales y Cementos La Primera Argentina", un material que s’endureix amb la humitat, i que va destinat a la construcció. “Bialet Massé no era estatalista. Le gustaba la empresa privada

Al 1902, va publicar a Rosario "Proyecto de una Ordenanza Reglamentaria del Servicio Obrero y Doméstico, de acuerdo con la Legislación y Tradiciones de la República Argentina".

El president de la república Julio A Roca, a través del Ministeri de l’Interior, li va encarregar una obra que “recabara temas obreros y empresariales”. I és així com al 1904, va editar: l’ "Informe sobre el Estado de las Clases Obreras en el Interior de la República", llibre aquest base de la legislació laboral a Argentina i altres països de l’Amèrica llatina., re - editant-se al 1966.

El Professor Huber va acabar la seva conferència fent esment dels seus contactes amb el Dr. Calvet, qui va ser l’editor del “Diccionari Biogràfic de Metges Catalans”, per tal d’esbrinar l’origen del Dr. Bialet Massé, que no va néixer a Mataró, tal com ha pogut comprovar pels llibres de naixements del Museu Arxiu de Santa Maria, de qui va agrair la seva col·laboració i va alabar el seu equip humà.

El professor Huber també va fer esment als possibles motius de l’emigració del Bialet Massé: “de 1868 a 1874 en España son años del Sexenio Revolucionario. Se produce el hundimiento de la monarquia isabelina, y la intelectualidad política llega al poder. Hay la posibilidad de una conexión con Estanislau Figueras, primer jefe de estado y de gobierno que en 1873 consitgue la revocación del acuerdo de proclamación de “L’Estat Català”

Tot seguit, es va obrir un torn de preguntes, on el Professor Huber va informar sobre comentaris verbals sense justificació documentada, en referència a una medalla – possiblement concedida per mèrits en una acció de guerra al nord d’Àfrica -, el fet que Bialet Massé parla de coneixements de la geografia de la Costa Brava – no la de Llevant, com era coneguda la del Maresme -, l’origen dels seus estudis de medecina, possiblement realitzats a Madrid.

El fet que J. Bialet Massé disposi d’un carrer a Mataró, va ser degut a la insistència de J.Ma. Cerdà Castellà, estudiós del personatge cap als anys setanta, que va descobrir la falta de parents del nostre protagonista a la ciutat - el nom de Massé no es espayol - però va aconseguir de l’alcalde Mas el carrer per a Bialet, tot informant als presents que a Bialet Massé (Argentina) hi ha "l’Avenida de Mataró".

El professor Huber continua amb la tasca per aconseguir noticies i documents sobre el Dr. J. Bialet Massé, tenint actualment base suficient per establir els orígens de tan insigne català a l’Argentina.

Per a més informació: http://www.bialetmasse.com/
i www.museobialetmasse.com.ar

2 comments:

Ramon B. said...

Marta
No sabia que tenies un bloc. T'enlaço ara mateix al meu.
Una abraçada, sort i felicitats!!

Albert said...

Hola, Marta

Felicitats pel bloc.

Sóc l'Albert Lladó, director del DiariMaresme.Com

Vols fer "El Qüestionari" del Diari (és una especie d'entrevista)

No he trobat el teu mail:

Escriu-me, si us plau a:

allado@diarimaresme.com

Gràcies!!!