La organització de la XV Setmana, va programar per aquest dissabte, 25 de novembre, el primer dels concerts interpretat per Jaap Schröder i el trio Hippocampus, previ al qual hi va haver-hi la presentació del mateix.
Amb una gran assistència de públic a la Capella dels Dolors, novament, Conxita Vera va procedir a la presentació de l’acte, agraint a l’audiència el seu recolzament i fidelitat a la Setmana, al igual que al Trio Unda Maris i a al Patronat Municipal de Cultura, la constància en donar difusió a la música del Renaixement i del Barroc, a través de l’organització d’aquest esdeveniment, del que la ciutat celebra la seva vint i cinquena edició.
Tot informant dels concerts de Jordi Savall, dijous, 30 de novembre, i de la interpretació de la “Cantata del Cafè” de Bach, a la que va comentar que “era l’inici de l’Opereta que ell mai no va escriure”, el proper 3 de desembre, i desitjant un feliç aniversari va donar pas a Jaap Schröder, qui a través de la traducció d’Alberto Martínez Molina, clavicèmbal del trio Hippocampus, va mostrar la seva satisfacció per estar a Mataró, ciutat que no havia visitat mai.
El programa a interpretar constava de peces de compositors de finals del segle XVII i principis del XVIII, destacant del mateix Nicola Matteis (pare i fill) i Johann Philipp Krieger (1649 – 1725), predecessor de J.S. Bach, essent aquest deixeble quan va estar a Hamburg. El programa es va completar amb obres de Telemann, del mateix J.S.Bach i del seu fill, Carl Philipp Emanuel, (de qui Telemann n’era padrí), i on la seva “Sonata en Re Menor” que en un principi s’havia atribuït al seu pare, gràcies a l’evolució de la musicologia, aquesta va determinar que en va ser C.Ph.Emanuel.
Schröeder va destacar que la música del fill de Bach, ja no era barroca sinó que “miraba al futuro, hacia el Clasicismo y Romanticismo, por lo cual pertenecia más al estilo “Sturm und drung” que imperava en Beethoven y Haydn”.
Finalment, de Matteis pare, Schröder en va destacar el fet d’haver-se mantingut dins les fronteres italianes, mentre que el fill Matteis si va viatjar a Alemanya i a Viena, per la qual cosa va ser més conegut que el seu progenitor, recordant la seva música a J.S.Bach. Dels sols per a violí “Passagio rotto” i “Fantasia con discretione”, Schröder en va manifestar un significat d’improvisació en acords petits, o arpegis pel que fa al “passagio”, i la llibertat de l’intèrpret, sense marcatge de tempo pel que fa a la “fantasia”
Tot seguit, va prendre la paraula Jordi Comellas que en referència a Kriegger, va indicar que en el seu temps va ser un autor força reconegut, acabant els seus dies com a mestre de capella de Weissenfels, una petita localitat de Saxonia (Alemanya). En va ser autor de més de 2000 cantates, i Martínez va adjectivar la seva música “de qualitat extraordinària alhora que d’una extravagància molt mesurada. Tots els seus moviments són petits i enllaçant en un continuo”.
També en va destacar d’aquest compositor la dificultat en la interpretació de les seves obres, i reconeixent que devien estar escrites per a gent molt experimentada, degut a que els requeriments teòrics no eren els usuals per l’època. “Per Hippocampus és un gran projecte discogràfic la gravació de les sonates de Krieger, que es realitza per primer cop, i on es demostra un nivell musical molt intents, però estrany en quan a l’estètica”, va finalitzar Comellas
La violinista Kerstin Linder-Dewman, a través igualment d’Alberto Martínez com a traductor, també es va voler afegir a la presentació, manifestant la seva admiració pel mestre Schröder “que ya tocaba cuando nostros aún no habíamos nacido” i fent esment de l’harmonia existent amb el mestre Schröder, i de les seves facilitats per a l’essaig, destacant que “es la música la que habla porque a veces hay demasiada palabra. Sabe recoger la música desde la parte del humor y el afecto”.
La presentació del concert, sempre dins els paràmetres de la cordialitat i to didàctic, es va acabar amb Alberto Martínez Molina, que va fer una petita semblança d’Hippocampus, formació amb una antiguitat de sis anys, i que va començar amb els tres músics presents “el nucleo duro de Hiipocamus”, va manifestar amb humor, i la soprano Rachel Elliot. Actualment està format per una quinzena de persones de tot arreu i tenen com a projecte de la gravació de la integral de les cantates de J.Sebastian Bach.
Amb una gran assistència de públic a la Capella dels Dolors, novament, Conxita Vera va procedir a la presentació de l’acte, agraint a l’audiència el seu recolzament i fidelitat a la Setmana, al igual que al Trio Unda Maris i a al Patronat Municipal de Cultura, la constància en donar difusió a la música del Renaixement i del Barroc, a través de l’organització d’aquest esdeveniment, del que la ciutat celebra la seva vint i cinquena edició.
Tot informant dels concerts de Jordi Savall, dijous, 30 de novembre, i de la interpretació de la “Cantata del Cafè” de Bach, a la que va comentar que “era l’inici de l’Opereta que ell mai no va escriure”, el proper 3 de desembre, i desitjant un feliç aniversari va donar pas a Jaap Schröder, qui a través de la traducció d’Alberto Martínez Molina, clavicèmbal del trio Hippocampus, va mostrar la seva satisfacció per estar a Mataró, ciutat que no havia visitat mai.
El programa a interpretar constava de peces de compositors de finals del segle XVII i principis del XVIII, destacant del mateix Nicola Matteis (pare i fill) i Johann Philipp Krieger (1649 – 1725), predecessor de J.S. Bach, essent aquest deixeble quan va estar a Hamburg. El programa es va completar amb obres de Telemann, del mateix J.S.Bach i del seu fill, Carl Philipp Emanuel, (de qui Telemann n’era padrí), i on la seva “Sonata en Re Menor” que en un principi s’havia atribuït al seu pare, gràcies a l’evolució de la musicologia, aquesta va determinar que en va ser C.Ph.Emanuel.
Schröeder va destacar que la música del fill de Bach, ja no era barroca sinó que “miraba al futuro, hacia el Clasicismo y Romanticismo, por lo cual pertenecia más al estilo “Sturm und drung” que imperava en Beethoven y Haydn”.
Finalment, de Matteis pare, Schröder en va destacar el fet d’haver-se mantingut dins les fronteres italianes, mentre que el fill Matteis si va viatjar a Alemanya i a Viena, per la qual cosa va ser més conegut que el seu progenitor, recordant la seva música a J.S.Bach. Dels sols per a violí “Passagio rotto” i “Fantasia con discretione”, Schröder en va manifestar un significat d’improvisació en acords petits, o arpegis pel que fa al “passagio”, i la llibertat de l’intèrpret, sense marcatge de tempo pel que fa a la “fantasia”
Tot seguit, va prendre la paraula Jordi Comellas que en referència a Kriegger, va indicar que en el seu temps va ser un autor força reconegut, acabant els seus dies com a mestre de capella de Weissenfels, una petita localitat de Saxonia (Alemanya). En va ser autor de més de 2000 cantates, i Martínez va adjectivar la seva música “de qualitat extraordinària alhora que d’una extravagància molt mesurada. Tots els seus moviments són petits i enllaçant en un continuo”.
També en va destacar d’aquest compositor la dificultat en la interpretació de les seves obres, i reconeixent que devien estar escrites per a gent molt experimentada, degut a que els requeriments teòrics no eren els usuals per l’època. “Per Hippocampus és un gran projecte discogràfic la gravació de les sonates de Krieger, que es realitza per primer cop, i on es demostra un nivell musical molt intents, però estrany en quan a l’estètica”, va finalitzar Comellas
La violinista Kerstin Linder-Dewman, a través igualment d’Alberto Martínez com a traductor, també es va voler afegir a la presentació, manifestant la seva admiració pel mestre Schröder “que ya tocaba cuando nostros aún no habíamos nacido” i fent esment de l’harmonia existent amb el mestre Schröder, i de les seves facilitats per a l’essaig, destacant que “es la música la que habla porque a veces hay demasiada palabra. Sabe recoger la música desde la parte del humor y el afecto”.
La presentació del concert, sempre dins els paràmetres de la cordialitat i to didàctic, es va acabar amb Alberto Martínez Molina, que va fer una petita semblança d’Hippocampus, formació amb una antiguitat de sis anys, i que va començar amb els tres músics presents “el nucleo duro de Hiipocamus”, va manifestar amb humor, i la soprano Rachel Elliot. Actualment està format per una quinzena de persones de tot arreu i tenen com a projecte de la gravació de la integral de les cantates de J.Sebastian Bach.
No comments:
Post a Comment