Saturday, March 31, 2007

ACTES DE PRE-CAMPANYA


Sota el títol “La eclosión liberal”, i Organitzada pel Partit Popular de Mataró, el passat dimarts, 27 de març va tenir lloc a la sala d’actes de la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, una conferència a càrrec de Juan Carlos Girauta, articulista de www.libertaddigital.com.

Llicenciat en dret i MBA a Esade, Girauta també va ser premi Gabriel Aresti amb “Intrusos en el Purgatorio”, i és autor de l’obra “La República de Azaña”, i també del llibre que dona títol a la conferència.

En les paraules d’introducció de Pau Mojedano, número 1 de la llista del PPC per Mataró, va fer esment dels seus orígens polítics d’esquerres, i la derivació que en va tenir gràcies a l’escola austríaca de liberalisme, i les lectures de Hayek i Popper entre d’altres, tot donant èmfasi al terme Llibertat i la seva tornada a la naturalesa conservadora en el sentit anglès de la paraula, i la seva aplicació en política governamental, per tal que l’Estat gestioni els bens comuns, però no administri els assumptes de les persones.

Citant a Franklin: “Allà on hi ha la Llibertat és on hi ha el meu país”, Mojedano va acabar la seva presentació fent esment de la situació d’explotació de la ciutadania per part d’una classe política i dominant que cohorta les seves llibertats.

Tot seguit, Juan Carlos Girauta va iniciar la seva xerrada en castellà, davant d’un nombrós auditori manifestant la seva satisfacció de trobar-se a Mataró, ciutat que coneix, per haver residit durant uns anys Vilassar de Mar.

Amb un to directe, enèrgic, clar i explícit més propi d’un discurs polític i amb un públic convençut, va vaticinar la victòria electoral de Mojedano com a primer alcalde d’una ciutat important, i li va agrair que parlés de l’escola austríaca, referent de la web liberdatddigital.com que funciona de manera controvertida i desecomplexada, a la manera del que ara s’anomenen “think-tanks”. “Me gustan estas oportunidades para explicar como es la sociedad del conocimiento y de la razón. El problema es que tenemos que hablar de política por un rasgo terrible: el doble baremo”.

De forma incisiva, com l’estil que caracteritza els seus articles, va exposar com tant nacionalistes com progressistes pel sol fet d’esmentar-ho, no han de fer ni demostracions ni donar explicacions de cap mena, mentre que “los que nos definimos como liberal conservadores, tenemos que decir que somos demócratas y que no somos ni reaccionarios ni fascistas, dando siempre nuestra cédula de demócrata”

Per a Girauta, no ha d’haver-hi cap complex en manifestar-se liberal o de dretes, ni demanar perdó per declarar-ho, i atacà durament al nacionalisme que, arrelant-se en un sentit emocional, ha fet lo que ell va denominar com “una operación de ingeniería social”, afegint en referència a l’esquerra espanyola la seva ineficàcia en quan a la gestió governamental, però l’excel·lent disposició per al control de la propaganda, que va aconseguir acomplexar al tarannà liberal del país. Amb el pas dels anys, però, la dreta ha anat argumentat la seva posició, pensament i estructura, fet que segons Girauta, posa molt nerviosos als progressistes, transformació actual de l’esquerra que ha defugit dels seus principis bàsics.

“¿Qué quiere decir en realidad ser progresista? Estar a favor de los avances y de las bondades tecnológicas y que estas estén a merced del planeta”. Aquest pensament aquest també el manifesten els conservadors.

Girauta va recordar els temps en que ser d’esquerres es tenia que demostrar amb certa solvència, i amb una lògica explicativa que no era senzilla. Va exposar las raons de la seva baixa en la militància del PSC, quan a l’any 1986, juntament amb J. Garcia Domínguez, col·laborador del programa “La Mañana” de la cadena COPE, trobant-se tots dos a la seu del partit al carrer Nicaragua de Barcelona, es mostraren desagradablement sorpresos en comprovar que la resta de militants i simpatitzants presents celebraren l’assassinat del general Saénz de Ynestrillas en mans d’ETA .

Amb el pas dels anys, es demostra una clara davallada en el pensament d’esquerres del PSOE, que en els seus orígens precisava d’una preparació i d’un convenciment: “Ser de izquierdas nunca ha sido tan barato como hoy en dia”, i va posar com exemple que tan sols manifestant un rebuig o expressant parers negatius sobre d’alguns polítics del PP, o dels EE.UU, s’és acceptat dins el grup, sense que calgui demanar arguments. Pel que fa a Catalunya, segons Girauta, amb el silenci ja ni ha prou. “Esto que estoy diciendo es terrible. Nos conduce a una gregación y falta absoluta de individualidad”.

Seguint les pautes del seu llibre “La eclosión liberal”, Girauta va parlar sobre el fenomen de la globalització i dels seus detractors. El moviment Anti-globalització procedeix d’una organització francesa denominada “ATTAC”, que va sorgir arran d’un article d’Ignacio Ramonet, director de “Le Monde Dimplomatique”. Josep Bovet, un formatger de Rochefort, n’és el seu líder i ha estat condemnat i empresonat varies vegades per atemptar contra negocis procedents dels EEUU.

Aquest moviment, de forta implantació nacionalista, ha aconseguit tant per part del govern francès, com de la Unió Europea, grans subvencions pel que fa als productes agrícoles, de França i Holanda principalment, proporcionant un abaratiment irreal, i permetent competir de forma deslleial amb els productes autòctons del centre i sud d’Àfrica, mentre fan crits en contra de la misèria i falta de mitjans econòmics d’aquestes contrades.

Girauta, també va fer esment a les ONG, destacant en el seu llibre a Intermón – Oxfam i Mans Unides, ambdues d’origen i organització catòlica, però que també pateixen mala gestió de recursos en favor d’alts càrrecs i partides poc explicites. Igualment, va fer una al·legat a favor de la creació d’empreses i la riquesa que genera, donant feina a altres, tot i el fenomen de la deslocalització. “Cuando una empresa se instala, no desvía la riqueza a otro lugar, sino que la desarrolla. Es una perversidad terrible que uno tenga más porqué los otros tengan menos. Colonizar la riqueza es un flaco servicio a la sociedad. La izquierda es capaz de generar una gran pobreza y luego decir que hay que repartirla”

Finalment, Giarauta va explicar en referència al títol del seu llibre, que es tracte d’un nou moviment social, cultural, etc., que se està desenvolupant en la societat, gràcies a mitjans de comunicació, i en especial a Internet, on la web Libertad Digital n’és un clar exponent, amb trenta milions de pàgines mensuals, i amb cent vuitanta mil visites diàries. Va néixer l’any 2000 i n’és un dels principals impulsors, F. Jimenez Losantos, a qui va mostrar tot el seu recolzament i de qui va informar que va patir un atemptat als anys vuitanta, per part de Pere Bascompte, com a conseqüència d’haver firmat el manifest dels 2300, respecte a la desigualtat del castellà en les institucions, organismes públics i mitjans de comunicació.

Amb forts aplaudiments, va concloure la conferència, i tot seguit Pau Mojedano va prendre la paraula per expressar el seu agraïment al conferenciant i traient-ne com a conclusió que “No hem de tenir cap complex ni demanar perdó sobre el que s’acaba de dir i escoltar. Estem convençuts que s’obra una nova revolució i no es progressista. El primer alliberament va venir per la revolta dels tres estats, el segon vindrà per l’individualisme”. Seguidament, es va donar pas a breu un torn de preguntes, i en acabar J.C. Girauta va firmar alguns exemplars del seu llibre.

2 comments:

Anonymous said...

El añorado Antonio Herrero(COPE), fallecido en extrañas circunstancias.........

Hipatia de Alejandría said...

Hola Marta:
paso a visitarte y a saludarte.
A propósito de lo que me comentabas en tu correo sobre el Sputnik, no sé si sabes que hay una película muy buena "Cielo de Octubre" que puede ser muy revitalizante para los chavales. Si te interesa y tienes dificultades para conseguirla, yo la tengo y te la puedo hacer llegar. Creo que por la nuevas generaciones hay mucho que hacer.
Bueno, maja; ha sido un placer leerte por estos lares. Trabajas duro y da sus frutos.
Un beso muy fuerte.