Sunday, March 04, 2007

RICARD I ALFRED OPISSO: EL SENYORIU DEL DIBUIX


La qualitat, en qualsevol àmbit, sempre atrau. Però quan dins el món artístic, es fa esment del nom Opisso l’entès, l’aficionat, el professional o simplement l’espectador, tindran un criteri en comú indiscutible: el senyoriu.

I la mostra Opisso Retrats, emmarcada dins el cicle “Senyors i Senyors” de Ca l’Arenas Centre d’Art, n’és un exemple ben palpable.

El dia de la inauguració, el passat divendres 2 de març, Carles Marfà, director del Museu de Mataró, en un breu parlament i adreçant-se a un auditori d’una trentena de persones aproximadament, la majoria relacionades amb el món artístic i social, sense descartar al polític de torn, del grup governant en el consistori, va fer una síntesi d’ambdós artistes, destacant de Ricard Opisso les seves vivències a la Barcelona modernista a través “d’uns retrats de potència magnífica i que són un document testimonial de l’època de les tertúlies dels 4 Gats amb Casas, Huget, Nonell, Picasso, etc.”

Ricard Opisso va iniciar la nissaga, que va continuar el seu fill Alfred, que visqué a Mataró, i de qui en representació seva, l’esdeveniment va comptar amb els seves filles, i va viure en un entorn molt propici a l’art. “Alfred viu en una altra època que no és tan donada a la creació artística, però va destacar amb els seus retrats, dels que la crítica, sempre va valorar la seva manera especial de retratar”.

Finalment Marfà, va puntualitzar sobre la importància de reunir en una mateixa sala a ambdós artistes, fet que ha estat possible gràcies a la magnífica col·laboració de la família Opisso , i del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, la qual cosa permet tant gaudir de les obres com comparar-les.

La presentació va concloure amb unes paraules de Jaume Graupera, President del Patronat Municipal de Cultura, qui igualment va agrair a les filles d’Alfred Opisso la seva presència i col·laboració, tot “reafirmant la voluntat eclèctica de les exposicions de Ca l’Arenas i veure tant els artistes contemporanis de Jordi Arenas, com la creació actual”

Graupera, també va anunciar la preparació de cara a la propera temporada, d’un nou cicle en substitució de l’actual “Senyors i Senyores”, dedicat al viatge com a tema central, que també serà la base de la renovació del fons actualment exposat en el primer pis, al mateix temps que també convidava a gaudir de la mostra que s’inaugurava.

I efectivament, és un autèntic gaudi per la vista i la sensibilitat artística contemplar dues generacions de pintors i dibuixants, diferents en el temps, però amb el gust estètic i la delicadesa per les formes.


L’espectador pot observa a un Ricard Opisso home del seu temps, amb un dibuix precís i realista, de traç ferm, meticulós i imprimint caràcter en les seves obres, la qual cosa permet una visió real d’una època, d’un estil i d’una manera de viure l’art i l’ambient artístic. Els Retrats Parisencs de 1900 o els dedicats a Isidre Nonell, Casagemas i Picasso, són un exemple molt acurat de la seva personalitat artística. No obstant, el seu Autoretrat, és absolutament frapant, mostrant una visió del seu temperament, que fa comprendre al visitant la seva especialització posterior en publicacions satíriques o infantils.

El seu fill, Alfred, mostra una basant elegant i distingida, una traça àgil i concisa, o com molt bé va qualificar Joan B. Parés: “Un senyoràs”, no exempt de delicadesa i tendresa en les formes i cromatisme, com ho demostra el Retrat de Ma. Àngels Opisso, un oli sobre tela.

El refinament però, es reflecteix perfectament en la traça dels retrats a llapis dedicats a la seva esposa, Ma. Lluïsa Julià, reflectint en els de les seves filles, exquisidesa i alhora tendresa.

L’Autoretrat d’Alfred Opisso, permet fixar-se en la seva observadora mirada, d’una personalitat pot ser poc carismàtica, però que analitzava pictòricament tant el personatge com l’ambient que l’envoltava, i així ho reflectia tant en la seva tasca artística com en el seu treball per una coneguda casa de perfums barcelonina.

La mostra romandrà oberta fins el proper 6 de maig de 2007.

No comments: