CONCLUSIÓ:
El que se'n pot treure de la documentació presentada - i se'n podrien posar més de fotografies - és en primer lloc una més que discutible selecció d'obra - en aquesta 3a edició els comentaris senyalaven la baixada de qualitat - on a través de la fotografia – prego disculpes sinó és molt nítida, però les he extret escanejant els diversos catàlegs – es pot veure una escassa per no dir nul·la evolució de tècnica i de temes, que fan que sigui incomprensible la poca memòria i poc criteri del Jurat.
Un Jurat, de “campanillas”, però que està passat de moda, que encara viu a les reminiscències del maig del 68, d'avantguardes que no han deixat empremtes, massa apoltronat al poder de les institucions governamentals. Un jurat envellit i carca, poc objectiu i absolutament parcial, entronitzat com vaques sagrades a la Índia, però que en res respon a la realitat de l'art contemporani actual, en total recessió no tan sols per la crisi econòmica, sinó la crisi d'imaginació i de recerca.
Poden ser “gloriosos” noms de l'estudi de la història de l'art, de reconegut prestigi, però a excepció del “mundillo” no els coneix ni Déu. Si més no, però, disposen de poder i de capacitat de decisió suficient com per influir i imposar criteris i artistes segons convingui.
Un Jurat que en amb la tria de l'obra guardonada ha donat pas a tota mena d'especulacions dins l'àmbit artístic mataroní, la qual cosa hauria de fer reflexionar a la gent de la Sant Lluc, doncs el seu esforç per donar sortida a aquest premi, s'està veient minvat per aquest factor.
La tria d'obres a través de fotografia també és un fet qüestionat pels artistes, però en aquest punt, el fet d'evitar costos prima sobre l'obra, en detriment d'una visualització seriosa i profunda del material i tècnica emprats.
La biennal Torres García no atrau al mataroní de peu, al ciutadà gris, ni a la gent corrent que passa pel carrer i vol visitar exposicions, per més esforços que l'Ajuntament, la Sant Lluc i els mitjans de comunicació hi facin.
De cara a una futura edició – que es d'esperar que es celebri, si el mecenes que “apujina” - doncs els patrocinadors també han anat de baixa. On és la Hartmann?, per exemple - els diners no se'n cansa – cal que la Sant Lluc analitzi i faci un estudi seriós de què és el que vol obtenir del premi i que cal canviar o eliminar per assolir els objectius que es proposin.
És una meravellosa idea, i aquesta entitat creu en ella, però depèn massa d'estaments i d'elements oficials, la qual cosa pot provocar que el Torrés García es quedi tan sols en un premi local.
No comments:
Post a Comment