Benvolguts lectors,
Finalment, el meu ordinador ha tornat de la cura de SPA obligada al País Basc i això vol dir que.... La Llum s'ha fet!!! Per tant, torno a la tasca, tenint pendent tota una sèrie de Cròniques que s'aniran itercal·lant amb l'actualitat latent.
Serveixi, doncs aquesta Crònica de retrobament, que de casualitat havia preparat un dia abans que la foscor regnés implacable dins el meu portatil.
El centre d'art Ca l'Arenas presenta fins al proper 5 de juliol d'enguany, com a part del Fons Arenas, Les tertúlies, un conjunt d'esbossos i dibuixos – també s'exposa una quadre amb les figures del mestres Joan Tutto i Enric Torra d'una sèrie de personalitats tant artístiques com intel·lectuals del Mataró de la postguerra, que freqüentaven la llar dels Arenas, a manera de saló literari del segle XIX, amb concerts, lectures poètiques, etc.
Eren conegudes com “Gremi de les Belles Arts”, i el mestre Arenas, sempre inquiet, realitzava a través de les seves anotacions artístiques, una crònica social del seu entorn, alhora que ple d'iniciatives culturals, dissenyava els programes dels diferents actes que a Ca l'Arenas es celebraven.
Evidentment, tot i essent simples anotacions a llapis, Jordi Arenas demostrava una sensibilitat exquisida, tant que alguns d'aquests dibuixos poden considerar-se també, petites obres d'art, especialment en els programes de mà, senzilles, ben cert. Tot i ser unes quantes línies i formes, els conceptes que en el món clàssic defineixen l'art: harmonia, canon, geni, llum i sublimitat, queden perfectament reflectits en aquests dibuixos. Plens de calidesa i un encís perduts ja en l'oblit dels temps.
Com oblidat pels mataronins és el Centre Ca l'Arenas, on la solitud i és contínuament present, tan sols trencada pel “bona tarda”, al personal present o per la veu en off del vídeo que contínuament s'emet.
Els alumnes, els artistes, els homes de lletres que varen omplir les sales i el taller de Ca l'Arenas durant hores i hores, no poden atapeir una casa on fins i tot els mateixos germans Arenas sentirien la tristor i la buidor d'un entorn desaparegut.
Molts dels coetanis dels Arenas ja no estan entre nosaltres, i les noves generacions, tan sols visiten el Centre, perquè ho mana l'escola, per fer-hi tallers de dibuix, o perquè els boys and gilrs de Can Xalant, sempre adictes, mai divergents, hi exposen mostres d'art emergent, o tal com va escriure no fa gaire Jean Baudrillard en la seva obra El complot del arte : “la major part de l'art contemporani es dedica a apropiar-se de la banalitat, de la despulla i de la mediocritat com valor i ideologia”.
L'esplendor, com a manifestació de la bellesa espiritual, d'un habitatge que per qüestions tant arquitectòniques com de criteris polítics, freds, distants, insensibles al bell sentit artístic i estètic dels Arenas, reposa el somni etern dins el cementiri de l'oblid.
No comments:
Post a Comment