Tuesday, January 02, 2007

ELS RETRATS DE PALAU FABRA


Des del passat 21 de desembre i fins el proper 17 de febrer del 2007, Ca l’Arenas, Centre d’Art presenta “Josep Palau Fabra, col·leccionista”, un conjunt de prop d’una dotzena d’obres d’artistes com Josep Mompou, Anet Duncan, Joan Palet, Josep Palau i Oller, Antoni Clavé, Rosa Ma. Pujol, i Francesc Labarta entre d’altres.

Una mostra curiosa i pot ser massa petita, per poder apreciar traces tan exquisides com la sanguínia de Labarta "Noia dempeus recolzada" (1940), en contrast en visions molt personals i crítiques com les de Mompou "Toreret", (1909), un treball amb tinta xinesa minuciós amb reminiscències goyesques, el "Guitarrista" (1948) d’Antoni Clavé, de traç simple, solt i d’inexpressivitat frapant i un sorprenent "Cap d’arlequí" (1958-59) de Joan Ponç, que sense defugir d’un gest grotesc, mostra un personatge trist i de mirada perduda. El més pur academicisme i alhora la tècnica més depurada i precisa, la trobem amb Josep Palau i Oller i el seu retrat de Fernando Fabre Priolet (1941), on destaca l’aplom del personatge i la serenor de la seva mirada.

No obstant la poca quantitat d’obra exposada, els cinc retrats de Palau Fabra, són d’una exquisidesa, rigor i cromatisme molt particular i absolutament encisadors. Per sobre de qualsevol detall, la mirada penetrant i observadora de Palau Fabra, de front o de perfil, no deixa gens indiferent.

L’evolució pictòrica al llarg dels anys (1942, 1984, 1986, 1989 i 1999) permet observar la personalitat del col·leccionista, assagista, dramaturg i estudiós de la vida i obra de Pablo Picasso, a través de la traça àgil i ferma d’Anet Duncan "Guifreu" (1984) – Ploma i tinta sobre paper) on l’expressió d’un Palau Fabra pletòric però encara amb una tasca per fer, es transforma al 1999 "Perfil de Josep Fabra, detall" – oli sobre tela, en una personalitat reflexiva i amb temps per profunditzar en el que s’ha fet; la pinzellada és ampla sense perdre fermesa, i la naturalitat del color sap captivar a l’espectador.

Joan Palet (1942) i Rosa Ma. Pujol (1986) completen la resta de retrats del protagonista de la mostra; el primer un dibuix al natural amb llapis conté sobre cartolina, de traça refinada i elegant. La segona un oli sobre tela on destaca la utilització d’un cromatisme molt particular (vermells, verds, grisos difuminats), poc habitual en retrats que li permet exhibir un Palau Fabra reposat però amb voluntat impertorbable.

No comments: