Sunday, January 28, 2007

LA SALVAGUARDA DEL PATRIMONI LITERARI DEL MARESME


Sota el títol “Viure i escriure al Maresme”, va tenir lloc el passat divendres, 26 de gener, al Racó del Casal Aliança de Mataró, una xerrada organitzada per l’associació “Caliu – Haribala”, i que va comptar amb la presència dels caps de redacció de Tribuna Maresme Albert Calls, i d’informatius de Mataró Ràdio Joan Salicrú.

Enric Pons, membre de l’entitat, va introduir l’acte, fent esment dels currículums dels dos protagonistes destacant d’Albert Calls la seva basant de periodista, - va ser creador del suplement cultural “5 Cèntims" del setmanari "Capgros”, redactor de “Crònica de Mataró”, etc., d’escriptor – “Contes per Barcelona 21 x 21”, “Puzzle” - i poeta, “Cementiri de cotxes” “Arquitextures”, etc. També és co-propietari de la llibreria Proa de Premià de Mar i “dedicat a la política i en defensa dels drets dels escriptors”

Per la seva banda, de Joan Salicrú, Pons en va referenciar la seva llicentiatura en periodisme, i que fins al setembre del 2006 va ser cap de cultura del setmanari CapGros, - heretant la direcció del suplement “5 Cèntims” de Calls. És co-director de la revista “Valors”, i també col·labora amb les publicacions “Foc Nou” i “Capçalera”. Va ser finalista la premi de narrativa “Miramar” i autor de la biografia d’Esteve Albert.

Tot esperant l’arribada de Salicrú, i davant un auditori d’una vintena de persones aproximadament, moltes d’elles habituals d’aquests esdeveniments, l’acte es va iniciar amb la intervenció d’Albert Calls, qui sempre amb un to col·loquial i distés, va exposar als assistents el què per ell representa viure i escriure al Maresme.

Calls que va començar la seva etapa de periodista fa vint anys i “venint immigrat de Cabrera, vaig anar a petar a casa d’en Terri, on aquell dia també hi havia en Xavier Ubach”. Passats aquests anys, i havent desenvolupat tota una tasca a l’entorn de la cultura, va reconèixer la seva preocupació per la conservació del patrimoni literari maresmenc, en comparació amb la història, que si ha tingut per part d’ajuntaments i institucions una protecció més decidida. Noms com Mn. Pere Ribot, Valerià Pujol, Antoni Isern, el mateix Esteve Albert no han tingut el reconeixement necessari. “S’ha mostrat menyspreu absolut en quan a la poesia, la narrativa, l’assaig maresmencs”, i va corroborar aquesta afirmació amb la constatació de que algunes biblioteques locals no conserven les obres dels seus autors “perquè no s’entenen”. “¿Què es pot esperar de que no es guardin col·leccions de poemes, articles, contes, narracions etc.,? va qüestionar-se Calls, qui tot seguit va parlar de la tasca a nivell privat de Francesc Rogers, dedicat a llibre de vell i de segona mà, i el seu gran projecte “Llibre Viu”, d’intercanvi de volums, que recull els llibres que ningú vol. “Aquest material va a petar a llocs com aquest. A les cases no es conserva. I manca sensibilitat”.

Fins a mitjans dels anys vuitanta, no es va publicar una antologia de poetes del Maresme. Va ser l’editorial Robreño qui va editar la primera i després Oikos Tau, en va publicar la segona. “Hi ha una tercera antologia que parteix del segle XVI fins a l’actualitat, però aquesta és encara inèdita perquè l’he estat preparant jo, seguint les passes iniciades per Isidre Julià”. L’Associació de Joves Escriptors de Catalunya, també en va fer un recull durant la dècada dels vuitanta.

Per a Calls, hi ha algunes entitats que salvaguarden aquest patrimoni literari: La biblioteca de la Caixa Laietana, que gràcies a Maria Mayol i ara Carme Espriu fan un seguiment de les obres editades. També el Museu Arxiu de Santa Maria es dedica a recollir i estar a l’aguait del que es publica en aquest aspecte, i finalment la biblioteca Pompeu Fabra on la responsable de la mateixa, Mercè Milian demostra gran sensibilitat pel tema, a la par que també ho estableixen els estatuts de l’entitat, i coordina a la comarca per a la recollida d’obres. Pel que fa als editors, fan una tasca puntual.

No obstant, Calls va posar tres exemples on no s’ha fet un seguiment decidit per a la conservació d’obra completa, com van ser Antoni Isern, Mn. Pere Ribot, de qui només es va poder aconseguir recuperar el primer llibre “Laetare” del 1935 i re-editat per Oikos Tau al 1998. El tercer cas, Valerià Pujol, no va publicar cap volum, però si hi havia obra escrita, que gràcies al propi Calls de fer-ne esment i clama pels mitjans de comunicació, va aconseguir obtenir-ne la darrera “Claustres”, desapareguda a la mort de l’escriptor, i del que gràcies a un magatzem de llibre de vell, se’n va aconseguir trobar l’original.

Naturalment, hi ha altres autors que han tingut repercussió fora de l’àmbit local, i per aquest motiu, si s’ha guardat el seu patrimoni escrit: Salvador Espriu, Marià Manent o el mateix Esteve Albert, de qui no obstant, va comentar Calls el poc interès de l’ajuntament de Mataró per a conservar el seu arxiu, actualment a Dosrius. No és aquest, però el cas de l’arxiu de Josep Reniu, de qui J. Puig Pla, ex-regidor del consistori mataroní i gran admirador de la figura de Reniu, en té actualment cura.

“El dret dels autors maresmencs a que sigui conservat el seu patrimoni, es fruit de la tenacitat d’algunes persones. Tampoc seria tan costosa aquesta conservació si tenim en compte que un refrigeri en segons quins actes pot costar el mateix”.

Tot reconeixent al mateix temps que quan a un carrer se li posa el nom d’un poeta o escriptor “és el primer pas per l’oblit literari”, Calls va acabar la seva intervenció plantejant-se el per què ha suscitat tan poc interès aquest tema, la possibilitat d’un itinerari per ajudar a la confecció d’un mapa literari i quines serien les accions que caldria prendre per a la conservació de la literatura maresmeca, tot fent alhora un toc d’atenció a la qüestió perquè “cal recuperar la memòria d’alguns autors de la comarca i salvaguardar el patrimoni”, per la qual cosa, va proposar la creació d’un grup de treball que constitueixi en el centre vertebrador, amb l’ajut d’arxius i biblioteques.

Acabada la seva exposició i ja amb la presència de J. Salicrú, va tenir lloc el col·loqui, cordial i amè. plantejat el cap d’informatius de Matarò Ràdio un “auto-odi dels maresmencs que no ens creiem les nostres pròpies obres. Passa el mateix amb altes comarques?

Calls va reconèixer que és un problema generalitzat, i posant l’exemple de Joan Gómez, qui en els programes de festa major de Premià de Mar publicava petits contes i historietes, i que ara es reconeix que es tenien que haver guardat, també va fer incís en els canvis que es produeixen del paper a la digitalització.

Va insistir novament en el recolzament a la història en detriment de la literatura, i en aquest punt, aquesta cronista va intervenir, tot posant de manifest que la tasca de recerca històrica es molt més feixuga, llarga i lenta, requerint la lectura de molts documents, en alguns cops certes transcripcions, recerca de fons notarials, llibres d’actes, etc. Sense menysprear en absolut a la literatura, que amb el pas dels anys, forma part de la història, aquesta basant requereix de la imaginació i un treball més intel·lectual que de recerca.

Salicrú va intervenir tot seguit, recordant la tasca de Calls en el suplement “5 Cèntims – Capgros", i de l’aposta que Mateo Ros, editor del setmanari va per aquest espai que va permetre ajudar a la difusió d’autors i escriptors, a la qual cosa, Calls si va mostrar d’acord. No obstant, actualment s’observa un excés d’informació i es deixa de banda la cultura, i és aquí on els mitjans de comunicació poden fer una bona tasca en la recuperació d’aquest patrimoni.

El diàleg entre els dos convidats i alguns dels presents va anar fluint, i diversos varen ser els punts expressats: la sensibilitat per part dels consistoris en la conservació patrimonial literària: “A Cabrera es fa una col·lecció de poetes, però Mataró és més delicat”, va intervenir Calls. La projecció d’alguns autors com Isidre Julià, Terri, Care Santos o Joan Carles González, es deu en part a algunes gestions del consistori mataroní, tot i que han estat els mateixos autors que s’han buscat altres formes de promoció. Un cas més clar de recolzament directa de l’Ajuntament ha estat el de Manuel Cuyàs i Ramon Manent.

Altres temes també vans ser: el món de la informàtica i el paper que juguen els blogs, que poden suposar una nova fórmula de comunicació i permetre la sortida de nous valors literaris, l’evolució que pugui tenir el llibre, que pot arribar a convertir-se en un objecte de culte per a minories, la qual cosa, els presents varen coincidir en que seria un fet lamentable, i per tant s’ha d’evitar “el cementiri dels llibres oblidats”, com va qualificar Calls l’abandonament de molts volums. En aquest sentit, va parlar de Montolieu (França) una població d’uns cinc-cents habitants amb 25 llibreries i un cafè literari, tot plegat per donar sortida a la literatura i llibre de vell.

La realitat editorial també és pobre. Labor considerable va ser la de L’Aixernador a Argentona i la d’Oikos Tau fundada per Jordi García i Ernest Lluch. La seva “continuadora” “Katelani”, ha fet molt poca edició. “El Clavell” a Premià de Mar i “Els tres pins” a Canet de Mar són altres petites editorials.

I finalment, els costos dels llibres també van ser un punt per reflexionar. Salicrú va comentar com el llibre recentment publicat pel seu pare, Ramon Salicrú sobre els carrers de Mataró, es va esgotar ràpidament, perquè es va lliurar de forma gratuïta. “Si és gratis arriba a molta més gent, però si s’ha de pagar, ja no arriba a tanta”, a la qual cosa Calls va informar sobre els diferents tants per cent en que es distribueix el preu del llibre, essent un 2% per l’autor i un 30% pel llibreter. La resta, per l’editor.

Tot i així, aquesta cronista també va afegir que molts d’ells no es venen i van al reciclatge. Que per tant, un preu més econòmic facilitaria una difusió més gran, afirmació en que si va estar d’acord, acabant l’acte amb el lliurament als dos convidats de dos llibres, en agraïment a la seva col·laboració, i recordant la tasca de Laureà Mela i Francesc Rossetti en l’anomenada “Agrupación Hispana de Escritores”, de Rafael Vallbona, molt professional i de l’Agrupació de Joves escriptors d’Espanya, de la que Albert Calls en va ser fundador.

11 comments:

Anonymous said...

Hi all! sexy girls | sexy webcam videos | live chat xanax cheap xanax buy xanax online phentermine buy phentermine online phentermine cheap tramadol buy tramadol online tramadol cheap levaquin buy levaquin online levaquin cheap lnorvasc buy sex online
babe online casino online casino online lroulette online blackjack online lpoker online phentermine online xanax xanax buy phentermine phentermine buy phentermine cheap | live chat
for fun

Anonymous said...

Peloteo peloteo

Anonymous said...

Hello. Use this search engine for best result: BD search Find all you need in your area!
Enjoy

Anonymous said...

Hi all!. Use this search engine for best result: BDsearch Find all you need in your area!
for fun

Anonymous said...

topic03, [url=http://www.chop.edu/forum/user/profile/8207.page]order klonopin no prescription[/url], :-) cen, http://www.chop.edu/forum/user/profile/8207.page klonopin without prescription ;-(, [url=http://www.chop.edu/forum/user/profile/8208.page]buy xanax 2mg[/url], ;-( zzy, http://www.chop.edu/forum/user/profile/8208.page xanax 2mg :-), [url=http://forum.cprs.ca/default.aspx?g=posts&m=6]order adipex[/url], :-) lxs, http://forum.cprs.ca/default.aspx?g=posts&m=6 order adipex online :-), [url=http://forum.cprs.ca/default.aspx?g=posts&m=7]alprazolam no prescription[/url], :-) cot, http://forum.cprs.ca/default.aspx?g=posts&m=7 alprazolam without prescription :-(, [url=http://forum.cprs.ca/default.aspx?g=posts&m=8]buy ambien no prescription[/url], :-) rcz, http://forum.cprs.ca/default.aspx?g=posts&m=8 ambien without prescription ;-(

Anonymous said...

hi! [url=http://esnips.com/web/minnaregina/]Hello. And Bye.
[/url] http://esnips.com/web/minnaregina/ free nude video clips of milfs
thanks!
free nude video clips of milfs

Anonymous said...

Generic Viagra is used to increase blood flow to certain areas of the body, as a muscle relaxant and as a male impotence or erectile dysfunction treatment. Generic Propecia is a one-a-day, FDA-approved, treatment for male pattern hair loss at the crown or in the middle of the scalp (androgenetic alopecia). Viagra is the world renowned medicine for erectile dysfunction and most men have forgotten they ever had a problem with erections after its use. Take it on empty stomach and it will work in 30 minutes. Erections can be achieved on stimulation.

Anonymous said...

Generic Viagra is used to increase blood flow to certain areas of the body, as a muscle relaxant and as a male impotence or erectile dysfunction treatment. Generic Propecia is a one-a-day, FDA-approved, treatment for male pattern hair loss at the crown or in the middle of the scalp (androgenetic alopecia). Viagra is the world renowned medicine for erectile dysfunction and most men have forgotten they ever had a problem with erections after its use. Take it on empty stomach and it will work in 30 minutes. Erections can be achieved on stimulation.

Anonymous said...

A humankind who dares to barrens everyone hour of one of these days has not discovered the value of life.

[url=http://www.livestockguardianangels.com/apps/profile/profilePage?id=54280822]Marry[/url]


Jenna

Anonymous said...

We should be painstaking and fussy in all the information we give. We should be extraordinarily careful in giving advice that we would not think of following ourselves. Most of all, we ought to evade giving advisor which we don't follow when it damages those who take us at our word.

blowgun

[url=http://blowgun-86.webs.com/apps/blog/]blowgun[/url]

Anonymous said...

To be a adroit lenient being is to from a philanthropic of openness to the in the seventh heaven, an gift to trusteeship uncertain things beyond your own restrain, that can lead you to be shattered in uncommonly extreme circumstances for which you were not to blame. That says something exceedingly impressive relating to the get of the honest life: that it is based on a trustworthiness in the fitful and on a willingness to be exposed; it's based on being more like a plant than like a treasure, something somewhat dainty, but whose acutely item beauty is inseparable from that fragility.