“Violències” és el títol donat per Josep Rodri a un muntatge de teatre, vídeo i instal·lacions, emplaçat a la nau Cabot i Barba, antiga fàbrica Tèxtil Orbe, tocant a la plaça Miquel Biada, que va tenir lloc el divendres, 26 i dissabte 27 de gener, i que es tornarà a passar els propers 3 i 4 de febrer.
Una mostra que vol denunciar les diferents manifestacions de violència que genera la nostra societat; és a dir, el mateix que els espectadors de televisió veuen cada dia en qualsevol telenoticies, però amb els dinerons que els mataronins, sense dir “ni piu” posem cada any a les mans d’un més que malgastador Patronat Municipal de Cultura.
Els assistents al passi de les vuit del vespre del dissabte, una trentena persones en bona part pertanyent a aquesta “esquerra de Saló”, ben aposentada en estaments públics, i que poca cosa farien a l’empresa privada, varen poder veure la denuncia, segons Rodri, d’una ben escollida mostra de violència, com és; la de gènere, el terrorisme, la militar, els atacs que pateixen els immigrants a Melilla per arribar a Espanya, la guerra d’Irak, (amb una repetició de “Morir a Bagdag"), l’assajament a les escoles, les curses de braus, les manifestacions de Jimenez Losantos a “La Mañana” de la COPE i els maltractaments a la gent gran.
Però Rodri, no se si conscient o inconscientment, es va oblidar del maltractament, també, d’esposes a marits, de pares/mares a fills, i de fills a progenitors, als animals domèstics, de l’assajament laboral i sexual, del tràfic d’esclaus, de la violència del món de la droga i de les bandes de carrer, dels aldarulls i destrossa de material urbà, la tortura i un llarg etcètera. I de la pobresa a Espanya, perquè també n'hi ha; concretament el darrer cens demostra que 8.000.000 de persones es poden considerar pobres; no tan sols és una diferència del nord amb el sud.
Visualment i teatralment, el muntatge és vuit, obscur, (la foscor de la violència també es practica a la llum del dia), poc àgil, en manca de contingut i en general, fred; s’haguera agraït el diàleg. Se’n salva, però l’acció teatral “Bona Nit”, amb una esplèndida Carme Faja, de colpidora i emotiva actuació, i “Terrorista”, amb un Enric Domingo que va transmetre una imatge d’amargor i d’odi molt punyent.
Si “Violències” vol provocar debat, no ho aconsegueix perquè la societat actual ja n’és coneixedora d’aquest tipus de situacions. En canvi, no proposa cap mesura o solució per acabar amb elles. Amb la violència i amb la seva denuncia NO ES POT FER ART, perquè això representa un insult a les persones que han patit o pateixen situacions injustes o de maltractament; la violència no s’ha de resumir en un muntatge artístic, sinó que és una acció de la degeneració de la civilització, de la mancança de valors ètics, morals i religiosos; és la derivació del relativisme imperant on ni Llei ni Ordre tenen elements suficients per actuar.
Per denunciar, no fa falta aquest tipus de muntatges, veritablement costosos – tots els que hi varen intervenir VAREN COBRAR. Hi ha obres de teatre i cinema d’alta qualitat perfectament adients a la problemàtica que es planteja. El que si demostra “Violències” és l'existència d'un sector del PMC obsolet i distant de la realitat cultural i social actual, cada cop amb menys idees que facin atractives a la gent les seves propostes.
Una mostra que vol denunciar les diferents manifestacions de violència que genera la nostra societat; és a dir, el mateix que els espectadors de televisió veuen cada dia en qualsevol telenoticies, però amb els dinerons que els mataronins, sense dir “ni piu” posem cada any a les mans d’un més que malgastador Patronat Municipal de Cultura.
Els assistents al passi de les vuit del vespre del dissabte, una trentena persones en bona part pertanyent a aquesta “esquerra de Saló”, ben aposentada en estaments públics, i que poca cosa farien a l’empresa privada, varen poder veure la denuncia, segons Rodri, d’una ben escollida mostra de violència, com és; la de gènere, el terrorisme, la militar, els atacs que pateixen els immigrants a Melilla per arribar a Espanya, la guerra d’Irak, (amb una repetició de “Morir a Bagdag"), l’assajament a les escoles, les curses de braus, les manifestacions de Jimenez Losantos a “La Mañana” de la COPE i els maltractaments a la gent gran.
Però Rodri, no se si conscient o inconscientment, es va oblidar del maltractament, també, d’esposes a marits, de pares/mares a fills, i de fills a progenitors, als animals domèstics, de l’assajament laboral i sexual, del tràfic d’esclaus, de la violència del món de la droga i de les bandes de carrer, dels aldarulls i destrossa de material urbà, la tortura i un llarg etcètera. I de la pobresa a Espanya, perquè també n'hi ha; concretament el darrer cens demostra que 8.000.000 de persones es poden considerar pobres; no tan sols és una diferència del nord amb el sud.
Visualment i teatralment, el muntatge és vuit, obscur, (la foscor de la violència també es practica a la llum del dia), poc àgil, en manca de contingut i en general, fred; s’haguera agraït el diàleg. Se’n salva, però l’acció teatral “Bona Nit”, amb una esplèndida Carme Faja, de colpidora i emotiva actuació, i “Terrorista”, amb un Enric Domingo que va transmetre una imatge d’amargor i d’odi molt punyent.
Si “Violències” vol provocar debat, no ho aconsegueix perquè la societat actual ja n’és coneixedora d’aquest tipus de situacions. En canvi, no proposa cap mesura o solució per acabar amb elles. Amb la violència i amb la seva denuncia NO ES POT FER ART, perquè això representa un insult a les persones que han patit o pateixen situacions injustes o de maltractament; la violència no s’ha de resumir en un muntatge artístic, sinó que és una acció de la degeneració de la civilització, de la mancança de valors ètics, morals i religiosos; és la derivació del relativisme imperant on ni Llei ni Ordre tenen elements suficients per actuar.
Per denunciar, no fa falta aquest tipus de muntatges, veritablement costosos – tots els que hi varen intervenir VAREN COBRAR. Hi ha obres de teatre i cinema d’alta qualitat perfectament adients a la problemàtica que es planteja. El que si demostra “Violències” és l'existència d'un sector del PMC obsolet i distant de la realitat cultural i social actual, cada cop amb menys idees que facin atractives a la gent les seves propostes.
No comments:
Post a Comment