Wednesday, April 11, 2007

L’ESPAI INTER-ESTEL•LAR A L’ABAST DE TOTHOM


Pels aficionats i estudiosos de l’astronomia, pels que vulguin conèixer l’evolució dels avanços tecnològics procedents dels viatges especials, pels que sempre estem àvids de coneixements o pels pares i professors que necessitin ampliar la formació dels seus alumnes i fills, l’Ateneu Caixa Laietana presenta fins al proper 13 de maig “Viatgers de L’Espai”, una mostra que recull a través d’imatges, projeccions, plafons explicatius i sobre tot vestimenta, utensilis, estris de control, etc. bona part de l’evolució en el camp de l’astronomia i dels viatges a l’espai.

Al llarg de la història, l’Home sempre s’ha sentit atret i fascinat a investigar que hi ha més enllà dels núvols que envolten la Terra. Ja en el segle XVI, Nicolau Cópernico (1473 – 1543) amb el seu llibre “De revolutionibus orbium coelestium” (de les revolucions de las esferes celestes), considerat com el punt inicial de l’astronomia moderna, va ser el primer en plantejar que el sol es trobava en el centre de l’Univers, la terra girava una vegada al dia sobre el seu eix i completava el cicle d’una volta al sol durant 365 dies, el que se’n denomina la “Teoria Heliocèntrica”. Molt abans, però, Tales de Mileto, Plató, Pitàgores, Aristotil, o Claudi Ptolomeu, per exemple, ja havien plantejat al llarg dels segles, fins i tot abans de Crist, teories algunes de les quals, la modernitat ha confirmat, com el fet de que la Terra és rodona o que les marees es relacionen amb les fases de la lluna.

Dels estudis de Cópernico, completats per les teories de Galieo Galilei (1564-1642), amb la millora del telescopi, (inventat per l’holandès Hans Lippershey el 1608), la seva gran varietat d’observacions astronòmiques i la teoria del moviment, homes com Johaness Kepler, Isaac Newton o Albert Einstein han contribuït amb l’estudi de l’Univers i dels planetes que el componen, a l’evolució tecnològica, humana, científica, moral social i política de l’Home.

Amb aquesta exposició, d’excel·lent i atractiu plantejament visual i didàctic, també es commemora el 50è aniversari del primer llançament del Sputnik (que en rus vol dir satèl·lit o camarada viatger), primera nau no tripulada, que va significar el començament de la carrera espacial. El visitant pot observar, entre altres curiositats, com gràcies a resoldre els problemes dels astronautes a l’espai, la humanitat pot gaudir d’elements com la pasta de dents, les llaunes per a conserves, el microones, etc. També pot resultar fascinant per l’espectador, la reproducció del sòl lunar i del cel estrellat, o veure els vestits espacials utilitzats per Robert Overmeyer o Pedro Duque

En l’àmbit més científic, i destinat al jovent, hi ha les seccions Ciència Divertida (tots els dimarts a les 18 hores i per majors de 12 anys) i Robots, Missió a l’espai, (cada dijous, divendres i dissabte a les 17,30 i a les 19h), on gràcies al taller de Lego Mindstorms, els participants hauran de posar tot el seu enginy a l’abast per rescatar un grup de científics a Mart.

Aquesta exposició, organitzada per Caixa Laietana, ha estat possible mercès a la contribució de col·leccionistes particulars com Kosmos i Josep Castellsaguer – qui ha cedit per aquest esdeveniment el coet de tres metres d’alçada - que amb la seva “bogeria”, permeten al públic del 2007 un ampli ventall de facilitats per conèixer i comprendre la ciència de l’astronomia, i les possibilitats infinites que pot aportar l’estudi de l’Univers al desenvolupament humà.

1 comment:

Hipatia de Alejandría said...

Hola Marta:
Me parece un trabajo excelente. He leído el post dos veces; la verdad es que he disfrutado mucho con él. Ya sabes que el tema me fascina.
Te felicito. Muchas gracias.
Un beso desde la Enterprise.