Thursday, April 05, 2007

MÚSICA CORAL EN BENEFICI DE LA RESTAURACIÓ DE SANTA MARIA (I)


La basílica de Santa Maria és l’emblema del patrimoni artístic i arquitectònic antic, i en més bon estat de conservació de la nostra ciutat, però li cal una gran restauració. Una bona mesura és la promoció de la mateixa a través de la música, i tot i els seus coneguts problemes d’acústica, sempre és d’agrair que el seu ús religiós és complementi amb el musical.

Amb aquest propòsit, doncs, l’Administració de les Santes va organitzar el passat 24 de març, un concert de cant coral, a càrrec del cor INFANTIL i el cor de NOIES de l’ORFEÓ CATALÀ, sota la direcció de Elisenda Carrasco i Lluís Vilamajó.

Amb la nau central de Santa Maria plena de gom a gom, amb un públic format majoritàriament per feligresos, amics i familiars dels cantaires, i tan sols amb la presència de l’alcalde, J.A. Barón i esposa, de dos regidors del Partit Popular i l’alcaldable de Convergència i Unió, Joan Mora, i poca presència cultural i institucional més, els presents vàrem fruir d’un excel·lent concert, que va omplir de sons angelicals un magnífic entorn, on l’acústica no va ser impediment pel gaudi de les veus, situades en l’altar major (amb les orquestres, les dificulats auditives es fan més paleses).

El programa, sense cap obra en català, i amb peces d’autors no gaire populars com Hamilton, G. Caccini, Fischer, X. Sarasola E. Rautavaara, Kocsár i Corona, a excepció de Pau Casals, va comptar amb una escenificació visualment molt atractiva pel que va fer a l’entrada del cor infantil, tot interpretant “l’Ave Maria” de Hamilton, una peça dolça i encisadora, on l’acompanyament de piano i flauta va estar en perfecte harmonia.

Seguidament, dos “Ave Maria” més. Aquest cop de Caccini i de O. Fischer, on els cantaires varen demostrar la seva ductilitat i adaptació als diferents compassos i a les ordres de la directora, Elisenda Carrasco, que realitza una esplèndida labor, i que amb la seva direcció posa un autèntic sentiment per la tasca que realitza.

“Nigra Sum” de Pau Casals va ser una obra plena de candor, no tan sols per unes veus infantils sinó pel missatge transmès.

“Aizu-Bandai-San” és peça tradicional japonesa que va encantar al públic tant per la sonoritat de les veus com per les expressions del cor infantil, tot demostrant una lloable tasca no tan sols en la direcció, sinó en l’esforç d’una gent jove en superar les dificultats idiomàtiques.

Desprès d’aquesta interpretació, la directora del cor, Elisenda Carrasco va adreçar unes paraules als assistents, tot agraint la invitació per motius tan elogiables com la restauració de la basílica.

En referència a la darrera peça cantada “Aizu-Bandai-San”, va explicar que la lletra feia esment a una plantació d’arròs que no funcionava massa bé perquè el seu propietari bevia massa sake. Les dues peces que tancaven la actuació en solitari del cor infantil varen ser “Aglepta” d’A. Melinäs i “Nobody Knows”, un espiritual negre.

La primera d’elles, es tracta d’una composició finesa que “serveix per espantar trolls”, uns personatges malvats del món infantil nòrdic. La disposició del cor va ser diferent, situant-se entre l’altar major i els passadissos dels primers bancs. Una peça amb un joc precís on veus i sons varen mostrar una perfecta conjugació, tot posant novament de manifest l’excel·lent preparació del cor.

Amb “Nobody Knows”, les solistes Júlia Jareño i Alícia Casanovas varen fer les delícies del públic.

1 comment:

Rauxa said...

Boooooones!!!

sóc la Júlia jareño, del cor infantil!!! yeah!!! jaja


ma fet gracia trobar akesta cronica!!! juju!!

si fins i tot posa el meu nom!! (per cert, Júlia am accent, gracies) jkaja!!



apa pos re, petons a tutom!