El Foment Mataroní va oferir el 29 de juliol passat, i com a final de la temporada musical, un concert a càrrec del conegut pianista Albert Nieto-actualment catedràtic al Conservatori Superior Salvador Seguí de Castelló, i autor de quatre llibres sobre tècnica pianística - , que va interpretar obres d’Isaac Albéniz (les Suites Espanyola i Ibèria 1905-1906), com una forma de retre homenatge a aquest gran compositor.
Prop d’unes tres centes persones - el MTV (el Mataró de tota la Vida) i uns quants snobs d’aquells de la Setmana de Música Antiga, (fins i tot, l'ex-director de l'edició pel Maresme d'El Punt, Sr. Manuel Cuyàs i esposa) -, omplien la platea del Foment, i com era d’esperar, no van sortir decebuts. Com passa en altres concerts que sense intèrpret de renom, tampoc deceben ni a l’expert ni a l’aficionat, però que malauradament no compten ni amb la presència d’un regidor ni de personalitats rellevància de l’escàs món cultural mataroní.
En aquesta ocasió, però, el concertista s’ho valia – no es podia quedar malament - i en representació del consistori va assistir el segon tinent d’alcalde Toni Guirao (el primer tinent, l’alcalde i altres regidors del govern municipal com cada any, estaven “tancant” els gegants a Can Marfà) i l’esdeveniment també va comptar amb Jaume Boter de Palau, president de Caixa Laietana, que va entrar un cop el concert havia començat.
A manera d’introducció, Antoni Vilà, vice-president de l’entitat, va adreçar unes paraules al públic, tot agraint la presència dels Srs. Guirao i Boter de Palau, i fent esment seguidament de l’admiració del concertista per la figura d’Albéniz, a través de la lectura d’alguns dels paràgrafs escrits per Nieto en el programa de mà.
En referència a les obres seleccionades, la primera part del concert va correspondre a la Suite Ibèria, amb un total dotze peces, repartides en quatre quaderns, es va seleccionar en primer lloc, Almeria, que pertany al segon quadern, i de la que va indicar el gran desenvolupament d’aquesta peça per tal de reflectir musicalment l’ambient de la ciutat. Sevilla, que pertany a la Suite Espanyola, “és la més coneguda i està interpretada a ritme de “fandanguillo””. De Evocación, i que correspon al primer quadern en va esmentar el sentiment del compositor per aquelles terres i per acabar la primera part del programa, Triana del segon quadern “serveix a l’autor per retratar aquest conegut barri de Sevilla”
Previ a la interpretació de la segona part del concert, Vilà igualment va adreçar-se a l’auditori, tot informant de la presència d’un besnét d’Albèniz, el Sr. Juli Sansó, de qui va agrair la seva presència, i al igual que en la primera part, va facilitar unes quantes dades respecte a les diferents peces.
D'El Puerto, que pertany a la Suite Ibèria, (primer quadern) va indicar que “el compositor va transmetre a través de la música el traginar de la gent pel port”. Pel que fa a Mallorca, composta al 1890, (per la data de composició no pertany a cap cicle) amb estil de barcarola, forma musical que interpreten els gondolers venecians, i que mostra la bellesa de la illa. De Rondeña i El Albaícin, igualment corresponen a Ibèria (segon i tercer quaderns) en va destacar el ritme de la primera (una petenera) i la inspiració de la segona evocant el barri gitano de Granada.
La peça final que va tancar el concert Isaac, ha estat composta aquest any per Moisès Bertran, qui actualment desenvolupa la seva carrera a Caracas (Veneçuela), es va basar en el propi Albéniz i Asturias, però dins la particular visió de Bertran.
Prop d’unes tres centes persones - el MTV (el Mataró de tota la Vida) i uns quants snobs d’aquells de la Setmana de Música Antiga, (fins i tot, l'ex-director de l'edició pel Maresme d'El Punt, Sr. Manuel Cuyàs i esposa) -, omplien la platea del Foment, i com era d’esperar, no van sortir decebuts. Com passa en altres concerts que sense intèrpret de renom, tampoc deceben ni a l’expert ni a l’aficionat, però que malauradament no compten ni amb la presència d’un regidor ni de personalitats rellevància de l’escàs món cultural mataroní.
En aquesta ocasió, però, el concertista s’ho valia – no es podia quedar malament - i en representació del consistori va assistir el segon tinent d’alcalde Toni Guirao (el primer tinent, l’alcalde i altres regidors del govern municipal com cada any, estaven “tancant” els gegants a Can Marfà) i l’esdeveniment també va comptar amb Jaume Boter de Palau, president de Caixa Laietana, que va entrar un cop el concert havia començat.
A manera d’introducció, Antoni Vilà, vice-president de l’entitat, va adreçar unes paraules al públic, tot agraint la presència dels Srs. Guirao i Boter de Palau, i fent esment seguidament de l’admiració del concertista per la figura d’Albéniz, a través de la lectura d’alguns dels paràgrafs escrits per Nieto en el programa de mà.
En referència a les obres seleccionades, la primera part del concert va correspondre a la Suite Ibèria, amb un total dotze peces, repartides en quatre quaderns, es va seleccionar en primer lloc, Almeria, que pertany al segon quadern, i de la que va indicar el gran desenvolupament d’aquesta peça per tal de reflectir musicalment l’ambient de la ciutat. Sevilla, que pertany a la Suite Espanyola, “és la més coneguda i està interpretada a ritme de “fandanguillo””. De Evocación, i que correspon al primer quadern en va esmentar el sentiment del compositor per aquelles terres i per acabar la primera part del programa, Triana del segon quadern “serveix a l’autor per retratar aquest conegut barri de Sevilla”
Previ a la interpretació de la segona part del concert, Vilà igualment va adreçar-se a l’auditori, tot informant de la presència d’un besnét d’Albèniz, el Sr. Juli Sansó, de qui va agrair la seva presència, i al igual que en la primera part, va facilitar unes quantes dades respecte a les diferents peces.
D'El Puerto, que pertany a la Suite Ibèria, (primer quadern) va indicar que “el compositor va transmetre a través de la música el traginar de la gent pel port”. Pel que fa a Mallorca, composta al 1890, (per la data de composició no pertany a cap cicle) amb estil de barcarola, forma musical que interpreten els gondolers venecians, i que mostra la bellesa de la illa. De Rondeña i El Albaícin, igualment corresponen a Ibèria (segon i tercer quaderns) en va destacar el ritme de la primera (una petenera) i la inspiració de la segona evocant el barri gitano de Granada.
La peça final que va tancar el concert Isaac, ha estat composta aquest any per Moisès Bertran, qui actualment desenvolupa la seva carrera a Caracas (Veneçuela), es va basar en el propi Albéniz i Asturias, però dins la particular visió de Bertran.
No comments:
Post a Comment