Des de fa uns anys, a l’entorn de les festes de Les Santes, l’organista Raül Prieto interpreta un concert extraordinari, a fi de donar a conèixer les extraordinàries possibilitats de l’Orgue de la basílica de Santa Maria, del que aquest any es celebra el seu vuitantè aniversari.
En el concert d’enguany, i davant d’un públic que omplia de gom a gom la nau central de la basílica, Ramon Reixach en representació de l’Associació Jaume Isern d’Amics de l’Orgue, va adreçar unes paraules, il·lustrades amb mitjans informàtics, tot agraint a l’auditori la seva presència i informant de la constitució d’una comissió d’experts, sota l’empara del rector de la parròquia i de l’alcalde de Mataró, formada per Ramon Oranias, organista de Montserrat, Pere Casulleras, organista que actualment exerceix la seva tasca a Suïssa, Ludger Lohmann, expert en la restauració d’orgues i el mateix Raül Prieto.
Aquesta comissió va realitzar un estudi en profunditat de les possibilitats de restauració de l’orgue, i després de les pertinents deliberacions, va prendre la decisió de portar-lo a reparar a la firma alemanya Rieger, firma de gran prestigi en el camp de la recuperació d’orgues, amb treballs realitzats amb instruments de Paris, Alemanya, Estats Units, etc.
Acabada la presentació, es va passar pròpiament al pre-concert talk, de la mà del conegut musicòleg Joan Vives, qui primerament va informar als presents de la commemoració d’una data important: el del 257è aniversari de la mort de Johan Sebastian Bach, un 28 de juliol de 1750.
Tot mostrant la seva satisfacció per la celebració d’aquest concert, dins la festa major i per comptar amb l’orgue monumental de la basílica, Vives va passar directament a informar de les obres seleccionades pel mateix Raül Prieto, “d’alt contingut virtuosístic”
En referència al Preludi i fuga en re major BWV 532 de Bach, segons Vives, aquesta peça va sorgir en l’etapa de joventut del compositor, quan exercia funcions de director d’orquestra a la cort del príncep Anhalt de Cöthen (hi va entrar al 1717), essent aquesta una de les etapes més felices de la seva vida. Cap al 1723, es va traslladar a la ciutat de Leipzig.
La segona obra seleccionada, el conegut Clar de Lluna de Debussy, en realitat és una adaptació del mateix Raúl Prieto per a orgue. La coneguda peça per a piano, amb el títol original de Suite Bergamaske, basada en un poema de Paul Verlaine, amb referències al poble de Bérgamo (Italia). També va ser una obra de joventut, en aquest cas de Debussy. “Tot un experiment interessantíssim dins el marc de Santa Maria, que farcirà de màgia per la música pre-impressionista de Debussy” , va comentar Vives.
La tercera obra programada, la Fantasia i Fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam” de Franz Liszt, és una obra associada al piano, “i es pot considerar a Liszt el més gran virtuós pianista del segle XIX”. D’ell parteix la manera de posar el piano a les sales de concert. Home de gran capacitat creativa, i de crear gran expectació. Vives va relatar l’ anècdota de com un cop acabat en concert, va sortir en carruatge, seguit per un munt de carruatges més que l’aclamaven.
Cap al 1861, Liszt va tenir una crisi personal, o lo que actualment se’n diria una depressió. Va deixar la cort de Weimar y a la seva parella sentimental de les hores, i se’n va anar a Roma. Va visitar al papa, i encara que no va fer els vots, si va dur a partir de llavors una vida més fervorosa, basada en la religió catòlica. “Va escriure unes quaranta obres per a orgue i aquesta que sentirem avui és molt difícil d’interpretar. En Raúl Prieto ha tret una copia del manuscrit original”. La dificultat de la peça estriba en el domini dels dos tipus de teclats: peus i mans, i on si troben demés, alguna contrarietat en referència als pedals.
Finalment, Vives va acabar el pre-concert talk amb unes paraules respecte a l’Estudi transcendental per a piano nº 8, també de Franz Liszt, de la que Prieto ha fet també una transcripció per a orgue. “És també una obra de dificultat notable i recrea el món romàntic de l’estudi, típica del segle XIX".
En el concert d’enguany, i davant d’un públic que omplia de gom a gom la nau central de la basílica, Ramon Reixach en representació de l’Associació Jaume Isern d’Amics de l’Orgue, va adreçar unes paraules, il·lustrades amb mitjans informàtics, tot agraint a l’auditori la seva presència i informant de la constitució d’una comissió d’experts, sota l’empara del rector de la parròquia i de l’alcalde de Mataró, formada per Ramon Oranias, organista de Montserrat, Pere Casulleras, organista que actualment exerceix la seva tasca a Suïssa, Ludger Lohmann, expert en la restauració d’orgues i el mateix Raül Prieto.
Aquesta comissió va realitzar un estudi en profunditat de les possibilitats de restauració de l’orgue, i després de les pertinents deliberacions, va prendre la decisió de portar-lo a reparar a la firma alemanya Rieger, firma de gran prestigi en el camp de la recuperació d’orgues, amb treballs realitzats amb instruments de Paris, Alemanya, Estats Units, etc.
Acabada la presentació, es va passar pròpiament al pre-concert talk, de la mà del conegut musicòleg Joan Vives, qui primerament va informar als presents de la commemoració d’una data important: el del 257è aniversari de la mort de Johan Sebastian Bach, un 28 de juliol de 1750.
Tot mostrant la seva satisfacció per la celebració d’aquest concert, dins la festa major i per comptar amb l’orgue monumental de la basílica, Vives va passar directament a informar de les obres seleccionades pel mateix Raül Prieto, “d’alt contingut virtuosístic”
En referència al Preludi i fuga en re major BWV 532 de Bach, segons Vives, aquesta peça va sorgir en l’etapa de joventut del compositor, quan exercia funcions de director d’orquestra a la cort del príncep Anhalt de Cöthen (hi va entrar al 1717), essent aquesta una de les etapes més felices de la seva vida. Cap al 1723, es va traslladar a la ciutat de Leipzig.
La segona obra seleccionada, el conegut Clar de Lluna de Debussy, en realitat és una adaptació del mateix Raúl Prieto per a orgue. La coneguda peça per a piano, amb el títol original de Suite Bergamaske, basada en un poema de Paul Verlaine, amb referències al poble de Bérgamo (Italia). També va ser una obra de joventut, en aquest cas de Debussy. “Tot un experiment interessantíssim dins el marc de Santa Maria, que farcirà de màgia per la música pre-impressionista de Debussy” , va comentar Vives.
La tercera obra programada, la Fantasia i Fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam” de Franz Liszt, és una obra associada al piano, “i es pot considerar a Liszt el més gran virtuós pianista del segle XIX”. D’ell parteix la manera de posar el piano a les sales de concert. Home de gran capacitat creativa, i de crear gran expectació. Vives va relatar l’ anècdota de com un cop acabat en concert, va sortir en carruatge, seguit per un munt de carruatges més que l’aclamaven.
Cap al 1861, Liszt va tenir una crisi personal, o lo que actualment se’n diria una depressió. Va deixar la cort de Weimar y a la seva parella sentimental de les hores, i se’n va anar a Roma. Va visitar al papa, i encara que no va fer els vots, si va dur a partir de llavors una vida més fervorosa, basada en la religió catòlica. “Va escriure unes quaranta obres per a orgue i aquesta que sentirem avui és molt difícil d’interpretar. En Raúl Prieto ha tret una copia del manuscrit original”. La dificultat de la peça estriba en el domini dels dos tipus de teclats: peus i mans, i on si troben demés, alguna contrarietat en referència als pedals.
Finalment, Vives va acabar el pre-concert talk amb unes paraules respecte a l’Estudi transcendental per a piano nº 8, també de Franz Liszt, de la que Prieto ha fet també una transcripció per a orgue. “És també una obra de dificultat notable i recrea el món romàntic de l’estudi, típica del segle XIX".
No comments:
Post a Comment