Fins al proper 23 de gener, l’Espai Hartmann presenta Transgressions, prop d’una dotzena d’obres de l’artista madrileny afincat a Mataró Antonio Gutiérrez Rodríguez, conegut professionalment com De Antonio.
L’artista exposa una obra, impactant, punyent, imponent, sense indiferències, buscant la sublimació en l’expressió artística a través de la seva visió del cos humà, centrant-se en l’home, d’on extreu i expressa la força en l’extrem, a través de la barreja entre duresa i misticisme. El traç amb absoluta fermesa i alhora ple de moviment, sense debutes. Pel que fa al cos femení, el presenta amb menys definició, sinuós i quasi intangible.
De Antonio no juga massa amb la perspectiva. La utilitza al mínim com a base tècnica; el seu missatge és frontal, obligant a l’espectador a fixar-se, i mentre observa descobreix l’energia de la seva creativitat.
Resurrecció o La pietat segons San Mateu, Paralelas, Inimaginable, Rob Roy o un nu parcial femení Mi vida, etc., són noms donats al tipus d’obra exposada: quadres de mitjà i gran format, entre olis i acrílics i alguna aquarel·la i dibuix al carbonet, on és de destacar un cromatisme desenvolupat en diversos tons i qualitats, centrant-se en ocres, vermells, grisos, sanguínes i aiguades pel que fa a les aquarel·les.
El seu treball mostra una estranya i seductora bellesa, plena de passió, sorgida de la negativitat, tal com el mateix pintor manifesta. “Lo negativo me inspira. Es una lucha interna continua: yo contra el resto” I aquesta idea queda perfectament plasmada en Resurrecció, on la sang forma un estrany component de vida, en un cost inerta, envoltat de la tenebrositat que el fet de morir representa.
De Antonio, alumne de Josep Novellas, reconeix que el paisatge de la naturalesa no l’inspira, - és un gran admirador de Miguel Ángel - tot i que els seus principis varen ser paisatgístics, a part d’haver pintat a San Francisco. Té un concepte molt particular de l’entorn urbà i dins als seus projectes, a part d’un proper viatge a Nova York, vol treballar una particular visió de l’urbanisme, centrant-se en les edificacions.
L’artista exposa una obra, impactant, punyent, imponent, sense indiferències, buscant la sublimació en l’expressió artística a través de la seva visió del cos humà, centrant-se en l’home, d’on extreu i expressa la força en l’extrem, a través de la barreja entre duresa i misticisme. El traç amb absoluta fermesa i alhora ple de moviment, sense debutes. Pel que fa al cos femení, el presenta amb menys definició, sinuós i quasi intangible.
De Antonio no juga massa amb la perspectiva. La utilitza al mínim com a base tècnica; el seu missatge és frontal, obligant a l’espectador a fixar-se, i mentre observa descobreix l’energia de la seva creativitat.
Resurrecció o La pietat segons San Mateu, Paralelas, Inimaginable, Rob Roy o un nu parcial femení Mi vida, etc., són noms donats al tipus d’obra exposada: quadres de mitjà i gran format, entre olis i acrílics i alguna aquarel·la i dibuix al carbonet, on és de destacar un cromatisme desenvolupat en diversos tons i qualitats, centrant-se en ocres, vermells, grisos, sanguínes i aiguades pel que fa a les aquarel·les.
El seu treball mostra una estranya i seductora bellesa, plena de passió, sorgida de la negativitat, tal com el mateix pintor manifesta. “Lo negativo me inspira. Es una lucha interna continua: yo contra el resto” I aquesta idea queda perfectament plasmada en Resurrecció, on la sang forma un estrany component de vida, en un cost inerta, envoltat de la tenebrositat que el fet de morir representa.
De Antonio, alumne de Josep Novellas, reconeix que el paisatge de la naturalesa no l’inspira, - és un gran admirador de Miguel Ángel - tot i que els seus principis varen ser paisatgístics, a part d’haver pintat a San Francisco. Té un concepte molt particular de l’entorn urbà i dins als seus projectes, a part d’un proper viatge a Nova York, vol treballar una particular visió de l’urbanisme, centrant-se en les edificacions.
ESPAI HARTMANN- C/ Carrascó i Formiguera, 48 - Polig. Industrial Pla d'en Boet II -
2 comments:
Marta
Caram; acabo d'escriure el meu 'post' per demà i, ara, llegint-te, he vist que tractem el mateix tema, fins i tot repetim algunes consideracions. En fi, felicitats per les teves cròniques.
Gràcies Ramon. Ei, Bon Any Nou.
La veritat es que De Antonio es un pintor que fascina, que sap atraure amb la seva força i amb un especial e infrecuent sentit de l'estètica i de la bellesa.
Artistes així no es donen gaire sovint, i val la pena que la seva tasca es difongui.
Post a Comment