Com a cloenda de la temporada de Sarsuela organitzada pel Foment Mataroní, la companyia i cors Joventut Lírica de Barcelona amb l’orquestra simfònica titular i cos de ball, va presentar el passat diumenge, 23 de desembre l’opereta en 3 actes La Viuda Alegre de Franz Lehar, amb llibret de Víctor León i Leo Stein, basada en la comèdia L’attache d’ambassade d’Henri Meilhac.
La direcció de l’orquestra va anar a càrrec del Mtre. Aníbal Gil i la general per Josep Lluís Blanch, que com a tenor va interpretar el paper del comte Danilo. Les sopranos Alícia Ferrer i Ruth Naval, respectivament varen representar els rols de la vídua Hanna i l’esposa del Baró Miko Zeta, Valencienne. Altres actors varen ser Ferran Rigual, Rafael Miralles, Toni Rigual i la caricata Maria Estany
La funció també va comptar amb la presentació del jove tenor Vicenç Esteve dins el rol de Camille de Rosillon
Interpretada versió castellana, i davant d’un públic que omplia de gom a gom el teatre, per veure la representació d’una de les operetes més famoses, estrenada a Viena el 28 de desembre de 1905, i de la que el director de cinema alemany afincat als EE.UU, Ernst Lubitsch va realitzar al 1934 una de les versions pel cinema més celebrades amb Janet Mccdonald i Maurice Chevalier.
Els avatars d’una jove i rica vídua, Hanna que es festejada per cavallers de tota mena, àvids de la seva fortuna, però enamorada del comte Danilo, que només es casarà amb ella per amor, varen fer les delícies d’un auditori - que com sol sel habitual en aquest tipus de representacions, cap personalitat de la vida cultural hi era present - que va gaudir tant de la música com dels decorats, senzills però efectius, i de la interpretació.
Abans de començar, Antoni Vilà, al igual que ho va fer el diumenge anterior, es va adreçar a la concurrència tot informant de l’interès de l’entitat per continuar oferint una programació de música clàssica ben estructurada, a fi a efecte d’aconseguir que el públic en gaudeixi. Tot agraint novament a les entitats privades que consten en cada programa de mà, el seu suport econòmic i la creença en el projecte, va acabar el seu parlament tot dient que “la ciutat i el públic de Mataró es mereixen una programació estable i de qualitat, en base als sis anys que fa que es va iniciar el projecte”
Pel que fa a la funció, es va poder apreciar un ritme poc viu en el tema d’Introducció. Tot i així, val a dir que es va saber crear un amable i cordial ambient vienès, malgrat que en alguns moments, especialment en les actuacions de les sopranos, el nivell de la música superava a les veus, fet habitual, com van ser els duets entre Camille i Valencienne o els de Hanna i Danilo, aquest últim amb una bona dosi d’ assatjos, que va donar el seu fruit.
Les veus masculines van resoldre amb correcció y professionalitat els seus rols. Ja s’és prou coneixedor de la veu de Blanch, clara ben timbrada, bon gust en la seva presència, tot i certa mancança de potencia, sempre surt airós de les seves intervencions.
Per la seva banda, Vicenç Esteve Madrid, va presentar un veu generosa i atractiva, amb un timbre fresc i un vibrato controlat. És d’esperar que la Joventut Lírica continuï comptant amb la seva veu, per tal de poder observar la seva evolució, que es presenta interessant.
Pel que fa a les sopranos Alícia Ferrer i Ruth Nabal, la potencia en la veu desmereixia la seva escassa vocalització, d’emissió irregular i un frasseig poc entenedor. Ambdues de veu lleugera varen resoldre amb correcció els seus papers.
Un dels moments més coneguts i més esperats va ser el Vals. Evidentment, les mesures de l’escenari no permeten excessiva mobilitat, però si cal dir que cantants i cor van adequar-se a les mateixes i va sortir una escena ben conjuntada, amb un acompanyament molt adient de l’orquestra.
Sense dubte, es fa notar que la sarsuela és la base de la representació, especialment en l’actuació còmica de Ferran Rigual, i en el plantejament general de l’obra, però en conjunt, la funció va ser senzillament agradable de contemplar, sense pretensions ni ostentacions, destacant com sempre la gran voluntat i esforç en portar la representació a bon port, com així va ser, i de la que l’auditori en va gaudir.
Al final de l’actuació, es varen lliurar flors als artistes i Jordi Blanch en nom de la companyia, va felicitar les festes tot emplaçant al públic a assistir a la propera temporada.
La direcció de l’orquestra va anar a càrrec del Mtre. Aníbal Gil i la general per Josep Lluís Blanch, que com a tenor va interpretar el paper del comte Danilo. Les sopranos Alícia Ferrer i Ruth Naval, respectivament varen representar els rols de la vídua Hanna i l’esposa del Baró Miko Zeta, Valencienne. Altres actors varen ser Ferran Rigual, Rafael Miralles, Toni Rigual i la caricata Maria Estany
La funció també va comptar amb la presentació del jove tenor Vicenç Esteve dins el rol de Camille de Rosillon
Interpretada versió castellana, i davant d’un públic que omplia de gom a gom el teatre, per veure la representació d’una de les operetes més famoses, estrenada a Viena el 28 de desembre de 1905, i de la que el director de cinema alemany afincat als EE.UU, Ernst Lubitsch va realitzar al 1934 una de les versions pel cinema més celebrades amb Janet Mccdonald i Maurice Chevalier.
Els avatars d’una jove i rica vídua, Hanna que es festejada per cavallers de tota mena, àvids de la seva fortuna, però enamorada del comte Danilo, que només es casarà amb ella per amor, varen fer les delícies d’un auditori - que com sol sel habitual en aquest tipus de representacions, cap personalitat de la vida cultural hi era present - que va gaudir tant de la música com dels decorats, senzills però efectius, i de la interpretació.
Abans de començar, Antoni Vilà, al igual que ho va fer el diumenge anterior, es va adreçar a la concurrència tot informant de l’interès de l’entitat per continuar oferint una programació de música clàssica ben estructurada, a fi a efecte d’aconseguir que el públic en gaudeixi. Tot agraint novament a les entitats privades que consten en cada programa de mà, el seu suport econòmic i la creença en el projecte, va acabar el seu parlament tot dient que “la ciutat i el públic de Mataró es mereixen una programació estable i de qualitat, en base als sis anys que fa que es va iniciar el projecte”
Pel que fa a la funció, es va poder apreciar un ritme poc viu en el tema d’Introducció. Tot i així, val a dir que es va saber crear un amable i cordial ambient vienès, malgrat que en alguns moments, especialment en les actuacions de les sopranos, el nivell de la música superava a les veus, fet habitual, com van ser els duets entre Camille i Valencienne o els de Hanna i Danilo, aquest últim amb una bona dosi d’ assatjos, que va donar el seu fruit.
Les veus masculines van resoldre amb correcció y professionalitat els seus rols. Ja s’és prou coneixedor de la veu de Blanch, clara ben timbrada, bon gust en la seva presència, tot i certa mancança de potencia, sempre surt airós de les seves intervencions.
Per la seva banda, Vicenç Esteve Madrid, va presentar un veu generosa i atractiva, amb un timbre fresc i un vibrato controlat. És d’esperar que la Joventut Lírica continuï comptant amb la seva veu, per tal de poder observar la seva evolució, que es presenta interessant.
Pel que fa a les sopranos Alícia Ferrer i Ruth Nabal, la potencia en la veu desmereixia la seva escassa vocalització, d’emissió irregular i un frasseig poc entenedor. Ambdues de veu lleugera varen resoldre amb correcció els seus papers.
Un dels moments més coneguts i més esperats va ser el Vals. Evidentment, les mesures de l’escenari no permeten excessiva mobilitat, però si cal dir que cantants i cor van adequar-se a les mateixes i va sortir una escena ben conjuntada, amb un acompanyament molt adient de l’orquestra.
Sense dubte, es fa notar que la sarsuela és la base de la representació, especialment en l’actuació còmica de Ferran Rigual, i en el plantejament general de l’obra, però en conjunt, la funció va ser senzillament agradable de contemplar, sense pretensions ni ostentacions, destacant com sempre la gran voluntat i esforç en portar la representació a bon port, com així va ser, i de la que l’auditori en va gaudir.
Al final de l’actuació, es varen lliurar flors als artistes i Jordi Blanch en nom de la companyia, va felicitar les festes tot emplaçant al públic a assistir a la propera temporada.
No comments:
Post a Comment