INTERCANVI PICTÒRIC

L'Associació Sant Lluc per l'Art presenta fins al proper 28 de febrer en la seva sala d'exposicions del C/ Bonaire 25 de Mataró, la mostra col·lectiva Premiart, en col·laboració amb l'Associació d'Artistes Plàstics de Premià de Mar, com a intercanvi de la que fa unes setmanes va tenir lloc a la vila premiarenca, i on alguns artistes de l'ASLL varen exposar els seus treballs.

En la inauguració el passat 7 de febrer, A. Bachs en representació d'aquesta entitat, i en el seu torn de paraula, va demanar disculpes per l'escassa assistència d'artistes premianecs a l'esdeveniment, però la coincidència d'un acte a la vila de similars característiques, va impedir més afluència. Unes paraules més d'agraïment per cedir el seu torn a Antoni Luis que com a president de l'entitat mataronina, va estar encantat de rebre als col·legues premianecs doncs “els artistes tots fem el mateix”. Informant de la intenció d'establir projectes de futur amb l'AAPP, va convidar-los a participar a la col·lectiva anual de la Sant Lluc. "És una bona oportunitat per mostrar obra de tots els artistes de la comarca, tot i que de tant en tant hi ha alguna “escabechina...” Fent esment de la biennal Torres Garcia d'enguany, va cedir la paraula a Bachs qui es va sentir “molt honorat d'estar a casa vostra”.

Tot gaudint de l'acostumat vernisage, i com sol ser habitual, dins un to absolutament distès, els diferents artistes comentaven les obres presentades.

És aquesta una idea interessant a desenvolupar no tan sols amb els artistes de Premià de Mar, sinó d'altres poblacions de la comarca, per tal d'incentivar la descentralització i obrir la capital comarcal a un àmbit molt més extens, i fer efectiva la frase de "l'art no té fronteres".

Dins la mostra, hi ha contrastos interessants i intel·ligents, tot i que, com qualsevol col·lectiva, el nivell pot ser desigual. El fet, però, de veure que es fa més enllà de la cercada i a vegades provinciana Mataró, cal tenir-ho amb molt de compte.

La majoria de formats son mitjos, fet que permet l'apreci de l'obra amb total plenitud. Milà Cristobal presenta una peça de ceràmica amb domini d'ocres, sense definició de formes de tons molt càlids i de treball minuciós. Imma Jordà amb la seva L'angeleta ens mostra un treball molt curós, amb un plantejament molt original i contrastant entre el sentit del que mostra i el seu nom. Un treball amb ferro, que requereix pràctica i coneixement de la tècnica.

Abstracció d'Enric Abadal, realitzat en tècnica mixta, és una obra d'imatge senzilla, sense complexitats visuals, ni tampoc de tècnica, però es efectista, com també ho és en Rafa Pinter i el seu oli Peu de platja. L'anatomia sempre dona bon joc per expressar tan tècnica com sentit. Tot i tractar-se d'un treball molt academicista, si cal valorar l'originalitat de plantejament, poc sovintejat.

L'exposició és molt contrastant en quan a tècniques i obra exposada. Trobem a Joan Izanzo, i el seu Díptic atrevit, agosarat al màxim tant amb el tractament cromàtic com de plantejament i formes, expressant cert primitivisme en quan al contingut de l'obra. Al costat, una artesania, digne de ser-hi pel fet que també es pot considerar el Macramé de Pilar Roch com una forma d'expressió artística, independentment de que estem davant d'una obra d'extremada simplicitat.

Josep Miquel Paufila ens presenta una particularíssima Panoràmica de Premià. Un acrílic amb blaus que recorden als de Guinovart. Una obra que sobte per la gran extensió d'un sol color, el blau fosc donant una gran dimensió en contrast amb la petitesa de la població. El títol és la guia per reconèixer l'espai, però Paufila es crític i alhora irònic, i de ben segur que juga amb l'efecte visual i amb la seva exclusiva perspectiva de la població.

Blau de Mar de Conxa Mora, es podria considerar un acrílic molt clàssic tant pel tractament tècnic com cromàtic, però si ens deixem seduir per l'encís del mar, veurem que Mera ha sabut captar-lo i transmetre'l de forma brillant i molt suggerent, imitant artísticament el moviment de les ones ja reposant a la platja.

Si més no, però, hi ha dos peces que frapan per diversos aspectes: Església de Josep M. Font i Tornado de Jordi Bernat.

Església és una impactant mostra de surrealisme, de contrastos temàtics que indueix a l'espectador a introduir-se en una atmosfera insinuant i alhora tenebrosa. En realitat és una alegoria molt freudiana de la vida i la mort, vista a través de la cúpula d'una església em podríem dir bizantina u ortodoxa. El predomini de daurats com a màxim exponent de la vida, més enllà de la mort dels cossos, per tornar a fluir a través de les ànimes. Un oli interessantissim per la temàtica i la concepció tècnica amb bona mesura pictòrica d'espai i perspectiva.

Jordi Bernat presenta una exquisidesa amb un nom tronador "tornado". Uns núvols de tempesta, combatius, matisats precisa i detalladament amb l'ús exclusiu de derivats de blancs i negres, donant vida al gris.

Una peça d'aguda realització, que també exerceix una poderosa atenció: el mar en calma i el núvol de tempesta, irreal per la seva forma, però present pel seu simbolisme.

Noms també a destacar però són els de Pilar Peña i els seus Velers, una obra alegre i alhora evocadora, sense pretensions, però que possibilita esperar una evolució pictòrica a posteriori, al igual que Cristo Armas o Dolors Alcaraz, que presenten unes obres de tarannà clàssic, però ben executades i amb un perfil evolutiu a considerar en un futur.

Carles Quilez i el seu Ens matemàtic N 3, presenta un treball atractiu per la seva psicodèlia, destacant originalitat, tractament de color i mostrant una constant recerca a nous espais i experiències. Una obra que, més que matemàtica, pot semblar l'ampliació d'una visió de laboratori a través del microscopi, però que en cap moment deixa indiferent.

Una exposició que des d'aquestes Cròniques convidem a continuar en properes edicions, per tal de poder copsar els diversos canvis tècnics i de treball que es puguin produir en els artistes, i donar-ne a conèixer de nous.

Cròniques Mataronines aprofita l'avinentesa d'aquest post, per donar a conèixer el blog informatiu de l'Associació Sant Lluc per l'Art, en el qual s'esmenten de forma continuada les activitats d'aquesta entitat, a la que poden adherir se artistes o aficionats a les diferents arts.

http://www.associaciosantlluc.blogspot.com/