3a. BIENAL TORRES GARCÍA- CIUTAT DE MATARÓ: MÉS QUE DISCUTIBLE - (I)

L'esforç encomiable, titànic, entusiàstic, d'autèntica fe en la creença d'un projecte que fa l'Associació Sant Lluc per l'Art, no ha està obtenint amb el premi de Pintura Torres García la recompensa que talment mereix, ni el suport popular – de la gent del carrer de Mataró – que caldría.

Y aquesta cronista ho acaba de comprovar avui, 28 de maig de 2009 amb l'assistència a l'acte de lliurament de guardons, on majoritàriament el públic era de l'ofici, pintors, vinculats estretament amb la Sant Lluc, guardonats, i familiars. Afortunadament, la sala d'actes de Caixa Laietana no hi han quedat cadires buides, i el conjunt dels presents formava una bona “bohèmia pictòrica”, juntament amb alguns dels patrocinadors i algun regidor no se si despistat o no. El cas es que CAP MEMBRE DEL PATRONAT DE CULTURA - IMAC - HI ERA PRESENT, fet aquest força habitual, tant que ni falta que fa que hi siguin. La llàstima és que els hi hem de pagar el sou.

En primer lloc, el protocol de l'esdeveniment ha resultat antiquat i feixuc, excessivament casolà i previsible. Un premi com el Torres García que es convoca en el “mundo mundial”, amb una dotació de 9000 €, mereix un ordre i disciplina, en un acte com l'anunci dels guardonats. No s'ha de donar joc a la improvisació, ni ha segons quines errades de presentació, tot i que evidentment, ha estat del tot imprevisible el retard dels diferents membres del jurat, i convidats, per culpa del transit.

És lògic que els diferents elements que participen en el premi: organització, col·laboradors, sala d'exposicions, etc., hi vulguin dir la seva, però massa gent a parlar cansa i demès per fer el mateix cada vegada: donar les gràcies, glosar la figura de Torres García, informar dels guanyadors i del tarannà del premi, donar suport a l'esdeveniment, i no ens deixem a l'alcalde que ha de sortir a la foto.

Boter de Palau, President de Caixa Laietana, tot donant la benvinguda als presents, i els agraïments de rigor, ha mostrat el seu goig per donar acollida a la mostra i a l'esdeveniment, destacant la consolidació del premi, gràcies a la idea de la Sant Lluc, implicant al mateix temps el nom de la ciutat de Mataró. “Torres García es una figura clau en el noucentisme català per la seva idea entusiàstica i evolució pictòrica”. Ciutats com Mataró, Montevideo, Paris, Nova York, etc. Varen acollir la seva obra, d'influències cubistes, símbols gramaticals, arquifactes i joguines. Tot fent referència a la idea de posar el món al revés per part de Torres García “El sud és el nord”, i amb unes paraules de Mario Benedetti també expressant aquesta idea. Boter de Palau ha acabat el seu parlament indicant que “sense l'art no entendríem res. El Torres García és un projecte de modernitat que vol nodrir-se del corrents contemporanis (...) Hi ha tres punts a transmetre: Creativitat, Innovació i viure el món amb les exigències actuals”.

Seguidament, Antoni Luis, president de l'ADLL també ha seguit el protocol en quan a esment de les personalitats assistents, els agraïments, etc., tot indicant que han estat 239 les obres presentades, la qual cosa ha suposat una gran tasca en la tria per part del jurat. A fi de donar preferència a alguns dels presents vinguts de fora de Catalunya, ha adreçat unes paraules en castellà. Tot seguit, ha informat de l'ampliació de la dotació del premi – de 6000 a 9000 € - i ha finalitzat la seva intervenció tot manifestat que continuaran essent tossuts i cabarruts per tal de donat continuïtat a la biennal.

Seguidament, la conferència, que més aviat sobrava, i més la d'avui, a càrrec del guanyador de l'edició 2007, director del Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, que no acabava d'endegar l'ordinador ni a trets – això també ha endarrerit el començament l'acte – i no s'ha n'estat de fer-se l'interessant parlant pel mòbil abans de seure a la cadira.

Antoni Perna, que segons ha glosat el president de l'Associació Sant Lluc per l'Art Antoni Luis, és llicenciat en Belles Arts, ha participat en un munt d'exposicions tenint obra repartida per molts museus, i premis de sobra, sota el títol de “Rafael Barradas – Torres García Itineraris comuns” a donat una conferència de nivell baix, ratllant la simplicitat, confirmant que qualsevol cretí si sap tocar bé les tecles de la política pot ocupar llocs de responsabilitat i ser reconegut per arreu, tot i que en el cas de Perna la seva biografia no surt ni a Internet.

En la seva xerrada, ha exposat els diferents moviments pictòrics de principis de segle XX que influenciaren a Barradas i Torres García (Fauvisme, impressionisme, futurisme, etc), i a partir d'aqui s'ha limitat a llegir les biografies del Joaquín Torres García i Rafael Barrades, que es poden trobar tranquil·lament clicant a Internet, acabant la xerrada – il·lustrada amb material informàtic de pèssima visió – amb la lectura de les dues darreres cartes que es van escriure els personatges citats, on es mostrava el gran respecte que es tenien.

I seguidament, en dos minuts i escaig, s'han donat els guardons. Als guardonats no se'ls hi ha sentit la veu, ni han mostrat el premi, ni “foto de família”.

I novament, discursos. La del Director de Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (mira que es llarg, això), Jordi Roca, que també ha donat per enèsima vegada les gràcies a tothom, especialment a la Sant Lluc per la tasca duta a terme, fent esment de la coincidència de temps entre Torres García i Issac Albèniz, de qui se celebra enguany el centenari de la seva mort, i ha mostrat el seu entusiasme de funcionari pel dinamisme i la vitalitat del país, especialment en l'organització de premis d'aquest tipus, als quals la Generalitat dona el seu suport (només faltaria que no ho fes!!!).

Tot seguit (oh, que es llarg això!!), el consul general de l'Uruguay, Sr. Joaquín Piriz, amb un discurs certament curiós. “En una época como la actual, donde todo el mundo habla de crisis económica, el Torres García es creado como una pequeña utopía para ayudar a mantener los valores de la sociedad". Fent esment a la importància del Premi i del mateix Torres García, “todos los pintores posteriores a Torres García tienen sus genes pictòricos”, Piriz ha finalitzat la seva intervenció, acomiadant-se de l'auditori i de Catalunya. A l'estiu tornarà a Montevideo, amb motiu d'haver finalitzat la seva tasca com a Consul, emportant-se un gran record de les nostres contrades, però també desitjant tornar al seu país, al igual que Rafael Barradas i Joaquín Torres García.

I finalment, l'alcalde J.A Barón, qui ha destacat el “microcosmos de la pintura és una fita important per la ciutat de Mataró. Amb 3 edicions, aquest premi s'ha convertit en un referent en el calendari. Entre Torres i Torres, per suposat passen coses” I entre les coses que passen, la mort de Nicolás del Rio, promotor de la sala d'exposicions Tertre, a mitjans dels anys setanta.

Per a Barón, el Torres García és una magnifica oportunitat per Mataró d'obrir-se al món, tot i la crisi econòmica que es viu en aquests moments, la intenció del consistori es donar suport a l'art i als artistes mataronins (això ja no se les vegades que ho ha dit).

Tot fent incís de la nova obertura de la Sala del col·legi d'Aparalladors com espai expositiu, i de les gestions dutes a terme per aconseguir la col·lecció de Lluís Bassat, ha acabat el seu torn, tot felicitant als guanyadors, demanant al Consul de l'Uruguay que a partir d'ara sigui ambaixador al seu país dels artistes de Mataró, i felicitant a la Sant Lluc per la seva tasca.

I un cop acabat el protocol, tots en peregrinació, escales amunt i cap a la sala d'exposicions de la Plaça Santa Anna, que mereix un segon apartat.

NOTA DE DATA 29 DE MAIG: - Correcció. Aquesta cronista accidental no va tenir en compte que el mateix dia de lliurament d'aquest premi, a la mateixa hora, els funcionaris/ies del PMC (ara IMAC) feien la presentació del catàleg de l'exposició permanent que durant tot l'any ha estat el primer pis de Ca l'Arenas. No hi ha res que pasi per casualitat.