L'inici de la Setmana de Música Antiga, i la segona part del concert ofert per el conjunt Tutti Bassi el passat 23 d'octubre, configuren dos àmbits diferenciats en quan a temàtica musical, però que permeten altes valoracions tant per la qualitat interpretativa, com per la riquesa del programa ofert per ambdues formacions.
La Capella dels Dolors va acollir el divendres, 13 de novembre el primer dels concerts programats dins la 28ena. Setmana de Música Antiga, que com sol ser habitual, abraça principalment els segles XV al XVIII.
El conjunt vocal Musica Reservata de Barcelona, dins el seu programa: De la Cort dels Reis Catòlics a la de Carles V, va interpretar obres de tres autors andalusos: Francisco de Peñalolsa, Cristobal de Morales i Juan Vásques, cada un d'ells especialitzat en una temàtica concreta: Pregària per Crist, Pregària pels difunts i Pregària per l'Amor respectivament.
Els diferents membres de la formació varen adreçar-se al públic donant alguns detalls sobre la vida i obra dels tres compositors: Francisco de Peñalosa (1470-1528) va treballar a la cort dels Reis Catòlics, fins a la mort del rei Ferran. Fou autor de gran anomenada, i de qui es conserven gran quantitat de partitures dels músics de la seva època.
La seva Pregaria per Crist, va inclore: Ave verum corpus natus, Inter vestibulum, Ne reminiscaris, Domine i Versa est in luctum.
La interpretació d'aquesta obra per part de Musica Reservata va ser absolutament aclaparadora, amb profusió d'intensitat de sentiments, demostrant la formació una gran qualitat tècnica, una preparació i estudi exhaustius, un frasseig constant, sense dalts i baixos, una perfecta harmonia i sincronització de veus, destacant especialment la de Jordi Abelló, contratenor, de claredat diàfana, que en absolut va sobresortir de la resta dels seus companys, però el públic si va saber apreciar l'esforç de veu emprat.
Pregaria pels Difunts de Cristobal de Morales (1500-1553) va ser el següent obra a interpretar. Tal com va dir Jordi Abelló “Tots tenim raons per homenatjar i recordar als nostres morts. Aquesta és una de les formes més sentides”.
I va ser aquesta una magnifica composició polifònica de Morales, successor de Peñalosa, que va ser mestre de capella a la catedral d'Àvila el 1529, notable cantant i també va pertànyer al cor del papa Pau III del 1535 al 1545.
Val a dir que la profunditat d'aquesta pregaria, dins l'entorn de la Capella dels Dolors, permetia el recolliment i el preg per les ànimes que ja no estan entre nosaltres. Veritablement, Musica Reservata amb expressió de veus absolutament homogènia, va saber donar sobrietat i musicalitat en la seva interpretació, especialment a destacar el Kyrie i el Sanctus amb un gran domini dels baixos.
La tercera obra, Pregaria per l'Amor, de Juan Vásques (1500-1560), va ser la peça profana del concert. Un tipus d'obra molt difós en els seus temps, que fins i tot ha arribat als nostres dies.
Les peces: Por vida de mis ojos, No puedo apartarme, Si no os uviera mirado, Por una vez que mis ojos alcé i De los álamos vengo són les que composen aquesta pregaria, que al ser profana defuig del sentiment intens de tristesa de les dues primeres, per convertir-se gràcies a una polifonia rica en matisats i diversitat de contrastos, en una obra plena de l'alegria per la il·lusió dels enamorats.
Volem destacar per el magnífic duet interpretatiu la peça Si no os uviera mirado, entre tenor i contralt, en perfecta sincronia, equilibri de veus i brillantor en els dos timbres de veu.
Un excel·lent principi de programa i d'inici de la Setmana. Es va agrair que el concert fos d'una hora, la qual cosa no va ser impediment perquè l'escàs però entusiasta públic assistent, amb forts aplaudiments demanés un bis, que va ser la repetició d'una de les peces cristològiques de Prencisco de Peñalosa.
No comments:
Post a Comment