VIATJANT PEL SEGLE XX, A TRAVÉS DE LES POSTALS

L'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria exposa fins al proper 19 de gener de 2010 prop de 1.000 postals, que formen part de l'exposició Els fons del Museu Arxiu: Col·leccions de postals.

La mostra, que es va inaugurar el passat 19 de novembre, i davant com sempre de poc públic present - els habituals de la casa i la presència de Carles Marfà, director del Museu de Mataró, i la visita del regidor de Cultura, Sergi Penedès - ha anat a càrrec d'Andrés del Castillo, autèntica ànima mater de l'arxiu de prop de 40.000 postals que custodia l'entitat. Durant anys, ha estat la persona que ha valorat, comprovat, estudiat, classificat i arxivat cada una de les postals. Es també l'autor del text del programa de mà, i lògicament, també ha participat activament en la selecció de l'exposició.

Lluís Adan, Joan Castellà i Josep Rovira, s'han encarregat de la part tècnica, muntatge i realització de la mostra. Gràcies a la seva tasca, l'actual sala d'exposicions del Museu Arxiu, exhibeix un aspecte lluminós, modern i dinàmic, que reforça la potencia del color del conjunt de l'exposició.

I sí, aquesta cronista accidental, que aviat farà 12 anys que és membre de l'equip d'investigació del Museu Arxiu, també ha tingut participació activa en aquesta exposició, organitzant, dissenyant la mateixa, seleccionant i col·locant les postals tant en els plafons com en les vitrines, tenint en compte criteris estètics, per tal de fer la mostra lo més visualment atractiva pel visitant.

Aquesta exhibició, pot ser per primera vegada en les exposicions de l'entitat, no té un eix o fil conductor concret. L'abast de la temàtica de les col·leccions de postals és tan extensa, que ha estat impossible trobar un eix central per determinar una sola mostra. Davant d'aquesta situació, es va decidir seleccionar les postals seguint l'ordre alfabètic i col·locar-les en els més de vint plafons expositors de la sala.

No ha d'estranyar, doncs, al visitant que Gats i gossos estiguin al costat de Paradors Nacionals, que Jugadors de Fútbol convisquin amb vestits regionals de la Bretanya francesa o que postals del Congrés Eucarístic del 1948 formin part d'un plafó conjuntament amb Entitats bancàries o Quadres mèdics. Però també hi ha: Uniformes militars, Publicitat i Propaganda, Fires i Exposicions, Plats típics, i un llarg etc.

Tampoc s'ha trobat convenient datar les postals, doncs moltes d'elles no porten data. D'altres si, i és per aquest motiu que hi ha postals del 1905 fins l'actualitat.

La sala conté quatre vitrines on hi ha exposades el que se'n podria dir “les joies de la corona”. Les dos primeres contenen una selecció de la col·lecció particular de postals de Lluís Adán, que gentilment va cedir per aquesta mostra. Destaquem entre moltes, les postals dedicades al Paper de fumar Roca, a Personatges i Personalitats de la vida catalana de principis de segle XX, o la col·lecció Forjadores del Imperio, on es poden veure diversos militars pertanyents al bàndol dels nacionals durant la Guerra Civil espanyola. També té la seva importància, una selecció de postals de músics, especialment les que fan referència a Richard Wagner i escenes de les seves òperes. Totes elles aproximadament d'entre 1920 i 1930.

Les altres dues pertanyen a les col·leccions del Museu Arxiu i corresponen a una sèrie de postals amb mantons o vestits brodats a mà, d'entre 1910 i 1920. En perfecte estat de conservació, es poden apreciar la qualitat del brodat, o del cabell natural de dues d'elles. Totes tenen l'encís d'un món ja desaparegut. Com a contrast d'èpoques i de tècniques – es pot comprovar el tipus de coloració dels anys 20, a falta de la quatricomia- postals de l'any 1972 dedicades a l'Alhambra de Granada o al tramvia o trolebús.

L'origen de la tarja postal es remunta al 1873, amb motiu de la guerra francoprusiana, com a forma de comunicació econòmica. Son els francesos els que s'atribueixen la creació de la mateixa, tot i que no i van donar massa importància. Pensaven que només servia per escriure quatre xafarderies. Foren els suïssos i alemanys els que varen veure la possibilitat d'un negoci lucratiu mitjançant la coloració i la fotografia dels seus indrets, per donar-ho a conèixer al món.

L'any 1875, la postal va arribar a Espanya, i el seu autor va ser l'artista Joaquim Pi i Maragall. La “Fabrica de Moneda y Timbre”, li va encarregar unes proves de color, que va presentar al “Gobierno de la Nación”. Si més no, però, l'estampació final no es va avenir amb les proves, i es varen destruir les 72.000 postals. L'any 1876, s'en va fer una edició de 2.000.000, de diversos preus i la història a continuat fins al dia d'avui. El programa de mà facilita més informació i detalls al respecte.

Dins l'àmbit de la sala, no tan sols es pot comprovar una evolució temàtica, tècnica, de disseny i d'imatge del món de la postal, sinó que és tota una crònica social i cultural del segle XX. Fins i tot, la postal també va tenir el seu paper rellevant en la història. Quan el rei Alfons XIII d'Espanya va anar a Anglaterra a buscar esposa, va conèixer a la Maria Eugènia de Battenberg. Li va preguntar si col·leccionava postals. Ella li va dir que sí i que les guardava per matèries. Aleshores, el rei li va proposar de cartejar-se, enviant-li postals d'Espanya i ella d'Anglaterra. Fou així com va néixer una història d'amor que va concloure amb el casament de la familiarment coneguda Ena amb Alfons XIII, i que Ma. Eugènia de Battenberg fos reina d'Espanya.

El Museu Arxiu de Santa Maria presenta una mostra única. Mai la ciutat de Mataró havia exposat una exhibició de postals d'aquestes característiques. Totes les postals procedeixen de donacions, com la resta dels fons del Museu Arxiu. I des d'aquestes Cròniques, es va una crida perquè qualsevol document antic, perdut en algun racó d'algun armari o calaixera, no és llenci, sinó que es porti al Museu Arxiu de Santa Maria per a la seva custodia, i pel futur de la història.