CRÒNIQUES DE DESEMBRE (I)

MINI ART A LA SALA CASAL ALIANCA
i
CARME PERIS A SALA-TALLER DE LA PRESÓ

Com sol ser habitual, el darrer mes de l'any aporta un munt d'exposicions, fet que permet a la capital de la comarca del Maresme oferir un ampli ventall de possibilitats per triar la mostra a contemplar, tot i que amb temps, es poden veure totes amb tranquil·litat, doncs els dies d'exposició en són forces.

I de forma calmosa, Cròniques Mataronines anirà fent-se reso de cada una d'elles, sense seguir un ordre concret, doncs és temps de Nadal, i també cal gaudir de les dates.

L'Associació Sant Lluc per l'Art presenta en les seves sales del Casal Aliança i de la Presó, obra pictòrica no exempta de curiositat i d'un cert grau de qualitat. A la primera, i fins al proper 24 de gener, l'exposició Col·lectiva Mini Art, on un bon grapat d'artistes mataronins, exhibeix en un molt interessant i pràctic format (aproximadament de 30 x 30 cms) la seva obra. A la segona els Dissabtes lliures de la Carme Peris.

Tot i que Col·lectiva Mini Art podria semblar una Sant Lluc en format mini - els participants són socis de l'entitat i alguns d'ells, habituals de la mostra de tardor , no és aquest el sentit de l'exposició – d' aqui que no fem esment de cap nom - sinó posar a l'abast del visitant i /o comprador, la possibilitat de tenir art mataroní a un cost raonable.

La temàtica és absolutament diversa, per a tots els gustos; si pot trobar bodegó, paisatge urbà, figuratiu, abstracció, surrealisme, impressionisme... tot un ventall i més que l'art pot oferir. La tècnica, principalment oli s/tela i dibuix.

També és digne d'esment la seva col·locació: les prop de vuitanta obres exposades ens poden recordar els frisos que podem trobar en monuments arquitectònics de l'antiga Grècia o Roma, però en aquest cas, el joc visual de temàtiques, cromatismes, formes i expressions espais i volums (tot i ser petit format) permeten que el conjunt de l'exposició sigui una obra en si mateixa., fet que no deixa de ser interessant: la manera d'exposar també dona prestància a l'obra.

No es tracte, doncs, de fer la crítica habitual, perquè si així es fos, caldria ser massa estricte; la qualitat de l'obra presentada és desigual, i si bé podem trobar algunes peces molt dignes, d'altres “acompleixen l'expedient”, d'altres conviden a la reflexió i algunes a la recerca de significats, i d'altres l'autor/a no si ha esforçat gaire; el que sí es tracte és de felicitar a l'organitzadora d'aquesta mostra, Teresa Roig, per la idea en la presentació i l'ASLL per disposar d'un equip humà ple de voluntat, capaç d'endegar qualsevol projecte que es proposi, fet absolutament encomiable i més en els temps actuals, on treballar per la ciutat i de forma voluntària es com buscar una agulla en un paller.

Una mostra amb la idea d'estar enfocada cap una fira d'art - el fet decoratiu també té importància en el món artístic – i que és d'esperar que tingui una continuïtat.