Els Dissabtes Lliures de la Carme Peris, mostra situada a la Sala-Taller de La Presó, i que romandrà oberta fins el proper 10 de gener, són un conjunt de prop d'una vintena de peces, d'estructura simple, de cromatisme viu i jovial, de format petit i mig, que denoten molt clarament que l'artista és il·lustradora, i per tant habituada a cenyir-se a un format molt marcat. D'aquí que algunes de les obres presentades puguin semblar “vinyetes” d'un llibre, però no per això deixa de tenir un encís i una màgia.

Parlant amb Carme Peris, va manifestar que al llarg de la seva trajectòria professional s'ha sentit molt satisfeta d'il·lustrar llibres infantils, destacant El Canigó de Mn.Cinto Verdaguer, El Cyrano de Bergerac de E. Rostand per editorial Proa.

No obstant, també ha il·lustrat per editorials espanyoles i per descomptat, ha exposat a ciutats de l'Europa de l'Est com Bratislava o Praga i fins i tot a països tan llunyans com el Japó.

L'artista va declarar que els dissabtes que pinta és feliç, i aquest fet es nota en tota la seva obra: traç ampla, colors naturals, perspectiva en llunyania, deixant-se absorbir pel que l'envolta en el moment de pintar la seva obra. Més lliure en el paisatge que quan pinta una casa o població – aquí massa lineal i estructurada, poc natural i molt “emmarcada”, en el paisatge natural es nota frescor i vitalitat, una energia innata que queda reflectida en l'obra i que fàcilment atrapa a l'espectador, proporcionant una sensació de tranquil·litat i apaivagament.

De les obres presentades, destaquem Colors, que dona títol a dues peces: una d'elles que demès ha servir de cartell i targetó per a les invitacions, esta plena de sensibilitat i tocs romàntics. L'altre. una energia vital impregna l'obra, reforçada per els suggeriments que pot fer el món vegetal. Sant Quim, és un altre exemple a destacar. Favarixit, un paisatge marí suggerent i misteriós, al igual que la seva especial visió de Montserrat.

L'obra de Peris no és ni profunda ni reflexiva. No mostra grans missatges, no és ni revolucionaria ni innovadora. És l'obra d'una artista que se sent feliç pintant i ho mostra al públic per demostrar que quan s'és sensible, l'art fa felices a les persones.