CARLOS SORIANO: LA GUERRA NO S’HA ACABAT
La sala 1 del centre d’Art Ca l’Arenas – que si en Jordi Arenas s’eixequés de la tomba, se’n tornaria de cop, en veure la implacable solitud que domina la que va ser casa seva i estudi; en prou feines si veuen mai visitants – i dins el cicle “Art i Guerra”, presenta fins al proper 3 d’abril d’enguany, la producció més recent de Carlos Soriano, expressament per aquest cicle, i amb motiu del centenari del naixement de Miguel Hernández: Tristes guerras.
La mort del poeta, l’any 1942, en una presó d’Orihuela, victima de la tuberculosi, com a conseqüència d’un procès judicial on se li va commutà la pena de mort per la de cadena perpétua, inspira clarament a Soriano una obra, que segueix fidelment els seus canons habituals: una abstracció de tendències expressionistes, que ja es varen poder copsar en la mostra Poètica de l’any 2000, on encara va donar cert joc a la figuració. Punyent i critica, sense contemplacions, marcada duresa, amb tendències informalistes i matèriques, Soriano opta per una base cromàtica de clar predomini del negre, en representació de l’horror i la foscor de la guerra, i el roig de la sang vessada inútilment, essent la neutralitat del blanc en realitat la indiferència del món “civilitzat” davant els conflictes bèl·lics.
La presó o la idea d’empresonament, de tall de llibertat física, a la persona i espiritual, al ànima i al pensament, queda palesa en tota l’obra exposada, on l’us d’un traç abrupte i ample, sense definicions ni detalls, o la utilització de formes quadrades o rectangulars, produeix un efecte impactant, que pels coneixedors de l’obra de Soriano, no ens és gens desconegut.
No comments:
Post a Comment