JOAN DE LA OSSA – L’ALQUIMIA DEL SUBCONSCIENT

GAL-ART, galeria d’art, antiguitats i col·leccionisme, situada a la Ronda O’Donnell, 89 de Mataró, inicia l’any expositiu 2011 amb una mostra que trenca totalment amb la línia que fins ara s’havia marcat, endinsant-se dins les contrades del surrealisme
SOLVE ET COAGULA, ofereix una excel·lent i representativa selecció de l’obra de Joan de la Ossa.

Si es considera que el surrealisme pot ser un estil tècnicament molt depurat – i especialment pels artistes que cultiven l’anomenada pintura metafísica, que exigeix seguir estrictament els cànons més ortodoxes de l’academicisme en quan a dibuix i pintura – tematicament pot resultar ser absolutament delirant, desbordant, imaginatiu i molt expressiu. Es podria dir que és l’estil més creatiu de tots, doncs quin millor argument per a una obra pictòrica que reflectir el cúmul d’idees que apareixen en el subconscient?

El títol de l’exposició, ja preveu jocs atàvics: SOLVE ET COAGULA, paraules llatines que es podrien traduir per solvència i solidificació o solidesa, i que pertanyen al principi de la pedra filosofal.

Contemplar l’obra de Joan de la Ossa es penetrar dins el misteri de les nostres ments com a observadors d’enigmàtics i sorprenents efectes visuals, i com a éssers humans, que carregats de febleses, som en bona part desconeixedors, de les nostres pròpies turbulències atàviques, i sentir repulsió o repugnància, goig o plaer, impacte o frustració.

L’espectador es troba davant una obra plena de simbolisme, tant pels antecedents arquitectòniques com pel fetitxisme que representa la nuesa del cos femení, escultural i sensual, refinadament eròtic, sense rostre o amb expressions estàtiques on domina la mirada buida. Imatges estranyes, no exemptes d’un singular i subtil atractiu, que atrapa sense més remei a l’observador.

Si bé les referències a Paul Delvaux o Rene Magritte i més prop de nosaltres, a Ricard Jordà, i la pintura metafísica de De Chirico són reconegudes, el surrealisme màgic de De la Ossa es complementa amb un gran domini tècnic, - és un gran admirador de la pintura flamenca - que pot semblar academicisme anacrònic, però que permet enaltir la visió surrealista, amb algunes connotacions expressionistes de la seva obra, on també queden paleses la seva pinzellada dúctil i curosa, una estructura equilibrada i una paleta de colors rica i extensa, sense l’us de tons virulents, fet que accentua el sentiment oníric de la seva pintura.