MÉS DISCURSOS
I en arribar a l’Ateneu i fer temps d’espera, Ricard Navarro, cap de l’Obra Social de l’entitat de crèdit – dels que té amb els seus clients, i dels que ella deu a la banca nacional i estrangera - va iniciar el segon torn d’intervencions, tot ressaltant el compromís i col•laboració amb la família, persones i institucions. “No es possible descriure l’afecte que desperta l’obra de Novellas” – Pot despertar molt d’afecte l’obra del malaurat artista, però bona part de la concurrència no estava massa per la labor dels discursos i no se n’estava de xerrar pels descosits.
Tot reconeixent i novament agraint la tasca realitzada per les persones que han intervingut en la preparació de la mostra, i de las que ja s’ha fet esment amb anterioritat, Navarro va acabar la seva intervenció tot dient que “aquest és un homenatge a Pepe Novellas al pintor més important que ha donat la ciutat de Mataró” (però que per a la directora d’art de la Fundació Vilacasas li era completament desconegut, al igual que altres estaments culturals i institucions publiques. Vet aquí la promoció dels artistes locals per part del consistori, ni dintre, ni fora de les fronteres de la ciutat).
I a continuació de Ricard Navarro, Pere Pascual, assistent al comissariat (segons consta en el catàleg), va tenir també el seu moment de gloria – que no era la de la Bosch ni la de les Santes – sinó de dir simbòlicament “foteu-vos, no em tragueu però m’heu hagut de menester”.
Tant com amic com a gran coneixedor de l’obra de Novellas, el crític d’art local va indicar que “no se si queda alguna paraula més a dir. Penso que tots venim aclaparats de l’obra de Novellas” – Doncs no veníem aclaparats, sinó que veníem fent tranquil•lament la discutida – estàvem de peregrinació - i mentre tu li donaves al discurs, dintre de la sala la xerrameca continuava.
Pascual va centrar la seva intervenció – sense donar les gràcies ni reconeixement a ningú (faltaria plus) – en l’escrit seu que consta en el catàleg de la mostra, del que en va fer un extracte, tot centrant-se en la Mirada: "satírica, cínica, de descobriment en els viatges, mirada apassionada, a través dels poemes de Manuel Patricio (...) moltes mirades. A l’Ateneu hi ha una altra mirada. (...) ja que tots tenim present a Pepe Novellas (queda bé dir-ho però del 99% de mataronins que no varen tenir la sort de coneixe’l , doncs com que no els hi traurà la son).
L’assistent al comissariat va preguntar-se quina era la mirada peculiar de Novellas, amb aquell somriure de nen entremaliat i trapella, però també de “mirada polièdrica, capaç d’agafar tots els ambients, mirada iniciàtica de l’art veritable, mirada familiar, (...) mirada política i social”.
I mentre la xerrameca de l’auditori continuava, el crític d’art local va destacar que “els artistes no moren mai, romanen entre nosaltres amb les seves obres”, va descriure les sales, i tot continuant aclaparat per les obres, va fer esment un tarannà autobiogràfic, de la seva especial iconografia, per retornar a l’eix central del seu discurs: les mirades. “La mirada del guanyador, de dir les veritats com són, una mirada única i personal, una mirada que suposo que tindrem present inclús en l’enyor.
No comments:
Post a Comment