JOSEP NOVELLAS - DESDOBLAMENTS - LA ÚLTIMA GRAN EXPOSICIÓ

DISCURSOS

O parafrasejant una frase bíblica “no prengueu el nom de Novellas en va” perquè la inauguració ahir, 4 d’abril d’aquesta retrospectiva, va ser una demostració de cinisme “cum laude” per part d’alguns dels oradors, que no varen desaprofitar ocasió per llençar el seu particular missatge, això si, falsament ple d’harmonia i bons sentiments, quan qui més qui menys, estava assabentat – principalment gràcies a radio macuto: www.perepascualpic.blogspot.com - de l’enrenou que l’organització d’aquesta mostra havia produït.

Una retrospectiva que te visos de funeral “corpore in sepulto” de l’actual govern socialista a l’ajuntament, fins a tal punt, que per falta de mitjans econòmics, absolutament palpable, tant la invitació com el díptic com el cartell anunciador, tenen el negre com a color dominant, gama cromàtica que precisament, ni de bon tros, era de les més utilitzades pel traspassat Pepe Novellas (pot ser s’hauria d’haver consultat amb la funerària Cabré Junqueres que els hi puc assegurar per experiència pròpia, té un ampli ventall de recordatoris per oferir, a qual més emotiu i simbòlic).

La inauguració de Novellas – Desdoblaments, va convocar al més granat de la Cultura Progre de saló, i del món polític socialista de caviar – això si tots d’esquerres, però tots col•locadets - de la ciutat, aquells que majoritàriament viuen a expenses públiques, que no es barregen mai amb el MTV, però que han sabut crear una particularíssima i acomodada élite.

I evidentment serà el nombre majoritari de visitants que tindrà la mostra, perquè per més que l’alcalde digués en el seu discurs que “la ciutat homenatja a Pepe Novellas”, dels 120.000 mataronins, si el malaurat artista el coneixen 450 – i sóc generosa – ja farà prou. Per tant, la ciutat, o sigui els mataronins/es, ciutadans grisos que religiosament amb els seus impostos mantenen a bona part dels que ahir estaven presents, passarà olímpicament de visitar Can Palauet – de fet ho fa sempre – i de l’Ateneu, dependrà de la mostra adjunta a l’Àmbit Zero, que sembla ser que serà de minerals, i de passada el pare de família amb la canalla pot ser dirà: “calla, a veure que són aquests quadres”.

El tarannà de discursos va començar a Can Palauet, com sempre amb retard, i el va iniciar l’esperem aviat futur ex-regidor de cultura Sergi Penedés, tot recordant que fa dos anys es va tenir que aturar la preparació de l’exposició que s’exhibeix en aquest espai, degut al traspàs de l’artista, però que si més no va ser l’embrió de la que avui s’inaugura, “i que ha estat un gran esforç pels temps que corren” (segur que heu deixat la caixa buida i a sobre amb teranyines).

En un discurs de tràmit, i sense excessiva satisfacció, Pendés va parlar de la ubicació d’espais, de la investigació de la trajectòria artística de Novellas agraint a la família la seva complicitat en el projecte, i la col•laboració de Caixa Laietana en aquest esdeveniment. Durant el seu parlament – afortunadament no gaire llarg - va presentar de Glòria Bosch, directora d’art de la Fundació Vilacasas i comissària de la mostra – triada expressament davant el veto inicial de l’IMAC a la figura de Pascual, a qui desprès es va tenir que recórrer (segons vox populi), i no es va estar de reconèixer que Novellas és “un artista de Mataró per ubicar-lo més enllà de l’espai i del temps, de la prosa del país”.

Evidentment, no li va quedar més remei que parlar de les contribucions del grup dels Dimarts al Llimoner, i de les aportacions de Pere Pascual “sempre constructives” – Quel Charmant!!! – i va acabar la seva intervenció informant de les diverses activitats complementàries previstes.

Tot seguit, Glòria Bosch va prendre la paraula tot expressant el repte que ha suposat aquesta mostra no hagués estat possible sense l’ajut dels familiars, de Pere Pascual qui la va familiaritzar amb aspectes que desconeixia de l’artista – en realitat els desconeixia tots perquè no en tenia ni pajolera idea de l’existència de Novellas – del personal de l’IMAC i de Caixa Laietana, especialment d’Elisabet de Dòria, etc.

“Es tracte de dues exposicions, però sempre dins la mateixa mirada, la mateixa visió. Segons el pròleg d’Albert Mercadé – i qui és aquesta eminència?. En el catàleg no ho diu - la producció d’obres de Novellas es pot considerar un individualisme dins l’art català – Jo he llegit el pròleg i no ho he sabut veure – No es podria entendre un artista que anava al seu aire. Que si surrealista, hiperrealista, a on incloure’l?

Bosch va parlar dels somnis onírics de Novelles que s’autodefinia com un somiador despert, “doncs pintava el desconcert”, tot expressant un compromís amb els seus ideals i forma de pensar, i una critica constant amb el que estava passant. A nivell artístic, la comissària va destacar l’excel•lent qualitat de dibuixant de Novellas, “perquè l’interessava el moviment i d’aquí el Desdoblament. El moviment és el que compte, són les emocions que prenen cos. Josep Novelles tocava de peus a terra molt més del que pot semblar”.

Dins una intervenció didàctica i entenedora, Bosch va explicar que les diferents sales de l’espai de Can Palauet acull la part més intuïtiva, destacant l’erotisme de l’obra “la mirada del beso”, basada en un poema de Manuel Patricio, i que per primera vegada s’exposa: “em va impactar”. Respecte al paisatge, la comissària va indicar que “malgrat que no si veu la figura humana, no vol dir que no hi sigui”, en referència a les obres realitzades a Australia o Guadix, ben al contrari de les de Pompeia. Una tercera sala està dedicada a la Belle Epoc, les obres realitzades durant les seves sessions de quimioteràpia. “És una obra molt dura però irònica”.

Finalment, Glòria Bosch va fer esment de la seva basant com a caricaturista, tot recordant publicacions com La Pipa d’en Roc, o la de dissenyador de joies i del Desdoblament corresponent a les obres que s’exposen a l’Ateneu: “són els personatges, les escenes, el seu món, vist en diferents èpoques, el que se’n podria dir el viatge de la vida, doncs un personatge amb una càmera de cine comença i acaba l’exposició. Ha estat tot un repte i estic contenta d’haver descobert a Novellas, no del tot, però si en moltes parts”. – Aquesta cronista accidental recomana, modestament a la Sra. Bosch, als seus col•legues i entorn corresponent, que consultin el Diccionario Rafols de Artistas Contemporaneos de Cataluña y Baleares. Tindrà constancia de Josep Novellas i Muntaner, i de ben segur que en descobriria d’altres -

I quan tots ens pensàvem en la continuïtat dels discursos, l’alcalde va i diu que cap a l’Ateneu que allà continuarem. I tots de peregrinació a l’Ateneu, com si del Camí de Santiago es tractés, de ritual i en fila india.