Saturday, April 21, 2007

GERMANS ARENAS: ENFOCAMENTS DIFERENCIATS


El Centre d’Art Ca l’Arenas presenta fins al proper 15 de juliol d’enguany “Visions de personatges”, un petit conjunt de retrats i escultures de diferents personalitats, que ambdós artistes admiraven o coneixien.

L’obertura de la mostra, el passat 19 d’abril – que per coincidència horària amb l’acte acadèmic institucional de Sant Jordi al Saló de Sessions de l’ajuntament, no se’n va fer inauguració –va comptar amb la nul·la presència de col·legues i responsables de l’exposició. Tan sols el personal a cura del manteniment de les instal·lacions i aquesta cronista, acompanyada de la solitud impregnada en les transformades estances de la casa del darrer dels Arenas, i amb el fons de veu i imatge del vídeo sobre la seva trajectòria, que amb textos de Nicolau Guanyabens, supera a nivell literari, al llibre de Francesc Masriera “Jordi Arenas, la sublimació de l’art”.

Tots els retrats són d’un caràcter pictòric sense comparacions entre els germans: Jordi, perfeccionista, realista, meticulós, detallista, estudiant color, traça, llum i ombra i intentant traspassar en cada retrat l’ànima del personatge, dels que coneixia, com el cas del d’Exuperancio – Fred- Galiana, on amb un cos perfecte es deixa traslluir una mirada al buit, i imaginant la realitat de J.S. Bach, Beethoven o G. Verdi, compositors de caràcter complex, i dels que ell n’era gran admirador.

De tots és ben conegut la personalitat força reservada de Jordi Arenas, però com a bon estudiós de l’art, sempre revela alguna raresa. Si en l’anterior exposició “Autoretrats”, s’observava un curiós estudi anatòmic amb tendències expressionistes, en aquesta sèrie la curiositat es troba en uns petits dibuixos de tinta sobre paper i llapis de M. de Cervantes, Pi i Maragall o Francesc Macià on la tècnica emprada deixar traslluir un cert encant.

Per primer cop, una vitrina mostra la seva faceta d’escultor, on a part del resultat de l’obra, si acompanya els esbossos de la mateixa, i on es demostra la versatilitat de Jordi Arenas, capaç de fer una escultura, un monòlit o una medalla amb la mateixa precisió i “savoir faire” de la seva pintura.

Jaume Arenas, se’ns presenta més bohemi, amb una visió més idealitzada dels personatges, no exempta de qualitat i tècnica. Menys metòdic que el seu germà però més intuïtiu, espontani, no entra tan dins el personatge, simplement retrata el que veu, deixant intuir una imaginació desbordant. Els retrats de l’actriu “Claudette Colbert” o “d’una actriu” ens ho mostren clarament.

Els seus dibuixos a tinta de Rimsky Korsakov, J. Bramhs, W. Shakespeare o Felix Mendelsshon demostren una admiració per compositors romàntics, vibrants, plens de passió per la vida, i Jaume, sense deixar de reflectir la realitat de la seva fisonomia, a través del dibuix a tinta, expressa uns tocs de visió particular. Pel que fa a Shakespeare, ningú discutirà que la seva versatilitat en la paraula i el fet de presentar a través del teatre, els grans paradigmes de l’ésser humà, era una personalitat prou atractiva per a Jaume Arenas per a ser especialment retratat.

Finalment, a través dels dos retrats del Ferm, l’espectador podrà captar la minuciositat, mirada penetrant, fons més treballat i el polsa impertorbable d’en Jordi (any 1950), en contrast amb línies més dolces, mirada més llunyana i la serenor del fons blanc d’en Jaume (any 1955).

1 comment:

Hipatia said...

Hola Marta:
Me encanta pasar por aquí; siempre guardas sorpresas.
Seguro que la exposición merece la pena.
Gracias por tu consideración (librodearena). Eres un encanto.
Un abrazo y besos estelares.