CLOENDA DE LA TEMPORADA DE SARSUELA

Amb Molinos de viento - música de Pablo Luna i lletra de Lluís Pascual Frutos - el Foment Mataroní va donar per conclosa el passat diumenge 22 de juliol, la temporada de sarsuela.

La companyia Joventut lírica de Barcelona, habitual per aquestes representacions, va ser l’encarregada de portar-la a terme, i també va tenir cura del final de festa, on Ma. José Perelló, Josep Lluís Blanch, Xose Medina i el cor de veus d’aquesta companyia, varen interpretar Romances com la de Maravillas, de Moreno Torroba, No arranques más rosas del jardín del amor, de la sarsuela “La del Manojo de Rosas”, o la Romança de Germán, per a baríton de “La del soto del parral”. L’apoteosi, naturalment, Cançó d’Amor i de Guerra. La orquestra, al principi va interpretar el preludi de “La Revoltosa”

El públic, com sempre, va omplir de gom a gom la sala del Foment Mataroní.

Abans de començar la funció, Antoni Vilà va anunciar la continuïtat de la temporada, a partir del 30 de setembre, i va encoratjar a l’auditori a assistir al concert d’Albert Nieto el proper 29 de juliol.

Tal com esmenta el programa de mà, Molinos de viento va ser estrenada el 2 de desembre de 1910 al Teatre Cervantes de Sevilla, i la seva trama es situa a Holanda, i no deixa de recordar vagament a l’argument de Madamme Butterfly, de Puccini. Els nois d’un poble coster, estan tots esvalotats pel comportament dels mariners d’un vaixell ancorat a port, amb les noies de la vila. Un d’ells, en Remo, enamorat de Margot, la protagonista, prega al capità del vaixell que l’ajudi amb una carta a declarar el seu amor a la noia, doncs es massa tímid.

La noia veu com el capità lliura la carta a Remo, i com que està enamorada de l’oficial, es pensa que es d’ell. Remo descobreix l’amor que sent Margot pel capità, i decebut deixa que els dos enamorats es declarin. No obstant, l’amor es impossible, el capità se’n va i Margot es mort en braços de Remo.

Un drama en tota regla més de l’opera que de la sarsuela. Una música veritablement inspirada, amb romances, alguna d’elles molt aconseguida i de gran emoció, especialment “tus bellos ojos”, interpretada pel tenor Josep Lluís Blanch, una veu amb un timbre harmònic i registres acurats. Dins la seva tonalitat lírica, disposa d’una gran nitidesa, molt adequada per aquests tipus de representacions.

El conjunt de l’actuació i de la resta de cantants mereixeria una crítica no exempta de rigor que podria resultar amb excessiva duresa. Però la Joventut Lírica de Barcelona està al capdevant d'una tasca molt lloable, amb un públic menyspreat per la cultura oficial (en cap representació si presenten autoritats municipals, ni gent de “pro” de la cultura), amant de la sarsuela, majoritàriament gent gran que en la seva joventut, quan treballaven a les fàbriques o als tallers, comerços o despatxos, fent més hores que un rellotge, per tirar el país endavant i treure a les famílies de la pos-guerra, les romances de la sarsuela, animaven les seves hores quotidianes.

Un públic en molts casos pertanyent a una generació, víctima de pre-jubilacions o de la incomprensió dels primers governs de la democràcia, que els va considerar vells abans d’hora.

Un públic d’avis que porten els seus nets a la sarsuela, i en l’entreacte, mengen xurros, amb tota la naturalitat, perquè són gent de Mataró, que no aniran al desvetllament bellugòs, ni als deficitaris concerts de la "Cruïlla de Cultures", ni a cap xeringada, però són entusiastes de les havaneres i ompliran la basílica de Santa Maria el dia de la Missa de Glòria.

L’excessiva agudesa de la veu de la Perelló, una orquestra amb músics poc experimentats, els acudits passats de moda de Ferran Rigual o la veu poc inspirada de Xosé Medina, mereixen per aquesta cronista RESPECTE, perquè aquest públic que de ben segur, cobra pensions petites, i que es conforma amb poc, només amb una temporada de sarsuela, que fent reso de les paraules de Rigual: “Mataró és la única ciutat en el món que disposa d’una temporada estable AMB 13 REPRESENTACIONS” – A Madrid o altres ciutats, són selecciones dues o tres sarsueles i en fan un munt d’actuacions.

En nom propi, un fort aplaudiment pel Sr. Antoni Vilà, vice-president del Foment Mataroní, i a la mateixa entitat, per la consideració per aquest públic, oferint SARSUELA, amb pocs mitjans, però amb molta voluntat i deferència cap a la gent gran de la nostra ciutat.