El conjunt Camerart, Orquestra del Maresme és un estimable projecte simfònic, amb una bona base de futur. Actualment, però pateix de falta de compenetració entre els músics, i sobre tot d'assaig conjunt i continuat de l'orquestra. Impera també en les interpretacions una excessiva lentitud; la sisena simfonia, tenia previst una durada de 35 minuts. Per norma, en les gravacions en sol durar uns 42, però la direcció de Jordi Colomer va fer que en durés més de cinquanta. En el concert del 21 d'octubre del 2007, la durada també va ser excessiva.
No és massa habitual poder escoltar obres tan conegudes. Més d'un cop el fet de desconèixer les peces a interpretar, facilita interpretacions molt particulars, amb les que no podem comparar. Per tant, el repte de Colomer era difícil, però ni comparacions ni crítica es poden evitar.
Amb mitja hora de retard – inclosos els 15 minuts d'en Vives - els presents vam començar a sentir el primer moviment de la Pastoral beethoviana Despertar alguns sentiments amb l'arribada al camp, un Allegro ma non troppo. En l'orquestra no apareixen ni ni trompetes ni timbals, està inspirat en una cançó popular, i s'introdueix de seguida. Un diàleg entre els instruments de fusta i corda, produint-se en la secció central un augment gradual de la sonoritat, en base, això si a un motiu simple que reforça un caràcter auster, que la direcció de Colomer, ja intuint la lentitud de tota l'obra, no va saber donar l'esperit de cant i amor a la Natura que el compositor de Boon originàriament havia creat.
El segon moviment Escena al rierol, un Andante molto mosso, suggereix a través de la corda baixa el xiuxiueig del rierol, i a poc a poc es van animant les altres “veus de la naturalesa”.
En aquest moviment, és quan el fagot i el clarinet són introduïts, i val a dir que l'actuació dins l'orquestra Camerart va ser mesurada i ben coordinada, doncs cal recordar que flauta, oboe i clarinet imiten el cant del rossinyol. No cal dir que aquest segon moviment crea una ambient de somnolència que més d'un espectador no va poder resistir. Només algun violí desafinat trencava la lentitud exasperant aplicada per Colomer.
Ni l'Alegre reunió de camperols, un Allegro en tota regla, va despertar de la monotonia de la interpretació. És aquest un moviment de dansa on apareixen les trompetes – ja hem fet esment de la dignitat de la secció de vent – Els violins introdueixen el tema de forma molt viva i juganera, (fins i tot pot recordar la música de sardanes) essent la resposta un segon tema melòdic i cantable. És en aquest moviment on també es denota un caràcter burlesc, que aniran a petar a una melodia de dansa molt despreocupada.
Sort del 4rt moviment Tempesta, un Allegro molt ben resolt pel conjunt de l'orquestra. La seva vivacitat i energia, gràcies a l'entrada de trombons i timbals, acompanyats per l'estridència del flautí, va fer perfectament descriptiu per l'auditori tota l'emoció d'una tempesta. La força expressiva de varis dels seus moviments, tot i que cap arriba a constituir un tema concret, ofereix una peça de plenitud orquestral amb una rítmica violenta que crea uns efectes impressionants fins arribar al davallada de la tempesta.
I finalment va arribar el darrer moviment, el 5è Cant dels pastors – Acció de Gràcies desprès de la tempesta on certes dissonàncies, especialment en la corda, es varen notar. Un moviment, Allegretto, on amb un augment gradual de la sonoritat que parteix d'una primer episodi amb un diàleg entre violes i violoncels s'arriba un ple orquestral, donant pas a un segon episodi delicat que s'anirà animant progressivament, donant pas a un tercer molt més fort. Mica a mica, la sonoritat va disminuint i l'ambient es torna íntim i poètic.
La cinquena simfonia de L. V. Beethoven, va ser molt més encertada que la Pastoral, fins i tot, molt més ajustada en el temps previst – que no eren 40 minuts, sino que en sol durar al voltant dels 30. Realment Jordi Colomer domina amb més tècnica els moviments amb brio que no els andantes, on si recrea massa.
La 5ena. comença amb un Allegro con brio, sobtadament, amb una exposició vehement de l'arxi-popular tema principal, que Colomer va executar de forma brillant, amb una direcció decidida, tot i que s'haguera agraït una mica més de potencia. No obstant, la simfonia va començar amb interès i no el va perdre fins al final de la seva execució.
L'Andante con motto, corresponent al 2n. Moviment, que comença amb un tema molt expressiu de les violes i violoncels, seguits per la discreció de clarinets i fagots, fins arribar a un desenvolupament del ple orquestral,i acabant amb la repetició de clarinets i fagots del tema principal, Colomer varen saber donar les expressions de sentiments absolutament contrastants, aconseguint un bon rendiment de l'orquestra.
Tanmateix, el 3r. i 4rt. moviments: Allegro tots dos, tot i que el 3r és un scherzo amb un primer tema format per dos elements, un greu i l'altre misteriós, i el 4rt. que comença d'una manera apoteòsica, amb el reforç per l'orquestra dels trombons i el seu enèrgic tema, desprenent desprès un motiu melòdic que canten els violins per a concloure amb el resurgiment triomfant del primer tema de l'Allegro, director i músics varen seguir les pautes marcades en el 2n. Moviment, amb força homogeneïtat, aconseguint una interpretació molt digne, que el respectable, de bon grat, va agrair amb aplaudiments, que varen aconseguir un bis; l'Allegro del 3r. moviment.
En resum es pot dir que tot i la desigualtat d'interpretació i la mancança de compenetració i conjunt de Camerart, Orquestra del Maresme, els amics de la música del Foment vam tenir l'ocasió de sentir la música de Beethoven “en viu i en directe” i unir-nos a la commemoració del 200 aniversari de la seva estrena. Tot un luxe, que pocs saben apreciar, ni tan sols professors o estudiants de música, doncs no se'n veu mai cap, amb prou feines, quan l'orquestra o conjunt té “pedigree”.
Esperem, doncs que ens depararà la nova temporada, feta, de ben segur amb gran esforç i entussiasme per part d'Antoni Vilà, qui es realment qui tira endevant el projecte, malgrat l'escàs amor musical dels mataronins.
No comments:
Post a Comment