NOTA:
Prego disculpes per la mala qualitat de la fotografia, però el mateix dia de la inauguració, la maquina de retratar va fer "figa" i vaig tenir que fer les fotos amb el mòvil. Lamento sincerament aquest fet, absolutament imprevisible. Gràcies al lector per la seva comprensió.
La temporada d'exposicions de Can Palauet, es tanca amb amb una mostra de nivell, fet que es d'agrair tant per l'aficionat com per l'expert, doncs encara que només sigui un cop l'any, ens reconciliem amb la programació de la sala de mostres: Figures dels anys setanta. Col·lecció Bassat II, una selecció d'obres dels artistes: Eduard Arranz Bravo, Francesc Artigau, Rafael Bartolozzi, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera i Miquel Vilà, alguns presents a la inauguració.
La inauguració de la mostra va tenir lloc el passat divendres, 17 de juliol, i va atraure com a públic una bona representació del món pictòric mataroní, tot afegint premsa, polítics, funcionaris de l'IMAC i gent relacionada amb l'entorn de les arts... i ningú més, malauradament. Prop d'un centenar de persones, essent generosos. Tot i que se n'ha parlat per activa i per passiva de la futura col·lecció i museu Bassat a Mataró, bona part de la ciutadania es mostra ben al marge de l'esdeveniment.
L'alcalde de Mataró Joan A. Barón va iniciar el torn de parlaments, expressant com és habitual, plena satisfacció per aquesta segona exposició de part del fons Bassat “i esperem que no ni hagi cap més dins aquesta sala i que la propera sigui a la Nau Gaudí”. Barón va fer incís sobre el fet que el projecte Bassat “s'ha d'anar fent de mica en mica per temes econòmics, doncs en els temps de crisi que vivim cal ser prudents”.
Barón va voler ser breu i amb l'afany de no estendre's gaire “per cedir la paraula als professionals”, tot passant el seu torn a Núria Poch, comissària de la mostra, qui en adreçar-se als presents, ho va fer llegint el text que consta en el catàleg de l'exposició, escrit per ella mateixa, i on va destacar l'inici fa un any del programa de col·laboracions entre l'IMAC (abans PMC) i Fundació Carme i Lluís Bassat, tot recordant la mostra al juliol del 2008 dedicada a Rafols Casamada/Maria Girona, a qui de forma explícita es va retre homenatge a la seva contrastada trajectòria.
La continuïtat, i com a “petit tast” d'obres dels artistes esmentats al principi, tot recordant la convulsió política, social, econòmica i cultural dels temps que van representar els anys setanta del segle XX. Fent un petit esbos històric d'esdeveniments claus de l'època a Espanya, i de com es van establir profunds canvis estètics en el context artístic a tot Catalunya, Núria Poch va posar especial èmfasi en com l'activitat de les galeries d'art va guanyar amb el canvi, donant a conèixer els artistes contemporanis de l'època: Sala Gaspar i René, galeria Adrià, Vinçon, Joan Prats, Maeght, Dau al set, etc., etc., Durant la dècada dels setanta es va consolidar una nova generació d'artistes adscrits a noves tendències internacionals, com la que es pot veure a la Col·lecció Bassat II.
Tot comentant característiques tècniques de les tendències dels anys setanta, Núria Poch va fer esment d'unes paraules de Joan Fuster extretes de la presentació de l'exposició d'Arranz Bravo que el novel·lista li va dedicar l'any 1974: “L'ofici de pintor és inventar figures...”i va acabar el seu parlament comentant aspectes artístics i de temàtica dels pintors d'aquesta mostra.
Seguidament, Lluís Bassat, qui vestit de manera informal – camisa blanca i pantaló negre, en contraposició al formalisme de l'any passat: vestit blau marí amb camisa i corbata blau cel – més adient al tarannà poc protocol·lari del consistori mataroní – va dirigir també unes paraules tot fent memòria quan l'any 1973 “vaig veure exposat a la Galeria Adrià un dels quadres que hi ha penjats i que em va impactar pel seu to de blau i per una figura humana ajupida en una habitació plena d'aigua però amb la porta oberta. Hi ha un cert misteri en el quadre i és el primer que vaig comprar". L'obra que comentava Bassat és Banyista un oli s/tela de l'any 1973 de Xavier Serra de Rivera.
Tal com ja va comentar l'any 2008, el publicista va recordar que quan va sortir de la galeria Adrià, ja havia pactat la seva compra, aportant un 70% i de com va buscar a alguns amics perquè s'afegissin al projecte, que li va omplir moltes tardes, desprès de la jornada laboral.
“He comprat molts quadres al llarg de la meva vida. La que veieu aquí és la meva generació”.
Tot comentant el detall de la coincidència de dates de naixement amb Eduard Arranz Bravo (mateix any 1941 però amb 3 dies de diferència: 6 i 9 d'octubre), Bassat, genèticament venedor i publicista, no s'en va estar d'esmentar detalls anècdotics d'una exposició d'aquest artista a Nova York. A les 7 de la tarda, hora d'obertura de la sala, lògicament no hi havia cap quadre venut, però a les 10 de la nit, tots els quadres estaven venuts. “Hi havia 12 persones venent quadres”.
Lluís Bassat va acabar la seva intervenció tot mostrant ple convenciment de la creació d'un museu d'art contemporani de Catalunya, i amb la seguretat que “els artistes contemporanis de Catalunya són tan importants com els italians, anglesos, xinesos, etc.” I que molts d'ells no han pogut exposar en un museu com aquest, “tinc la pretensió que aquest ha de ser el Museu d'Art Contemporani de Catalunya que no ha de ser el Museu de Mataró, i que molts galeristes i gent important del món de l'art vindran a Mataró a conèixer a aquests artistes que podran exposar i jo em sentiré molt feliç”.
I desprès del convenciment i l'eufòria de Lluís Bassat, li va tocar a la parsimònia política del regidor de cultura Sergi Penedès, qui breument va destacar els diferents esdeveniments “culturals” que tenen coincidència amb aquestes dates: Cruïlla de Cultura, Festival Shakespeare i Les Santes. Seguidament, va fer un repàs a mostres que s'han exhibit a Can Palauet al llarg de la temporada: Transversal, Eduard Comabella, Art contemporani de Reus i Martí Anson i finalment les Figures dels anys setanta, per acabar continuant les paraules de l'alcalde Barón en referència a l'acord per l'ús de la Nau Gaudí com espai expositiu i futura seu de la col·lecció, “i amb la finalitat de tirar endavant el projecte museístic on s'ha d'anar a poc a poc pels temps que estem passant. Aquest acord és una aportació municipal amb l'art contemporani i la cultura”.
I els discursos no es varen acabar aquí. Desprès de l'ensopiment de Penedès, novament Barón va agafar el micròfon tot tancant l'acte d'inauguració desitjant als presents que gaudissím de la mostra, recordant que hi aquests dies hi ha multitud d'actes, entre ells el del Sant Pere més Alt “L'art al carrer per la gent que li costa traspassar les sales d'exposicions, i que està dedicat a Pepe Novellas, i per descomptat Les Santes”.
La seva breu intervenció es va acabar destacant la polèmica de quan comença oficialment la festa major “aquesta és una picabaralla que no volem acabar mai. Les Santes comencen quan ens dona la gana i espero que amb aquests dos actes tingueu una bona motivació respecte a l'art. Bones Santes”.
No comments:
Post a Comment