La coincidència dels aniversaris de les defuncions d'una sèrie de compositors com G.F. Haendel, F.J. Haydn, H. Purcell o F. Mendelssohn va ser motiu de sobres perquè dins la programació del VII cicle de concerts corresponent a la temporada 2009, organitzada pel Foment Mataroní, l'orquestra de cambra Terrassa-48, auspiciada per l'obra social de Caixa Terrassa, fes les dèl·licies del sempre escàs i envellit public present – a veure, ON SÓN ELS ESTUDIANTS DE MÚSICA de la ciutat? On és la “gent de la cultura” que només va a on se'ls veu? - gaudís d'un molt ben triat programa d'aniversari, no se sí feliç o no, doncs les defuncions no ho solen ser-ho gaire, de música barroca i romàntica.
Joan Vives, habitual encarregat de la presentació de l'esdeveniment, va fer esment a les dates concretes i rodones que tenen confluència a l'any 2009: 200 aniversari de la mort de Haydn, 250 de la de Händel, 350 del neixment de H. Purcell i no oblidem el centenari de la mort d'Isaac Albèniz o el 200 de la de F.Mendelssohn.
L'ordre del programa va ser: Concerto Grosso op. 6 núm. 4 de Händel, Simfonia núm. 39 de Haydn, Simfonia op. 10. núm. 2 de F.I. Beck i per finalitzar al Simfonia núm. 7 de F. Mendelssohn.
En referència al Concerto Grosso núm. 6 de Heandel, Vives va fer esment de l'origen d'aquest tipus de modalitat de concert, que procedia d'Itàlia, essent el seu autor més representatiu Arcangelo Corelli i els seus 12 Concerto Grosso, que el compositor alemany va conèixer de primera mà, i al seu país d'origen.
Fent un retorn a la història, el conegut musicòleg i locutor de Catalunya Música, va situar al públic a conèixer a un Händel que passava moments magres, degut a la crisi de l'opera on formes i temes ja no eren rebuts de bon grat pel públic anglès. El director de la Royal Academy of Music va estar des del 1720 fins al 1742, vivint una etapa de decadència, que es va resoldre amb el seu oratori més conegut El Messies on novament el triomf el va somriure, tot i que els seus Concerti Grossi, entre els que s'inclou el número 4, també varen tenir un èxit aclaparador.
Durant aquesta època, no va deixar de composar i són precisament aquests Concerti Grossi (plural de totes les composicions) fruit del període esmentant, doncs “va tenir que recorre a l'enginy per tal de sortir de la crisi”. Molt semblants en estructura als de Corelli, els de Händel són més pomposos, més “al gust britànic”, amb utilització de més instruments, i amb la particularitat del diàleg dels primers faristols de cada secció dialogant. “És una formula que cau en l'oblid, però que en Heandel esdevé tot un referent del panorama musical a Europa”.
Pel que fa a la Simfonia 39 de F.J.Haydn, enquadrada dins el moviment Sturm un Drang, (tempesta i acció), al igual que la núm.44 Fúnebre, que l'orquestra de cambra de Granollers va interpretar la temporada passada.
És aquesta simfonia, la 39, d'una estètica on l'equilibri entre la contundència i la tranquil·litat es posa de manifest. Recordem novament la relació de F.J. Haydn i la família dels Esterhazy, que passava temporades al seu castell de Eisenstadt, i d'altres a la seva propietat prop de l'actual frontera hongaresa, Esterháza, fet que implicava el trasllat de tot el personal, inclòs el mestre de capella, Haydn, i els músics.
Esterháza era un lloc força solitari i allunyat del món, però la família Esterhazy era prou noble i poderosa com perquè fins i tot l'emperadriu Maria Teresa hi fes alguna estada a la localitat. No obstant, l'allunyament de l'indret va ser prou propici per a la genialitat del compositor austríac que bo i allunyat de les corrents musicals, “la solitud dels paratges generés les seves composicions “sturm und drung. Aquesta composició consta de quatre temps, poc habitual per l'època, doncs en solien ser tres, i es de destacar els silencis, uns instants de temps on els músics no toquen. Heandel no els utilitzava, però Haydn sí. La música evoluciona i amb Haydn entrem en el Romanticisme”.
El públic, ja situat dins el context barroc – encara que la cortina de l'escenari del Foment és negre com el carbó i els membres de l'orquestra acompanyen amb el vestit el dol de l'espai – Quim Térmens al capdavant de l'orquestra i des del seu lloc de concertino va dirigir al conjunt de músics de manera precisa, amb una excel·lent coordinació, entre tots els membres de l'orquestra, sense gaire bé cordes que desafinessin, fet que va permetre apreciar les observacions de Vives amb molta cura i exactitud.
Tot i que el programa de mà no ho indicava, el Concerto Grosso op.6 núm 4 de Händel consta de 5 moviments: Larghetto, Andande, Allegro, Polonaise i Allegro ma non troppo.
L'orquestra Terrassa-48 va fer una interpretació brillant, exquisida, executant els diferents Tempi de forma equilibrada, destacant brillantor, pompositat, però també lirisme i l'encís del mestratge d'un compositor que va saber combinar perfectament una confrontació entre lent i ràpid, potencia i dolçor, la plenitud d'un gran cor i la tenuitat d'un trio... les llums i les ombres del barroc.
Pel que fa a la simfonia núm.39 de Haydn, no és una de les més conegudes. Consta de quatre moviments, amb simetria en el primer i el quart pel que fa a la rotunditat de l'execució musical. Enquadrada perfectament dins el Sturm und Drang, aquesta composició mostra una nova i profunda expressió en comparació amb el que s'estava fent a l'època. Musicalment, es pot copsar una una madura individualitat, emanada tant d'una actitud introspectiva – recordem la solitud d'Esterháza – com una escalada emocional.
L'orquestra Terrassa-48 va interpretar la peça amb dinamisme, amb un perfecte coneixement de la partitura, destacant la forta tensió harmònica, l'aspror del contrapunt, en molts cops del neobarroc amb algunes forçades tessitures dels instruments de vent. És una peça on s'observen clarament tant una expressió apassionada com una ensimiasmada melancolia. L'angoixa i inquietud es manifesten en alguns dels passatges modulatoris i en la insistència en els motius rítmics.
No comments:
Post a Comment