ORQUESTRA DE CAMBRA TERRASSA-48 : UN CONCERT EXTRAORDINARI (2a. PART)

Desprès del descans de rigor, novament Vives va adreçar-se a l'escàs auditori per tal de donar breus anotacions sobre la resta del concert, amb obres de F.I. Beck, la Simfonia op.10 núm. 2 i la Simfonia núm.7 de Fèlix Mendelssohn.

Evidentment el nom de F.I. Beck era totalment desconegut, si ho comparem amb els noms emblemàtics que configuraren la 1a. Part del programa, però tal com va dir Vives, no hi vol dir res, doncs actualment, gràcies a les noves formes de reproducció discogràfica com son els CD o DVD, es possible fer gravacions de forma més acurada, a costos més raonables, la qual cosa permet que musics i investigadors musicals puguin dedicar-se a la recerca d'autors que a principis del segle XXI ens són desconeguts, però que en el seu moment, si van tenir un prestigi, o si més no, van dur a terme una tasca de certa importància, com és el cas de Beck.

Nascut a Manheim al 1740, va formar part de l'orquestra de l'elector Karl Theodor de Sajonia, home aficionat a la música, però no amb les mateixes possibilitats econòmiques que la família Esterhazy, disposava d'una petita orquestra formada per músics procedents de l'estat de Bohèmia, actualment a Xequia. Cal recordar que Bohèmia es coneguda pel cristall, per la cervesa i per la vida bohèmia, que no significa tan sols vida dissipada, sinó que especialment els músics d'aquesta contrada eren grans professionals, que es traslladaven d'orquestra en orquestra.

De tal forma que Beck es va traslladar a Venècia, anys més tard a Marsella i posteriorment a Burdeus on va morir un 31 de desembre de 1809 – d'aquí la coincidència de l'aniversari.

En referència a Mendelssohn, Vives va posar en antecedents al públic de la procedència del compositor. Nascut en el si d'una família de banquers jueus a Hamburg, que es van traslladar a Berlín a causa de certs pronunciaments antisemites, que en res beneficiaven al negoci bancari. A Berlín es varen establir amb l'estatus que el seu negoci requeria, fins i tot renunciant a la seva religió i convertint-se al cristianisme, i es relacionaren amb lo bo i millor de la societat berlinesa, a base de convits, festes i negocis.

Fèlix quan va composar aquesta simfonia tenia entre 12 i 14 anys, i en aquell moment era tot un figura amb molts aspectes de l'art, especialment en el dibuix, i el coneixement. Ja amb grans dots musicals, composava obres per a esdeveniments familiars, com el cas de la simfonia que ens ocupa, estrenada per un aniversari. Vives va insistir al públic en que valorés la gran qualitat d'aquesta simfonia, composada a edat tan jove.

I com és lògic, l'orquestra Terrassa-48 no va decebre en absolut, ben al contrari, malgrat el desconeixement de F.I. Beck, la interpretació va a donar a conèixer un autor de gran correcció musical, no exempte de sensibilitat i de bon gust, demostrada en cada u dels quatre moviments de l'obra. Una obra de qualitat i d'interès, amb alguns moments de brillantor que mantenien perfecte equilibri amb d'altres de dolçor i tranquil·litat.

El colofó final amb la interpretació de la Simfonia núm. 7 de Mendelssohn on efectivament ja des del primer moviment s'observa que estem escoltant una obra estèticament molt acurada, essent un reflex de la disciplina que va imperar sempre en la vida del compositor. A destacar els pizzicato d'aquest moviment que entren en un joc en una composició de formes musicals clàssiques, plenes de lirisme i llenguatge musical harmònic, fent especial incidència en un incipient romanticisme que ja es comença a valorar a través del color orquestral.

És una peça on dominen l'espontaneïtat, delicadesa i mesura, amb moments plens de dinamisme i energia.

En resum, un agradable vetllada musical on l'entès i l'aficionat varen gaudir d'un excel·lent programa i d'una magnífica interpretació.