INTERVENCIONS –(I)
Ramon Reixach
Ja ho deia en Joan Capri: “Hem de veure món, hem de veure món!”, però per donar voltes per l’orbe, hi ha ocasions que tampoc cal sortir de la ciutat. Només tenir els ulls ben oberts i els sentits aguditzats, perquè el món, de tant en tant, ve a casa nostra.
I dimarts, 29 de març, em varem tenir una prova ben evident; amb motiu de la presentació de Joan Mora com a candidat a l’alcaldia de Mataró per part de Convergència i Unió, la Sala Cabañes es va omplir de gom a gom – inclosa bona part de la pista d’esports – per tal d’assistir a tan gaudium magnum esdeveniment, i de passada, veure in situ al 132è president de la Generalitat de Catalunya, o sigui le Molt Honorable Sr. Artur Mas.
I perquè no sigui dit que un partit polític no organitza un acte cultural, de passada, també, es va presentar el llibre Ciutadà Mora (aquesta cronista accidental no pot evitar pensar en el 1789 i la Revolució Francesa – Alors enfants de la patrie, le jour de gloire est arrivée!!- on tots eren ciutadans, i molts d’ells no varen “resistir la temptació” de caure sota els encants de Mdme. Guillotine), escrit pel doctor en Història Contemporània, llicenciat en Econòmiques i guanyador de tres premis Iluro, o sigui en Ramon Reixach.
Amb 15 minuts de retard sobre l’horari previst, i amb un públic impacient – això ja es fa expressament per crear ambient- d’una edat mitja al voltant dels 60 anys –i soc generosa, amb bona part del mateix provinent del MTV; es a dir, el que es veu, en la Missa de Les Santes o el Premi Iluro – varen fer la seva entrada el tàndem Mas - Mora (ei, amb carinyo, eh!), que baixant pel passadís central, no varen tenir ocasió de donar masses mans, doncs amb quatre passes varen arribar a l’escenari, preparat amb un faristol i dues pantalles que passaven una filmació amb senyeres de Mataró, de Catalunya, fotos del candidat, etc. L’himne de CiU a tota pastilla, aplaudiments de rigor, salutacions... el guió habitual en aquests esdeveniments, per tal de donar començament a la funció. “That’s Entertainment!!”.
Ja a dalt de l’escenari, el mestre de cerimònies, que només se que es diu Francesc (familiarment Quico), va saludar als presents, tot expressant “soc un actor de teatre que li fa il•lusió presentar al president de la Generalitat que ha de presentar al candidat a l’alcaldia de Mataró. El principi del final (...) Ha arribat el dia D, per tant vol dir també l’hora H...”, i tot continuant amb un parlament de tarannà grandiloqüent –és el que tocava – va aprofitar per fer la foto des de l’escenari al que és fill d’Arenys, que treballa a Mataró i viu a Cabrera – Joan Mora dixit – assegut al costat de Mas, per tal de cedir tot seguit la paraula a Ramon Reixach.
(Aplaudiments. Tothom ben educat, sense cridòries. No semblava un míting sinó realment la presentació d’un llibre)
Reixach, èxplicit i implícit, i com a bon professor, i per tant de forma molt didàctica, va explicar la lliçó de com va establir coneixença amb en Joan Mora, en una visita d’aquest al Museu Arxiu de Santa Maria, i el seu desig de parlar amb ell per comentar aspectes diversos.
Una coneixença que es va anar consolidant fins que a Joan Mora li va plantejar la idea del llibre. “I com diuen en castellà, es varen trobar el hambre con las ganas de comer”. I es va començar a plantejar el projecte a base d’una bateria de preguntes, que varen arribar a la xifra rodona de les 100. “En Joan Mora té uns principis que ja m’agradaria que fossin més amplis per a més gent”
100 preguntes dividides en capítols que van des del tarannà personal i familiar, al professional “de com va passar de pagès al Silicon Valley”, la religió, com aprofitar els elements vitals, preguntes concretes amb respostes curtes, personatges històrics, economia – “3r capítol: El pa de cada dia”, esperit emprenedor, associacionisme empresarial, agricultura a Mataró, Es pot fer política micro - economia:“Té mentalitat de comptable o veu l’ajuntament com una empresa?. Hi ha molta ideologia en aquest tema”.
En referència als capítols 4rt. i 5è del seu llibre, el Dr. Reixach va manifestar que les preguntes que li va formular, varen voltar sobre urbanisme: “Pumsa es pot emportar per endavant as l’ajuntament de Mataró”, l’admiració de Mora per Puig i Cadafalch – a nivell polític admira a Prat de la Riba – l’existència d’esperit comarcal, independentisme, ecologisme “ningú té la facultat d’apropiar-se del terme”, i el seu reconeixement per Lula da Silva, ex- president de Brasil, “que per les esquerres és un traïdor i per les dretes un comunista camuflat” – va indicar Reixach.
En el llibre, Joan Mora també manifesta les seves opinions sobre el liberalisme econòmic, l’ intervencionisme estatal, les ideologies: “el món de l’opinió està molt ideologizat. La opinió sembla que només estigui marcada per una tendència”. Finalment, Ramon Reixach va fer esment sobre diverses preguntes que relacionades amb CiU, o com es compagina la feina d’empresari amb la de polític – “ja se sap que molts es fiquen a la política perquè no saben fer res més”. Una de les darreres preguntes del llibre, i que també va fer directament a Joan Mora com acabament del seu parlament va ser: “il•lusiona’m per votar, no per votar-me sinó per votar”.
Novament aplaudiments – (Ho confesso, no estava en un miting, ESTAVA EN LA PRESENTACIÓ D’UN LLIBRE!!!!)
No comments:
Post a Comment