Doncs sí, benvolguts i desconeguts lectors, tenim segona part - i en vindran més - de la COL•LECCIÓ BASSAT D'ART CONTEMPORANI DE CATALUNYA. Concretament, la que abraça del període 1970-1979. Una època absolutament efervescent, no tan sols en l'art, sinó econòmica i socialment, que precisament molts dels artistes presents en aquesta mostra, reflecteixen a través d'un creativitat desbordant, il•lusionant, extremadament productiva, a l'avantguarda del que en aquell moment es feia, i que fins i tot Catalunya dictaminava, però que malauradament, el pas del temps li ha conferit una situació d’oblit i de devaluació.
Però, com sempre que introdueixo un nou capítol de la meva tasca de cronista accidental, vol dir que hi ha inauguració per tant, discursos, a la que aquest cop si barregen actituds de descortesia pública.
I en va fer bona demostració d'aquesta manca de politesse, el ja ex-alcalde Joan Antoni Baron, i la corte socialista de rigor, que no acaben de pair que la baronia socialista de Mataró ha desaparegut del mapa, per desig dels votants de la vella Iluro.
I ho va demostrar seguint un protocol estricte, de descortesia excel•lsa, al no convidar a formar part de la tribuna d'oradors, encara que fos de forma presencial, al futur alcalde de la ciutat, Joan Mora, amb qui el Sr. Bassat haurà de tenir tractes. (Lleig, molt lleig. Però, que es pot esperar del tarannà socialista, d’esquerra de caviar, que no admet mai els seus errors, emparat sempre amb la justícia social i la igualtat per a tots... a excepció de les seves butxaques?. Què en sap l’esquerra socialista de saló de Fair Play, d’elegància i de distinció... de saber perdre com a cavallers?)
El passat dilluns, 30 de maig, la Nau Gaudí va acollir la inauguració de la segona col•lecció Bassat, amb molt menys públic que en la primera edició (si fa o no fa un centenar escaig de persones. Més tard, però, passats els discursos, va anar venint el personal... pot ser perquè es pensava que hi hauria cava... que no ni ha mai aquí. Es que això dels discursos es molt pesat. Servidora ho diu per experiència).
Absències notables com alguns galeristes i artistes de Barcelona, Caixa Laietana (desapareguda en combat per obra i gràcia de Bankia), en la seva basant social i econòmica - ni una ànima de l'entitat de crèdit i de dèbit – Es clar que Bassat & Company tampoc es van presentar al Torres García - Personal del Museu de Mataró, tampoc hi era, si algunes ànimes de l'IMAC, i la presència d'artistes locals, no és que fos excessivament abundosa, però alguns hi eren, tot s'ha de dir.
Baron, va començar el seu discurs, amb un to dur i auster (de mal perdedor) , tot recordant part del que havia escrit en el programa de la primera exposició Bassat, (es prega, si es vol, consultar el catàleg esmentat), tot comentant la familiaritat que representen noms com els de Ràfols Casamada, Hernández Pijoan, Guinovaert, etc., al veure part de la seva obra exposada, i el fet d'estar dins la Catalunya en xarxa "Ens fa forts i importants". (I quina mania, que això no res que el Principat és petit i el món infinitament gran!!!)
El futur ex-alcalde, va tornar a insistir en les oportunitats que es presenten (al igual que en l'anterior discurs, el de la primera col•lecció), i en el model de planificació que s'ha de seguir, arrel d'aquestes oportunitats. "Les ciutats es construeixen amb la valentia de desenvolupar un model. I ser valent vol dir no desaprofitar les oportunitats. Cal ser agosarat per guanyar futur" (quines frases més boniques, ara que li han donat una plantufada amb els vots).
I amb aquest guanyar futur, va fer esment d'un seguit de projectes, com l'espai de Can Gassol, dedicat al teatre, Can Marfà amb el Museu del Gènere de Punt, el prestigiós Torres Garcia - (amb discutible decisió de jurat), etc., que varen ser pronunciats amb to grandiloqüent, com donant a entendre lo que s'ha perdut la ciutat facturant als socialistes. (Caldria recordar al Sr. futur ex-alcalde que prop del 20% de la població està en atur, i que les possibilitats econòmiques són escasses en aquests moments. O sigui que facturant-lo de l’ajuntament, segur que no si perd).
Finalment, Baron va acabar, es de suposar que un dels seus últims discursos com alcalde - en funcions - tot fent una proclama de que la ciutat no ha de tenir por a equivocar-se (Però, que s'ha cregut !!! No s'ha de tenir por, però si prudència, perquè ELS SEUS ERRORS, SR. BARON, els paguem nosaltres, ciutadans grisos, destinats a l'esclavitud dels impostos).
I tot llegint part del comentari que l'octogenari crític d'art Arnau Puig, ha escrit pel catàleg de la mostra, Baron va acabar la seva intervenció remarcant la seva poca expertesa davant l'art, però "si se el que m'agrada i el que no m'agrada, i alguna cosa em deixa indiferent. Però el que hi ha aquí dintre, no em deixa indiferent, i no tinc por a equivocar-me". Agraïments de rigor.
Però, com sempre que introdueixo un nou capítol de la meva tasca de cronista accidental, vol dir que hi ha inauguració per tant, discursos, a la que aquest cop si barregen actituds de descortesia pública.
I en va fer bona demostració d'aquesta manca de politesse, el ja ex-alcalde Joan Antoni Baron, i la corte socialista de rigor, que no acaben de pair que la baronia socialista de Mataró ha desaparegut del mapa, per desig dels votants de la vella Iluro.
I ho va demostrar seguint un protocol estricte, de descortesia excel•lsa, al no convidar a formar part de la tribuna d'oradors, encara que fos de forma presencial, al futur alcalde de la ciutat, Joan Mora, amb qui el Sr. Bassat haurà de tenir tractes. (Lleig, molt lleig. Però, que es pot esperar del tarannà socialista, d’esquerra de caviar, que no admet mai els seus errors, emparat sempre amb la justícia social i la igualtat per a tots... a excepció de les seves butxaques?. Què en sap l’esquerra socialista de saló de Fair Play, d’elegància i de distinció... de saber perdre com a cavallers?)
El passat dilluns, 30 de maig, la Nau Gaudí va acollir la inauguració de la segona col•lecció Bassat, amb molt menys públic que en la primera edició (si fa o no fa un centenar escaig de persones. Més tard, però, passats els discursos, va anar venint el personal... pot ser perquè es pensava que hi hauria cava... que no ni ha mai aquí. Es que això dels discursos es molt pesat. Servidora ho diu per experiència).
Absències notables com alguns galeristes i artistes de Barcelona, Caixa Laietana (desapareguda en combat per obra i gràcia de Bankia), en la seva basant social i econòmica - ni una ànima de l'entitat de crèdit i de dèbit – Es clar que Bassat & Company tampoc es van presentar al Torres García - Personal del Museu de Mataró, tampoc hi era, si algunes ànimes de l'IMAC, i la presència d'artistes locals, no és que fos excessivament abundosa, però alguns hi eren, tot s'ha de dir.
Baron, va començar el seu discurs, amb un to dur i auster (de mal perdedor) , tot recordant part del que havia escrit en el programa de la primera exposició Bassat, (es prega, si es vol, consultar el catàleg esmentat), tot comentant la familiaritat que representen noms com els de Ràfols Casamada, Hernández Pijoan, Guinovaert, etc., al veure part de la seva obra exposada, i el fet d'estar dins la Catalunya en xarxa "Ens fa forts i importants". (I quina mania, que això no res que el Principat és petit i el món infinitament gran!!!)
El futur ex-alcalde, va tornar a insistir en les oportunitats que es presenten (al igual que en l'anterior discurs, el de la primera col•lecció), i en el model de planificació que s'ha de seguir, arrel d'aquestes oportunitats. "Les ciutats es construeixen amb la valentia de desenvolupar un model. I ser valent vol dir no desaprofitar les oportunitats. Cal ser agosarat per guanyar futur" (quines frases més boniques, ara que li han donat una plantufada amb els vots).
I amb aquest guanyar futur, va fer esment d'un seguit de projectes, com l'espai de Can Gassol, dedicat al teatre, Can Marfà amb el Museu del Gènere de Punt, el prestigiós Torres Garcia - (amb discutible decisió de jurat), etc., que varen ser pronunciats amb to grandiloqüent, com donant a entendre lo que s'ha perdut la ciutat facturant als socialistes. (Caldria recordar al Sr. futur ex-alcalde que prop del 20% de la població està en atur, i que les possibilitats econòmiques són escasses en aquests moments. O sigui que facturant-lo de l’ajuntament, segur que no si perd).
Finalment, Baron va acabar, es de suposar que un dels seus últims discursos com alcalde - en funcions - tot fent una proclama de que la ciutat no ha de tenir por a equivocar-se (Però, que s'ha cregut !!! No s'ha de tenir por, però si prudència, perquè ELS SEUS ERRORS, SR. BARON, els paguem nosaltres, ciutadans grisos, destinats a l'esclavitud dels impostos).
I tot llegint part del comentari que l'octogenari crític d'art Arnau Puig, ha escrit pel catàleg de la mostra, Baron va acabar la seva intervenció remarcant la seva poca expertesa davant l'art, però "si se el que m'agrada i el que no m'agrada, i alguna cosa em deixa indiferent. Però el que hi ha aquí dintre, no em deixa indiferent, i no tinc por a equivocar-me". Agraïments de rigor.
No comments:
Post a Comment