El torn d’invervencions es va acabar amb el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, qui es va mostrar agraït per la invitació a l’esdeveniment i va manifestar la seva gratitud en diversos aspectes; primerament, per la restauració del Patrimoni – va recordar que no fa masses dies s’inaugurava el Palau Güell, recentment restaurat – “Rehabilitar patrimoni es rehabilitar riquesa”, tot manifestant que som un país que no té matèries primes >(però als anys 70 del segle XX, Catalunya era capdavantera industrialment, sense Generalitat i sota la dictadura d’en Franco – Fem memòria Històrica, ehhhhh!!!) – però té patrimoni històric i cultural. Va referir-se al patrimoni arquitectònic de Gaudí, tot recordant la restauració de la Nau que ara acull la col•lecció Bassat.
En segon lloc va mostrar el seu agraïment a la relació públic -privada, tal com succeeix amb la Col•lecció Bassat, i que és aquest el tarannà que s’ha de seguir (Ep, mestre, que dins l’anterior període de govern convergent, no li fèieu escarafalls a controlar tot el sector cultural i potenciar museus públics a go go, No fotem, eh !!! Però com que ara no teniu calers, ara crideu als privats): “Si tot és públic, és una insensatesa i si és tot privat té moltes limitacions. És aquesta una activitat digníssima vinculada a l’art contemporani, i s’ha fet un gran treball de col•laboració entre l’Ajuntament i la Fundació Carme i Lluis Bassat”
Per a Mascarell, el tercer agraïment va ser com a resultat del segon: l’exposició que s’ofereix de pintura catalana contemporània dècada 1970-1979, la feina de recuperació de la mateixa, i de mostrar-la al públic: “Hi ha gent que fa col•lecció d’art, però no són tots que la mostren al públic. Amb aquesta mostra es fa una reflexió sobre la contribució de l’art en una dècada on varen passar moltes coses (...) i amb la finalització un període decisiu a la nostra vida.
Finalment, el quart agraïment el va dirigir a la dinamització que significa la cultura. “En un país com el nostre, la cultura és la seva activitat principal. El fet que s’impulsi des de Mataró ajuda a crear país. S’ha d’acabar amb el concepte de centre i perifèria. S’han de crear nous centres que s’interelacionin amb les altres poblacions”, tot partint de la idea noucentista de la Catalunya – ciutats, i amb la Col•lecció Bassat s’està construint una nova centralitat cultural.
En segon lloc va mostrar el seu agraïment a la relació públic -privada, tal com succeeix amb la Col•lecció Bassat, i que és aquest el tarannà que s’ha de seguir (Ep, mestre, que dins l’anterior període de govern convergent, no li fèieu escarafalls a controlar tot el sector cultural i potenciar museus públics a go go, No fotem, eh !!! Però com que ara no teniu calers, ara crideu als privats): “Si tot és públic, és una insensatesa i si és tot privat té moltes limitacions. És aquesta una activitat digníssima vinculada a l’art contemporani, i s’ha fet un gran treball de col•laboració entre l’Ajuntament i la Fundació Carme i Lluis Bassat”
Per a Mascarell, el tercer agraïment va ser com a resultat del segon: l’exposició que s’ofereix de pintura catalana contemporània dècada 1970-1979, la feina de recuperació de la mateixa, i de mostrar-la al públic: “Hi ha gent que fa col•lecció d’art, però no són tots que la mostren al públic. Amb aquesta mostra es fa una reflexió sobre la contribució de l’art en una dècada on varen passar moltes coses (...) i amb la finalització un període decisiu a la nostra vida.
Finalment, el quart agraïment el va dirigir a la dinamització que significa la cultura. “En un país com el nostre, la cultura és la seva activitat principal. El fet que s’impulsi des de Mataró ajuda a crear país. S’ha d’acabar amb el concepte de centre i perifèria. S’han de crear nous centres que s’interelacionin amb les altres poblacions”, tot partint de la idea noucentista de la Catalunya – ciutats, i amb la Col•lecció Bassat s’està construint una nova centralitat cultural.
CRITICA DE LA MOSTRA A: www.cuadrosdeunaexposicion.com
No comments:
Post a Comment